Els residents a l’estranger no hauran de demanar més el vot pregat i podran descarregar les butlletes de vot per internet

El ple del congrés espanyol ha aprovat avui per unanimitat la reforma de la Llei del Règim Electoral General (LOREG) per eliminar del text el requisit que els ciutadans que viuen a l’exterior hagin de demanar prèviament el vot. La reforma permet que els electors que viuen a l’estranger puguin fer directament els tràmits i rebin abans la documentació, amb la possibilitat que es descarreguin directament les paperetes d’Internet. A més, per als que optin per votar presencialment als consolats –tot i que també ho poden fer per correu- s’amplia dels tres dies actuals a sis perquè dipositin la papereta a l’urna.

El nou text estableix que l’administració enviarà als inscrits al registre de residents absents, el CERA, tota la documentació necessària un mes abans de les eleccions. La reforma també estableix que es crearan més centres de votació, que les sobres comptaran amb més sistemes de seguretat per evitar manipulacions i noves garanties d’identitat de l’elector per evitar suplantacions d’identitat.

A més, la reforma estableix que els enviaments de sobres amb els vots des de l’exterior es facin a través de balisa diplomàtica per facilitar que els vots arribin a temps i es puguin comptabilitzar. La Junta electoral espanyola (JEC) haurà d’emetre un informe vinculant sobre qualsevol dels de totes les disposicions del govern espanyol en aquests procediments.

Una vegada aprovada al congrés espanyol, la reforma arribarà ara al senat, que hi podria introduir esmenes. En tot cas, l’executiu espanyol preveu que quedarà definitivament aprovat després de l’estiu. PP i PSOE han refusat les esmenes d’ERC i de Junts perquè es pogués fer el vot per delegació o directament de manera telemàtica, tal com passa a l’estat francès.

El vot pregat és una modalitat que obliga els electors residents a l’estranger a fer la sol·licitud de vot. A més, han de rebre per correu les butlletes iel certificat de votació des de l’estat espanyol i després votar en un consolat o ambaixada o per correu. Això ha causat un descens de la participació, tot passant d’un 18,6% el 2003, un 20,8% el 2006 i un 13,1% el 2010 abans de la reforma, a un 5,9% el 2015 i un 12% el 2017, malgrat que la participació al Principat era històrica,  i un mínim del 4,2% en les eleccions del 14-F del 2021.