27.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 28.01.2023 - 10:11
Les zones VIP de les discoteques són uns reservats que tenen més intimitat, posicions privilegiades del local, taules i sofàs i una ampolla d’alcohol a triar. Un compendi de comoditats que tenen un preu de sortida que ronda els 150 euros –en una discoteca normal i corrent–, però que pot enfilar-se tant com es vulgui, amb ampolles que poden arribar a costar milers d’euros. Hi accedeix gent amb diners, normalment homes. Darrerament, s’ha parlat molt d’aquests espais i del protocol que es va posar en marxa a la discoteca Sutton de Barcelona arran del cas d’agressió sexual de Dani Alves. Ara bé, com arriben les noies a entrar a la sala VIP i qui pot convidar-les? Quines normes hi ha en aquests espais?
Noies d’imatge
L’Eulàlia –nom fictici– ha treballat durant més de dos anys en una discoteca del Maresme i ha viscut de primera mà les dinàmiques que es donen en aquests espais VIP. “Hi ha noies a qui, pel simple fet de ser guapes o de tenir seguidors a les xarxes socials, el local els dóna un braçalet i un accés per a entrar al reservat. Tot i que no tenen una taula en concret, indirectament, estan convidades a seure amb qui vulguin”, explica. Són les noies d’imatge i n’hi ha de diferents classes. D’una banda, aquelles que, prèviament a la festa, pengen una història o un post a Instagram anunciant que hi aniran a canvi d’accés gratuït, d’un sopar o de poder entrar a la zona VIP. I d’una altra, noies que sense fer res, només perquè el local considera que són atractives, entren en una llista que s’anomena “de compromisos” i gaudeixen d’entrada de franc, no fan cua i poden consumir tant com vulguin a la zona VIP.
La Laura –nom fictici– va fer de noia d’imatge a unes quantes discoteques de Barcelona i ens explica que no rebien cap compensació econòmica directa, però que hi ha altres locals en què sí que tenen un contracte i un sou fix, que és d’uns 50 euros la nit. Són noies que les discoteques fan servir com a aparador, per donar bona imatge i, en la majoria de casos, no els exigeixen una conducta concreta, simplement ser allà. Tanmateix, diu, hi ha vegades que les noies han d’actuar com a hostesses, rebent i acompanyant els clients a les taules o, fins i tot, contribuint a fer que els homes consumeixin més.
Els locals hi contacten perquè normalment són noies habituals de la discoteca que destaquen físicament i que s’avenen amb els encarregats de relacions públiques. En alguns casos, directament, els escriuen per Instagram.
Una realitat que no sorprèn, perquè tradicionalment, i de manera generalitzada, els entorns de lleure nocturn han utilitzat imatges de cossos de dones estereotipats i hipersexualitzats com a part del producte de reclam: “Això crea un imaginari que alimenta la idea que les dones són objectes, que alhora contribueix a naturalitzar la violència que s’hi exerceix”, recull la guia d’actuació davant les violències sexuals per a locals i altres espais d’oci nocturn que ha elaborat l’Observatori Noctámbulas.
“Qui paga mana”
També hi ha l’opció d’entrar en aquestes sales VIP si t’hi conviden. Els homes que són al reservat poden demanar noies que són a la pista. Una tria que es fa a dit i en què el personal de la discoteca, normalment els encarregats o els cambrers, fan d’intermediaris: “Solen ser els caps de la VIP els qui s’encarreguen d’anar a buscar la noia i traslladar-los els interessos dels famosos. Tot el personal sap què fa, qui li demana els favors i no hi posen cap problema”, assegura. És una proposta que la majoria de noies accepta perquè és de franc.
Això sí, no tothom pot convidar i triar, és un privilegi exclusiu d’uns quants: “Si un home que és en una taula del reservat veu una noia que li agrada a la pista, pot demanar un braçalet perquè pugi amb ell a la zona VIP. Però si tu i jo agafem una taula i ens trobem una amiga, no podrem demanar un braçalet per a ella i que pugi amb nosaltres. Només val si ho demana una persona important”, diu l’Eulàlia.
Amb aquesta mena de dinàmiques es fa palesa la relació desigual marcada per la posició de poder que habiten els homes rics: “No és un intercanvi de favors, sinó que la noia és allà perquè ell ho ha decidit. Ella no ha pagat i, de fet, ell la pot fer fora quan vulgui. Si puges al VIP se suposa que els has de fer cas, ballar amb ells… Hi ets per algun motiu. Al final, qui paga mana”, diu l’Eulàlia. I afegeix: “Un símbol més de la jerarquia que existeix entre ells i les noies és que, en molts casos, com que són esportistes d’elit, no beuen, però sí que les conviden a alcohol a elles.”
Precisament, per aquesta diferència, a més de ser espais en què es produeixen i reprodueixen rols de gènere, també hi ha certa opacitat: “S’hi donen unes dinàmiques de poder que poden donar lloc a certa impunitat, a més invisibilitat, a una dificultat més alta per a denunciar situacions greus com la que ha passat amb el cas de Dani Alves”, assenyala Laura Macaya-Andrés, coautora del protocol “No callem” de l’Ajuntament de Barcelona i directora de l’associació Genera. Tot plegat forma part de l’estratègia de negoci dels locals, que posa al centre el desig dels homes i que té com a objectiu que ells estiguin contents i que consumeixin més.
Unes conductes que, a més, no són noves. La Mar –nom fictici– ens explica que va viure una situació incòmoda en una discoteca de la zona alta de Barcelona ara fa dotze anys, quan ella en tenia uns divuit. “Era una de les primeres festes de la universitat i, amb les meves amigues, no sé ben bé com, vam acabar a una zona VIP. De cop i volta, un noi famós va començar a tocar una de les meves amigues, el que s’entén barroerament per fotre mà. Quan ella va veure qui era va retornar-li l’interès. En aquest cas, l’interès va ser correspost, però no sabem què hauria pogut passar si no”, explica.
Assegura es va veure molt clara l’actitud de superioritat de l’home: “És aquesta cosa de fotre’t mà i després ja veurem el què. Com que sap que és una persona famosa, creu que ho pot fer. Es nota la prepotència perquè es pensen que ens poden comprar. Ens deien beveu això, veniu aquí, veniu allà, anem a aquest hotel…” I afegeix: “Hi havia un cert ambient d’impunitat perquè ells eren habituals allà”, diu. Després de l’acostament entre el famós i la noia, el seu mànager i la colla que anaven amb ell van continuar essent insistents amb el grup d’amigues: “A banda de convidar-nos a un hotel aquella mateixa nit, recordo que els dies posteriors hi havia molta pressió per part de tots ells perquè anéssim a una banda i una altra.”
Normes no escrites
L’Eulàlia ens explica que aquests espais normalment els lloguen futbolistes, tant de primera divisió com de la pedrera, però ara s’hi han afegit altres perfils: “Últimament, també vénen força tiktokers, boxejadors i personatges famosos que han sortit a programes com La isla de las tentaciones“. En el cas d’aquest local del Maresme, hi ha dues menes de sales VIP: “Una que és més accessible, i una altra que queda més amagada i que és més cara. A cada una s’hi accedeix amb un braçalet diferent. Si has pagat la que és més cara, la més VIP, pots accedir a la menys VIP, però no a l’inrevés”, explica.
Tot i que d’entrada en aquests espais regentats per famosos no hi ha restriccions de comportament, sí que hi ha vegades en què el local marca unes normes extraordinàries a petició dels famosos: “Les noies saben que no poden treure els mòbils per enregistrar res, perquè representa que els esportistes no beuen alcohol i no van amb altres noies. He vist com el personal de seguretat feia fora noies per haver enregistrat un futbolista perquè a ell no li interessava sortir en aquell vídeo. Els requisen el mòbil i els ho fan esborrar”, diu l’Eulàlia. “Qualsevol espai VIP d’una discoteca en què no es pot gravar amb el telèfon mòbil és problemàtic, sobretot per les dinàmiques de poder que s’hi poden donar”, assenyala Macaya-Andrés. Per la seva banda, Glòria Cabrera, que és responsable de comunicació de la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (Fecalon), diu que aquests espais no són incompatibles amb la seguretat: “Les sales són plenes de càmeres i la seguretat l’ha de fer la sala i no el mòbil de torn que hi hagi per allà”.
Ramon Mas, secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona, assenyala que els primers interessats que no hi hagi problemes en aquests espais són els propietaris dels locals. Alhora, reconeix que no sap quantes discoteques de Barcelona tenen privats com el de Sutton, on Alves va agredir sexualment una dona, i que no sap com funcionen: “Cada discoteca té les seves normes, les seves funcionalitats, el seu tipus de públic… No hi ha cap normativa que digui com han de ser els privats. Cadascú cobra el preu que considera i ofereix el servei que considera”, diu. Un desconeixement que és compartit. Cabrera explica que no es tenen comptabilitzats els espais VIP més privats i que no és escrit quin n’ha de ser el funcionament: “Cada sala ho gestiona de la manera que creu més oportuna i a requeriment de cada client”.
La vulnerabilitat obre la porta a les violències
Amb tot, en els entorns de lleure nocturn a vegades es donen situacions de violència sexual: “En aquests contextos, els nois es permeten d fer coses que en altres espais no farien. Es dóna una especial tolerància i permissivitat de les violències per mitjà de mecanismes de justificació, moltes vegades amb l’excusa del consum d’alcohol o altres drogues”, descriu la guia de l’Observatori Noctámbulas. De fet, la manera com s’estructuren els espais també limita la llibertat de les dones: “Entre les dones hi ha una percepció d’inseguretat i por dels espais públics i festius condicionada per la configuració i el disseny androcèntric dels espais d’oci”, afegeixen. Segons dades del mateix observatori, un 97% de les noies de l’estat espanyol ha sofert alguna mena de violència sexual en entorns de lleure nocturn.
El consum d’alcohol i altres drogues, tot i que no són mai la causa de les agressions, poden ser un detonant d’actituds i dinàmiques masclistes: “L’alcohol, com a droga depressora, per una banda, pot reduir i fer desaparèixer la capacitat de reacció de la persona agredida i, per l’altra, pot actuar com a desinhibidor i facilitador per a la persona potencialment agressora”, diu l’informe. Tot i això, les expertes assenyalen que cal evitar el discurs del terror sexual, perquè el missatge de la por va directament lligat amb una limitació de la llibertat sexual de les dones.
Ara, a més, cada vegada hi ha més locals que tenen un protocol d’actuació que serveix per a donar una resposta immediata a les víctimes d’agressió sexual. És el cas de l’agressió de Dani Alves, en què els treballadors de Sutton van aplicar-lo fil per randa i escrupolosament. Una manera de fer, ràpida i eficaç, que ha de servir d’exemple, però que no pot obviar la necessitat que el sector del lleure nocturn privat treballi al costat de l’administració pública per a eradicar les violències masclistes en aquests espais.
