02.07.2017 - 10:34
Els furts segueixen a l’alça i es desplacen del carrer cap al Metro i els comerços
BARCELONA, 2 (EUROPA PRESS)
Els Mossos d’Esquadra han detectat un repunt del 15% dels robatoris violents al carrer, les conegudes ‘estirades’, a la ciutat de Barcelona aquest 2017, amb uns lladres que ara van principalment a la caça dels ‘smartphones’ d’última generació i de rellotges de luxe.
En un entrevista d’Europa Press, el nou comissari cap de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona, Joan Portals, que va assumir el càrrec fa un mes, ha explicat que aquest increment s’ha traduït en 149 robatoris més en els cinc primers mesos de 2017, respecte al mateix període de 2016, un més al dia.
Després d’un augment el 2012 dels lladres que anaven a robar collarets d’or, que s’ha anat estabilitzant en els últims anys, els Mossos han detectat un nou increment per aquests nous objectes de luxe a les zones d’oci nocturn i de molta afluència turística.
“Hem vist que en alguns casos, possibles furts han acabat sent estirades perquè ha canviat la modalitat. Fins ara es perseguien els diners de la víctima; ara ha derivat en telèfons mòbils i altres productes de gamma alta com a rellotges”, ha explicat el comissari.
Es tracta de productes “fàcils de col·locar”, per això ara s’està donant importància a les inspeccions en botigues de segona mà per part de la policia administrativa –en el que va d’any s’han fet 258 inspeccions–, encara que molts productes surten ràpidament cap a l’estranger a través de receptadors.
El comissari ha puntualitzat que no hi ha una banda organitzada que es dediqui a fer aquests robatoris, sinó que solen ser grups de dues o tres persones que primer intenten fer un robatori al descuit i, si no tenen èxit, acaben utilitzant la violència.
De fet, aquest juny els Mossos van arrestar 27 lladres especialistes en robatoris de rellotges de luxe que principalment actuaven contra turistes en zones freqüentades per persones d’alt poder adquisitiu a Barcelona, i que junts acumulaven més de 250 antecedents policials.
7,5% FURTS MÉS
Respecte als furts, que representen el 63% dels fets delictius contra el patrimoni, segueix la tendència a l’alça amb un augment aquest any del 7,5%, i es constata que els carteristes s’han desplaçat del carrer cap al Metro i els comerços a causa de la pressió policial.
Sobre aquest tipus de delictes en els que es roba al descuit, els Mossos treballen intensament des del 2005 perquè la judicatura actuï contra els multirreincidentes, i s’han aconseguit, per exemple, 158 ordres d’allunyament del Metro.
Portals ha advertit que aquest estiu tenen detectat un grup d’uns 35 carteristes en el Metro i ja s’està treballant per poder-los identificar i detenir, per poder-los aplicar mesures similars.
El comissari puntualitza que aquest tipus de delingüència és un fenomen global que passa en moltes capitals europees amb gran presència turística, i que es treballa amb altres policies europees per intercanviar informació policial: “Aquestes persones poden estar ara aquí i a l’octubre en Munich a l’Oktoberfest”.
El perfil: persones espanyoles, d’Europa de l’Est i del Magrib que actuen soles o en petits grups, que es mimetitzen amb els turistes, i que roben en el transport urbà, en llocs turístics, en els ‘hall’ d’hotels, a restaurants i a botigues, i de vegades és difícil detectar-los per als policies, que no obstant això aconsegueixen realitzar un 50% de detencions ‘in fraganti’.
ROBATORIS EN DOMICILIS
Una de les prioritats estratègiques dels Mossos a Barcelona, així com per a la resta de Catalunya, són els robatoris en domicilis, segons explica Portals, no solament pel valor dels objectes que se sostreuen, sinó per l'”impacte emocional” que un intrús irrompi al domicili, malgrat que aquest any van a la baixa, amb menys d’un 12%.
Mossos ha engegat un segon pla d’acció contra aquests robatoris que preveu incrementar les inspeccions en botigues de segona mà, millorar l’intercanvi i anàlisi de dades i l’atenció a les víctimes, i la creació d’un grup de treball per fer propostes de canvis en la normativa penal i processal.
