‘República és llibertat. Llum als ulls i força al braç!’, carta d’Elisenda Paluzie a Jordi Sànchez

Jordi:

VilaWeb m’ofereix la possibilitat d’escriure’t amb la certesa que podràs llegir aquesta carta aviat perquè reps cada setmana el diari imprès que publiquen en PDF. No he volgut desaprofitar aquesta oportunitat. Em permet d’agrair-te el missatge digne i noble que m’has fet arribar tot just elegida com a presidenta de l’ANC, i que també vas fer arribar al nou secretariat de l’entitat. Que ens agraeixes el suport material i moral que et puguem donar mentre siguis a la presó però que no oblidem que l’objectiu de l’Assemblea és treballar per la independència del nostre país. Hi ha tanta dignitat, i també tanta intel·ligència política, en aquest missatge! Intentaré que em guiï al llarg del camí que ara emprenc, i que guiï tots els activistes de l’Assemblea, amb els qui continuem junts el camí començat per la nostra entitat fa sis anys i que encara no ha arribat a destí.

Les circumstàncies han fet que no hagi pogut parlar encara amb els qui m’han precedit en el càrrec. Tots dos, la Carme i tu, sou a la presó per haver permès a aquest poble d’exercir el dret d’autodeterminació, un dret universal, el primer de tots els drets civils i polítics reconeguts per les Nacions Unides. Un dret per a l’exercici del qual tots dos treballem des de fa molts anys. De ben segur que tu no ho recordaràs, perquè jo aleshores era molt jove i tu ja eres un referent públic en aquesta lluita, com a portaveu de la Crida, però en alguna ocasió havíem parlat en alguna trobada d’entitats que participàvem en la campanya Freedom for Cataloniadels Jocs del 1992 (jo ho vaig fer des de la FNEC) o en algun acte públic de la Crida. Vint-i-quatre anys més tard ens retrobàvem, vam fer junts actes en defensa del referèndum d’autodeterminació en la consulta interna que va organitzar l’Assemblea el juliol del 2016. Allò per què tants treballàvem des de feia tant temps era a punt de fer-se realitat. Crec que ho vam fer prou bé en aquells actes, ens complementàvem i ens enteníem bé. El cas és que tots plegats vam ajudar a fer realitat el referèndum de l’1 octubre, l’acte d’intel·ligència col·lectiva, de coratge, d’autoorganització popular, de defensa del fet democràtic, més important que ha fet el nostre poble, i que haurà de ser la base sobre la qual construir una República Catalana, justa i per a tothom.

Des de l’Assemblea pots estar segur que no us oblidem, que treballarem sense descans per denunciar la injustícia, la violació flagrant de drets fonamentals que representa el vostre empresonament preventiu i les acusacions falses que es formulen contra vosaltres. I en aquesta causa, sumarem amb tothom, vingui d’on vingui, i comparteixi o no amb nosaltres els objectius polítics. Però també pots estar segur que posarem tota la nostra energia i totes les nostres qualitats (lluitant també per mantenir a ratlla els nostres defectes) al servei de l’objectiu pel qual es va fundar l’entitat, que no és altre que la independència del nostre poble. República és llibertat. Llum als ulls i força al braç! Visca Catalunya!