Reptes per a un país de futur en l’àmbit del paisatge

Enguany, l’Observatori del Paisatge de Catalunya celebra el seu desè aniversari: el 2005 es va aprovar la Llei de protecció gestió i ordenació del paisatge de Catalunya. En aquest marc, també es va crear l’Observatori del Paisatge de Catalunya, un òrgan consultiu, adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. L’any 2015 coincideix, a més, amb els quinze anys de l’aprovació del Conveni europeu del paisatge, al qual el Parlament de Catalunya es va adherir ben d’hora i que és i ha estat el principal referent. Durant aquests deu anys, l’Observatori del paisatge, dirigit per Joan Nogué, ha treballat per assolir la normalitat de les polítiques del paisatge i recentment ha marcat un full de ruta anomenat CatPaisatge 2020, que ara repassem.

L’Observatori del Paisatge en aquests deu anys ha treballat en l’àmbit de la política institucional, definint i dotant el país de catàlegs del paisatge i cartes del paisatge, endegant estudis, identificant i definint les 135 unitats de paisatge que conté el país, etc. Donant suport als dos màsters de paisatge que han sorgit, als grups de recerca que van sorgint, i als moviments socials centrats en la defensa del paisatge i als artistes que es tornen a mirar el paisatge com a font d’inspiració. Són elements, segons Nogué, imprescindibles pel camí de normalitzar-nos en aquest àmbit.

Però l’Observatori del Paisatge no s’ha limitat a donar suport i assessorar tota mena d’iniciatives locals que van sorgint cada vegada amb més solidesa, sinó que ha definit un full de ruta per als anys vinents que ha definit ‘CatPaisatge 2020. País, paisatge, futur’.

Segons que explica Joan Nogué: ‘Urgeix una revisió profunda dels principis que durant el segle XX han guiat les societats contemporànies amb el seu entorn. I constatem que neix un nou paradigma, que implica una nova manera de relacionar-nos amb els nostres paisatges. Per això, les coses s’han de fer d’una altra manera. Com diu l’arquitecta Itzíar González Virós, cal rehabilitar el territori.’

I continua Nogué: ‘El ciutadà és ben conscient del que ha passat. I ara els paràmetres que s’han d’aplicar en tots els ordre de la vida social comporten uns nous valors i són uns altres, basats en la qualitat, l’excel·lència, la negociació, la cohesió social, la bellesa…’ Els reptes de futur en l’àmbit del paisatge se sustenten sobre conceptes com la identitat, la internacionalització, el desenvolupament local, la posada en valor de nous paisatges, l’esperit de recerca, la innovació, la comunicació ben entesa…

El document CatPaisatge 2020 consta de deu punts, que són deu línies de treball:

1. Internacionalització des de la singularització
S’ha de ser fort en l’àmbit local per ser ‘visible’ en l’àmbit global. No perdre la singularitat a escala local és la manera de no diluir ni banalitzar el territori. En aquest sentit, són de grans valors els 135 paisatges identificats, que tenen trets específics i amb caràcters propis. Cal una singularització intel·ligent i consistent.

2. Viure i produir en un entorn de qualitat
La qualitat d’un paisatge és el termòmetre que mesura la qualitat d’un país. Però aquesta qualitat no s’ha de limitar als paisatges excepcionals que tenim, però l’entorn de qualitat s’ha d’aconseguir en els paisatges de la vida quotidiana. Viure i produir en un entorn de qualitat és possible. I és un fet constatat que un entorn atractiu i harmoniós genera una agradable sensació de benestar que augmenta notablement la qualitat de vida de la ciutadania. Per exemple, un polígon industrial ha de ser agradable tant pels que hi treballen com pels que hi passen. Segons Nogué, hi ha un miler de polígons industrials a Catalunya i no ho són d’agradables. Cal dignificar aquests llocs.

3. Paisatge, creativitat i sectors estratègics
La creativitat és un factor de competitivitat. També en el paisatge. I el paisatge no es pot deslocalitzar.

4. Paisatge i món local
Cal modificar les eines d’urbanisme municipal i cal exercir noves formes de governança local. Segons Nogué, això anirà adquirint una gran importància. Serà fonamental.

5. La creació de nous paisatges referencials
Catalunya és ple de paisatges de referència. Cal tenir-ne cura. Però alhora, les transformacions socials i culturals que s’han esdevingut en aquest canvi de segle ens obliguen, diu Nogué, a crear nous paisatges per trencar els paisatges anodins, sense discurs, sense imaginari, que han proliferat en les darreres dècades, i convertir-los en nous paisatges referencials. Tot i que no cal convertir-los en mítics.

6. Paisatge, ciutadania i valors
El paisatge és un excel·lent indicador per valorar el nivell de cultura, de civilitat i d’urbanitat d’un territori. I és un indicador idoni per captar l’estima d’aquella societat pel seu territori i el nivell d’identificació que hi manté.

7. Paisatge, ocupació i emprenedoria
El paisatge genera oportunitats econòmiques i esdevé un agent de creació d’ocupació en sectors vinculats al territori (l’agricultura, el medi ambient i l’educació), però també en els àmbits creatius emergents en la seva relació amb el paisatge (el cinema, la publicitat, la moda i la gastronomia, entre més).

8. Canvi climàtic, energia i paisatge
El paisatge esdevé un indicador de primer ordre per captar l’efecte del canvi climàtic, imaginar escenaris de futur i dissenyar estratègies d’adaptabilitat i, alhora, de lluita contra aquest canvi, molt especialment mitjançant l’ús generalitzat d’energies renovables.

9. La recerca com a valor a l’alça
La recerca i la innovació són imprescindibles més enllà de la universitat. Ja es donen i cada vegada es donen més i sorgeixen de l’àmbit local. La universitat no els ha de rebutjar sinó donar-los suport i coneixement.

10. Paisatge, educació i comunicació
Cal aprofitar millor el valor comunicatiu que té el paisatge, perquè la comunicació és una peça clau de les societats contemporànies.

I acaba Joan Nogué dient: ‘Tot i tot això, perquè, si tenim paisatge, tenim país; i si tenim país, tenim futur.’