01.05.2021 - 21:50
|
Actualització: 12.04.2022 - 20:42
Des del 2008 és en marxa el projecte cinematogràfic més ambiciós de la història del cinema. Amb l’estrena d’Iron Man es va posar la primera pedra del conegut Univers Cinematogràfic de Marvel, una constel·lació de films –i des d’enguany també sèries– argumentalment entrellaçats i basats en els còmics de superherois de Marvel. Fins ara s’han estrenat vint-i-tres films i dues sèries, però al calendari hi ha l’estrena anunciada durant aquests anys entrants de dotze films i onze sèries més per continuar la trama després del punt i a part d’Avengers: Endgame, que ara fa dos anys es va convertir en el film que més diners va recaptar en taquilla de la història, amb 2,8 bilions de dòlars. Tot un rècord que fins llavors tenia Avatar, i que va recuperar a principi d’any amb la reestrena a la Xina.
Com exposa Jorge Loser, crític del mitjà especialitzat en cinema i sèries Espinof, l’èxit de l’Univers Cinematogràfic de Marvel rau a haver portat al cinema la sensació que té un espectador quan mira una sèrie. A diferència d’uns altres films de superherois, que comencen i acaben a la mateixa projecció o, potser, tenen algunes seqüeles, aquí tenim una història coral amb múltiples protagonistes que es presenta en capítols en forma de films. D’una banda, cada film és protagonitzat per un superheroi concret –ja sigui Iron Man, el Capità Amèrica, Thor o Spider-Man, entre més– i té una trama basada en els còmics d’aquell personatge, però alhora hi ha una trama de fons que engloba tots els films i que va coent el conflicte film rere film. A més, també és molt important per a la cohesió argumental l’aparició de personatges d’uns altres films com a secundaris, fet que els dóna complexitat perquè els situa fora del seu espai habitual.
Tot plegat ha teixit una complexitat que va arribar al zenit amb Avengers: Endgame, que va tancar la trama que s’havia anat cuinant en els vint-i-un films anteriors i va posar punt final a alguns dels seus protagonistes més icònics. Després d’això, Marvel ha obert una nova fase amb les sèries WandaVision i The Falcon and the Winter Soldier, que s’ha caracteritzat per un pas endavant de personatges fins ara secundaris que assumeixen un rol protagonista. “Hi ha la incertesa de saber si el públic comprarà igual com a protagonistes aquests secundaris, o no”, opina Loser, per a qui “Marvel es troba davant un risc, però l’èxit que tenen a escala econòmica i d’aparell publicitari i cultural els afavoreix”. “No sé si treballaran més per millorar el producte o per mantenir-lo, però hi ha una base”, afegeix.
De fet, la mirada al futur desperta moltes incògnites. Un projecte d’aquesta magnitud demana una feina de producció a molts anys vista. És habitual que el productor Kevin Feige, president de Marvel Studios, presenti en una conferència pública les estrenes dels anys vinents. Una complexitat que creix any rere any i planteja un dubte: és possible d’atraure públic nou que no hagi vist la vintena de films previs? “És un risc que Marvel ha viscut amb les sèries de còmics –exposa Loser–. Quan es crea un sistema tan entrellaçat és molt complicat i es fa difícil d’entrar-hi per a qui no hi està acostumat.” A la llarga –i malgrat no perdre de vista que el nombre d’espectadors ha estat ascendent durant la primera dècada de l’Univers Cinematogràfic de Marvel– es pot preveure que tard o d’hora hi haurà un esgotament de la fórmula, per la qual cosa Marvel haurà de trobar la manera de fer un punt i a part prou marcat perquè hi puguin entrar nous espectadors que no necessitin entendre esdeveniments de films passats per a entendre la trama o donar-la per acabada i començar un nou projecte.
L’arribada de Disney+, un canvi de paradigma
La pandèmia de la covid ha accelerat una transformació dels hàbits de consum audiovisual dels espectadors protagonitzada per plataformes com ara Netflix, que ofereixen barra lliure de films i sèries de qualitat per a consum domèstic. Disney feia anys que preparava un servei de continguts a la carta, Disney+, però la casualitat va voler que l’estrena als EUA fos pocs mesos abans de l’esclat de la pandèmia. El tancament obligat de molts cinemes ha estat el context idoni per a provar d’estrenar també a les plataformes films prevists per a les sales, com ara Mulan, Raya and the last dragon i Soul, un mecanisme que permet a les grans productores de saltar l’intermediari de les sales de cinema i arribar directament a l’espectador.
Més enllà d’això, Disney ha pujat a la moda de les sèries per ampliar les històries de les seves franquícies estrella, com ara Star Wars –amb The Mandalorian i la pròxima The bad batch– o Marvel. I això, per a Jorge Loser, té punts positius i negatius. D’una banda, l’existència de Disney+ exigeix que productors, directors i guionistes elaborin noves històries per omplir de contingut els prestatges digitals dels espectadors. Més hores de contingut que encara afegeixen més complexitat a la trama que pot posar entrebancs per atraure nous espectadors. D’una altra banda, que Marvel disposi d’una plataforma pròpia per oferir sèries i films als seus seguidors comporta una llibertat creativa que fins ara no havia passat: “Han triat una opció creativa, que també és arriscada, de dedicar més milions de dòlars a menys hores de contingut.” Ho compara amb les sèries que Marvel va fer per a Netflix, com ara Daredevil i The Defenders, de les quals diu que tenien un excés d’episodis en relació amb el contingut de la trama, tan sols per omplir hores de televisió. “Ara els ha importat un rave”, opina.
A més, Marvel ha aprofitat les noves sèries de Disney+ per innovar. A WandaVision ho ha fet amb el format, un homenatge a les sitcoms nord-americanes que va deixar descol·locat l’espectador fins que a mitja temporada es va començar a contextualitzar què passava. En canvi, The Falcon and the Winter Soldier torna a l’aspecte més habitual dels films de superherois i des de la primera escena ens ofereix una batalla carregada de piruetes i explosius, però innova amb un rerefons social i polític sobre la discriminació racial i els problemes de classe als EUA que situa una història de superherois en un context realista. “Això és totalment inèdit a Marvel. Si no fos per la finestra que dóna la televisió, segurament no s’hauria abordat en un film”, diu Loser. També destaca la manera com Marvel afronta la violència a la sèrie –amb una escena impactant en la qual els colors de la bandera dels EUA de l’escut del Capità Amèrica acaben tacats de sang en un crim irat–, “un salt que no hauria fet si no fos en una sèrie de la plataforma”.
Una fórmula cuinada als despatxos
Com hem dit, el punt fort de l’Univers Cinematogràfic de Marvel és que cada film i cada sèrie, per molt que individualment els protagonitzin uns personatges concrets, són peces d’un trencaclosques superior amb un protagonisme coral. Una de les claus més importants que permet la interrelació de personatges no l’hem de cercar als guions, sinó als despatxos. O més ben dit, a la gestió dels drets d’explotació de cada personatge. Els anys noranta, Marvel passava per una greu crisi econòmica que la va obligar a vendre al millor postor les llicències dels seus personatges més populars a diferents estudis de televisió i cinematogràfics perquè traslladessin a la pantalla les històries dels còmics. D’aquesta fase, els films més populars van ser Blade (produïda per New Line Cinema), la saga dels X-Men (de 20th Century Fox), Spider-Man (de Columbia Pictures) i Els quatre fantàstics (de 20th Century Fox). Tots ells van tenir múltiples seqüeles, però sempre amb guions estancs i independents de què passava als altres films. Amb els anys, Marvel va poder recuperar els drets d’alguns dels personatges i el 2008 va posar la llavor de l’univers cinematogràfic amb l’estrena d’Iron Man i L’increïble Hulk amb Marvel Studios com a productora independent. Però el punt determinant va ser la compra de Marvel Studios per part de Disney el 2009, que va creure en el projecte i els va donar el finançament necessari per a tirar-lo endavant.
El moviment de Disney s’engloba en un context de creixement empresarial a cop de talonari des de l’arribada de Bob Iger com a director general. Abans d’haver comprat Marvel, Disney havia absorbit l’estudi d’animació Pixar (2006), i va continuar amb la compra de Lucasfilm (2012) –la productora de les sagues d’Indiana Jones i Star Wars– i el gegant 21st Century Fox (2017). Gràcies a aquesta darrera compra, Marvel Studios ha pogut recuperar els drets dels X-Men, Els quatre fantàstics i Deadpool, i pot incloure’ls a l’arc argumental de l’Univers Cinematogràfic de Marvel en un futur. De qui encara no té els drets és de Spider-Man i els secundaris associats –propietat de Columbia Pictures, una divisió de Sony–, però el personatge ha aparegut a l’Univers Cinematogràfic de Marvel gràcies a acords bilaterals entre les productores.
Les estrenes pendents
La pandèmia de la covid va alterar els plans de la indústria cinematogràfica i va fer que, per primera vegada des del 2008, l’any 2020 destaqués per no tenir cap estrena de la factoria Marvel. En conseqüència, l’esperada nova fase de l’Univers Cinematogràfic de Marvel no va començar fins a l’estrena de WandaVision aquest gener, seguida de The Falcon and the Winter Soldier dues setmanes després de l’episodi final de la primera sèrie. Dimarts vinent Disney+ estrenarà Star Wars: The bad batch i no serà fins a l’11 de juny que tornarem a tenir una nova sèrie de Marvel. Podeu veure a continuació les pròximes estrenes de l’Univers Cinematogràfic de Marvel:
Loki (sèrie) – 11 de juny
Si The Falcon and the Winter Soldier estava relacionada clarament amb els films del Capità Amèrica, la següent sèrie de Marvel retorna a un dels secundaris més icònics de Thor, el seu germà Loki. Tom Hiddleston recupera el carismàtic personatge, capturat després d’haver utilitzat en excés el tesseracte per viatjar en el temps. Té sis episodis.
Black Widow (film) – 9 de juliol
Scarlett Johansson es posa a la pell de l’ex-espia russa per última vegada, en principi. El film s’hauria d’haver estrenat el primer de maig de 2020, però a causa de la covid s’ha ajornat més d’una vegada i finalment s’estrenarà el 9 de juliol als cinemes, i a Disney+ amb cost addicional. Hi ha força incertesa sobre què pot oferir el film a les trames del futur, ja que serà una preqüela que mostrarà la vida de la Vídua Negra abans de formar part dels Venjadors.
Shang-Chi and the Legend of the Ten Rings (film) – 3 de setembre
Primer film de Marvel protagonitzat per un personatge asiàtic, Shang-Chi, i primer film amb un personatge nou a la nova fase. La història ens situa a San Francisco, amb un noi aparentment normal, que ha estat entrenat pel seu pare per seguir el seu camí en els negocis foscos, però ell decideix prendre un altre rumb. El film recupera l’organització armada dels Deu Anells que va segrestar Tony Stark a Iron Man 3.
What if…? (sèrie) – mitjan 2021
Primera sèrie d’animació de Marvel que explora una premissa curiosa: com seria el món si alguns esdeveniments clau de l’Univers Cinematogràfic de Marvel haguessin passat d’una altra manera? Són deu episodis autoconcloents en què els mateixos actors dels films reals posen veu als personatges, inclòs Chadwick Boseman, que va doblar la Pantera Negra abans de morir de càncer aquest estiu.
Eternals (film) – 5 de novembre
Un dels films més esperats de Marvel, dirigit per la guanyadora de l’Oscar Chloé Zhao i un repartiment de primer nivell: Angelina Jolie, Richard Madden, Kumail Nanjiani, Lauren Ridloff, Brian Tyree Henry, Salma Hayek, Lia McHugh, Don Lee, Kit Harington, Gemma Chan i Barry Keoghan. Després dels fets d’Avengers: Endgame, els Eternals –una raça alienígena immortal creada pels Celestials que han viscut d’amagat a la terra els darrers set mil anys– han de tornar a unir-se per a protegir la humanitat dels Deviants, la seva contrapart.
Spider-Man: No way home (film) – 17 de desembre
Tercer film de Spider-Man i l’oportunitat perquè Tom Holland faci un pas endavant com un dels personatges més importants de la saga. Hi ha rumors que el film podria abordar l’existència del multivers i podrien aparèixer Tobey Maguire i Andrew Garfield, que ja van fer de Spider-Man en films anteriors fora de l’Univers Cinematogràfic de Marvel. Els rumors van prendre força quan es va saber que el Doctor Strange –que protagonitzarà Doctor Strange in the Multiverse of Madness–prendria el relleu de mentor del jove superheroi després d’Iron-Man i de Nick Fury; i que Alfred Molina –que va interpretar el Doctor Octopus a Spider-Man 2 de Sam Raimi (2004)– i Jamie Foxx –Electro, a The Amazing Spider-Man 2 de Marc Webb (2014)– recuperarien els seus papers al nou film.
Hawkeye (sèrie) – final del 2021
L’Ull de Falcó és dels pocs membres dels Venjadors que no ha tingut un film dedicat al personatge, però tindrà una sèrie. No ha transcendit gaire cosa de l’argument més enllà que hi apareixerà Kate Bishop, interpretada per Hailee Steinfeld, que als còmics es converteix en la seva successora.
Ms. Marvel (sèrie) – final del 2021
Ms. Marvel és la superheroïna més recent que té confirmada l’aparició a l’Univers Cinematogràfic de Marvel i la primera que és musulmana. Va aparèixer per primera vegada el 2013 als còmics de la Capitana Marvel i el 2014 es van publicar uns còmics protagonitzats per ella. Es tracta de Kamala Khan, una noia de setze anys d’ascendència paquistanesa que viu a Jersey City i és una gran afeccionada als superherois, en particular a la Capitana Marvel.
Doctor Strange in the Multiverse of Madness (film) – 25 de març de 2022
Segon film protagonitzat pel Doctor Strange, que va demostrar ser un lluitador molt poderós a Avengers: Endgame. De l’argument se’n sap poca cosa, però l’escena postcrèdits de WandaVision sembla indicar que la Bruixa Escarlata hi tindrà un paper destacat.
Thor: Love and Thunder (film) – 6 de maig de 2022
La principal novetat que se sap de Thor: Love and Thunder és que Jane Foster, interpretada per Natalie Portman, es convertirà en la deessa del tro, com va passar als còmics, amb els guions de Jason Aaron. A més, el productor Kevin Feige va revelar en una entrevista que el film introduirà una subtrama LGTBI amb el personatge de Valkiria, bisexual als còmics.
Black Panther 2 (film) – 8 de juliol de 2022
Marvel ha hagut de readaptar la seqüela de Black Panther arran de la mort inesperada de Chadwick Boseman, l’actor que interpretava el rei T’Challa. Segons que va anunciar Kevin Feige, no oferiran el paper a cap altre actor, de manera que és una incògnita com en presentaran la desaparició. L’única cosa que Marvel ha dit del film és que “continuarà explorant l’incomparable món de Wakanda i tots els personatges rics i variats presentats al primer film”.
Captain Marvel 2 (film) – 11 de novembre de 2022
Carol Danvers tornarà a primera línia a Captain Marvel 2, i ho farà acompanyada de Kamala Khan, Ms. Marvel, i Monica Rambeau, que ja va aparèixer com a nena al primer film –temporalment ubicat als anys noranta– i té un paper destacat a WandaVision.
The Guardians of the Galaxy Holiday Special (especial televisiu) – Nadal del 2022
Abans Star-Lord, Gamora, Drax, Rocket i Groot no tornin a la gran pantalla amb el tercer film, Disney+ estrenarà un especial de Nadal d’aquests personatges el desembre del 2022.
The Guardians of the Galaxy vol. 3 (film) – 2023
Avengers: Endgame es va acabar amb Thor renunciant al tron de Nou Asgaard i convertint-se en un nou membre dels Guardians de la Galàxia. Caldrà veure si després de Thor: Love and Thunder i de l’especial de Nadal, encara en forma part.
Ant-Man and the Wasp: Quantumania (film) – sense data
Marvel ha anunciat el fitxatge de l’actriu Kathryn Newton per interpretar Cassie Lang, la filla de Scott Lang/Ant-Man, que a Avengers: Endgame va ser interpretada per Emma Fuhrmann. Als còmics, aquest personatge és un dels integrants dels Joves Venjadors, un grup d’adolescents superherois que tenen alguna relació amb els Venjadors. També en formen part Wiccan i Speed, fills de Wanda Maximoff i Vision, apareguts a WandaVision; Kate Bishop, que serà presentada a Hawkeye; i Patriot, el nét d’Isaiah Bradley que ja ha aparegut a The Falcon and the Winter Soldier. El canvi d’actriu ha fet pensar que Marvel compta amb el personatge a llarg termini. Com no podia ser de cap altra manera, a Ant-Man and the Wasp: Quantumania també apareixerà Evangeline Lilly fent de Hope van Dyne/Vespa. El film servirà per a presentar Kang el Conqueridor, interpretat per Jonathan Majors, un dels grans dolents de Marvel.
She-Hulk (sèrie) – sense data
Marvel es troba còmode movent-se entre els gèneres d’acció, drama i comèdia, i She-Hulk és concebuda com una comèdia de cap a peus. La protagonitza Jennifer Walters –interpretada per Tatiana Maslany–, la cosina de Bruce Banner/Hulk. Walters és una advocada especialitzada en afers jurídics relacionats amb superherois que, arran de rebre una transfusió sanguínia del seu cosí, en rep part dels poders, però amb més autocontrol quan es transforma.
Moon Knight (sèrie) – sense data
Moon Knight és l’alter ego de Marc Spector, un justicier amb un trastorn de personalitat múltiple que va ser apadrinat per Khonshu, una deïtat egípcia. La sèrie, que no té data d’estrena, serà dirigida per Mohamed Diab.
Secret Invasion (sèrie) – sense data
La sèrie Secret Invasion encara no té data d’estrena, però l’escena postcrèdits de WandaVision sembla una clara referència a aquesta sèrie. A Capitana Marvel vam saber que els skrull, una raça alienígena que pot canviar de rostre, fa anys que viuen infiltrats a la terra, argument que reprendrà Secret Invasion. La protagonitzaran Samuel L. Jackson, com a Nicky Fury, i Ben Mendelsohn, com el skrull Talos.
Ironheart (sèrie) – sense data
Riri Williams és una adolescent que decideix de construir-se un equip similar al d’Iron Man per convertir-se en Ironheart, una superheroïna. Als còmics té el beneplàcit de Tony Stark, cosa que serà difícil que passi a l’Univers Cinematogràfic de Marvel pel desenllaç del personatge. L’actriu Dominique Thorne interpretarà Williams en aquesta sèrie.
Armor Wars (sèrie) – sense data
Què passaria si la tecnologia de Tony Stark caigués en mans equivocades? És la premissa d’Armor Wars, protagonitzada per Don Cheadle en el paper de James Rhodes, també conegut com a War Machine.
I Am Groot (sèrie de curtmetratges) – sense data
Groot és un dels secundaris de l’Univers Cinematogràfic de Marvel del qual se n’ha fet més marxandatge, motiu pel qual no és estrany que hagin volgut donar-li protagonisme, encara que sigui amb una sèrie de curtmetratges, com és el cas.
Blade (film) – sense data
Blade, el caçador de vampirs més popular de Marvel, tornarà als cinemes anys després del film del 1998 protagonitzat per Wesley Snipes. En aquesta ocasió, qui li doni vida serà el guanyador d’un Oscar Mahershala Ali.
Fantastic Four (film) – sense data
Finalment, Marvel podrà incorporar al seu gran univers un dels equips de superherois més icònics: els Quatre Fantàstics. No se’n saben més detalls, però el fet que s’anunciés oficialment el desenvolupament del film ja va ser tota una alegria per als seguidors de Marvel.
