El calendari de la repressió judicial contra l’independentisme s’accelera

El nou curs polític comença amb la incertesa per la crisi sanitària, econòmica i social causada per la covid-19, però la justícia espanyola no aturarà el calendari de la repressió contra l’independentisme. Desenes de dirigents i activistes tenen resolucions pendents que afectaran el seu futur immediat. Les primeres sentències arribaran aquestes setmanes vinents i aviat hi haurà nous judicis.

Avui comencen a Girona i Figueres les compareixences dels encausats pel tall del Tsunami Democràtic a Salt, l’endemà del tall del Pertús. Una seixantena de persones poden acabar processades per desordres públics, amb possibles peticions de penes fins a sis anys de presó. També hi ha un encausat per la protesta al Camp Nou durant el partit entre el FC Barcelona i el Reial Madrid.

Setembre

L’Audiència espanyola podria dictar la sentència del judici contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, l’ex-secretari general d’Interior, Cèsar Puig, l’ex-director de la policia, Pere Soler, i la intendenta Teresa Laplana. La fiscalia va mantenir penes de deu anys de presó per a Trapero, Puig i Soler i quatre per a Laplana per sedició, però al final del judici va obrir la porta a una condemna per desobediència, amb sanció econòmica i prou.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tampoc no trigarà a sentenciar els ex-membres de la mesa del parlament Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya. La possible condemna serà per desobediència, a més d’una multa.

El Tribunal Suprem espanyol farà el 17 de setembre la vista del recurs de cassació del president de la Generalitat, Quim Torra, contra la condemna del TSJC per desobediència. El Suprem dictarà sentència al cap de poques setmanes i podria confirmar la condemna contra Torra, que fóra inhabilitat. Si no convoqués eleccions abans, s’activaria el cronòmetre electoral a Catalunya.

El Suprem també haurà de resoldre sobre el tercer grau dels presoners polítics i l’aplicació dels permisos del 100.2 per a sortir de la presó a treballar i a fer voluntariat. Per una altra banda, el Tribunal Constitucional espanyol té damunt la taula els recursos d’empara contra la sentència del procés i els hauria de resoldre aquests mesos o l’any vinent.

Novembre

Els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O –els juristes i acadèmics Jordi Matas, Tània Verge, Marc Marsal, Josep Pagès i Marta Alsina– s’enfronten a un judici en què la fiscalia demana penes de dos anys i nou mesos de presó, a més d’una multa i inhabilitació, per desobediència i usurpació de funcions. Es farà al jutjat 11 de Barcelona el 4 i 5 de novembre.

El front internacional

El Parlament Europeu votarà, probablement abans d’acabar l’any, els suplicatoris dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí per a aixecar-los la immunitat i que els tribunals de Bèlgica i Escòcia prossegueixin els procediments de les euroordres. Tanmateix, si l’eurocambra vota a favor del suplicatori, preveuen de presentar un recurs al Tribunal de Luxemburg, fet que prolongarà el litigi. A Bèlgica, la fiscalia ha anunciat un recurs al Tribunal d’Apel·lació contra la sentència del jutjat de primera instància favorable al conseller Lluís Puig.

Luxemburg també ha de resoldre el recurs del president d’ERC, Oriol Junqueras, perquè es restableixin els seus drets com a eurodiputat, que va perdre quan el Suprem espanyol desobeí la justícia europea.

Les causes pendents sense data

El jutjat 13 de Barcelona podria obrir judici contra una trentena d’ex-alts càrrecs del govern per l’organització de l’1-O. Són processats per malversació, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació.

Tampoc no tenen data els judicis a la trentena de joves detinguts i empresonats durant les protestes contra la sentència l’octubre passat. Les causes continuen obertes per desordres públics i atemptat contra l’autoritat. L’Audiència de Girona ja va absoldre l’Ibrahim i en Charaf, que van estar-se nou mesos empresonats al Puig de les Basses. El madrileny Dani Gallardo continua empresonat a Alcalá-Meco per haver-se manifestat a Madrid en solidaritat amb Catalunya.

L’Audiència espanyola continua la instrucció de la causa contra els detinguts el 23-S, que van sortir en llibertat provisional i han declarat per videoconferència durant aquest procés. El tribunal haurà de decidir si arxiva el cas o bé si processa alguns activistes i els envia a judici.

El Tribunal de Comptes espanyol manté oberta una investigació contra el govern Puigdemont i ex-alts càrrecs també encausats al jutjat 13 per possibles responsabilitats comptables en l’organització de l’1-O. Hi ha una trentena d’investigats i els podrien imposar fiances i embargaments.

El Tribunal Suprem espanyol continua la instrucció contra la diputada de JxCat Laura Borràs per presumptes irregularitats durant la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. El partit i Borràs defensen que és un judici polític, cosa que desperta dubtes a ERC i la CUP, que van absentar-se de la votació del suplicatori al congrés espanyol i que han llançat missatges a favor de les investigacions contra la corrupció.

A més d’aquestes causes en què hi ha processades o investigades desenes de càrrecs i activistes, com Tamara Carrasco –serà jutjada el 28 de setembre en un jutjat penal de Barcelona acusada per la fiscalia d’un delicte de difusió pública de consigna per incitar a desordres públics. Hi ha un seguit d’instruccions obertes per les protestes d’aquests últims anys, moltes obertes per actuacions dels Mossos d’Esquadra i en què la Generalitat exerceix l’acusació particular. De fet, es calcula que entre tots els processos judicials hi ha un miler d’independentistes perseguits per la justícia espanyola d’ençà del 2017.