Degoteig de judicis el 2023: la repressió contra activistes que veurem l’any vinent

D’ençà del 2017, cada any és marcat pel degoteig de causes judicials que s’obren contra manifestants independentistes. El 2022 no n’ha estat una excepció, i l’aprovació de la reforma del delicte de desordres públics ha marcat especialment aquests darrers mesos l’independentisme de base i l’activisme en moviments socials. Tot sembla indicar que durant el 2023 es continuaran jutjant i tancant centenars de casos, i, segons l’Alerta Solidària, l’any vindrà especialment farcit de judicis de les protestes post-sentència i judicis de protestes antidesnonaments.

2022: causes arrossegades durant anys

Igual com passarà el 2023, enguany s’han sabut peticions de penes i s’han jutjat desenes de causes per les protestes contra la sentència del procés del 2019 i per les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasel el 2021. Alguns exemples són el cas del Carles de Sants, a qui la fiscalia demana tres anys i mig de presó, el de William Aitken, condemnat a cinc anys, el d’Álex Pérez, finalment absolt després d’una petició de cinc anys de presó, el de la Gina, absolta, però de qui havien demanat l’expulsió del país, el de Robert Llach, també absolt, després d’una petició de sis anys i mig de presó, el d’Oriol Calvo, condemnat a quatre anys, el de Víctor Verdejo, condemnat a tres anys, i el de Brian Bartés, condemnat a un any i mig.

També s’han arrossegat causes de protestes del 2017 i el 2018, com ara la de Marcel Vivet, a qui el TSJC ha rebaixat la pena i no haurà d’entrar a la presó, i la d’Adrià Catasús, acusat dels mateixos fets i finalment absolt. També s’ha jutjat el cas de la protesta contra el consell de ministres espanyol del 2018, que malgrat unes primeres condemnes, ha acabat en absolució. L’any s’ha tancat, a més, amb els judicis de dues grans causes: el judici als Set del 30-G, encausats arran de les protestes per la investidura de Puigdemont aquell mateix any i el judici contra els Onze de la Subdelegació, encausats arran de les protestes a Lleida contra la detenció de Puigdemont, també el 2018.

Respecte dels casos de repressió més mediàtics, el febrer farà dos anys de l’empresonament del raper Pablo Hasel. Enguany, el Tribunal Suprem espanyol li ha confirmat sis mesos més de presó perquè considera provada l’agressió a un periodista de TV3 i també ha estat jutjat per ser un dels Onze de la Subdelegació. Pot arribar a acumular més de 7 anys de presó, als quals se n’afegirien més si aquesta darrera sentència fos condemnatòria.

El raper Valtònyc, exiliat a Bèlgica, ha vist com enguany aquest país refusava definitivament la seva extradició i Tamara Carrasco ha estat definitivament absolta pel Tribunal Suprem espanyol, després de quatre anys de calvari judicial.

2023: judicis contra independentistes i activistes pel dret d’habitatge

El 2023 els judicis contra activistes de diferents moviments socials comencen ben aviat. Al gener es fa el judici contra les activistes feministes de 8 Mil Motius, arran d’un tall durant la vaga del 8-M del 2018. El mateix mes també es jutjarà el cas Olzinelles, en què es demanen sis anys de presó a dos activistes pel dret d’habitatge. El mateix esquema es repetirà al febrer al País Valencià: dos nous judicis contra feministes arran de les manifestacions del 8-M del 2019 –i dos més al març– i el judici als encausats per la protesta contra el PAI de Benimaclet. La fiscalia els demana 30.000 euros, acusats d’accions com ara tombar les tanques del solar del PAI.

El març es farà el judici de la macrocausa 21 Raons, arran de talls duts a terme el primer aniversari de l’1-O i l’Alerta Solidària calcula que abans de l’estiu arribaran, entre més casos, judicis a almenys sis ex-presos post-sentència. Però totes aquestes causes no s’acabaran de jutjar el 2023. De fet, hi ha casos que no tenen data de judici i uns altres, com el de la Xènia, que no seran jutjats fins a final del 2025.

Al maig es farà el judici del cas Raval contra Vox, en què es demanen sis anys i dos mesos de presó a vuit veïns del barri arran d’una protesta contra la presència del partit d’ultradreta. Abans de l’estiu, previsiblement, també es jutjaran dues activistes ecologistes per una acció en defensa del riu Siurana. El 17 d’octubre, finalment, hi haurà el judici als Set Antifeixistes de Pego, encausats per la mobilització en contra d’un grup de neonazis.

El 2023 havia de ser l’any en què es jutgés el cas 23-S, que es va obrir el setembre del 2019. Tanmateix, la reobertura de la instrucció que reclamaven les defenses per no veure vulnerats els seus drets farà que, probablement, el judici acabi essent el 2024. Un dels fets relacionats amb la causa que ha marcat el 2022 ha estat l’accés a les diligències secretes que la van originar, i que revelaven casos d’espionatge contra trenta-vuit activistes independentistes. De cara al judici, que serà llarg i costós, el grup de suport ha impulsat una campanya per a recaptar fons.

Activistes en risc d’entrar a presó

Durant el 2023 també hi ha el risc que alguns activistes entrin a presó. És el cas d’Adrián Sas, condemnat a tres anys i mig de presó per les protestes pel primer aniversari de l’1-O. També corren el risc d’entrar-hi el 2023 o el 2024 William Aitken, condemnat a cinc anys per les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasel, i Oriol Calvo, condemnat a quatre anys per les protestes post-sentència. Enguany també ha estat condemnat a més de dos anys –i, per tant, amb risc d’entrar a presó– Víctor Verdejo.

Les conseqüències de la reforma del codi penal, la gran incògnita

La gran incògnita el 2023 en l’activisme és de quina manera la reforma del delicte de desordres públics al codi penal espanyol pot afectar tant l’independentisme de base com els altres moviments socials. Entitats com l’Alerta Solidària i Irídia assenyalen que alguns dels canvis aprovats poden facilitar interpretacions no garantistes per part dels jutges.

Preocupa especialment la introducció del concepte ampli d’intimidació en la definició del delicte, l’augment de la pena mínima en alguns supòsits o el fet de penar l’obstaculització de les vies públiques “que origini un perill per a la vida o la salut de les persones”, entre més aspectes. En aquest darrer cas, es tem que pugui servir per a criminalitzar actes com ara els talls de vies públiques en vagues generals. Però l’última paraula la tindran els jutges, i caldrà veure quina interpretació fan del nou redactat i de quina manera afecta els encausats.