La representació del Tractat d’Almisrà deixarà de fer-se, després de 47 anys, pel desinterès del PP

  • La manca de subvencions convocades per la Generalitat Valenciana ha fet que aquesta obra teatral, que era un referent de valencianitat, no es puga representar

VilaWeb
Laura Escartí
09.08.2024 - 21:40

Del 1976 ençà, la població del Camp de Mirra (Alt Vinalopó) organitza cada any una obra de teatre sobre el Tractat d’Almisrà, l’única representació històrica que es fa al País Valencià. El Tractat d’Almisrà (o Almirra) és considerat un dels pactes medievals més destacats entre els dos antics estats peninsulars de Castella i la Corona d’Aragó. La importància històrica del tractat està en el fet d’haver establit la primera frontera estable al sud de l’antic Regne de València. Però enguany l’obra, que era un referent de valencianitat, no es podrà representar.

Romà Francés, president de l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà i actor que interpreta el rei Jaume I des del començament, explica que la Generalitat Valenciana no ha convocat ajuts per a fer activitats culturals, sinó que s’han atorgat nominalment a algunes entitats. Podrien accedir a un ajut de la Diputació d’Alacant, d’un màxim de 5.000 euros, però ara els demanen que abans en justifiquen el pagament, i no poden posar-hi tants diners. Assegura que es necessiten uns 12.000 o 13.000 euros per a cobrir l’estructura tècnica de l’obra, amb elements com ara micròfons sense fils i les projeccions que van començar a fer l’any passat.

Per una altra banda, l’ajuntament del municipi, governat pel PP, els donava una ajuda de 5.000 euros que complementava les altres subvencions. Francés explica que, per a poder fer l’obra enguany, necessitaven, almenys, el doble dels diners que els donava el consistori. Però la resposta de l’equip de govern municipal va ser negativa. L’obra, interpretada en català, es feia cada 25 d’agost, dins el programa de festes. Sobretot, tenia una importància simbòlica. Ara, l’ajuntament ha contractat un musical per al dia que s’havia de fer el teatre.

“Per 5.000 euros més que demanàvem, han deixat l’oportunitat. Això què vol dir? Que no hi ha interès. Això, amb un altre govern, foren més entusiastes o menys, no hauria passat mai. Però del PP ho podem esperar tot, si es tracta de no fer coses d’identitat, ni d’història, perquè la gent no pense res”, lamenta Francés. L’associació treballa per fer acte alternatiu el mateix dia 25, tot i que encara no veuen clar com serà. Saben, això sí, que tindrà una estreta relació amb el Tractat d’Almisrà.

“Les autoritats que ara tenim tampoc no hi han donat prestigi, al tractat. Han anat seguint un poc el que venia de col·laboració, però sense fer-ne molt cas. Llavors, entre que el poble és xicotet, que, en general, hi ha poc sentiment en el poble valencià cap a les nostres coses (això és notori, ho sabem tots) i que les autoritats no ho han valorat com tocava, doncs la gent ací, exceptuant una minoria, igual els té fer-ho que no fer-ho”, diu Francés.

Amb tot, està satisfet perquè s’ha aconseguit que el fet històric del tractat es difongués durant aquests anys. També per la nova seu de l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà, que van inaugurar el 2022. És un edifici d’arquitectura popular del segle XVIII, una casa de llaurança, que també fa de museu.

La singularitat de l’obra del Tractat d’Almisrà

L’obra es va fer per primera vegada el 1976, dins els actes de commemoració del setè centenari de la mort del rei Jaume I.  “En aquell temps, les diputacions, espentades per les de Catalunya, es van comboiar ací al País Valencià perquè es fera una commemoració un poc extraordinària. I una de les coses més significatives d’àmbit popular va ser fer la recreació”, diu Francés. A partir d’ací, assegura que es va continuar fent gràcies al seu entusiasme, i al d’uns pocs més, que van haver de superar algunes dificultats, sobretot econòmiques.

Durant quaranta-set anys, la voluntat popular ha fet possible aquest esdeveniment, que congregava gent d’arreu. Els actors són del Camp de Mirra, però també dels pobles veïns, com ara Beneixama, Biar i Banyeres de Mariola. A més, Francés reivindica que és l’única representació de caràcter històric que es fa al País Valencià, perquè tota la resta solen ser religioses. “Açò és la clau d’on es va començar a constituir l’antic regne de Jaume I”, diu. Per acabar, Romà Francés destaca que no és una qüestió local, sinó que té una gran importància per a tots els valencians.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor