Els represaliats del jutjat 13 recorren la fiança de 5,8 milions d’euros

Els disset ex-càrrecs i tècnics del govern català investigats per la preparació del referèndum del primer d’octubre, han recorregut la fiança de 5,8 milions d’euros que els va imposar la jutgessa instructora pels diners presumptament malversats en el referèndum, al·legant que aquesta quantitat supera la xifra exigida als presos polítics i la resta d’encausats al Suprem.

Segons han informat Efe fonts jurídiques, la majoria d’imputats pel referèndum han recorregut el seu processament davant la jutgessa instructora, que entre demà i divendres que ve ha citat la trentena d’investigats per notificar-los els delictes de què els acusa – malversació, prevaricació, desobediència, falsedat documental i revelació de secrets – i donar-los l’oportunitat de tornar a declarar.

Concretament, demà estan citats davant la instructora els quinze primers processats, entre els quals figuren l’exsecretari de Difusió de la Generalitat Antoni Molons, l’ex-secretari general de Presidència Joaquim Nin o l’ex-director de la delegació del govern català davant la Unió Europea Andreu Altafaj.

Tretze dels processats estan acusats d’un delicte de malversació pels fons públics que presumptament es van destinar al referèndum de l’1-O, que la jutgessa instructora xifra en el seu acte en un total de 4,3 milions, per la qual cosa els demana paguin de manera solidària una fiança de 5,8 milions per assegurar la quantitat suposadament desviada.

En diversos recursos, als quals ha tingut accés Efe, els processats per malversació argumenten que, en la causa contra els presos polítics processats per rebel·lió, el Tribunal Suprem ja va fixar en 2,1 milions la quantitat suposadament desviada per a l’1-O, i adverteixen que no està justificat ‘assegurar per partida doble’ una responsabilitat civil pels mateixos fets.

En qualsevol cas, les defenses al·leguen que ‘si en algun dels dos procediments la quantitat a assegurar fos més elevada, hauria de ser en aquell que se segueix contra qui suposadament va tenir més rellevància en el disseny, control, i execució’ de l’1-O, atès que els imputats pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona no deixen de ser càrrecs mitjans del ‘suposat entramat delictiu’.

Les defenses admeten que el Suprem pot haver fixat una quantitat molt menor que la del jutjat d’instrucció 13 per un error o per haver dictat el seu acte de manera prematura, però en qualsevol cas creuen que la quantitat establerta per l’alt tribunal ha de descomptar-se de la responsabilitat civil exigida als processats pels preparatius de l’1-O.

Els advocats dels processats al·leguen a més que les seves funcions dins la Generalitat no els facultaven per prendre decisions sobre la despesa de l’erari públic i que, en qualsevol cas, els pagaments que se’ls atribueixen – com és el cas de la pàgina web del Pacte Nacional pel referèndum o dels observadors internacionals – no eren il·lícits.

A més dels processats per malversació, també han recorregut el seu processament per un delicte de desobediència – en el seu cas per haver permès suposadament que s’emetés propaganda de l’1-O – el director de Televisió de Catalunya Vicent Sanchis, i el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo.

En la seva ordre de processament, el jutge instructora quantifica en un milió d’euros els diners suposadament desviat per a enviaments postals de l’1-O, en 900.906 l’arrendament de locals cedits o habilitats per a la votació, en 1,2 milions la reforma del centre de telecomunicacions que devia servir com ‘centre d’atenció telefònica’ del referèndum, en 472.694 euros el registro de catalans a l’exterior i en 391.381 les despeses del Diplocat i observadors internacionals.

Altres partides que el jutge inclou en el delicte de malversació són 268.374 euros per impulsar el voluntariat vinculat a l’1-O, 3.050 euros per al disseny de pàgines web i 83.880 euros en propaganda i cartelleria.