08.03.2022 - 00:20
|
Actualització: 08.03.2022 - 01:20
La diplomàcia ha canviat molt i avui qualsevol país del món entén que la projecció internacional de què és i de què vol ser no pot recaure exclusivament en les institucions. Així i tot, també és ben evident que les institucions tenen un paper clau, determinant, a l’hora de dur la veu pròpia a l’estranger.
Això ho van entendre perfectament els espanyols quan van abocar la repressió del 155 sobretot contra l’incipient servei diplomàtic català, un servei que entre el 2015 i el 2017, amb el conseller Romeva, va assolir un nivell i una capacitat que no s’havia vist mai. La feina de les delegacions de la Generalitat, amb gent d’un nivell excepcional al capdavant, en què es destacava molt especialment Amadeu Altafaj, i el treball increïble del Diplocat, encapçalat per Albert Royo, sempre impecable, van aconseguir amb quatre fustes i una canya fer tremolar la diplomàcia espanyola. I acorralar-la constantment.
Per això Espanya, quan imposà les lleis d’excepció, va maldar sobretot per destruir Exteriors. Exteriors i els Mossos. Estic segur que tots deveu recordar aquella rialleta sàdica de Soraya Sáenz de Santamaría dient: “No es diu ‘Diplocat’ sinó ‘Diplocat-en-li-qui-da-ci-ó'”; i la liquidació subsegüent d’aquell instrument magnífic no tan sols per al procés d’independència, sinó sobretot per al conjunt del país.
Més tard, el Diplocat s’ha recuperat formalment, però ja no té res a veure amb allò que havia estat. És una ombra pàl·lida i desdibuixada d’aquell projecte espectacular de diplomàcia pública i la incidència que té avui és gairebé nul·la. Això també ha passat amb les delegacions de la Generalitat, que han deixat de ser les quasi-ambaixades que havien estat i s’han convertit, parlant en termes generals i amb les excepcions personals que calga, en simples delegacions administratives d’una autonomia espanyola més.
La projecció exterior de Catalunya –no pas de l’independentisme, sinó de Catalunya, fins i tot de la Catalunya autonòmica–, ha quedat doncs francament malmesa. I és en aquest context que la consellera Alsina va anunciar ahir un impuls important de l’estructura internacional del seu departament que, si més no, reconec que té alguns components originals.
Perquè, al costat de les tradicionals delegacions a les capitals més importants, que també augmentaran fins a vint, s’anuncia l’ampliació fins a cinc de les oficines i la creació de la figura de dos enviats especials. I, per les destinacions d’aquests formats, potser –dic potser– voldrà dir que s’intentarà superar la fase del 155 i la voluntat dels governs anteriors de mantenir un perfil diplomàtic tan baix que ni es veia.
Concretament, s’obriran oficines a Eslovènia, a Irlanda i al Quebec i hi haurà, a més, un enviat especial a Escòcia, països que tenen un interès polític especial perquè han estat entre els més actius en la defensa del dret de Catalunya a la independència. Insistesc, crec que ahir vaig ser molt clar, en la distància amb què cal agafar-se qualsevol cosa que fa aquest govern. Però com a analista em sembla just de remarcar que aquest detall m’ha cridat l’atenció.
Ara caldrà veure, pels noms dels delegats o pels primers moviments que puguen fer, si aquest impuls que hauria de ser polític és real i si hi ha ningú dins aquest govern que tinga ganes de fer alguna cosa en aquest àmbit. De fer alguna cosa, a més, en un entorn molt més complex on ara també juga el Consell per la República, malgrat el desafortunat primer pas que ha fet proclamant com a “ministeri” un projecte que no passa de ser un grup de voluntaris.
PS1. He dit en el text que entre el 2015 i el 2017 la diplomàcia catalana va viure la seua època daurada i això era així perquè hi treballava gent molt bona. Però a l’hora de la veritat tots aquells esforços no van servir de res perquè no hi havia voluntat política real, per part del govern, de fer la independència. En relació amb això, llegesc el nou llibre de Clara Ponsatí i s’hi expliquen coses molt sucoses de l’octubre del 2017. Vejam si un dia d’aquests trobe un forat per a parlar-ne…
PS2. Demà comence una sèrie de tres conferències en universitats irlandeses que em durà a Belfast, despús-demà a Cork i divendres al Teacher’s Club de Dublín. Si hi sou i en voleu saber més o venir, ací en trobareu més informació.
