Què passaria si un cometa estigués a punt d’esclatar contra la Terra i l’única solució per a salvar la humanitat fos que tots els habitants del planeta s’agrupessin en un mateix punt per ballar una sardana? Aquesta és la premissa de Sardana Superstar, el nou musical d’Arnau Tordera, codirigit amb Antoni Font, i que es presenta aquest cap de setmana al teatre Kursaal de Manresa (Bages) dins la programació de la Fira Mediterrània.

Falta poc més d’una setmana per a l’estrena quan visitem Tordera i tot l’elenc del musical al local d’assaig que el músic té a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) –per cert, antic local de Motomami S.A., empresa de Rosalía. Quan hi arribem, els actors de Sardana Superstar enregistren uns vídeos curts amb un croma de fons. Pol Blancafort fa veure que va amb bicicleta. Està assegut en un tamboret, sosté un bastó amb totes dues mans simulant un manillar de bicicleta i, fent força amb els abdominals, aixeca els peus de terra i pedala a l’aire. “No tan amunt, no tan amunt, abaixa una mica més els braços. Ara. Aguanta una mica més aquí”, indica Tordera. Mentrestant, Font ho enregistra amb una càmera amb trípode i Maria Cirici, Mireia Lorente Picó i Miquel Malirach s’acaben de preparar per començar l’assaig. Escalfen la veu, es pentinen, es maquillen, es calcen… Aquesta vegada, toca repassar la segona part del musical, a partir de l’escena desena fins al final. Quan ja són tots a punt, Tordera, Font i la productora Montse Farrarons s’asseuen al fons de la sala, rere una taula blanca. Tots tres segueixen el guió, en paper o bé per l’ordinador. “D’acord, quan vulgueu”, dirigeix Tordera. I, de cop, la sala es converteix en l’escenari.

En un costat, Maria Cirici i Pol Blancafort seuen en unes cadires i simulen que juguen a un videojoc, Alien Destruction. Fan el paper de la Mary i en May. “Esclafa l’àlien, tia! Esclafa’l!”, crida en May mentre es prepara una cigarreta d’herba. Quan acaben la partida, se’ls desconfigura la pantalla: en lloc de l’Alien Destruction, els hi apareix el president en una conferència de premsa per a donar informacions d’última hora sobre la catàstrofe del cometa. Sembla que han trobat la solució perquè no xoqui contra la Terra. “Finalment, hem trobat l’últim sardanista viu, que estava amagat en una zona rocosa de la Mediterrània. No ha estat fàcil, però el govern ha entès aquesta cerca com una prioritat d’estat. […] A partir d’ara, començarà un estudi sistemàtic per a treure l’entrellat d’aquesta dansa anomenada sardana, que segons que han assegurat les ments més brillants del món, és l’única esperança factible per a salvar el planeta.” A partir d’aquí, comença l’aventura per a salvar el món, explicada amb tretze personatges: la Margaret, la doctora Sciene, la Taylor, el General War, el president, la senyora Flowers, la Sophie News, el senyor Reason, el sardanista, el supersardanista, la científica auxiliar, etc. Tots, interpretats pels quatre actors, que van acompanyats de la cobla la Cani-Gó. L’espectacle també comptarà amb la col·laboració de dansaires dels grups 2.0 i Picapoll de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages.

La sardana, la gran protagonista

Arnau Tordera està avesat a fer musicals: no tan sols ha compost i arranjat un munt de projectes, sinó que també va posar música a La gata perduda, una òpera comunitària que explica la història del Raval de Barcelona amb col·lectius, veïns i entitats del barri que es va interpretar al Liceu; el 2016 va fer Verdaguer, ombres i maduixes, una òpera-rock basada en texts de Jacint Verdaguer i el disc homònim d’Obeses i, el mateix any, també va compondre la cantata infantil La màquina del temps. Així doncs, quan va arribar-li aquesta proposta, no va pensar-s’ho dues vegades. “La Fira Mediterrània de Manresa es va posar en contacte amb mi. Enguany, Manresa és la capital de la sardana i van proposar-me de fer un espectacle que tingués com a eix central aquesta dansa”, explica Tordera al seu estudi. Tot i que assegura que tenia llibertat creativa total, va voler posar el focus en la sardana. “Podia haver estat un concert estrictament de música, qualsevol altra cosa, però em va semblar atractiva la idea d’inventar un musical dedicat i centrat en la sardana.” El resultat és un espectacle singular que defineix com a revolucionari, tant per als amants del teatre com per als de la sardana i la cobla.

“Històricament, els catalans hem tingut algunes singularitats que ens han fet especialment decebedors, com ara que el nostre propi patrimoni, la nostra música i, en aquest cas, la gran orquestra d’instruments que hem generat –i que només existeix aquí– a vegades és considerada en grau més baix que no ho considera la gent de fora quan ho descobreix”, explica Tordera. A Sardana Superstar, la sardana no tan sols és presentada com l’única dansa del món capaç de salvar el planeta, sinó que, a més, l’únic sardanista que queda viu al món acaba convertint-se en un superheroi, un profeta. “He intentat crear Sardana Superstar amb el màxim respecte possible cap al món sardanístic”, explica Tordera, que mostra “fascinació i reverència” cap a la gent que “fa viure la sardana setmana darrera setmana”. “Com és que no he donat valor a una cosa que té un valor extraordinari fins que no l’he comprès?”, es preguntava fa uns dies en declaracions a l’ACN. Segons que explica, Tordera fa relativament poc que ha descobert la sardana. “Jo l’he descobert aquests últims anys, però la gent que és realment devota del gènere ho viu intensament i té admiració per moltíssims compositors, més enllà de les quatre peces més conegudes. Moltes vegades, la societat catalana no és conscient del valor extraordinari que té allò que ha generat, per això aquí poso la mirada cap a la sardana des d’un altre indret del planeta.” Tot i que no es diu, és evident que la història passa als Estats Units. “Davant d’una ficció absolutament passada de voltes, construïm aquest relat que explica com, en uns altres llocs del món, la sardana pot generar interès, molt més del que nosaltres a vegades li donem com a societat.” De fet, els qui vagin a veure l’espectacle –i sense voler revelar gaire què hi passa– podran gaudir d’una cançó en què es reivindiquen uns quants aspectes de la cultura i la gastronomia catalanes:

“T’he dut fuet i llonganissa
i el fricandó fet en cassola de terrissa.
Pa de pagès i uns bons tomàquets
i els peus de porc i, si tens gana,
t’he portat la crema catalana.”

Més viva que mai

El “Coti x Coti” dels The Tyets o el disc recent de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona són tan sols dos exemples del gran èxit que té la sardana, actualment, entre el públic general. Tot i que Tordera està d’acord que “la sardana és més viva que mai”, també reivindica que això no vol dir que fins ara no hi hagués ningú interessant al món sardanístic: “Com a persona que he estat tant temps separada d’aquest àmbit, ara que m’hi he posat, m’he adonat que hi ha moltíssima gent que hi està immersa. Això que ara ‘torna a ser moda’, ho pensem la gent que no hi estem immersos. Hi ha músics joves que toquen extraordinàriament bé: la Cobla Cani-Gó!, la Cobla Berga Jove, etc. Hi ha interès en la música, en la dansa… I això es pot veure en les ballades. Ens hem d’atrevir a anar-hi i a al·lucinar de veritat, perquè participar en una vetllada de sardanes és una experiència molt més sorprenent i gratificant del que pot semblar.”

De Manresa a Vic… ara per ara

Sardana Superstar gairebé ha exhaurit les entrades per als espectacles d’aquest cap de setmana a la Fira Mediterrània, però també es podrà veure el 17 de novembre a l’Atlàntida de Vic (Osona). Encara se’n poden comprar entrades a la web de tots dos teatres. “Em fa molta il·lusió portar-ho a la comarca [Arnau Tordera és de Tona]. La nostra voluntat és que la pugui veure el màxim de gent possible, perquè agradarà tant a la gent devota de la sardana com a qui l’odia. L’odi, en general, germina de la ignorància. Si no els agrada la sardana, que vinguin i que es deixin seduir per aquesta música i aquesta dansa. Segurament passarà de l’odi a l’amor en poc temps”, declara Tordera.

Alhora, es mostra molt content que un gènere com el musical visqui un moment tan dolç: a més d’aquest musical, actualment es representa Mar i cel al teatre Victòria de Barcelona –amb un èxit aclaparador que els ha obligat a allargar les funcions fins al 20 de març–, i Ànima, al Teatre Nacional de Catalunya, fins el 27 d’octubre.