29.11.2018 - 09:14
|
Actualització: 29.11.2018 - 11:33
El corresponsal de The New York Times a l’estat espanyol, Raphael Minder, ha visitat el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva a la presó dels Lledoners. Explica que ambdós dirigents ‘continuen compromesos a convertir Catalunya en una república independent’, tot i que la fiscalia els acusa de rebel·lió, malversació i ‘altres delictes’ arran del referèndum del primer d’octubre de 2017.
Sobre Junqueras, Minder escriu que és qui ha de fer front a ‘les penes més dures i podria passar vint-i-cinc anys a la presó si és declarat culpable’. Tanmateix, diu que això no l’afecta políticament i que veu ‘molt clar què vol.’ El vice-president assenyala: ‘Ningú no hauria de menystenir la força del nostre moviment, indiferentment de si ens mantenen a la presó. […] Estic convençut que serem més forts.’
El corresponsal assegura que el judici contra l’1-O serà ‘un test significatiu per a la justícia espanyola’. Per una banda l’ala dura de la política espanyola reclama una sentència ‘dura’ que serveixi per a atemorir qualsevol altre intent de ‘trencar Espanya en un futur’. Pel que fa a l’independentisme, Minder explica que consideren el judici ‘un xou’ orquestrat per uns jutges ‘profundament polititzats’.
El periodista explica que Junqueras i Romeva comparteixen un telèfon per a respondre les seves preguntes. ‘Parlen rere un vidre en una cabina de visites de la presó’, escriu. Romeva parla de la presó preventiva: ‘Per a la gent que no es creia que l’estat espanyol té un problema estructural, el nostre empresonament demostra la fallida d’aquest estat.’
Al reportatge també es destaca que un any després de l’1-O a la Generalitat i la Moncloa hi ha presidents diferents. Per una banda, Puigdemont s’ha exiliat a Waterloo arran de la repressió espanyola i Mariano Rajoy ha estat desbancat per la corrupció del PP. Minder assegura que les relacions entre Sánchez i Torra varen començar amb bon peu i invocant el diàleg. Tanmateix, mesos després de la moció de censura, explica que la inestabilitat i la tensió han anat creixent. Unes friccions que també es detecten entre els principals partits de l’independentisme.