15.07.2022 - 19:50
|
Actualització: 15.07.2022 - 20:04
Si voleu rebre aquest report VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada divendres a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat aquesta setmana?
Aquesta setmana, la Comissió de Salut Pública assumia la quarta dosi del vaccí contra la covid-19 per als més grans de seixanta anys. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, els responia que “potser pot esperar” ara que els contagis han començat a baixar. Mentrestant, la ministra de Sanitat espanyola, Carolina Darias, donava per fet que la població de més de vuitanta anys podria rebre la quarta dosi de reforç a partir de la segona quinzena de setembre. Calcula que passat l’estiu poden arribar els nous vaccins adaptats a la variant òmicron, una vegada els autoritzi l’Agència Europea de Medicaments.
Avui, el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment de la covid-19 (GCMSC) ha reclamat d’administrar-la tan sols als més grans de vuitanta anys i als usuaris de residències. En canvi, proposen d’esperar-se en la franja entre seixanta anys i setanta-nou.
Aquest grup, promogut per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), ha publicat un informe amb recomanacions sobre la vaccinació, un document que té el suport del Comitè Científic Assessor de la covid i la secretaria de Salut Pública de la Generalitat. Tot i que l’efectivitat dels vaccins per a protegir contra la infecció ha disminuït considerablement d’ençà de l’arribada de l’òmicron i les seves subvariants, la protecció contra la malaltia greu i la mort es manté elevada, segons els experts.
A més, destaquen que una gran part de la població a Catalunya s’ha infectat amb l’òmicron, per la qual cosa té una immunitat híbrida que en fa créixer la protecció. En aquest context, els autors de l’informe consideren que ara com ara solament s’hauria de vaccinar amb la segona dosi de reforç la població més gran perquè la circulació de la subvariant BA.5 a Catalunya és gran i la major part dels ingressats en hospitals pertany a aquesta franja d’edat.
A començament de setmana, les dades epidemiològiques van indicar que Catalunya ja havia arribat al pic d’infeccions per coronavirus. Aquesta darrera setmana s’havien diagnosticat 6.000 casos menys que en el darrer balanç, mentre que s’estabilitzaven les hospitalitzacions, encara per sobre de les 2.000. La xifra d’ingressats a les UCI se situa al mig centenar de pacients. Segons les darreres dades actualitzades avui pel Departament de Salut, corresponents els ingressats amb covid –encara que no tots per covid– són 2.015, 124 menys que ara fa una setmana. Una tendència que és diferent al País Valencià, on el nombre d’infeccions i morts per covid-19 disminueix, però augmenta el nombre d’hospitalitzats. Aquestes les darreres hores s’han comunicat 6.495 casos nous, 1.145 menys que en el balanç anterior, i 35 morts, 18 menys que en la darrera actualització. El nombre de pacients ingressats augmenta a 1.226, 65 dels quals a les UCI.
En aquest sentit, el conseller de Sanitat, Miguel Mínguez, ha dit que es mantindria una gestió “dinàmica” de la pandèmia i que, segons el comportament del virus, cada centre aplicaria autònomament els seus plans de contingència i decidiria la programació de les intervencions quirúrgiques d’acord amb el nombre de pacients covid ingressats. A començament de setmana, el president de la Generalitat, Ximo Puig, reprenia les reunions amb el comitè assessor en matèria de covid, que va deixar de convocar quan les dades d’infeccions eren positives. Puig va descartar d’aplicar de restriccions, però va demanar prudència i recomanar l’ús de màscares en cas de grans aglomeracions.
El ministre de Finances i portaveu del govern andorrà, Eric Jover, ha explicat que a partir de la setmana vinent es començarà a administrar la quarta dosi del vaccí als més grans de seixanta anys, seguint les recomanacions de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) i de l’OMS.
En l’àmbit internacional, a s’Hong Kong, els hospitals comencen a notar l’augment de casos de coronavirus, un fet que afecta els serveis sanitaris i fa que algunes cirurgies no urgents es reprogramin o cancel·lin. Dimarts, les autoritats sanitàries van confirmar 2.700 noves infeccions en les darreres 48 hores, tot i que estimen que amb la tendència actual es podrien arribar a registrar 6.000 casos diaris d’ací a dues setmanes, segons que ha informat la radiotelevisió RTHK. Arran d’aquest repunt, el govern ha anunciat que prorrogaria les mesures actuals fins el 27 de juliol. Segons que detalla South China Morning Post, els qui hagin de fer quarantena hauran de portar una polsera electrònica que permetrà de detectar-ne la ubicació i controlar que compleixin el confinament domiciliari.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) manté l’emergència internacional per la pandèmia del coronavirus, vigent d’ençà del gener del 2020, tot i el descens en el nombre de morts. El Comitè d’Emergència, que es reuneix cada tres mesos, va concloure que la pandèmia continua essent un fet extraordinari que impacta en la salut mundial.
Píndola de Jordi Goula: Salaris i pensions davant la pèrdua de poder adquisitiu
“Hem d’estar preparats per a una situació en què els preus de l’energia, els aliments i més matèries primeres continuïn molt elevats. Les nostres previsions apunten que continuarem en aquest nivell d’inflació alta uns mesos i que començarà a baixar després de l’estiu. El nostre objectiu ha de ser posicionar l’IPC al voltant de la mitjana europea, perquè les empreses espanyoles no perdin competitivitat. El govern no fa estimacions sobre l’evolució dels preus formalment i sol prendre de referència les previsions del Banc d’Espanya, que apunten per a enguany una mitjana del 7,5%”, comentava abans-d’ahir la ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño, als micròfons de RNE. Qui li havia de dir que, l’endemà, la Comissió Europea qüestionaria les seves paraules?
Doncs sí, la CE va revisar ahir, amb 1,8 punts a l’alça, la previsió d’inflació mitjana per a l’estat espanyol el 2022, fins al 8,1%, per l’augment persistent dels preus de l’energia, si bé va mantenir la projecció de creixement del PIB al 4%, corresponent a les estimacions del maig. Evidentment, no és un cas aïllat. El creixement més baix i l’augment de la inflació és la tònica en tota la zona euro, motiu pel qual Brussel·les pinta una perspectiva ombrívola per l’impacte de la guerra d’Ucraïna, que empeny a l’alça els preus de l’energia i les matèries primeres, fa minvar el poder adquisitiu de les cases i porta els bancs centrals a endurir la política monetària més de pressa que no es preveia.
La inflació mitjana de la zona euro també es dispararà a màxims històrics, segons la CE, fins al 7,6% enguany i al 4% el vinent, mentre el creixement s’alentirà, al 4% i al 2,1%, respectivament. Són unes dades per sota de les anticipades al maig, però l’executiu comunitari ara per ara descarta una recessió. La mitjana europea de la inflació prevista se situa, doncs, mig punt per sota de l’espanyola, cosa que representa una nota discordant amb els desigs de la ministra Calviño.
Els analistes de Funcas tampoc són en la línia de la Calviño. En una nota, ahir deien: “No s’observen, de moment, senyals d’alentiment al ritme d’encariment de la cistella de la compra.” Es mostren molt preocupats perquè el nombre de subclasses de l’IPC amb una taxa més gran del 4% ha augmentat fins a 119, el 60% del total, respecte del 56% del mes anterior i del 9% d’abans no comencés el procés inflacionista actual. En vista de la tendència, han ajustat a l’alça les previsions –subjectes a un grau d’incertesa molt més alt que no és habitual– per incorporar-hi els darrers resultats, superiors als que esperaven. Preveuen que la taxa d’inflació es mantindrà per sobre del 10% al juliol i l’agost, i els mesos posteriors baixarà, fins a situar-se al voltant del 8% al desembre. Ara, la taxa mitjana anual serà del 8,9%, més alta que la prevista per la CE. He de dir que sóc molt pessimista respecte del juliol i crec que arribarem a l’11% i el 12%, per la baixada del 0,8% registrada a la referència del juliol del 2021.
Si alguna cosa és clara –l’IPC dels EUA es va enfilar fins al 9,1% al juny– és que el món ha entrat en una fase inflacionista molt més preocupant que no s’esperava uns mesos enrere. La guerra d’Ucraïna ha estat l’accelerador d’un procés que havia començat amb l’energia, amb el trencament de la cadena de subministraments industrials, amb els nolis marítims –que ara han baixat, per cert–, amb la forta demanda conjunta postpandèmia i les polítiques monetàries molt laxes aplicades pels bancs centrals.
No deixa de ser una contradicció que quan parlem d’inflació, alguns dels causants de l’alça mundial de preus fa un mes que són en una situació clarament a la baixa. El petroli, en un mes, ha passat dels 120 dòlars el barril a fregar els 100 –i per sota– en aquests moments, amb una davallada de vora el 20%. El coure, per la seva banda, que és clau en l’activitat industrial, s’ha desplomat més d’un 30% d’ençà del màxim històric del març. Són dos productes molt sensibles a les expectatives de la demanda. I ara per ara, les baixades dels seus preus apunten a la creença dels mercats que el món va cap a una situació recessiva, amb la caiguda de la demanda consegüent.
Per això hi ha molta sensibilitat a allò que puguin fer els bancs centrals. Aquests dies s’ha comentat la possibilitat que la Fed augmenti d’un punt el tipus d’interès de referència dels EUA, en compte del 0,75% previst, i que el BCE l’augmenti de mig punt, en compte del 0,25%, amb vista a les pujades de preus que desborden les previsions. La secretària del Tresor dels Estats Units, Janet Yellen, ahir avisava: “Reduir una inflació dels EUA inacceptablement alta és ara la màxima prioritat. Per això donarem suport a tots els passos que faci la Fed en aquest sentit.” Ara, com més va més veus hi ha que demanen contundència amb prudència. Com es fa?
La política monetària és en una cruïlla molt complexa. “Els bancs centrals han d’apujar els tipus a prou bon ritme per a fer front a una inflació desbocada, sense causar una fragmentació dels mercats financers amb l’ampliació dels diferencials del deute sobirà”, deia ahir Funcas.
I tot plegat té una conseqüència immediata. Som més pobres perquè amb els diners que tenim podem comprar menys coses. La gran assignatura pendent que ara com ara té el govern espanyol és resoldre de la manera menys injusta possible aquesta pèrdua. A la píndola passada ja comentava que l’estat sempre hi guanya, amb la inflació. Però cal veure què fer. De moment, sembla que les negociacions dels convenis s’han ajornat fins al setembre. Mentrestant, fa mesos que es parla d’un pacte de rendes que va proposar el Banc d’Espanya l’abril proppassat.
Ahir, a Madrid, el Consell General d’Economistes d’Espanya i la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) van reclamar aquest pacte de rendes. En les conclusions, es va subratllar que haurien d’entrar-hi, a més de salaris i pensions, els marges empresarials i els lloguers i, sobretot, que hauria de comptar amb suport de tots els grups polítics. “Com més ampli sigui el pacte, permetrà de repartir de manera més equilibrada l’impacte de la situació negativa creada per la inflació alta. A més d’un acord de moderació salarial entre els agents socials per al sector privat, hauria d’incloure pensionistes i treballadors públics.”
I van continuar adduint que hi havia dues opcions. “O procurem repartir la pèrdua de renda d’una manera equitativa o passem la pilota al veí i apugem els nostres preus i salaris. Si optem per la segona, continuarem essent més pobres, però engegarem una espiral inflacionista que agreujarà el problema.”
Les dificultats: si s’hi fa entrar pensionistes i funcionaris, s’eixampla i es complica molt, sobretot respecte dels jubilats. Sobre com introduir les pensions –el col·lectiu més feble de tots els implicats– en aquest pacte, es va apuntar que les mínimes sí que haurien de pujar amb l’IPC, però la resta, no, i s’haurien d’elevar menys que no pas la inflació, igual que els salaris privats i públics. No cal dir que sobre el paper tot és vàlid; això no obstant, la qüestió és com ho entendran els afectats.
És evident que un pas com aquest comporta sempre un desequilibri important, si més no, en dos aspectes. El primer és qui executa i controla els acords subscrits. I, el segon, què passa amb les rendes que han estat controlades?
És clar que amb el control de salaris no hi ha cap inconvenient, perquè se saben, atès que són declarats a les nòmines i les empreses ho executen, perquè tenen interès a mantenir-los baixos. Ara, qui controla els marges empresarials? La seva fixació pot prendre un seguit de vies molt variades i difícils de controlar i, a més, per definició, el resultat empresarial és una xifra aleatòria de l’activitat, que tan sols se sap al final de l’exercici. Com es fa? A més, si els marges empresarials es mantenen –no baixen– no conduiran de cap manera a una disminució de preus. Com es fa per a controlar tot això. I, qui ho comprovarà? Es té prou confiança en les declaracions de les empreses o es proposa alguna altra mena de sistema eficient de control?
Vet ací que la inflació ens ha posat sobre la taula una situació molt complexa, en què hi pot haver plantejaments teòrics que facin més just el repartiment de les pèrdues, però molt difícils de dur a terme, perquè cap de les parts en litigi estarà disposada a renunciar a recuperar poder adquisitiu i, a més, desconfiarà d’allò es faci en les altres. Per si no en teníem prou, vet ací un altre trencaclosques que se’ns posa al davant i que cal resoldre amb urgència, pel bé de tots.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans s’han registrat 28.453 casos i 148 morts i a les UCI 140
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
A tot el món, les darreres xifres són de 565.782.106 casos confirmats i 6.382.907 morts. Del total de casos, 537.247.079 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 91.060.225 casos i 1.048.232 morts;
–L’Índia, amb 43.710.027 casos i 525.604 morts;
–El Brasil, amb 33.142.158 casos i 674.846 morts;
–L’estat francès, amb 32.795.874 casos i 150.468 morts;
–Alemanya, amb 29.569.943 casos i 142.399 morts.
–A l’estat espanyol hi ha 13.032.841 casos i 108.948 morts.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–South China Morning Post: Polseres electròniques i quarantena per als viatgers de sortida: els últims moviments sobre la covid a Hong Kong (en anglès)
–Infobae: Canadà autoritza el vaccí de Moderna per als menors de cinc anys (en castellà)
–Ouest-France: Covid:19: On és la investigació sobre el virus? (en francès)
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–He d’anar a treballar si tinc la covid-19: Com s’ha de demanar la baixa?
–Quants dies duren els símptomes la covid-19? I la positivitat dels antígens?
–Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
–Quines són les restriccions al País Valencià?
–Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
