12.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 12.05.2020 - 23:14
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Europa ja no és el continent amb més casos de coronavirus. Aquest dubtós honor el va començar tenint el continent asiàtic, on van aparèixer els primers milers de casos de Covid-19, a la província xinesa de Hubei. A continuació la pandèmia va agafar força a Europa, especialment a Itàlia i a l’estat espanyol, i el vell continent va prendre el relleu d’Àsia com a continent més afectat. Ara, els 1,6 milions d’infectats europeus han estat superats pels 1,7 que ja hi ha Amèrica. Tan sols als Estats Units se n’han confirmats més d’1,3 milions i més de 80.000 morts. El Brasil, amb 170.000 infectats, i el Canadà, amb 70.000, segueixen la gran potència a molta distància. A Europa l’estat espanyol continua essent el més afectat, amb més de 269.000 casos, per davant de Rússia, amb 232.000, i el Regne Unit, amb més de 224.000.
Mobilitat excessiva. Aquesta és l’explicació que va donar el ministre espanyol Salvador Illa a la consellera de Sanitat, Ana Barceló, per a justificar per què catorze departaments de salut del País Valencià no havien pogut sortir de la fase 0. Una explicació que no va anar acompanyada de cap dada ni cap document que ho justifiqués. Barceló, en canvi, creu que el País Valencià està preparat per a passar tot sencer a la fase 1 del desconfinament.
Amb tot, el malestar polític i social cap a aquesta decisió és un fet. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha demanat ‘una resposta cívica en favor de l’autogovern i dels drets del poble valencià’ arran de la gestió de la crisi de la Covid-19 i la centralització de competències del govern espanyol. ‘Ja és hora de plantar cara a les reiterades discriminacions del govern espanyol’, diu l’entitat.
Mentre bona part del país malda per entrar a la fase 1, segons que ha avançat el diari Última Hora, Formentera ja ha demanat al govern espanyol de poder passar a la 2 dilluns vinent. L’illa va entrar a la fase 1 fa dues setmanes, set dies abans que no la resta de les illes.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 4.318.171 casos confirmats i 291.354 morts. Del total de casos, 1.569.217 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.396.153 casos i 82.789 morts.
—L’estat espanyol, amb 269.520 casos i 26.920 morts.
—Rússia, amb 232.243casos i 2.116 morts.
—Regne Unit, amb 226.463 casos i 32.692 morts.
—Itàlia, amb 221.216 casos i 30.911 morts.
—L’estat francès, amb 178.225 casos i 26.991 morts.
Als Països Catalans hi ha 78.313 casos, 46.481 altes i 12.994 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 61.355 casos, 35.130 altes i 11.351 morts (avui hi ha hagut 349 casos, 345 altes i 103 morts)
—Al País Valencià, 13.937 casos, 9.089 altes i 1.351 morts (avui hi ha hagut 56 casos, 144 altes i 6 morts)
—A les Illes, 1.953 casos, 1.423 altes i 210 morts (avui hi ha hagut 8 altes i 1 mort)
—A Catalunya Nord, 310 casos, 271 altes i 34 morts (avui hi ha hagut 4 altes)
—A Andorra, 758 casos, 568 altes i 48 morts (avui hi ha hagut 2 casos, 11 altes i cap mort)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
L’editorial de Vicent Partal
‘Mireu Badalona els qui encara parleu de fer pactes o acords amb el PSOE…‘
La píndola de Jordi Goula: ‘On tenen més importància els ERTO a Catalunya?’
El consell de ministres espanyol ha donat el vist-i-plau a l’acord amb patronal i sindicats per a prorrogar i adaptar els expedients temporals de regulació d’ocupació, una nova normativa que és previst que reculli demà mateix al BOE. Ahir van signar l’acord. A les patronals no els ha agradat gaire i avui mateix ja han publicat notes de rebuig. Foment diu que la pròrroga dels ERTO per força major fins al 30 de juny és insuficient i que les obligacions i sancions per a les empreses previstes durant els sis mesos posteriors a la represa de l’activitat són contraproduents i desproporcionades. I la Pimec qualifica l’acord de poc realista i inassumible per a les empreses que no facturen d’ençà del 15 de març i, com Foment, considera que la data pel manteniment dels ERTO de força major hauria d’anar més enllà del 30 de juny.
Els ERTO sense dubte són els grans protagonistes de la crisi. Hi ha l’esperança que siguin l’instrument que ens serveixi per a no repetir experiències com les del 2009 al mercat laboral, quan es van trinxar empreses i llocs de feina. La importància que tots hi han vist s’explica observant que a Catalunya, del 22 de març fins ahir, s’han presentat 96.704 expedients que afecten 712.086 treballadors. Val a dir que el 94% dels expedients són per causa de força major.
Atesa la importància que té, he cregut que seria interessant de fer-ne una radiografia amb les dades que manté al dia l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat. Realment fins ara hem parlat sobretot de xifres globals, però no hem baixat gaire al detall. D’entrada, cal dir que la distribució temporal de presentació dels expedients es concentra en els primers dies. Del 22 de març a final d’aquell mes es van presentar més de 72.000 expedients, que afectaven gairebé 550.000 treballadors. Sobre les xifres totals d’ahir, això vol dir que els primers deu dies es van presentar un 78% del total dels ERTO que hi ha ara. Els deu dies següents el ritme va afluixar notablement, amb 16.000 expedients i 107.000 treballadors afectats. Això vol dir que els primers vint dies més del 93% d’expedients i treballadors afectats ja havien estat presentats. De llavors ençà hi ha un degoteig diari, però d’una importància molt minsa.
Dit això, hi ha dos aspectes que em semblen interessants d’analitzar i ens ho permeten les dades disponibles: el sectorial i el territorial. En aquests moments, a Catalunya hi ha sis sectors –en sentit ampli– que tenen més de 20.000 persones amb expedient temporal. El més important és el de l’entorn de l’automòbil: comerç a l’engròs i al detall més reparacions. En total són 130.000 persones, gairebé el 20% del total. La fabricació de vehicles, en canvi, ocupa el quart lloc, amb gairebé 33.000 treballadors. Comptant el sector globalment, amb producció, comercialització i reparacions, són 163.000 persones, molt a prop de la quarta part del total de Catalunya. Vet aquí la importància que té el sector a Catalunya i el risc que corre en aquests moments.
El segon lloc l’ocupa el sector de menjar i begudes, és a dir, bars i restaurants, amb 108.500 persones. Una xifra molt alta i que té una solució molt complicada, ateses les mesures de seguretat previstes per al període post-Covid-19. La tercera posició és per a l’educació, amb 36.000 persones. Els col·legis són en una posició molt delicada a curt termini, com han dit representants de les escoles concertades i independents. El problema actual és fonamentalment de liquiditat, però per al nou curs també hi juguen les mesures de seguretat i la capacitat de les aules.
El quart, ja l’he esmentat, és la fabricació de cotxes i el cinquè pertany a les activitats esportives i d’entreteniment, amb 26.500 persones. Hem pogut veure també, pels seus representants i gent de l’ofici, la gravíssima situació del sector i cal pensar que les mesures de seguretat que vindran seran un problema addicional, perquè s’exigirà una minimització del públic assistent . I, finalment, el sisè és el sector d’allotjament, és a dir els hotels i pensions, amb 26.400 persones. També se n’ha parlat prou, amb la prevista i temuda baixada del turisme. Hem de pensar que aquests sis sectors amplis s’enduen més de meitat dels afectats per expedients temporals a casa nostra.
Quant a l’aspecte territorial, trobem els afectats molt concentrats, perquè 242.000 són al Barcelonès, és a dir, la tercera part són localitzats al voltant de la capital catalana. La segona comarca és el Baix Llobregat, amb 96.100 persones; i segueix el Vallès Occidental, amb 91.100. Després, ja molt separats, hi ha el Vallès Oriental, amb 34.500, i el Maresme, amb 30.600. Aquestes cinc comarques apleguen gairebé mig milió de treballadors i el 70% del total de Catalunya.
Mirant el pes dels afectats dins l’afiliació de la Seguretat Social a cada comarca, la dimensió del problema té una altra perspectiva. Les dades reals poden variar una mica, perquè les dels afectats per ERTO són de l’11 de maig i les de la Seguretat Social del dia final de març. Però recordem que a final de març ja s’havien registrat els expedients corresponents al 78% dels afectats. Tenint en compte aquesta petita diferència que hi pot haver, la comarca on pesen més els afectats temporals és el Baix Llobregat, amb un 27% dels afiliats comarcals. Amb el 25% hi trobem l’Alt Camp, l’Alt Empordà, el Barcelonès i la Conca de Barberà. I una mica per sota, el Bages, amb el 24%; la Selva, amb el 23,5%; el Vallès Occidental, amb el 22,5%; i el Baix Empordà, amb el 22%. Els percentatges més baixos, en canvi, són a la Ribera d’Ebre, amb el 7,5%; a les Garrigues, amb el 8%; i a la Terra Alta, amb el 8,5%. Poseu-ho tot plegat en relació amb la mitjana catalana, que és del 21,4%, i potser tindreu una idea una mica més clara de la situació de la distribució dels llocs de feina a Catalunya que ara com ara estan penjats…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Les empreses amb presència a paradisos fiscals finalment sí que podran tenir ajudes del govern espanyol per la Covid-19
– Politico: Europa tem una segona onada de contagis de la Covid-19 (en anglès)
– Corriere della Sera: Vaccí: què passa si no es pot desenvolupar (i quin és el pla B) (en italià)
– CNN: Com el coronavirus va recórrer el món, deixant la mort al seu pas (en anglès)
– Infobae: Una esperança per a salvar vides i reactivar l’economia: l’estudi que confirma la immunitat dels que han passat la Covid-19 (en castellà)
– Vox: Onze preguntes sobre el coronavirus que encara no podem respondre (en anglès)
– Público: Els estudiants universitaris viuen en una incertesa pandèmica: mantenen el lloguer o tornen a casa? (en portuguès)
– Le Monde: A l’Àfrica subsahariana, el nombre de morts per la sida amenaça de duplicar-se a causa del coronavirus (en francès)
– The Economist: Els sanitaris esdevenen objectius inesperats durant la Covid-19 (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– Salvador Illa diu ara que van negar la fase 1 a tot el País Valencià per ‘mobilitat excessiva’
– Wuhan farà la prova als onze milions d’habitants arran d’un nou brot de coronavirus
– Compromís amenaça de votar en contra d’un nou estat d’alarma
– Vergés permet l’ús de tests privats en entorns laborals un cop garantida la capacitat del sistema públic
– El Pertús reviu les cues als estancs i supermercats i la policia francesa es troba obligada a limitar-hi l’accés de vehicles
– ACPV demana una mobilització per l’autogovern del País Valencià
– L’OMS destaca que hi ha ‘set o vuit’ candidats principals de vaccí contra el coronavirus
– Ortega Smith, ingressat d’urgència per complicacions després de tenir la Covid-19
– Només el 16% dels infectats per la Covid-19 a les Illes Balears continuen malalts
– El Mercat de Música Viva de Vic prioritzarà els continguts digitals però oferirà concerts en viu
– Saskia Sassen: ‘L’enemic no és el virus sinó les grans empreses extractives’
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
