01.05.2020 - 21:54
|
Actualització: 02.05.2020 - 00:01
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha convocat un consell executiu extraordinari per a demà per aprovar el pla de reactivació econòmica i social que ha de reconstruir la Catalunya post-pandèmia. Després de la reunió, Torra i el vice-president Pere Aragonès compareixeran conjuntament davant els mitjans de comunicació en una conferència de premsa telemàtica per a explicar els acords resultants. El president ja havia fet públic l’endemà de Sant Jordi que convocaria els partits de l’oposició i els agents econòmics, socials, culturals i científics, universitats, executius i empreses a fi de forjar un ‘gran acord de construcció disruptiva’.
Les restriccions de l’estat d’alarma, en la seva tercera pròrroga mentre Sánchez va perdent suports per a allargar-lo encara més, han contribuït a eclipsar les protestes que es repeteixen cada any el Primer de Maig, dia del treballador. El ministeri espanyol de l’Interior l’ha aprofitat per a prohibir les manifestacions, tot i que diverses entitats havien demanat de fer-ne, en grups reduïts atenint-se a les mesures de seguretat. Per això els sindicats han hagut de concentrar l’activitat a les xarxes socials. Enguany el paper dels sanitaris, dels treballadors essencials i de la sanitat pública, crucials en la lluita contra la Covid-19, són els que s’han reivindicat amb més força.
Mentrestant, continuen sortint a la llum dades que auguren una desfeta econòmica molt profunda després de la pandèmia. Segons un informe publicat pel Departament d’Empresa, el sector del comerç a Catalunya ha patit unes pèrdues en la facturació de 3.150 milions d’euros d’ençà que es va decretar l’estat d’alarma i fins al 26 d’abril. Avui també s’ha sabut que l’activitat empresarial als Pallars durant l’estat d’alarma per la Covid-19 s’ha reduït d’un 81%. El sector més damnificat és el de la restauració i l’hostaleria. Cada vegada són més els que comencen a notar els estralls de la crisi que s’acosta. Un altre exemple d’avui és que la Plataforma de Sales de Concerts avisa que la reducció d’aforament ‘les condemna a la fallida’.
Demà és la data que el govern espanyol ha marcat per a començar la retirada progressiva de les restriccions. Es podrà sortir al carrer a passejar o practicar esport i, després d’una rectificació del govern espanyol, hi ha finalment implementat un sistema de franges horàries i condicions per a evitar aglomeracions. El servei de Protecció Civil del Principat de Catalunya ha fet un document amb trenta preguntes i respostes amb tots els supòsits i dubtes que us hagin pogut sorgir.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 3.370.493 casos confirmats i 237.996morts. Del total de casos, 1.070.775 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.112.771casos i 64.931 morts.
—L’estat espanyol, amb 242.988 casos i 24.824 morts.
—Itàlia, amb 207.428 casos i 27.510 morts.
—Regne Unit, amb 177.454 casos i 27.510 morts.
—L’estat francès, amb 167.346 casos i 24.594 morts.
Als Països Catalans hi ha 70.265 casos, 39.802 altes i 11.832 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 55.137 casos, 30.751 altes i 10.311 morts (encara no hi ha noves dades)
—Al País Valencià, 12.058 casos, 7.078 altes i 1.253 morts (151 casos, 192 altes i 9 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.966 casos, 1.245 altes i 193 morts (11 casos, 26 altes i 5 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 307 casos, 260 altes i 33 morts (un cas i dues altes més que no ahir)
—A Andorra, 745 casos, 468 altes i 42 morts (les dades s’han mantingut exactament igual que ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: ‘Crèdits urgents que triguen un mes a arribar’
Els nervis van creixent entre les pimes i els autònoms. Al discurs permanentment triomfalista del govern de Madrid s’hi oposa la realitat. Els dies van passant i les factures s’han d’anar pagant, però no arriben els diners del préstec que va prometre el govern espanyol el 17 de març passat. Recordem que aquella data es parlava d’urgència màxima i el president Sánchez anunciava que ‘el govern ha aprovat un important paquet de mesures econòmiques que mobilitzarà 200.000 milions d’euros, dels quals 117.000 milions seran íntegrament públics i el restant es complementarà amb recursos privats, per a contrarestar la forta caiguda d’activitat arran de la pandèmia del coronavirus’. Han passat set setmanes i les queixes dels empresaris són més que justificades, car n’hi ha molts que no han vist encara ni un euro.
En una nota d’aquesta setmana del govern espanyol es reconeix que s’han avalat més de 260.000 operacions i que el finançament que ha arribat a port no arriba als 34.000 milions. Què passa? La Pimec assegura que els que han arribat es pacten amb els clients que no són VIP ‒que són la majoria‒ a tipus entre el 3,5% i el 5%, que es cancel·len pòlisses que estaven vigents i es demanen garanties addicionals. Insisteixen en la urgència i en el risc que molts autònoms i pimes ja hagin llançat la tovallola.
Sembla que l’embús és a l’ICO. Segons la seva memòria hi treballen més de tres-centes persones, de les quals unes dues-centes són tècnics. Com pot aprovar tan poca gent centenars de milers d’expedients que els arriben dels bancs que han de concedir els crèdits? La Cecot diu que no ho fan. Simplement comproven que les anàlisis de risc que han complimentat els bancs siguin correctes. Són els bancs qui fan la feina i la fan a un ritme ràpid, però no accelerat, perquè tracten aquestes operacions com si fossin normals, aplicant els mètodes habituals. La diferència rau en el fet que aquests crèdits els avala l’estat en el 80% i ells s’hi juguen el 20% restant, per la qual cosa no sembla que hagués de ser exactament igual el procés d’anàlisi.
Una de les raons és que, al revés del cas de Thomas Cook, aquí l’ICO no ha posat límits, ni de tipus a aplicar per al banc, ni de sol·licitud de garanties addicionals. Aleshores, cada entitat financera actua segons la seva conveniència, en funció del risc observat a cada operació. Les pimes es queixen que, una vegada el banc ha examinat l’operació i l’ha tramesa a l’ICO, quan reclamen a l’entitat, els diu que l’ICO retarda la confirmació, mentre que quan una associació empresarial hi reclama, els responen que és qüestió de la banca. Es passen la pilota els uns als altres però el crèdit no arriba.
Com deia abans, sembla que el coll d’ampolla és a l’ICO, si bé ningú no ho ha dit clarament. Hi ha qui pensa que els directius de l’ens oficial estan més preocupats per no tenir morositat ‒per no haver de pagar l’aval‒ que per la situació que passen les empreses que necessiten amb una urgència angoixant la liquiditat promesa. Es fa difícil de creure… Segons una enquesta recent de la Cecot, el 60% de pimes ha demanat un crèdit ICO, un 25% no n’ha demanat i un 15% n’ha demanat i li han denegat. Aquestes pimes són motiu de gran preocupació a la patronal. Una denegació en aquests moments equival pràcticament a una sentència de mort. I no sembla que aquest fos l’esperit que va anunciar Pedro Sánchez fa gairebé un mes i mig.
Tot plegat es va complicant. El cas concret dels autònoms té més motius que deriven en una situació absolutament delirant. Fixeu-vos-hi. Ahir van comprovar com els carregaven puntualment al compte corrent la quota corresponent a abril. Fins i tot, a molts dels que estan aturats per força major i que tenen dret de la prestació d’uns mil euros que els van prometre, Doncs bé, la prestació ja s’ha començat a rebre ‒via mútues‒ i es dóna la paradoxa del fet que ‘ahir em cobren i demà em paguen’, encara que per dues vies diferents. Però n’hi ha més. S’escau que a mitjan maig la Seguretat Social els retornarà la meitat de la quota de març i a mitjan juny la quota d’abril. Hi ha mala coordinació entre ens públics o és que ara com ara la Seguretat Social necessita els diners? No ho sabem. Ah!, i cal no oblidar un fet molt important, com és que l’ajut de liquiditat real que els fan arribar no són els mil euros, sinó que ja n’han pagat uns sis-cents de quotes que no tocaven, amb la qual cosa, la prestació real queda en quatre-cents euros.
Un desori de desorganització, improvisació i, en definitiva, de mala gestió, sense comptar que allò que sembla dictar la lògica és la condonació de les quotes, com han fet a França, Itàlia o Grècia, per exemple, que seria la decisió correcta. ‘Si no ens deixen treballar, per què ens han de cobrar la quota que és una mena de permís per a treballar?’, es poden preguntar amb tota la raó del món els autònoms. La resposta, com tantes més en aquests moments d’angoixa, potser algun dia, la sabrem… o no.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Bonaventura Clotet: ‘Ens hem precipitat amb el desconfinament’
– The Atlantic: Què poden i què no poden fer els tests d’anticossos (en anglès)
– El País: La pandèmia a l’Amèrica Llatina (en castellà)
– The Guardian: Per què els cinemes han romàs oberts a Suècia durant la pandèmia (en anglès)
– The New York Times: Sense diàlisi: com un pacient de Covid-19 va lluitar per la seva vida (en anglès)
– Le Monde: El personal sanitari, sorprès per la quantitat de màscares que es distribuiran aviat (en francès)
– Franceinfo: Menys alumnes, cursos a l’exterior, a temps parcial… Com s’organitza el retorn escolar a l’estranger? (en francès)
– The Korea Times: Corea del Sud reporta zero infeccions locals (en anglès).
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– Què podeu fer al carrer a partir de demà? Trenta preguntes i respostes
– Iñaki Rul·lan: ‘N’hem après a força de cops, d’ara endavant serem tots diferents’
– FOTOS: L’exèrcit espanyol entra a la Vila de Gràcia
– [VÍDEO] #HoraDeVèncer: L’emotiva representació telemàtica del ‘Nessun Dorma’ del Liceu
– [VÍDEO] Stay Homas: del terrat de casa al primer single oficial, que ja és a les plataformes digitals
– Quan podrem visitar els nostres familiars i amics?
– La fira Literal impulsa el Radical May, amb debats en línia i llibres radicals d’editorials de tot el món
– Quan podrem anar al gimnàs i fer esport segons el pla de desconfinament?
– Quan podran obrir les botigues i amb quines condicions?
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
