Report diari sobre el coronavirus: Andorra vaccinarà els infants l’any vinent. Les Illes expliquen el seu pla

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La consellera de Salut de les Illes, Patrícia Gómez, ha avançat com vaccinaran els infants de cinc anys a onze. Els primers seran els qui tinguin malalties greus i els de més edat, entre nou anys i onze. Gómez ha dit que en donaria més detalls dilluns en una conferència de premsa, però que la vaccinació “en cap cas es farà a les escoles”.

També hi ha canvis en el protocol covid a les escoles de les Illes i a partir d’ara els alumnes d’educació infantil i especial hauran d’aïllar-se quan hi hagi un cas positiu a l’aula, a més d’haver-se de fer una prova diagnòstica quaranta-vuit hores després del contacte. A educació primària no caldrà que s’aïllin si es detecta un cas positiu en el grup perquè els alumnes porten màscara, però sí que s’hauran de fer una prova diagnòstica quaranta-vuit hores després, i una altra entre el setè dia i el desè. Si dins el grup apareix un segon cas positiu, sí que s’haurà d’aïllar tots els alumnes de l’aula.

Sobre la vaccinació infantil, al País Valencià, la vice-presidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha explicat que els menors de dotze anys que no es vaccinin podran continuar anant a classe, com ja passa amb els alumnes de dotze anys a disset. Tanmateix, ha assegurat que la negativa a vaccinar-se és molt escassa.

Per la seva banda, el ministre de Salut d’Andorra, Joan Martínez Benazet, ha situat entre el gener i el febrer el començament de la campanya de vaccins per a infants, uns mesos més tard que a la resta del país. Ha explicat que el motiu és que, a diferència de les dosis dels adults, les infantils només es poden adquirir per Covax o subcontractant per cessió a estats de la Unió Europea.

A Catalunya, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha demanat de no fer sopars d’empresa per Nadal per evitar contagis, els quals preveu que continuïn creixent els deu dies vinents, pel cap baix. També ha previst que els més grans de cinquanta anys rebin la tercera dosi a patir del gener i ha dit que, en algun moment, la tercera dosi s’obrirà per a tothom. Quant al passaport covid, el conseller ha explicat que el següent pas serà que els locals demanin el DNI per verificar la identitat.

Fora del país, a Alemanya avui el parlament ha aprovat la modificació de la llei de protecció d’infeccions i obligarà a vaccinar-se el personal sanitari que treballi en hospitals, geriàtrics i centres per a persones amb discapacitats. Durant les setmanes vinents, el Bundestag debatrà sobre la possibilitat d’estendre l’obligatorietat de vaccinar-se a la resta de la població alemanya.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.716.374 casos i 33.774 morts, i actualment hi ha 364 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: Les pimes catalanes han de créixer més de pressa

Malgrat tenir un teixit de pimes comparable al d’altres economies europees, Catalunya té menys grans empreses –de més de 250 treballadors– en aquest sector. En tenim més que Noruega, una quantitat semblant a la de Dinamarca i Finlàndia, però moltes menys que economies equiparables, com ara Bèlgica o Àustria. A més, després d’Itàlia, Catalunya és on el pes dels treballadors de les grans empreses manufactureres és més baix, concretament del 32%, enfront de molts països on representa més del 50%. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe que la Pimec ha presentat aquest matí, “Dimensió de la pime industrial manufacturera catalana 2001-2019”.

És un informe rigorós i necessari per a saber quin és el teixit en què ens movem a Catalunya. Però la derivada d’això que acabem de dir és que les nostres microempreses i les petites han de créixer per passar a mitjanes, i les mitjanes, per passar més endavant a grans. I com fer el camí? Segons l’informe, algunes de les propostes –que ja es van fer al juliol– es referien a l’acció de les administracions, un entorn legal que afavorís el creixement, estudis sobre el potencial d’augmentar la dimensió, línies de suport financer a l’augment de dimensió, borsa d’empreses en venda i en fusió…

Però hi ha més. “També hi ha un vector de creixement que pertany exclusivament a l’empresariat: l’actitud favorable a créixer, l’obertura a comprar empreses i a fusionar-se, i la disposició favorable a compartir la propietat –els èxits i els fracassos– i a acceptar el seguiment i control de nous socis industrials o financers a l’interior de l’empresa augmentada”, em comenta Modest Guinjoan, director de l’Observatori de la Pimec i autor de l’estudi. Aquest punt és clau i, evidentment, és molt més fàcil de dir que de fer, atès que toca aspectes psicològics molt arrelats en els petits empresaris catalans. “Que això sigui només meu, encara que sigui petit”, continuen pensant molts.

Analitzant l’evolució de la dimensió mitjana de la pime, en termes de treballadors per empresa, durant el període 1999-2019, l’informe indica que puja lleugerament, per bé que no es pot parlar d’un procés general. Així, la microempresa baixa i la petita i la mitjana pugen, i això va en la bona línia, però l’augment és tendencialment baix, i segurament insuficient, per tot allò que exigeix l’entorn competitiu internacional. De totes maneres, s’indica que Catalunya presenta un perfil força semblant al dels països europeus: al voltant del 20% les microempreses, el 30%-40% les petites i el 40%-50% les mitjanes. Per entendre’ns, es considera microempresa fins a nou treballadors; petita, fins a 50, i mitjana, fins a 250. “Cal dir que el teixit industrial català no desentona del d’alguns països europeus i el fa plenament equiparable”, diu Guinjoan.

La part més interessant de l’estudi, per a mi, és la que aplica a l’anàlisi les noves variables de quantificació de la dimensió empresarial, centrades en les empreses que presenten els seus estats comptables al Registre Mercantil. “S’han posat en relleu algunes dades que ja esperàvem i unes altres que són completament noves”, diu Guinjoan. Així, per exemple, baixa el nombre d’empreses manufactureres en aquest període. També baixa el nombre de treballadors al sector, entre més coses, gràcies als augments de productivitat i a la irrupció amb força dels serveis a les empreses, és a dir, l’externalització de funcions.

He de dir que m’han sorprès molt els resultats que surten de l’anàlisi de la dimensió, a través del valor afegit (VAB) generat per cada pime. L’informe deixa clar que les vendes i el VAB per empresa han crescut en termes nominals, però no pas en termes reals, i si bé és cert que després de la crisi es recuperen els valors, a la pràctica encara no s’ha arribat als nivells de principi de segle. Per tant, la pime manufacturera catalana és tan petita com ho era fa vint anys. Sense dubte, em sembla la conclusió més rellevant de l’informe i que fa més necessari posar fil a l’agulla en això que comentava abans sobre la urgència de créixer.

El tercer punt en què basa l’anàlisi de la dimensió és en el valor de l’immobilitzat material i immaterial mitjà per empresa. I resulta que creix molt i sostingudament, en termes tant nominals com reals, en tot el període. Passa igual amb la variable de dimensió que l’informe fa servir, basada en el patrimoni net mitjà per empresa: creix molt nominalment i també en termes constants. Segons Guinjoan, “aquest és un punt molt important, perquè entre més coses reflecteix que l’empresari creu en el seu projecte”.

En uns informes de l’any passat ja es posava en evidència que les pimes industrials, com més grans, més rendibles eren. “La correlació que hi ha entre les dues variables continua essent molt gran. Així mateix, és una constant en els estudis de l’Observatori que com més grans són les pimes, més gran és la seva productivitat per treballador i, també, que són més exportadores i innovadores. Totes aquestes consideracions van en la línia de la tesi que sostenim, que cal augmentar la dimensió”, conclou Guinjoan.

A tot el món, les darreres xifres són de 269.112.118 casos confirmats i 5.307.847 morts. Del total de casos, 242.108.396 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 50.547.419 casos i 815.413 morts;
–L’Índia, amb 34.674.744 casos i 474.735 morts;
–El Brasil, amb 22.177.059 casos i 616.504 morts;
–Regne Unit, amb 10.719.165 casos i 146.255 morts.
–Rússia, amb 9.956.679 casos i 287.180 morts.

–L’estat francès, amb 8.105.785 casos i 120.168 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5,273.178 casos i 88.321 morts.