Report diari sobre el coronavirus: Andorra comença a posar la tercera dosi a persones vulnerables. L’estat espanyol en proposa l’administració als immunodeprimits

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Ja s’ha començat a administrar la tercera dosi del vaccí contra la covid-19. Concretament ha estat a Andorra, on el govern ja la subministra a les persones vulnerables. El ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, i la secretària d’estat de Salut, Helena Mas han dit que ahir s’havien administrat trenta vaccins d’Oxford-AstraZeneca a la residència la Salita. Avui ha estat és el torn de Sant Vicenç d’Enclar i el Cedre i demà, la residència Clara Rabassa. La tercera dosi s’aplica a residents dels centres sociosanitaris que no hagin passat la malaltia i que ja tinguin dues dosis, quatre mesos després de la segona.

Precisament, avui mateix, l’estat espanyol ha anunciat que proposarà a les comunitats administrar la tercera dosi del vaccí per a la població immunodeprimida, tal com ha provat l’EMA. Com a Andorra, de moment, no es preveu d’aplicar-la a la població general.

A Catalunya, el govern recuperarà aviat les proves PCR o antígens als contactes estrets de gent amb la covid-19. Ho ha confirmat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que ha indicat que estudien com recuperar les proves amb el mínim impacte possible en el sistema. El Departament de Salut va deixar de fer al juliol les proves diagnòstiques als contactes si no tenien símptomes, pel gran volum de feina de la cinquena onada a l’atenció primària. Argimon ha dit que sense la cobertura de la vaccinació, l’impacte de la cinquena onada hauria estat devastadora, de manera que cal ser molt prudents i aconseguir la cobertura més gran possible. Especialment, per la possibilitat de noves mutacions del coronavirus. “Hem d’estar preparats per a noves variants”, ha dit.

D’una altra banda, avui el govern espanyol i les comunitats han acordat d’ampliar fins a un màxim del 60% el límit de capacitat als estadis. Cada territori podrà decidir si vol aplicar percentatges més baixos, segons que ha explicat la ministra Carolina Darias. En espais interiors, el màxim serà del 40%. Els dos topalls es mantindran durant tot el mes de setembre.

A Vila-real, avui s’ha suspès el tractament d’ozonoteràpia que s’administrava a un pacient de covid-19 a l’Hospital de la Plana. El 13 d’agost, el magistrat del jutjat contenciós-administratiu número 1 en va autoritzar l’aplicació, però divendres el mateix jutge va revocar el permís després d’haver estudiat les al·legacions. L’advocacia de la Generalitat va presentar un recurs contra el tractament perquè era administrat per personal extern al centre i no formava part dels protocols ni dels serveis del sistema de salut. Per als professionals, no es complien les garanties necessàries, atès que és una teràpia sense fonament científic. El jutge havia donat l’autorització a l’ozonoteràpia perquè el pacient es trobava en perill greu i no li havia fet efecte positiu el tractament diagnosticat per l’UCI de l’hospital. Tanmateix, després va considerar que el pacient havia de cedir per la negativa raonada dels metges.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.543.244 casos i 32.522 morts, i actualment hi ha 547 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: La indústria ha continuat creixent a l’agost

Tot apunta al fet que durant l’agost ha continuat l’activitat industrial manufacturera a un ritme excel·lent. Em sembla una molt bona notícia, atès que l’estiu no ha estat gaire generós amb fets positius. Els fabricants espanyols han tingut gairebé un rècord de la producció, gràcies a una nova millora de la demanda, traduïda en un creixement fort de les comandes. Com a resultat, han crescut substancialment les seves activitats de compra. Tanmateix, les dificultats en les cadenes de subministrament han continuat essent molt greus i han originat augments encara més alts en els costs de les compres i en els preus de venda. Algunes empreses han provat de mitigar aquests entrebancs fent créixer els estocs. Vet aquí, en poques paraules, el resum que fa la nota sobre l’índex dels directors de compres (PMI), corresponent a l’agost, publicada aquest matí.

L’agost mai no és un mes fàcil. Per això és important de destacar que el creixement de la producció ha reflectit l’augment continu de les noves comandes, i, sobretot, que han crescut per setè mes consecutiu, si bé el de l’agost ha estat el més suau d’ençà de l’abril passat. També hi ha hagut un panorama similar en les comandes per a exportacions, que han crescut intensament, tot i que amb menys força que no al juliol. En tots dos casos, les empreses enquestades han vinculat aquests augments a una millora en la demanda dels consumidors.

Segons l’enquesta, les empreses també han intensificat l’activitat de compra en resposta a tenir més necessitats de producció. De fet, el ritme d’expansió de la compra de subministraments ha estat el tercer més ràpid en tota la història de l’índex, tan sols darrere dels observats els dos primers mesos de recopilació de dades per la consultora IHS Markit, a principi del 1998.

No obstant això, els esforços per a obtenir components de tota mena han estat obstaculitzats pels entrebancs persistents en la cadena de subministrament. Els terminis de lliurament dels proveïdors s’han continuat allargant a un ritme desconegut abans de la pandèmia. Per una altra banda, el desajust entre l’oferta i la demanda de matèries primeres i components ha continuat causant un augment fort dels costs. Moltes empreses els han poguts repercutir en els seus preus per a no castigar més el marge. Així, els preus industrials continuen creixent, i a l’agost hauran crescut probablement més enllà del 7,6% interanual registrat el juliol. Ara cal veure si les empreses de l’últim esglaó de la cadena repercutiran aquests creixements als consumidors. De moment, l’IPC ha pujat a l’agost al 3,3%, però per culpa de l’electricitat.

El comentari que fa el director de l’enquesta d’IHS sobre la situació és prou clar, punxa al punt més feble de les empreses i deixa un interrogant a l’aire: “Tot i que hi ha pocs indicis que la situació del subministrament millori, l’evidència és que les empreses espanyoles cerquen de mitigar l’impacte d’aquesta interrupció a còpia d’emmagatzemar estocs de cara al futur. La mesura en què els fabricants tinguin èxit en els seus esforços determinarà si poden mantenir els ritmes forts de creixement de la producció durant la resta de l’any.” Aquesta és justament la pregunta que en aquests moments es fan molts fabricants.

A diferència de mesos anteriors, a l’agost hi ha hagut una certa diferència en els ritmes de creixement de l’índex en favor dels països que no són capdavanters. A l’estat espanyol, per exemple, ha estat més fort que no a la resta d’Europa, llevat d’Itàlia i, sobretot, Grècia. Alemanya i l’estat francès, en canvi, tot i créixer, han alentit el ritme. Els empresaris de la zona euro han informat d’un altre mes de bona producció. Per tant, la ratxa de creixement ha continuat per catorzè mes consecutiu. Malgrat tot, l’obstacle principal ha estat, com ací, la manca de components, atès que els proveïdors no poden produir prou peces o, els que sí que poden, s’enfronten a entrebancs greus en els lliuraments. Aquestes dificultats han estat la causa principal del dèficit enorme que ha registrat la producció manufacturera en relació amb les comandes rebudes a tota la zona euro. El problema, doncs, lluny de resoldre’s, ha empitjorat una mica.

Per acabar, cal destacar que, malgrat els entrebancs, els fabricants de la zona euro han continuat apuntant un panorama optimista de cara als dotze mesos vinents. De totes maneres, el grau d’optimisme ha disminuït lleugerament per segon mes consecutiu. A l’estat espanyol, la pèrdua de confiança empresarial ha estat una mica més important, però es manté positiva tot basant-se en la millora progressiva de la pandèmia.

En definitiva, els resultats de l’enquesta són bons, però demà podrem veure, amb les dades de les afiliacions a la Seguretat Social i de la desocupació registrada, quin efecte pràctic han tingut en el mercat laboral.

A tot el món, les darreres xifres són de 218.883.954 casos confirmats i 4.539.253 morts. Del total de casos, 195.744.093 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 40.131.681 casos i 658.103 morts;
–L’Índia, amb 32.851.586 casos i 439.361 morts;
–El Brasil, amb 20.777.867 casos i 580.525 morts;
–Rússia, amb 6.937.333 casos i 184.014 morts.
–Regne Unit, amb 6.825.074 casos i 132.742 morts.

–L’estat francès, amb 6.765.708 casos i 114.444 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.861.883 casos i 84.472 morts.