17.03.2021 - 19:50
|
Actualització: 17.03.2021 - 20:59
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Brussel·les proposa un passaport sanitari gratuït per a verificar amb un codi QR que hom ha estat vaccinat, o bé que ha passat el virus o bé que és negatiu de la covid-19. La Comissió Europea ha presentat la proposta sobre aquest document de viatge que espera el vist-i-plau dels governs europeus i no s’haurà pas enllestit abans del juny, perquè l’executiu europeu tardarà tres mesos pel cap baix a fer-lo operatiu a escala tècnica. Cada estat podrà decidir quines proves accepta com a salconduit, a més de les restriccions de moviment per la covid-19.
Avui el ministre de Sanitat andorrà, Joan Martínez Benazet, ha anunciat que Andorra també prepara una aplicació que es farà servir de passaport sanitari i que s’ajustarà perquè serveixi a la UE.
La polseguera arran de la decisió d’alguns governs de cancel·lar temporalment l’administració del vaccí d’AstraZeneca continua més viva que mai. Avui l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha recomanat de mantenir-lo perquè “els beneficis d’administrar-lo superen els riscs”, una posició que ja va expressar ahir l’Agència Europea de Medicaments.
El govern espanyol, tot i haver suspès la vaccinació d’AstraZeneca, ha dit que no s‘havia de fer cap seguiment específic als qui l’hagin rebut, i tampoc no veu necessari de prendre cap mesura ni tractament preventiu. Ho diu un text publicat pel Ministeri de Sanitat de resposta a setze “preguntes freqüents” sobre la suspensió cautelar de la vaccinació i els possibles efectes adversos o el suposat risc de trombosi.
Sobre la situació epidemiològica, el Grup de Recerca en Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC) ha alertat que a Catalunya el nombre de contagis de covid-19 ha augmentat aquesta darrera setmana i s’ha confirmat un “estancament de la baixada”. La Rt arriba a 1 i això són “males notícies” –diu– en l’evolució de la pandèmia. Les prediccions a una setmana són d’estancament o “petita pujada de casos nous” i veu difícil de tornar la Rt a 0,9.
Tot plegat ja té conseqüències. A Alacant s’ha acordat de suspendre les Fogueres d’enguany perquè es considera que no hi haurà immunitat comunitària enfront de la covid-19 fins passat l’estiu. S’estudiarà si és viable de traslladar la celebració a unes altres dates. Per una altra banda, Cisco ha decidit que no participarà presencialment al Mobile World Congress de Barcelona i s’afegeix al degoteig de cancel·lacions per a assistir-hi físicament.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 987.259 casos, 29.173 morts i hi ha 624 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 121.547.884 casos confirmats i 2.686.540 morts. Del total de casos, 98.004.078 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 30.247.706 casos i 549.702 morts;
–El Brasil, amb 11.609.601 i 282.400 morts;
–L’Índia, amb 11.473.946 casos i 159.249 morts;
–Rússia, amb 4.418.436 casos i 93.364 morts;
–Regne Unit, amb 4.274.579 casos i 125.831 morts;
–L’estat francès, amb 4.108.108 casos i 90.170 morts.
–A l’estat espanyol: 3.206.116 casos i 72.793 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: “Quan hi arribaran, els ajuts, a la butxaca dels autònoms?”
“Aquest decret de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la covid-19 es va publicar dissabte al BOE amb una gran indefinició en molts aspectes, que fa impossible de preveure quan arribaran les ajudes a les butxaques de les empreses”, diu amb contundència Enric Rius, president de l’Organització d’Autònoms de Catalunya (AUTCAT). I afegeix: “A més, el text deixa fora de les ajudes sectors com ara el del transport de mercaderies i el del lleure educatiu i cultural, en què la figura de l’autònom és molt present.” Així doncs, la indefinició s’afegeix al retard i la insuficiència com a aspectes negatius del paquet de mesures aprovat divendres passat pel consell de ministres espanyol, i del qual ja ens hem fet ressò en la píndola.
D’aquests ajuts, en depèn molta gent i la Cambra ja denunciava que els diners que arribarien foren insuficients (vegeu la píndola d’abans-d’ahir) per als danys causats a les empreses de Catalunya. Ara és l’AUTCAT que fa una anàlisi del decret des d’un altre prisma i denuncia un seguit de punts foscs en el text. D’entrada, fa un advertiment i diu que els dies o setmanes vinents caldrà anar aclarint molts dels aspectes que al text sols s’anuncien i que hauran de configurar definitivament l’abast i el contingut final dels ajuts, cosa que ja deixa entreveure que el procés d’atorgament i reingrés no serà ràpid. Cal insistir que la urgència hauria de ser, juntament amb la quantitat i la universalitat, el punt clau d’aquesta mena d’operació de rescat. Però fallen els dos últims punts i fins i tot en el primer ja hi ha dubtes.
Una de les consideracions que es fan –de simple sentit comú– és que no té gens de sentit aplicar un doble criteri de mesura: per una banda, el de la reducció de facturació i, per una altra, el sectorial del CNAE. Perquè d’això se’n poden derivar moltes injustícies en la qualificació d’empreses que també han perdut activitat. I hom es fa la pregunta lògica: per què una empresa que ha perdut un 40% de facturació d’un sector és més susceptible de ser ajudada que una altra que ha perdut el mateix 40% en un sector diferent? I fa esment del sector del lleure, per exemple, que ha estat obligat a tancar… i no forma part dels sectors a ajudar. No té explicació, perquè la crisi, directament o indirecta, té el mateix origen en tots, és a dir, la pandèmia.
Un dels aspectes que més criden l’atenció del col·lectiu d’autònoms és el repartiment de les ajudes, que ha de passar per un embut amb dos condicionants. El primer, que dependrà del repartiment de la dotació entre comunitats autònomes; i el segon, que dependrà de la distribució de la dotació de cada comunitat entre les seves empreses. Quant al primer punt, sembla que si s’apliquen els criteris del ReactEU, a Catalunya li tocarà un 17,1%, que ja vam titllar d’insuficient en píndoles anteriors. Però en el segon es passa tota la responsabilitat a la Generalitat, sense cap criteri de repartiment, més enllà de centrar-se en els sectors inclosos en el decret. Com ho farà? Evidentment, no en sabem res.
Rius es demana: “Si l’Agència Estatal de l’Administració Tributària ja té les dades de pèrdua de facturació, per què no es fa servir aquest criteri únic, més senzill i més ràpid per a repartir els diners?” I tot seguit apunta una qüestió que pot ser una font d’injustícia: “Entenem que els diners que vagin a cada comunitat són una partida pressupostària tancada, sense possibilitat de transferències entre si. Per tant, pot passar que hi hagi comunitats amb capacitat de repartir més diners per empresa que unes altres, segons la realitat de cada una.” És a dir, que en una comunitat on haguessin perdut diners poques empreses i, per tant, menys castigada, aquestes empreses podrien rebre molts més recursos que les que pertanyen a una comunitat més castigada, pel sol fet de ser més empreses a repartir. Sembla que no és prou ben pensat i és més lògic el criteri alternatiu que proposa Rius…
El segon aspecte que l’AUTCAT considera preocupant és la reestructuració bancària, car no hi ha res definit més enllà de l’anunci de destinar-hi 3.000 milions d’euros i que les empreses hauran d’haver sol·licitat prèviament l’ajornament o la moratòria dels crèdits ICO. Tota la resta encara ho ha de definir el consell de ministres. I, finalment, en relació amb la dotació de 1.000 milions d’euros per a un fons de recapitalització, sabem que serà gestionat per COFIDES, d’acord amb uns criteris d’elegibilitat que farà el consell de ministres espanyol i que, a hores d’ara, ni se saben ni hi ha notícia de quan els decidiran.
Ve’t ací el panorama. Entre més consideracions, totes aquestes llacunes que caldrà omplir abans del repartiment tenen per conseqüència un retard a l’hora de fer arribar els diners a les butxaques dels qui més els necessiten. “L’administració es revela com un gran monstre poc eficient i que alenteix l’aplicació de qualsevol mesura que podria tenir un benefici directe en les empreses per la complexitat de la tramitació”, diu la nota. I fa un pas més enllà i critica la deixadesa de les autoritats. “Ha passat tot un any per a haver definit processos i canals eficients i àgils per a ajudar els autònoms i les pimes. I no s’ha fet.”
La conclusió de tot plegat és que a Catalunya hi arribaran molts menys diners dels necessaris i, a l’hora de repartir-los, la Generalitat –veurem amb quins criteris– es trobarà entre l’espasa i la paret, perquè haurà de distribuir misèria a cada empresa afectada i, proporcionalment, els que tocaran menys diners seran els més petits, microempreses i autònoms. Però això no és pas nou, oi?
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: AstraZeneca: què s’amaga darrere el nou escàndol polític europeu?
–The Economist: Observeu com l’edat i les malalties canvien el risc de morir per la covid (en anglès)
–Le Monde: Les idees clares sobre la covid-19: les màscares (en francès)
–Deutsche Welle: Els casos a Alemanya tornen a augmentar exponencialment (en anglès)
–Le Point: La variant bretona de la covid és més difícil de detectar (en francès)
–The Straits Times: Taiwan obrirà la primera bombolla de viatges amb el Petit Palau a l’abril (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–La festa més íntima de la ciutat sense Falles de Sant Josep
–La UE proposa un passaport sanitari amb un codi QR per a validar la vaccinació, els anticossos i les proves de covid
–El BIOCOMSC constata l’estancament a Catalunya, alerta d’una pujada de casos a curt termini i demana d’extremar les precaucions
–Neix el primer nadó amb anticossos d’una mare vaccinada contra la covid
–El govern espanyol descarta de fer un seguiment específic als vaccinats amb AstraZeneca
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessito?
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les restriccions al País Valencià?
–Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–Setmana Santa 2021: quines restriccions hi haurà vigents?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)