08.01.2021 - 19:50
|
Actualització: 08.01.2021 - 19:57
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Dues setmanes després de Nadal, els indicadors estan disparats a tot el país. De fet, el període màxim d’incubació de la covid-19 és de catorze dies i tot indica que la mobilitat de les festes nadalenques és el principal causant del repunt d’infeccions que veiem ara.
Al Principat, s’ha tornat a arribar gairebé als 4.000 positius i el risc de rebrot ja és de 615 punts. La situació és tan crítica que el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha recomanat que la majoria de ciutadans voti per correu en les eleccions del 14 de febrer.
Al País Valencià, fa dos dies es va registrar el nombre més alt d’infectats i morts en un dia. Per això la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, no descarta un confinament parcial de la població. Només es permetria la mobilitat per a anar a treballar i estudiar. Ara per ara, la Conselleria de Sanitat ja ha donat l’ordre d’habilitar diverses àrees dels tres hospitals de campanya que va contractar durant la primera onada de la pandèmia.
I a les Illes, el govern ja té previst el tancament durant dues setmanes, a partir de dimarts, de bars, restaurants, grans superfícies i gimnasos de Mallorca per a frenar l’expansió de la covid-19 a l’illa. Només es permetrà el servei de menjar a domicili, la seva recollida i la compra de productes d’alimentació i higiene per part dels consumidors.
A les Illes s’han registrat 707 casos nous, i els ingressats a l’UCI continuen superant el centenar. La situació és especialment alarmant a Menorca, on ara mateix hi ha 215 casos actius a l’illa i quatre persones a l’UCI, que té una capacitat total de set.
A Anglaterra, la situació sembla encara més dolenta, amb la nova variant estesa per tot el país. El batlle de Londres, Sadiq Khan, ha declarat que la pandèmia era “fora de control” a la capital britànica i ha decretat l’estat “d’incidència greu”. Segons les darreres dades, l’impacte de la nova variant del virus és superior a les 1.000 infeccions per 100.000 habitants. L’estat “d’incidència greu”, que s’ha decretat en situacions límit com l’incendi de la torre Grenfell i els atacs gihadistes als ponts de Westminster i Londres, respon a la saturació dels serveis d’emergència, que no poden oferir la seva resposta habitual.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 598.858 casos, 21.422 morts i hi ha 874 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 88.893.089 casos confirmats i 1.913.630 morts. Del total de casos, 63.807.739 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 22.190.492 casos i 374.988 morts;
–L’Índia, amb 10.430.330 i 150.800 morts;
–El Brasil, amb 7.961.673 casos i 200.498 morts;
–Rússia, amb 3.355.794 casos i 60.911 morts;
–Regne Unit, amb 2.957.472 casos i 79.833 morts;
*A l’estat francès hi ha 2.727.321 casos i 66.841 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 2.050.360 casos i 51.874 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: No hi ha diners o no en volen demanar?
Una de les frases que aquests temps s’han fet més recurrents per part de les autoritats és la de “no tenim diners”, en un moment en què la necessitat d’ajuts directes a les empreses i els autònoms més afectats per la pandèmia és un clam generalitzat. I això ho han dit tots, els d’aquí i els de Madrid. I no és del tot cert. A Catalunya, per exemple, és veritat que no podem sortir a l’exterior a demanar crèdits, però en canvi el 2020 no vam fer servir (fins al novembre) el marge del 0,6% del PIB que es podia utilitzar de dèficit. Són uns 1.200 milions que no s’han fet servir. Són pocs, atesa la necessitat existent, és veritat, i cal pensar que la Generalitat ha cregut que ja està prou endeutada i no vol anar més enllà.
Aquest plantejament, que sembla evident, salta pels aires quan pensem que cada any el dèficit fiscal amb l’estat espanyol és del 8% del nostre PIB, els famosos 16.000 milions que van i no tornen, dels quals crec que en parlem massa poc. Només amb una situació de concert com la del País Basc, o si voleu la meitat que tenen, aquí s’hauria pogut ajudar moltes empreses i millorar la sanitat. Però això, ara com ara, no és una possibilitat real.
El cas del govern de Madrid ja és una altra qüestió. Són conscients del volum de deute que té l’estat, al voltant del 120% del PIB, i que ha de créixer enguany. I puc entendre la recança a endeutar-se més. Però si ho pensessin bé, veurien que no té sentit. Parlo amb Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra de Barcelona, qui em recorda que habitualment el deute públic es mesura per la seva relació amb el PIB, no pel seu volum. Doncs bé, l’opció de no demanar més i que es destrueixi teixit productiu farà baixar el PIB (com ha passat el 2020), que és el denominador, i augmentarà la relació que té el deute, de manera que s’entrarà en un cercle molt perillós. En canvi, si s’augmenta el deute per a donar ajuts directes a les empreses i es manté el teixit empresarial, quan passi la pandèmia podrà créixer més el PIB i la relació amb el deute millorarà.
Avui som en el primer cas, llevat dels diners que es manlleven del Fons SURE, que es fan servir per pagar els ERTO. Però no n’hi ha prou. Necessitem més diners. Pensem, per exemple, que només per compensar les noves restriccions anunciades aquesta setmana per la Generalitat, l’estat espanyol hauria de destinar a les empreses catalanes com a mínim 800 milions d’euros i, a més, caldria afegir com a mínim 3.000 milions acumulats durant el temps que dura la pandèmia, segons que ha estimat la Cambra de Comerç de Barcelona aquesta setmana. Aquest càlcul correspon a una compensació del 50% de les pèrdues que han tingut, que se situa per sota de les compensacions que han fet altres països com França (del 60%) o Alemanya (del 75%).
El raonament que fa la Cambra és de sentit comú. Sense aquestes mesures, s’obrirà una bretxa entre el nostre país i la resta de països europeus que ens convertirà en un país de tercera, amb una recuperació econòmica molt més llarga i dolorosa que no caldria. A més, posa en relleu la contradicció que representa que l’estat hagi traspassat a les autonomies la gestió sanitària de la crisi, però que no els hagi traspassat la facultat d’ajudar econòmicament les empreses. La nota de la Cambra també afirma que la diferència abismal entre el suport que reben les empreses als diferents països de la Unió Europea i el suport mínim que reben les nostres causarà una situació de crisi econòmica que ens posarà a la cua d’Europa durant molts anys.
En aquest sentit, Rovira diu: “Cal avançar-se i establir un pla clar i contundent de mesures d’ajut per a compensar les empreses, seguint l’exemple d’altres països europeus.” I per fer-ho, insisteix en el fet que l’estat espanyol ha de recórrer a noves vies de finançament, “ja sigui mitjançant un crèdit MEDE (Mecanisme Europeu d’Estabilitat) o bé mitjançant l’emissió de deute públic amb tipus d’interès més favorable, una tendència que ja s’observa al mercat”. Aquestes mesures permetrien a moltes empreses de suportar la situació actual i, un cop superada la crisi, tindrien més solvència per a reanimar l’activitat.
Cal afegir, en aquest sentit, que la darrera emissió de deute va ser a tipus d’interès negatiu, la qual cosa fa més atractiva encara aquesta via de finançament que el MEDE. Un MEDE, tot s’ha de dir, que no volen utilitzar per la por que els “homes de negre” tornin a treure el nas –encara que Europa hagi dit que no ho faran– en els comptes públics (que no seria pas del tot dolent) i fiscalitzin l’actuació del govern.
En definitiva, subscric al cent per cent l’exigència de la Cambra sobre la necessitat que l’estat espanyol s’endeuti i ajudi les empreses. No té diners, però té les vies obertes per a aconseguir-los a un preu molt assequible. Sempre serà menys car i dolorós que haver de reparar els estralls que deixarà la pandèmia a tota la societat. Per això ara és hora de pensar només a salvar empreses i llocs de feina, demà ja ens preocuparem de negociar el que calgui i amb qui sigui.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Pere Domingo: “La variant anglesa segur que ja circula i ens complicarà les coses”
–BBC: El manual de distància social de fa 432 anys (en anglès)
– (en )
–The Guardian: “No hi podem fer front”: Lesotho s’enfronta al desastre de la covid-19 després de fracassar la quarantena (en anglès)
–Le Figaro: Covid-19: el calendari de lliurament de les dosis de vaccins es precisa (en francès)
–Euronews: Com el Japó utilitza la tecnologia per fer-nos sentir més a prop durant la pandèmia (en anglès)
–The Korea Times: Un estudi de Pfizer suggereix que el vaccí funciona contra les variants del virus (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Mallorca tanca dues setmanes bars, restaurants, gimnasos i grans superfícies
–Argimon recomana de votar per correu el 14-F i demana d’allargar-ne el termini
–La Comissió Europea comprarà 300 milions de dosis extres del vaccí de Pfizer
–L’Agència Europea del Medicament decidirà a final de gener si aprova el vaccí d’Oxford-AstraZeneca
–El sindicat d’infermeria SATSE demana de vaccinar també de nit contra la covid
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
