Report diari sobre el coronavirus: Sánchez espera la reunió més tensa

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El món ha superat els quatre milions de casos de coronavirus el dia que el govern espanyol ha publicat al BOE què es pot fer a partir de dilluns a les regions sanitàries que passaran a la fase 1 del desconfinament. El BOE també ha publicat que el Racó d’Ademús finalment podrà passar a la fase 1, després d’haver estat catalogat d’entrada en la fase 0. La manera com el govern espanyol ha gestionat la proposta de desconfinament del País Valencià ha molestat especialment els membres del Consell, que no entenen com pot ser que els tècnics del ministeri espanyol els diguessin que el seu estat era de ‘matrícula d’honor’, segons que ha dit la consellera Ana Barceló, i que posteriorment hagin deixat catorze departaments sanitaris fora de la fase 1. Barceló ha insistit avui en la crítica que va fer anit en una declaració institucional i ha tornat a demanar el criteri pel qual els n’han exclòs.

Dilluns la conselleria es reunirà amb el ministeri espanyol i li demanarà que revisi la decisió, però demà mateix el president espanyol, Pedro Sánchez, ja haurà de donar la cara davant els presidents autonòmics. El govern valencià no és l’únic molest per la manera com Sánchez gestiona el desconfinament, molt diferent de la gestió federal d’Alemanya. Andalusia veu motius polítics rere el suspens de Màlaga i Granada i el PP i Ciutadans han criticat que el PSOE faci propaganda política amb la decisió de mantenir la Comunitat de Madrid a la fase 0.

El govern català, per contra, està plenament satisfet i ha reivindicat el paper de la Generalitat per avaluar l’estat de la pandèmia i a Catalunya i implantar-hi les mesures per a combatre-la. Una serà la possibilitat de fer proves diagnòstiques PCR als centres d’atenció primària. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha relacionat aquest desplegament de proves amb la sortida del confinament total. D’aquesta manera, s’estalviarà l’aïllament total a qui realment no tinguin el virus i es garantirà que el seguirà qui sí que el té. Les proves començaran a fer-se a les regions sanitàries que passin a la fase 1, però s’estendran progressivament pel Principat independentment de si es passa de fase o no.

Tan sols amb un piulet, el govern català ha anunciat un canvi en les recomanacions de distància física a l’hora de fer esport individual, que van força més enllà dels dos metres. Concretament, la recomanació és que aquests dos metres es mantinguin en cas de romandre en repòs, però que quan es passegi, tot caminant, la distància de seguretat sigui d’entre quatre metres i cinc; quan es corre o es va amb patins, patinet o amb bicicleta, ha de ser de deu metres; i en cas d’anar amb alta intensitat en bicicleta, ha d’augmentar fins als vint metres.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 4.072.809 casos confirmats i 278.768 morts. Del total de casos, 1.417.280 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.335.238 casos i 79.335 morts.
—L’estat espanyol, amb 262.783 casos i 26.478 morts.
—Itàlia, amb 218.268 casos i 30.395 morts.
—Regne Unit, amb 215.260 casos i 31.587 morts.
—Rússia, amb 198.676 casos i 1.827 morts.
—L’estat francès, amb 176.079 casos i 26.310 morts.

Als Països Catalans hi ha 77.088 casos, 45.112 altes i 12.667 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 60.404 casos, 34.117 altes i 11.050 morts (encara no hi ha dades noves)
—Al País Valencià, 13.676 casos, 8.796 altes i 1.328 morts (169 casos, 615 altes i 7 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.944 casos, 1.395 altes i 207 morts (9 casos, 21 altes i 5 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 310 casos, 267 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 754 casos, 537 altes i 48 morts (2 casos, 8 altes i 1 mort més que no ahir)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

La píndola de Jordi Goula sobre l’economia: Els pactes amb esquerdes sempre són un risc

Fa setmanes que hem d’estar amb els ulls posats a tres bandes: aquí, a Madrid i a Brussel·les. Són temps de molta activitat i cada dia hi ha coses noves que vénen d’un lloc o l’altre. Ahir, per exemple, hi va a ver dos fets importants. D’una banda, a Madrid, l’acord entre el govern espanyol, patronals i sindicats sobre l’allargament dels ERTO, i a Brussel·les (virtualment) l’acord entre els dinou ministres d’economia de l’Eurogrup per a obrir el primer de juny l’aixeta del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE) amb 240.000 milions d’euros a repartir, amb un topall del 2% del PIB de cada país, que per a Espanya en són uns 24.000 milions. Tots dos acords tenen una cosa en comú, que deixen la sensació d’haver-se signat deixant una escletxa oberta.

Comencem pel MEDE. Aquí se n’ha parlat poc, però els italians n’han anat plens. Ambdós països som en una situació semblant, afectats fortament per la Covid-19, amb un deute públic astronòmic i amb les pitjors expectatives econòmiques dins la zona euro. I de què tenen por els italians? Doncs molt senzill, que no es fien de l’instrument del MEDE, que va ser el que en la crisi anterior, després d’haver deixat diners, va collar de manera molt dura els països del sud, obligant-los a retallades molt fortes en la despesa i amb inspeccions que sovintejaven més que no era volgut. El cas de Grècia va ser el millor exemple de què dic. Recordeu els homes de negre, les aparicions dels quals es comptaven cada vegada amb noves voltes al caragol dels diners a gastar. Ara diuen que el pacte és diferent, que no hi haurà tant de control, ni homes de negre, però…

La línia de crèdit serà oberta durant un any i mig, prorrogable durant sis mesos, dues vegades. Els préstecs seran a deu anys a un tipus d’interès molt baix i l’únic requisit que s’hi posa és que es dediquin exclusivament a sufragar els costs directes i indirectes de la pandèmia. La primera pregunta és què s’entendrà per costs indirectes? Cal pensar ‒l’acord dels ministres ha de ser ratificat pels caps de govern i d’estat‒ que hi haurà més detalls en el document definitiu.

Bé, els italians recorden que en la lletra de la constitució d’aquest mecanisme de rescat és molt clar que hi ha d’haver un control molt sever sobre aquests diners. La por els ve en pensar què passarà una vegada acabada la crisi i es torni a la normalitat, perquè faltaran encara uns quants anys fins al termini dels deu en què se signaran els contractes. I que passarà aquests anys? Quina mena de control hi haurà? Serà més important allò que s’hagi dit ara que no pas allò que diu el document de constitució? Ara com ara no hi ha respostes. Només una oferta i unes promeses…

Respecte de l’allargament dels ERTO, es va acordar entre el govern i els agents socials. Els que han tingut més problemes per a signar-lo han estat les patronals. Concretament hi ha un punt sobre el qual van protestar ja l’endemà d’haver-se publicat el decret: la prohibició d’acomiadar ningú, si es demanava un ERTO, durant sis mesos. Al final, l’acord s’ha signat, però deixant la porta oberta en aquest punt. Les patronals hi han aconseguit d’afegir una frase molt important: ‘… sempre que l’empresa no es vegi abocada al concurs de creditors’. És a dir, que si es dóna aquest cas, per evitar el concurs, sí que es podrà acomiadar personal. El dubte raonable és saber quan l’empresa estarà abocada al concurs. Qui ho certificarà? Cal pensar que es faran totes les auditories per a assegurar-ho, però… A mi em sembla que es deixa una escletxa, però esperem de la bona fe de tots plegats perquè no se’n faci ús i abús.

En realitat, l’argument dels empresaris és raonable. Quan es reprendrà la feina no es necessitarà el 100% de la plantilla. Això passarà només al cap d’un quant temps, quan hagin anat arribant les comandes i la capacitat productiva vagi tornant a la normalitat. De tota manera, aquest argument tindria més pes si l’ERTO fos un instrument inflexible. Però no sembla el cas, perquè l’empresa en podrà anar traient treballadors a mesura que en vagi necessitant. Que l’allargament actual fins al juny no és prou? Probablement. Sobretot per alguns sectors, però en l’acord signat es preveu la possibilitat que hi hagi un allargament addicional per a alguns, encara que sigui una mica més costós per a les empreses.

A mi em sembla que s’han fet dos passos importants, potser més el segon que no el primer. M’explico. El segon ja es fa servir ‒amb 3,4 milions de treballadors en aquesta situació en tot l’estat espanyol‒ i l’allargament era necessari. En canvi, el primer es farà servir? Recordem que resten dos instruments europeus encara en discussió. Un és el SURE, que ha de servir per a ajudar a pagar als desocupats temporals dels països, i l’altre el fons de recuperació, que s’ha d’utilitzar per posar benzina al motor econòmic quan es tornarà a engegar. D’aquest no se sap encara si serà en forma de subvenció, de préstec o un mix. Mentrestant, es va tirant del BCE, que ara com ara és la font més segura, i cal esperar que ho continuï essent, malgrat el TC alemany, després de les contundents respostes d’ahir de la presidenta del BCE, Christine Lagarde, i del mateix TJUE. Fins i tot hi ha dubtes que Itàlia i Espanya demanin diners al MEDE o simplement sigui com una assegurança, per si hi ha problemes amb els altres instruments.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: ‘Em vaig dir “lluita, que has de sortir d’aquí sigui com sigui”‘: el testimoni d’una sanitària que ha passat tres setmanes a l’UCI
– BBC: Els caçadors de virus: herois en la cursa per a extingir nous patògens (en anglès)
– Infobae: De ‘l’anomalia grega’ a ‘les màscares eslovaques de la tele’: com han aconseguit aturar el virus alguns països (en castellà)
– RTÉ: El coronavirus es va escampar per Europa abans no sentíssim que afectava la Xina? (en anglès)
– CNN: El coronavirus ha creat una ruptura entre els EUA i la Xina que pot trigar una generació a curar-se (en anglès)
– France Ouest: El retorn prudent a ‘París’ dels exiliats pel confinament (en francès)
– The Economist: El sistema alimentari del món fins ara ha resistit al desafiament de la Covid-19 (en anglès)
– Le Figaro: Primeres ensopegades en el desconfinament a Alemanya (en francès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

– Creix l’escàndol pel concert promogut per Colau i l’oposició reclama explicacions
– El col·lapse del registre civil s’arrossega amb les defuncions
– Dues receptes contràries: Alemanya reforça el federalisme durant la crisi mentre que Espanya centralitza
– ‘Em vaig dir “lluita, que has de sortir d’aquí sigui com sigui”‘: el testimoni d’una sanitària que ha passat tres setmanes a l’UCI
– La distància per a l’esport ha de ser d’entre cinc i vint metres, segons que avisa ara la Generalitat
– [VÍDEO] Un robot amb càmeres patrulla un parc de Singapur per controlar que es compleix la distància social
–Els CAP de les regions sanitàries de Catalunya a la fase 1 podran fer proves PCR
–La Generalitat Valenciana s’indigna amb les decisions d’Illa sobre el desconfinament
–Els governs del país podran canviar les franges horàries sense validació de l’espanyol
–El govern espanyol rectifica i el Racó d’Ademús entrarà dilluns a la fase 1
–Què es pot fer a la fase 1? Reobertura de comerços i serveis, mobilitat, reunions de deu persones…
–Guia: quines ciutats i territoris entren a la fase 1 del desconfinament del coronavirus

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)