Report diari sobre el coronavirus: El passaport covid, aprovat definitivament. La selecció espanyola esquiva la cua

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El Parlament Europeu ha aprovat de manera definitiva el certificat digital –anomenat passaport covid– que ha de permetre als viatgers de demostrar la seva situació sanitària: si estan vaccinats, si han superat la covid o si tenen un resultat negatiu d’una prova PCR. Aquest document vol incentivar la mobilitat dels europeus durant les vacances d’estiu. Amb aquest pas, l’eurocambra aplana el procés perquè el passaport entri en vigor a tota la Unió Europea, tot i que estats com l’espanyol i el francès ja l’accepten a les duanes. Vegeu ací on es pot descarregar.

Catalunya ha trencat la barrera psicològica dels dos-cents ingressats a l’UCI. El nombre de crítics és de 197, quinze menys que fa 24 hores. D’ingressats en planta, n’hi ha quatre menys, 582 en total, segons la darrera actualització del Departament de Salut. Al País Valencià, la Conselleria de Sanitat ha anunciat que havia inoculat 99.237 dosis a persones foranes que hi passaven trenta dies, pel cap baix.

Mentre la vaccinació continua avançant, el Ministeri de Sanitat espanyol ha decidit d’eludir l’ordre preestablert i vaccinar els jugadors de la selecció espanyola de futbol, el cos tècnic i el personal. Segons que avança RTVE, el govern espanyol ha fet el pas al·legant que si els jugadors no eren vaccinats, podien ser expulsats de l’Eurocopa, que comença divendres.

La píndola de Jordi Goula: “Rècord de projectes d’inversió estrangera en cartera”

Avui dia hi ha més de 450 projectes d’inversió estrangera en estudi a l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, del Departament d’Empresa i Treball (ACCIÓ). És una informació d’ahir. La notícia és que aquesta xifra és la més alta de tota la sèrie històrica. Què els passa a les multinacionals? D’on els ve aquest interès a invertir a Catalunya? Ho demano al conseller delegat de l’agència, Joan Romero, i les explicacions que em dóna em semblen molt interessants: “Som en uns moments en què moltes multinacionals reconsideren l’estratègia que cal seguir quan hàgim sortit del túnel de la pandèmia. I volen fer-ho de pressa perquè saben que els canvis que calen són d’impacte. Hem de tenir en compte que les cadenes logístiques i d’aprovisionament de moltes empreses es van transformant.”

Però, per què Catalunya? Em fa una observació prèvia i em recorda que són projectes que poden acabar aquí o no. I que a l’Agència malden perquè vinguin. Sobre per què tenen interès en Catalunya, addueix tres raons. La primera és que moltes indústries saben que aquí tenen disponibilitat d’empreses especialitzades en tots els punts de la seva cadena de valor. I aquest és precisament un dels punts estratègics que moltes volen canviar, arran de l’experiència de la pandèmia. “Aquí tenim un punt a favor”, em diu.

La segona raó té a veure amb el talent. “Saben que aquí en poden trobar o, si no, fer-lo venir de fora. Pocs professionals hi ha a l’estranger que no vulguin venir a Catalunya. La capital, Barcelona, té molt bona posició internacional i les multinacionals ho saben perfectament.” I la tercera és que “tenim un ecosistema tecnològico-científic reconegut arreu i això té un gran valor a l’hora de decidir un emplaçament”. I si tot va com esperem, afegiria jo, una connectivitat excel·lent, que encara pot millorar.

El fet cert és que, tot i que hi ha molta competència internacional per a atreure noves inversions estrangeres, d’acord amb aquestes raons la Generalitat té l’objectiu ambiciós d’augmentar el nombre de multinacionals estrangeres establertes a Catalunya més enllà de les 8.900 actuals –una xifra ja molt important–, fins a 10.000 els deu anys vinents. De fet, per al govern català, la inversió estrangera ha estat i és una prioritat i un element cabdal per a impulsar l’activitat econòmica del país i la creació de llocs de feina directes i indirectes.

De moment, els càlculs que han fet a l’agència els fan pensar que els 463 projectes amb què treballen, amb l’objectiu que es materialitzin a Catalunya, implicarien una inversió potencial de 13.900 milions d’euros i la creació de més de 50.000 llocs de feina. Cal precisar que la creació mitjana d’ocupació per projecte és de 117 llocs de feina, tot i que s’observa una forta concentració de projectes de gran dimensió i importància estratègica per al futur de l’economia catalana, fins al punt que un 3% dels projectes superen la creació potencial de més de 1.000 llocs de feina directes. Déu n’hi do!

I quina mena de projectes són? Doncs si s’analitza el perfil del potencial inversor, en primer lloc veiem que un 37% són d’empreses que no tenien presència prèvia a Catalunya. És a dir, que més de la tercera part són noves companyies interessades a treballar a casa nostra. A continuació, hi ha les empreses que ja hi són presents, que inverteixen en noves línies productives o de negoci (23%) o que amplien línies existents (19%). Per països, es destaquen els projectes de multinacionals provinents d’Alemanya, els Estats Units i el Regne Unit. I, sectorialment, prevalen les inversions estrangeres potencials vinculades a la mobilitat, les TIC, la química, l’àmbit farmacèutic i l’alimentació, sectors que concentren més de la meitat dels projectes en cartera. Dels projectes d’inversió, un de cada tres s’ha identificat gràcies a la xarxa d’Oficines Exteriors de Comerç i d’Inversions d’ACCIÓ, que és la principal via de detecció de potencials projectes d’inversió estrangera.

Però la mirada a l’exterior no s’acaba aquí. Dilluns de la setmana passada ens assabentàvem que Catalunya era la primera àrea d’Europa en nombre de pimes que han captat ajuts per a projectes d’innovació de la Comissió Europea (CE). Segons dades d’ACCIÓ, en total, 246 empreses petites, mitjanes i emergents catalanes han obtingut, per concurrència competitiva, 108 milions d’euros del programa SME Instrument de la CE, que va començar el 2014 i que es va acabar l’any passat, en el marc de l’Horizon 2020.

Joan Romero cerca una referència per a contextualitzar aquestes dades. I explica que, tot i que Catalunya té l’1,5% de la població europea, les 246 pimes catalanes equivalen al 4,5% del total de les beneficiàries de tot Europa a l’SME Instrument. Catalunya, doncs, en nombre d’empreses que han accedit a aquests ajuts, passa davant de la Llombardia, Madrid, l’Illa de França i l’Emília-Romanya. I per volum de finançament captat, els 108 milions d’euros que han aconseguit les pimes catalanes són el 3,8% del total del pressupost concedit. D’aquesta manera, Catalunya ha concentrat el 27,7% del volum obtingut per tot l’estat espanyol.

Per acabar, em diu que han impulsat una nova plataforma, anomenada Catalonia Open Challanges, que, ara com ara, ja aplega més de 100 oportunitats concretes en què empreses i organismes internacionals cerquen solucions innovadores, socis per a projectes de recerca i desenvolupament, licitacions internacionals on les empreses catalanes poden participar i, també, empreses de tot el món que van darrere de proveïdors de qualsevol branca de la indústria. Em sembla una operació molt positiva per a la xarxa productiva catalana. Caldrà aprofitar-la.