09.06.2020 - 21:50
|
Actualització: 09.06.2020 - 21:51
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha donat explicacions per la polèmica contractació a dit de Ferrovial per a rastrejar els contactes de la covid-19. Després de les crítiques del món sanitari, de la CUP i de JxCat com a soci de govern, Salut s’ha fet enrere i anul·larà el contracte amb Ferrovial. Tanmateix, com ha admès Vergés, això costarà una indemnització econòmica a la Generalitat. El vice-president, Pere Aragonès, ha evitat de comunicar la xifra que s’haurà de pagar i ha dit que ‘dependrà de les figures jurídiques que es facin servir’.
A Madrid, el govern espanyol s’ha assegurat el suport polític necessari per a convalidar el decret del postconfinament al congrés. Ciutadans ha anunciat que hi votaria a favor, cosa que consolida el canvi de rumb del partit, mentre que el PNB ja va confirmar el seu sí ahir al vespre. Amb els vots assegurats, ERC perd força a l’hora de negociar amb la Moncloa, que pot acabar d’amarrar els vots necessaris amb els partits petits. Per una altra banda, l’executiu de Pedro Sánchez ha rebut una mala notícia a la tarda, quan s’ha sabut que la jutgessa Carmen Rodríguez-Medel feia cas omís de la petició de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat d’arxivar la investigació contra el govern espanyol per la gestió de la crisi sanitària, concretament per haver autoritzat la manifestació del Vuit de Març a Madrid, i manté encausat el delegat de l’executiu a Madrid, José Manuel Franco, que declararà demà. La instrucció s’ha nodrit amb els escandalosos informes falsos de la Guàrdia Civil i ha originat una crisi entre el Ministeri de l’Interior espanyol i aquell cos policíac les últimes setmanes, arran de la destitució de Diego Pérez de los Cobos.
Ahir Nova Zelanda es declarava lliure de la covid-19, i avui ho ha fet l’Alguer. La ciutat ha estat poc afectada pel virus i el pic màxim va ser de només 22 casos, però no hi ha hagut cap mort. Pel que fa a l’origen i l’expansió del coronavirus, un estudi de la Universitat Harvard indica la possibilitat que el virus hagués començat a propagar-se a la Xina l‘agost de l’any passat, i que el primer cas fos detectat el 17 de novembre. Avui el Regne Unit ha superat l’estat espanyol en nombre de contagis (289.140-289.046), tot i que el govern britànic reconeix més morts (40.883) que no pas l’espanyol (27.136), segons les xifres oficials. A l’estat francès, la fiscalia de París ha obert una investigació preliminar contra el govern d’Emmanuel Macron per la gestió de la crisi sanitària després d’haver rebut una quarantena de querelles durant el confinament.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 7.267.917 casos confirmats i 411.347 morts. Del total de casos, 3.577.223 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.034.635 casos i 113.590 morts.
—El Brasil, amb 719.449 casos i 37.840 morts.
—Rússia, amb 485.253 casos i 6.142 morts.
—El Regne Unit, amb 289.140 casos i 40.883 morts.
—L’estat espanyol, amb 289.046 casos i 27.136 morts.
*A l’estat francès hi ha 154.591 casos i 29.296 morts.
Als Països Catalans hi ha 88.968 casos, 14.170 morts i 54.623 altes [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 68.670 casos, 38.687 altes i 12.408 morts (avui s’hi han incorporat 171 casos, 88 altes i 5 morts)
—Al País Valencià, 16.893 casos, 13.105 altes i 1.450 morts (avui s’hi han incorporat 10 casos nous de PCR, 113 altes i 2 morts)
—A les Illes, 2.240 casos, 1.798 altes i 227 morts (avui s’hi han incorporat 2 casos i 13 altes i 1 mort)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 276 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 852 casos, 757 altes i 51 morts (avui s’hi han incorporat 6 altes)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
L’editorial de Vicent Partal:
‘Sobre el cas Arasa, sobre la funció de la policia‘
La píndola de Jordi Goula: ‘Les empreses de l’Íbex cobren a 58 dies i paguen a 180, per què?’
‘Transcorreguts deu anys, amb quatre governs diferents i quatre proposicions de llei per sancionar els morosos, el congrés i els diversos governs no han estat capaços de fer justícia i podríem dir que la morositat continua essent una forma indirecta de corrupció i competència deslleial. No fer complir la llei i no aprovar un règim sancionador és difícilment explicable. Com es pot permetre que les empreses del nostre Íbex, que cobren a cinquanta-vuit dies dels seus clients, paguin a cent vuitanta dies de mitjana les factures, tot incomplint els terminis legals?’ Amb aquestes paraules, Antoni Cañete, secretari general de Pimec, president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat i vice-president i portaveu de la Plataforma Pimes, denunciava ahir davant la comissió del congrés espanyol el fet insòlit que una llei que té deu anys de vida no tingui encara un règim sancionador. Lletra morta…
És una situació de privilegi per a les grans empreses que han de suportar les pimes i, que en moments com els actuals, és definitiva per a moltes. De fet, em deia aquest vespre que la cadena de pagaments ja s’ha trencat i que ara les pimes i autònoms també desen les factures al calaix. Malament rai!
Va fer esment de la proposta que van adreçar ja fa moltes setmanes a les autoritats –sense resposta– i que, només fent complir la llei vigent i sense cap cost per a l’estat, ajudaria a resoldre el tràngol que travessen moltes pimes i autònoms, víctimes de la prepotència i la presumpta immunitat de les grans empreses. ‘Durant aquesta crisi hem obligat les empreses a endeutar-se amb crèdits ICO, però la solució hauria pogut ser eliminar la morositat’, va lamentar.
Va tornar a proposar un reguitzell de mesures que portarien una injecció de més de 150.000 milions d’euros de liquiditat al sistema, sense cap risc i sense comprometre el balanç de les empreses ni del país: que les administracions paguin les seves factures pendents (14.000 milions d’euros); que les empreses cotitzades, sense problemes de liquiditat ni de finançament, abonin 122.000 milions pendents de pagament als seus proveïdors; que els ajuntaments alliberin els 12.000 milions de romanents que tenen en comptes corrents per salvar autònoms i pimes; que es canviï el criteri de liquidació de l’IVA i s’ingressi tan sols l’IVA cobrat; que es retorni de manera immediata l’IVA a compensar retingut per Hisenda i que els grans contractistes paguin als seus proveïdors.
La proposta era i és lògica i, a més, beneïda per la llei. Per què no l’han volguda aprovar? Sembla prou clar que la mà de l’Íbex és molt llarga, que arriba a les altes esferes del poder, i no els interessa que això vagi més endavant. Però alguna cosa hauran de decidir, perquè això no pot continuar així. ‘Saben quantes pimes salvaríem? Pot explicar-nos ningú per què no s’ha fet encara? Aproveu la proposició de llei ja presentada de sancions per als morosos. És urgent un règim sancionador i hi ha països que ja el tenen!’, els etzibava Cañete.
Un segon aspecte que va presentar als diputats va ser el de fer més operativa la formació professional (FP). Va explicar que sense coneixement no hi ha innovació, sense innovació no hi ha valor afegit i sense valor afegit no es pot competir als mercats domèstics i internacionals. La base d’aquest triangle virtuós, per a les pimes, sens dubte, està en l’FP. I va anar a l’arrel del problema. ‘El problema de partida és conceptual: la nostra FP es basa en l’oferta dels centres educatius. Seria adequat basar-se en la demanda del nostre sistema productiu.’ I va afegir que per no perdre el tren del progrés calia formar els nostres joves en les empreses, és a dir, la formació dual. ‘Senyories, si voleu començar la reconstrucció amb una base sòlida, sense interessos partidistes i assumint compromisos nacionals, requerim un pacte d’estat de la FP.’
I per acabar va fer un al·legat en favor de la representativitat de les pimes i la necessitat que tinguin un paper més a la vora del poder. Va parlar de la necessitat que el nou model que surti de la crisi sigui un capitalisme inclusiu. Va explicar que per capitalisme inclusiu entenen un sistema productiu basat en la configuració de preus justs, en la igualtat d’oportunitats, en el respecte a l’entorn i en la responsabilitat amb el nostre entorn social.
I va subratllar: ‘En el model cap al qual ha de transitar una Espanya reconstruïda, les pimes han de situar-se al pont de comandament, amb la veu i la representació real que els correspon que ara no tenen. No ens podem permetre de ser mers espectadors en aquest procés: les pimes han d’erigir-se en actors decisius i assegurar que es duen a terme les reformes que necessiten. Feu els canvis necessaris perquè hi siguem presents.’ En acabar, va lliurar un document amb propostes per salvar i impulsar les pimes i l’ocupació autònoma, que incloïa també suggeriments d’esmenes als vuit reials decrets aprovats durant l’estat d’alarma, que validaran ben aviat al congrés espanyol.
Em sembla un enfocament correcte que toca tres dels punts més febles que avui tenen les pimes i les col·loca en situació d’inferioritat a l’hora de competir. Ara cal que els diputats se’n facin ressò dins la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica. Ja ho veurem…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: El confinament, una prova de foc que ha cremat moltes parelles
– The Atlantic: Vílnius mostra com la pandèmia ja redissenya les ciutats (en anglès)
– Público: Els qui no tenen símptomes rarament transmeten el nou coronavirus, segons l’OMS (en portuguès)
– The Local: Fa prou Alemanya per garantir que les petites empreses sobrevisquin a la crisi del coronavirus? (en anglès)
– Le Monde: Encara que una part del món torni a la normalitat, l’epidèmia és lluny de ser continguda (en francès)
– Stat: ‘El resultat directe del racisme’: la covid-19 mostra com la discriminació crea disparitats de salut entre els negres (en anglès)
– Ràdio i Televisió d’Andorra: Primera investigació en pacients afectats de la covid-19 a Andorra amb la col·laboració del Vall d’Hebron
– Bloomberg: 23andMe proporciona més proves que el tipus de sang fa un paper en el virus (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert aquest cap de setmana?
– Sánchez torna a fer servir Ciutadans i el PNB de crosses per a aprovar el decret postconfinament
– La jutgessa de Madrid no fa cabal de la fiscalia i manté la investigació contra el govern de Sánchez
– La fiscalia de París investiga la gestió sanitària del govern francès durant la pandèmia
– Vergés diu que caldrà indemnitzar Ferrovial per anul·lar el contracte de rastreig
– La propagació de la covid-19 a la Xina podria haver començat l’agost passat, segons un estudi de Harvard
– L’Alguer es declara ciutat lliure de la covid-19
– Vuit dels temporers aïllats a l’alberg d’Alcarràs tenen la covid-19
– Les entitats d’educació en el lleure assumeixen que serà difícil de fer campaments d’estiu
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
