08.10.2020 - 19:50
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Les principals capitals europees han començat a prendre més mesures i a aplicar més restriccions a causa de la segona onada de la covid-19 i els rebrots. S’hi han tancat bars i terrasses, i s’hi han imposat tocs de queda. L’actitud de les autoritats municipals de París, Brussel·les o Berlín contrasta amb la de Madrid, és a dir, la negativa del govern d’Isabel Díaz Ayuso de prendre les decisions necessàries per a tallar la transmissió en massa i el centrifugament del virus a tot l’estat espanyol. Avui el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha tombat el tancament dels municipis confinats perimetralment, una decisió que ha criticat el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, que també ha explicat que la meitat dels casos que es detecten a Catalunya són asimptomàtics.
A Catalunya, ha continuat la tendència a l’alça del risc de rebrot, que s’ha enfilat fins a 243,63, la xifra més alta d’ençà del 31 de març. El Departament de Salut ha congelat la reobertura de l’oci nocturn, fet que ha aixecat les crítiques del sector. Al govern se li ha obert un altre front, una segona vaga dels MIR convocada pel sindicat Metges de Catalunya els dies 19, 20, 21, 22 i 23 d’octubre. La situació dels sanitaris comença a ser preocupant, oimés tenint en compte que tot just ha començat la tardor. Un estudi ha revelat que el 24% dels metges han pensat a deixar la feina a causa del desgast físic i emocional de la pandèmia.
Al País Valencià cal destacar la situació de la residència Savia del Puig, intervinguda ahir per la Generalitat, i que en aquests moments té 127 casos detectats, 31 treballadors i 96 usuaris. Avui s’han notificat un total de quaranta-un brots nous. Els actes de demà amb motiu del Nou d’Octubre s’han hagut de repensar per a adaptar-se a la situació sanitària. A València aquest matí ja s’ha fet un primer acte, que ha servit per a homenatjar les víctimes de la covid-19.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 213.585 casos per PCR, 102.141 altes i 15.531 morts i hi ha 279 pacients a les UCI:
–Principat: avui hi ha 1.373 nous casos, 12 morts i 159 pacients a les UCI (en total, 151.120 casos per PCR, 40.948 altes i 13.437 morts);
–País Valencià, avui hi ha 706 nous casos, 531 altes, 2 morts i 67 pacients a les UCI (en total, 44.695 casos per PCR, 46.998 altes i 1.682 morts);
–Illes, avui hi ha 142 nous casos, 119 altes, 3 morts i 43 pacients a les UCI (en total,14.859 casos per PCR, 12.197 altes i 320 morts);
–Catalunya Nord, avui no s’hi han afegit noves dades i hi ha 3 pacients a les UCI (en total, 343 casos, 283 altes i 40 morts);
–Andorra, avui no s’hi han afegit noves dades i hi ha 7 pacients a les UCI (en total, 2.568 casos, 1.715 altes i 53 morts).
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 36.557.632 confirmats i 1.062.899 morts. Del total de casos, 27.516.138 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 7.788.457 casos i 217.110 morts;
–L’Índia, amb 6.875.368 casos i 106.008 morts;
–El Brasil, amb 5.006.528 casos i 148.449 morts;
–Rússia, amb 1.260.112 casos i 22.056 morts;
–Colòmbia, amb 877.683 casos i 27.180 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 872.276 casos i 32.562 morts.
*A l’estat francès hi ha 653.509 casos i 32.445 morts.
La píndola de Jordi Goula: ‘Benvingut, míster Next Generation EU!’
El PSOE ahir va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra de fa vint-i-vuit anys? Llavors, Felipe González va prometre de crear 800.000 llocs de feina en la seva legislatura, que al final van convertir-se en una pèrdua de gairebé 200.000. Pedro Sánchez deu estar segur que ara no passarà, amb el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Economia Espanyola. En un acte altisonant –com el nom del pla–, amb la novena simfonia de Beethoven com a rerefons triomfal, va prometre la mateixa xifra de llocs de feina amb la previsió de tres anys, comptant amb els diners europeus que arribaran del Fons de Recuperació (Next Generation EU). Va explicar els multiplicadors de la inversió que s’activaran a l’economia i que han de dur l’estat espanyol a aquesta xifra anhelada.
Per fer una referència, potser cal recordar que els primers cinquanta dies de l’estat d’alarma es van perdre a tot l’estat espanyol 950.000 llocs de treball –al marge dels 3,5 milions d’ERTO–, la qual cosa ens diu amb quina facilitat es destrueix feina, quan el sistema és poc sòlid, i fins a quin punt després és complicada la recuperació. Del maig ençà, a l’estat espanyol s’ha recuperat el 49% dels llocs de feina perduts entre el març i l’abril. Sembla prou clar que el govern espanyol ja té molt coll avall que no hi haurà recuperació en V i que el període s’allargarà molt més, per la qual cosa vol posar tota la carn a la graella, la que té –poca– i la que no té –molta, però no assegurada al 100%– que resta pendent d’un seguit de tràmits dins la UE i la negociació d’uns quants detalls.
També sembla que el govern Sánchez sap qui repartirà els fons que arribin, segons els projectes solvents i ajustats a les condicions requerides per la CE. El sistema per al repartiment dels fons se centralitzarà al gabinet de Presidència i a l’oficina econòmica de la Moncloa, amb representació de tots els departaments, i cada ministeri finançarà projectes concrets digitals i verds. Tot això en coordinació amb les comunitats i amb el control parlamentari de la comissió mixta sobre la UE del congrés i del senat. Aquí neixen molts interrogants que ens afecten directament. Quin paper real hi tindran les comunitats autònomes? Quins criteris s’aplicaran per decidir quins projectes s’adjudiquen i quins no? Quin grau de transparència hi haurà?
Precisament ahir el Col·legi d’Economistes i la PIMEC van presentar el primer informe del GEREC –un grup d’experts que han creat ambdues institucions–, que tracta dels fons europeus i considera que és fonamental que s’aclareixi com més aviat millor quin serà el mecanisme de repartiment dels fons que rebrà Espanya, amb tota la transparència possible, perquè siguin els millors projectes els que rebin els fons. Per tal de dotar de transparència la iniciativa, el GEREC proposa de crear un sistema d’indicadors que mesurin l’eficàcia d’ús dels fons europeus aplicats per les administracions públiques i per les empreses. Em sembla una bona idea. Ara, caldrà veure’n el desenvolupament i els indicadors.
Em sembla bé perquè l’estudi mostra la preocupació per la manca de debat i d’estratègies conegudes sobre què, com i qui en relació amb aquests fons. Creu que Catalunya ha de ser un agent actiu en l’estructuració, definició i seguiment de tota l’actuació entorn dels fons. Per això proposa de focalitzar els projectes en uns determinats sectors prioritaris que siguin potents a Catalunya i que impulsin la sostenibilitat, la digitalització i la resiliència. És a dir, Catalunya no pot ser una vegada més un ‘convidat de pedra’ dels diners d’Europa.
El degà del Col·legi, Anton Gasol, i el president de la PIMEC, Josep González, també hi van dir la seva. Gasol va destacar: ‘Les ajudes europees han de contribuir decisivament a la transformació de l’economia perquè tot allò que no vagi en aquesta línia serà dilapidar els fons.’ Per això va defensar la necessitat de ser ‘molt cauts’ i ‘assegurar la viabilitat dels projectes’, sempre tenint present que el gran objectiu és ‘rescatar persones’.
I González va manifestar: ‘Convé garantir que les pimes reben els recursos que els corresponen, d’acord amb el seu pes dins l’economia i l’ocupació.’ Per això, la patronal ha impulsat una campanya per a recollir del teixit empresarial un seguit de propostes de digitalització i sostenibilitat que podrien optar aviat al finançament del Fons de Recuperació.
Em sembla bé que aquí ens prenguem seriosament aquesta qüestió. Són uns diners que difícilment tornarem a tenir a l’abast. A veure si, més enllà de les polítiques partidistes, en aquest punt, els catalans som capaços d’anar tots a l’una…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Tocs de queda, tancament de bars i mesures d’urgència: les capitals europees reben l’impacte de la segona onada;
–South China Morning Post: El Brasil arriba als cinc milions de casos i és l’estat amb més morts després dels Estats Units (en anglès);
–Nós Diario: Ourense: una partida contra la covid (en gallec);
–The Japan Times: Voleu cancel·lar-los o continuar? Es reactiva el debat sobre els Jocs Olímpics de Tòquio (en anglès);
–Le Figaro: De fet, què és un pla blanc? (en francès);
–Vox: L’operació Velocitat de la Llum de Trump pot ser un èxit. El problema és Trump (en anglès);
–RTÉ: Per què no heu d’utilitzar mai Microsoft Excel per comptar casos Covid (en anglès).
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–La justícia tomba el tancament de Madrid per la covid-19;
–Argimon s’indigna amb la decisió del TSJ de Madrid: ‘Al final aquesta pandèmia l’acabaran conduint i gestionant els jutges’;
–Les sales de concerts retreuen al govern que no hagi actuat ‘més de pressa i més clar’;
–Salut congela la reobertura de l’oci nocturn per la pujada de l’índex de rebrot a Catalunya;
–Homenatge a València a les víctimes de la covid;
–Com serà la celebració de la diada del Nou d’Octubre de la pandèmia?;
–El 24% dels metges ha pensat a deixar la feina per l’impacte de la pandèmia en la salut física i emocional;
–Tocs de queda, tancament de bars i mesures d’urgència: les capitals europees reben l’impacte de la segona onada;
–Els MIR faran vaga del 19 al 23 d’octubre i esdevindrà indefinida si Salut no respon.
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
