Report diari sobre el coronavirus: El Ministeri de Sanitat espanyol torna a canviar de criteri en 24h i amplia fins a 69 anys la vaccinació amb AstraZeneca

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El Ministeri de Sanitat espanyol ha tornat a canviar de criteri en només 24 hores i ha ampliat fins a 69 anys la recomanació de vaccinar amb AstraZeneca. Ahir els tres governs del país van votar a favor de la recomanació del Ministeri de Sanitat espanyol al Consell Interterritorial de Salut de limitar la inoculació amb AstraZeneca a les persones entre 60 anys i 65. El canvi de criteri una volta anunciades les conclusions de l’estudi de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) sobre el vincle infreqüent del vaccí amb alguns casos de trombosis va sorprendre, atès que fins fa poques setmanes aquest vaccí s’administrava als menors de 55 anys. El Ministeri de Sanitat espanyol ha tornat a canviar de criteri en només 24 hores i ha ampliat fins a 69 anys la recomanació de vaccinar amb AstraZeneca. La franja d’edat entre 66 i 69 anys quedava en terra de ningú, i amb aquest canvi, s’assegura la vaccinació dels ciutadans d’aquestes edats.

Quant al vaccí Sputnik V, Alemanya ha confirmat que començarà a negociar amb Rússia la compra de dosis per tenir-ne en el moment que l’EMA n’autoritzi l’ús a la Unió Europea. El govern alemany trencaria així la unitat d’acció amb la compra de vaccins centralitzada en la Comissió Europea, ja tocada per les accions unilaterals d’altres estats, com Hongria o Eslovàquia, que també han negociat amb Rússia. Dimarts, el govern de Baviera ja va anunciar la signatura d’un contracte preliminar per a comprar 2,5 milions de dosis d’aquest vaccí al juliol si l’EMA hi donava el vist-i-plau.

La Generalitat Valenciana ha prorrogat la majoria de restriccions vigents, però ha flexibilitzat les visites a les residències de la gent gran i el nombre de persones que poden trobar-se en espais exteriors, que passa de quatre a sis. També podran reunir-se dues bombolles de convivència en espais interiors. El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la consellera de Sanitat, Ana Barceló, han insistit a demanar prudència. Quant a la vaccinació, el País Valencià voreja el milió de persones que ja han rebut la primera dosi.

Sobre el confinament comarcal de Catalunya, la batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha tornat a demanar al govern que el confinament de la ciutat sigui metropolità, i no pas comarcal. Ahir, la consellera de Salut, Alba Vergés, va refusar d’entrada la sol·licitud de Colau i va demanar que la petició vingués formalment de tots els municipis metropolitans. La batllessa ha dit avui que, “en general”, la resta de batlles hi estan d’acord. En relació amb l’ensenyament a distància, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha autoritzat els professors a obligar els alumnes a activar les càmeres dels ordinadors durant les classes telemàtiques.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.022.803 casos, 29.811 morts i hi ha 616 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 134.082.314 casos confirmats i 2.906.755 morts. Del total de casos, 108.055.707 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 31.659.804 casos i 573.134 morts;
–El Brasil, amb 13.197.031 i 341.097 morts;
–L’Índia, amb 13.045.065 casos i 167.592 morts;
–L’estat francès, amb 4.841.308 casos i 97.722 morts;
–Rússia, amb 4.614.834 casos i 101.845 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.336.637 casos i 76.179 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: “Les empreses disparen la incorporació de tecnologia el 2020”

Si abans de la pandèmia la transformació digital de les empreses ja era necessària i important, ara, a més, és urgent. A Catalunya tenim un teixit empresarial que fa aquest canvi i som un país amb capacitat per a dur a terme aquesta transformació. Ho deia ahir Joan Romero, conseller delegat d’Acció, qui, a més de presentar les xifres del balanç del programa ProAcció 4.0 i la nova convocatòria d’ajuts per a accelerar la transformació tecnològica de les empreses catalanes, també va fer públic l’informe “La indústria 4.0 a Catalunya”. Aquest document és una actualització del de l’any 2017 i identifica 1.111 empreses que treballen a Catalunya en l’àmbit de la indústria 4.0.

Trobo que hi ha dues dades molt importants, en aquest estudi. Una és que aquest nombre d’empreses triplica el de l’anàlisi anterior, i això vol dir que aquest sector té un creixement exponencial, fet absolutament necessari per a empènyer l’economia catalana. I el segon és que l’any passat, tan complicat, els projectes no solament no es van aturar, sinó que van créixer. De fet, l’activitat en indústria 4.0 a Catalunya registra un creixement sostingut que també repercuteix en el nombre de projectes començats aquí i finançats amb diversos fons europeus, que és de 251 en el període 2014-2020; amb un creixement que va de 19 l’any 2016 a 58 el 2020.

Però anem a pams. Per què és tan important aquest fet? Per als qui no estigueu familiaritzats amb aquest món del 4.0, mirem d’explicar-lo amb quatre paraules. Imaginem que tenim una empresa i que la volem fer més operativa, perquè la competència ens colla molt. Intentarem organitzar tots els nostres mitjans productius i tota la nostra empresa en si, per aconseguir més eficiència global. És a dir, intentarem que la nostra empresa sigui capaç d’adaptar-se als mitjans de producció i als recursos de què disposa per aprofitar-los al màxim. Per tant, podem dir que el pas 4.0 consisteix a digitalitzar la indústria i tots els serveis relacionats. Òbviament, quan es vol assolir aquesta mena d’indústria, s’utilitzen les noves tecnologies en totes les parts de l’empresa, incloent-hi els processos productius. D’aquesta manera, les instal·lacions són capaces d’autogestionar-se més autònomament i adaptar-se als requisits del mercat. Ve’t aquí un petit resum, que ja ajuda a veure que no és un pas fàcil de fer, si bé cal fer-lo i ben aviat.

Com ens podem imaginar, és un sector jove, en què un 45,5% de les empreses té menys de deu anys de vida, el 28,5% són emergents i prop d’un terç són exportadores. És un ecosistema en creixement, format per empreses, clústers, associacions, universitats, centres tecnològics o de recerca, que ja acumula una facturació agregada de més de 5.500 milions d’euros i genera 26.400 llocs de feina a Catalunya. Cal dir que tot aquest mapa d’agents es distribueix entre proveïdors de solucions, distribuïdors, integradors i usuaris finals. Ah! I el 55% de les empreses és situat a la ciutat de Barcelona.

I a què es dediquen exactament aquestes empreses? Segons l’informe, la tecnologia que predomina entre les empreses que treballen amb indústria 4.0 a Catalunya és la ciberseguretat (361 empreses), la internet de les coses (251), big data (220), la intel·ligència artificial (179)… tot i que les empreses amb més facturació són les que es dediquen a intel·ligència artificial i a internet de les coses. I quant als sectors d’aplicació, el report apunta que els que més demanen aquestes solucions són el metal·lúrgic i de productes metàl·lics, l’alimentació, la logística, el comerç electrònic i la distribució.

Però el punt més important és que la pandèmia ha actuat com a catalitzador d’una tendència que no té aturador. Joan Romero em comenta que, d’ací a dos anys, s’haurà fet allò que en una situació normal hauria trigat entre cinc anys i deu. “La clau és que la demanda ha estirat l’oferta. Les empreses industrials són conscients que havien de digitalitzar els processos per millorar l’eficiència i poder competir al mercat. I moltes, que ja havien començat el canvi, han trobat entrebancs grossos pel camí. Això ha obligat les empreses especialitzades en digitalització a cercar solucions adients a cada cas i a augmentar la capacitat de trobar-ne”, afegeix.

De fet, és un cas clàssic en què la demanda estira l’oferta i això fa que neixin cada vegada més empreses emergents locals especialitzades en aspectes concrets de la digitalització i que vinguin noves empreses de fora o que les que ja hi són ampliïn i aprofundeixin el ventall d’oferta. Tot plegat fa que aquest món vagi creixent acceleradament a Catalunya. Romero explica que Acció ha ajudat les empreses necessitades a finançar aquestes solucions amb el programa ProAcció 4.0, que va arrencar el novembre del 2019. “Va començar amb 2 milions d’euros, que es van ampliar després amb 4,5 milions addicionals i des d’ahir n’hi ha 2,5 més. Fins ara, mig miler d’empreses han rebut ajuts directes fins a 20.000 euros per a elaborar plans de transformació digital i implantar noves tecnologies com ara la robòtica, la fabricació additiva, el big data, la intel·ligència artificial, la realitat augmentada o virtual”.

Destaca que l’ampliació d’aquest ecosistema és una gran notícia per al país i que és molt important prendre consciència que continuarà creixent, perquè el camp potencial de treball que tenen les empreses especialitzades és enorme, atès l’extens teixit productiu que hi ha a Catalunya. És bo per a millorar l’eficàcia de la indústria i fer-la més competitiva, per a fer néixer més empreses emergents catalanes i per a atreure més inversió estrangera, que, tot s’ha de dir, es multiplica aquests darrers temps. En definitiva, és un dels pocs aspectes en què la covid-19 ens pot haver ajudat en el terreny de l’economia. Ara cal esperar que els fons Next Generation no ens facin un “Benvingut mister Marshall” i una part dels que arribin es puguin dedicar a aquest aspecte cabdal per al futur de les nostres empreses industrials.