08.04.2020 - 21:50
|
Actualització: 08.04.2020 - 22:49
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crític amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
La Unió Europea surt cada dia més damnificada de la crisi pel coronavirus, que de moment enforteix els estats. Ara malda per encapçalar un front comú i dirigir alguna cosa, però fins ara no sembla pas que se’n surti. Avui ha quedat malferida en dos fronts. El primer, la reunió de ministres d’Economia i Finances de la zona euro, l’Eurogrup, que ha acabat sense cap acord després de setze hores de negociació. L’emissió de deute conjunt per a encarar la crisi i les condicions per a accedir al fons europeu de rescat (MEDE) són els principals esculls per a un acord. L’esquema de pols és, més o menys, el mateix de sempre: sud i nord. Sobretot entre Itàlia i els Països Baixos. Els italians insisteixen en els coronabons i no volen cap condició per a accedir al MEDE, mentre que els Països Baixos no volen ni parlar de compartir riscs, sinó condicions per a accedir al fons europeu de rescat. Demà repetiran la reunió i en volen treure un conjunt de mesures. Però no és gaire clar que se’n surtin.
En segon lloc, el president del Consell Europeu de Recerca, Mauro Ferrari, ha dimitit per la manca de coordinació i iniciativa de la Comissió Europea a l’hora de combatre la pandèmia. Ferrari només feia tres mesos que exercia el càrrec més alt en l’àmbit científic de les institucions europees. En un comunicat, ha dit que estava ‘extremadament decebut per la resposta europea a la Covid-19’. Segons que explica, va arribar al càrrec essent un entusiasta de la Unió Europea, i el que ha passat l’ha fet canviar de parer. Diu també que va proposar un programa especial per a combatre la pandèmia, però la Comissió l’hi va denegar, argüint que allò era fora de les seves competències. Ho va tornar a intentar, amb un pla per a contenir l’impacte de la pandèmia encarregat per la presidenta Ursula von der Leyen, però als filtres administratius de Brussel·les ‘se’n va desactivar l’impacte’.
Qui sembla que també té problemes de coordinació són els governs català i espanyol, mútuament i separadament. La portaveu del govern català, Meritxell Budó, ha dit que el govern demanaria una pròrroga del confinament total a Sánchez. Per una altra banda, el Departament de Salut es farà càrrec de totes les residències de gent gran de Catalunya, on els morts per la Covid-19 ja superen el miler, després de les crítiques que ha rebut aquests darrers dies el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que se n’encarregava fins ara. Ho han anunciat els consellers respectius, Alba Vergés i Chakir el Homrani, en la conferència de premsa diària del govern. D’una altra banda, aquest matí la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha afirmat que els ciutadans podran tornar a fer ‘vida normal’ a partir del 26 d’abril, tot i que amb condicions i instruccions molt concretes. En canvi, el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana espanyol, José Luis Ábalos, ho ha desmentit hores més tard, tot assegurant que encara ‘no hi ha data per tornar a la normalitat’ perquè dependrà i estarà condicionada a la situació sanitària. ‘El dia 26 d’abril acaba la pròrroga de l’estat d’alarma, però això no vol dir que llavors la normalitat al país serà la que volem’, ha dit Ábalos.
En canvi, el govern d’Andorra va per feina. Si ahir el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, assegurà que arribarien més respiradors, avui s’ha sabut que Andorra és el primer estat d’administrar un tractament amb hidroxicloroquina i azitromicina a la població. Benazet ha destacat que el seu objectiu és aplicar cada vegada més aquest tractament al començament de la malaltia, encara que siguin casos lleus, perquè creuen que si es fa així la Covid-19 evoluciona millor.
A Catalunya ha transcendit la mort per Covid-19 d’Enric Sirvent, símbol lleidatà de l’1-O. Fou el votant que va ser a punt de morir-se per una aturada càrdio-respiratòria quan un agent de la policia espanyola li etzibà una puntada de peu als testicles. L’agressió no va acabar aquí, i un altre agent encara va voler impedir que el reanimessin. Sirvent va explicar el seu testimoni fa mig any en una entrevista a VilaWeb en què destacà que no sentia gens de rancor.
Avui també s’ha sabut que l’ONU ha triat València per a coordinar un grup de treball de resposta com a ciutat intel·ligent a la Covid-19. El batlle, Joan Ribó, ha anunciat en una conferència de premsa que l’experiència servirà de guia a més ciutats del món. L’oficina que es crearà encapçalarà un grup de treball internacional per a potenciar l’estratègia en la lluita contra la Covid-19. Es farà un seguiment de l’evolució de la malaltia a la ciutat, i una anàlisi dels senyals que poden ajudar a fer la previsió i l’anticipació del comportament a la ciutat, per a mirar d’alentir-hi la propagació del virus. Mentrestant, Benidorm i més municipis han endurit els controls als accessos per a evitar l’arribada de gent irresponsable i insolidària que incompleix el confinament per a anar a la segona residència. És un problema que es repeteix cada setmana a diversos municipis del país i que s’ha agreujat per les vacances de Setmana Santa.
L’editorial de Vicent Partal
‘Enric‘
La píndola sobre economia de Jordi Goula: ‘Què en fareu, dels diners que estalvieu aquests dies?’
La veritat és que avui pensava escriure sobre la decisió final de la reunió de ministres europeus –que va començar ahir– amb l’objectiu de decidir com instrumenten l’ajut als països més afectats per la Covid-19. Però és evident que no ho puc fer, perquè ni s’ha acabat, ni hi ha hagut conferència de premsa aquest matí per a dir com estava la cosa, ni sembla que la polarització nord-sud sigui menor que fa quinze dies, quan ja es va ajornar la reunió per manca d’acord. Es reprendrà demà, però no sé si tot restarà penjat fins a la següent reunió dels màxims dirigents. Demà, suposo, ja en sabrem alguna cosa més.
Mentrestant, he de dir que m’ha semblat molt interessant una anàlisi que avui ha presentat la Cambra de Comerç de Barcelona en relació amb un aspecte actual sobre el qual no es pensa gaire, ni s’hi escriu, aquests dies: quant hem deixat de gastar les famílies catalanes sense poder moure’ns de casa i amb tot tancat? Han fet una estimació de tot allò que hauran estalviat els treballadors que no s’han trobat econòmicament gaire afectats per aquesta crisi, que calculen que és de dos milions –dels quals mig milió són públics– i arriben a la conclusió que al Principat seran uns 2.200 milions d’euros. Déu n’hi do! És la conseqüència de no poder anar a sopar a fora, ni desplaçar-se el cap de setmana, ni fer compres no necessàries per al dia a dia, ni anar a la perruqueria, ni al cinema, ni a la discoteca… Tot plegat fa un feix de diners que no s’han gastat i, és clar, han deixat d’ingressar els establiments que romanen tancats.
És evident que aquesta xifra d’estalvi acumulat reinjectable en l’economia de 2.200 milions és un màxim potencial, perquè hi ha dos elements que reduiran una mica la possible translació al consum: per una banda, l’augment de l’estalvi de precaució, a causa de la por sobre què pugui passar més endavant, fins i tot en aquells col·lectius que mantenen la feina. Recordem que la taxa d’estalvi en la crisi anterior va arribar al 18% i que avui és del 8%. I, per una altra, el possible canvi dels hàbits de consum després de la crisi.
La xifra final que podran gastar, doncs, serà una mica inferior, però important. I vet aquí que la Cambra fa una crida que em sembla molt interessant a tots els qui es trobin en aquesta situació. Com gastar aquests diners? Faig transcripció directa del consell raonat que dóna la nota. ‘Si s’aconseguís que la major part d’aquest estalvi embassat de 2.200 milions tornés a l’economia mitjançant el consum en els sectors més afectats per la paràlisi de l’activitat a causa de la Covid-19, se’n beneficiarien sobretot la restauració, el turisme, el sector de l’oci i la cultura i el comerç al detall (roba, sabates, electrodomèstics, parament de la llar, mobiliari, etc.), que són els sectors que primer van tancar per la crisi sanitària i que més tard obriran.
A més, cal tenir en compte que la despesa en aquest tipus de serveis té un component territorial de proximitat, per la qual cosa es podria traduir automàticament en un increment del PIB de Catalunya. També cal recordar que són sectors molt intensius en treball i, per tant, també contribuiria a reduir ràpidament la xifra d’aturats.’
En definitiva, la Cambra aconsella que allò que no s’ha gastat aquestes setmanes es converteixi, en part, no en una pèrdua definitiva per als establiments, sinó en una mena de consum diferit. És obvi que no se’ls pot rescabalar del tot, ni de bon tros, perquè el turisme haurà significat una part molt important de les pèrdues, però seria un gest de solidaritat entre tots plegats que, al capdavall, ens beneficiaria com a comunitat. L’anàlisi de la Cambra fa un pas més enllà i calcula que significaria un impacte positiu en el PIB català del 0,9%.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Clara Granell: ‘La gent no està conscienciada del perill en què vivim’
– South China Morning Post: Descodificant la Covid-19 (en anglès)
– Le Monde: Thomas Gomart: ‘La crisi dels coronavirus és la primera d’un món postamericà‘ (en francès)
– Politico: Com a Europa ha fallat el test sobre el coronavius (en anglès)
– The Guardian: Cent dies que han canviat el món (en anglès)
– Público: Covid-19: pot haver passat el pic a Portugal. I això no porta solament bones notícies (en portuguès)
– EVN Report: Esforç mundial coordinat per al vaccí contra la Covid-19 (en anglès)
– Corriere della Sera: Per què Grècia té tan poques morts i infeccions? (en italià)
– Time: Wuhan s’ha reobert després d’un blocatge brutal pel coronavirus. Però la Xina és a punt? (en anglès)
– The Atlantic: Repetim els errors del 2008 (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– Ábalos desmenteix Montero i diu que no hi ha cap data fixada per a començar el desconfinament
– El cap científic de la UE dimiteix per les traves a impulsar una resposta comuna al coronavirus
– La reunió de l’Eurogrup per a pactar ajuts econòmics per la crisi pel coronavirus s’acaba sense acord
– Andorra, primer estat a estendre a gran escala el tractament amb hidroxicloroquina i azitromicina
– S’ha mort de Covid-19 Enric Sirvent, símbol lleidatà de l’1-O
– L’ONU elegeix València per a desenvolupar un projecte de ciutat intel·ligent contra la Covid-19
– El Departament de Salut assumeix la gestió de totes les residències de persones grans a Catalunya
– Benidorm tancarà a partir de demà els accessos secundaris a la ciutat
– 212 casos nous i 52 noves morts per coronavirus al País Valencià
– Les Illes registren 5 morts més i 43 casos nous de coronavirus
– L’Hospital de Sant Pau i HP creen una màscara de protecció que s’imprimeix en 3D
– Un nou model de respirador, autoritzat per a fer assaigs clínics
– La superlluna més gran de l’any brilla en ple confinament pel coronavirus
– Richard Wolff: ‘Als EUA la histèria és totalment fora de control’
– ‘Jiā yóu!’: Wuhan surt, onze setmanes després, del confinament
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 1.497.999 casos confirmats i 87.717 morts. Del total de casos, 319.160 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 422.369 casos i 14.463 morts.
—L’estat espanyol, amb 146.690 casos i 14.673 morts.
—Itàlia, amb 139.422 casos i 17.669 morts.
—L’estat francès, amb 112.950 casos i 10.869 morts.
—Alemanya, amb 110.698 casos i 2.192 morts.
—La Xina, amb 81.802 casos i 3.333 morts.
Als Països Catalans hi ha 40.946 casos i 4.003 morts.
—Al Principat, 31.043 casos i 3148 morts (1.396 casos i 107 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 7.655 casos i 724 morts (212 casos i 52 morts més que no ahir).
—A les Illes, 1.412 casos i 89 morts (43 casos i 5 morts més que no ahir).
—A Catalunya Nord, 272 casos i 19 morts (3 casos més que no ahir).
—A Andorra, 564 casos i 23 morts (19 casos i 1 morts més que no ahir).
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món: quants casos n’hi ha?
– Tots els rumors sobre el coronavirus que no us heu de creure
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Quin efecte pot tenir en les embarassades i els seus nadons?
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
– Gossos i gats poden contreure o transmetre la Covid-19?
– ‘Coronavirus’ o ‘Covid-19’? Com n’hem de dir?
– Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
– Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
– Vegeu la informació de l’estat espanyol
– Vegeu la informació de l’estat francès
– Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
