Report diari sobre el coronavirus: Menorca bat el rècord de contagis. S’activa la vaccinació mòbil sense cita a Catalunya

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El nombre de positius continua a l’alça a Catalunya. Avui s’han conegut 7.100 nous casos de covid-19 confirmats per PCR o prova d’antígens i ja hi ha 610 pacients ingressats a planta, 35 més que no pas ahir. Els nous infectats continuen sent joves, amb una mitjana d’edat de vint-i-sis anys. Per això el govern ha decidit de limitar el lleure nocturn. Salut ha detectat trenta-un brots de covid-19 en discoteques, s’han identificat 456 positius i 1.576 contactes estrets. Tot i que el departament no concreta el nombre de contagis per discoteca, aquestes dades volen dir que, de mitjana, unes catorze persones s’han contagiat en cada brot i han tingut 3,5 contactes estrets.

A les Illes la situació també és preocupant. S’han superat els 400 contagis en un dia. L’illa més afectada és Menorca, amb 130 nous positius. És la xifra més alta des de l’inici de la pandèmia. És previst que el govern de les Illes aprovi divendres prorrogar les mesures vigents de la desescalada, però amb la novetat que a partir de dissabte, quan es publiqui al BOIB, quedarà prohibit la venda d’alcohol a partir de les 22.00h a tots els establiments comercials i benzineres.

Al País Valencià també es preparen per afrontar la nova onada. Ara hi ha més de 12.000 casos actius, cosa que no passava des del febrer. El president, Ximo Puig, ha dit que demà anunciaran noves restriccions: “La pandèmia ha empitjorat i donarem una resposta contundent.”

A Catalunya, el Departament de Salut vol incentivar la vaccinació i ha activat avui els punts mòbils. Les setmanes vinents recorreran Catalunya per a augmentar la immunització als més grans de quaranta anys que no tinguin cita. Avui han estat a l’Arc de Triomf, al passeig de Lluís Companys de Barcelona; al Centre Cívic d’Alcanar (Montsià); i al costat del pont del Petroli, a Badalona.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.176.655 casos i 31.039 morts, i actualment hi ha 176 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 185.627.602 casos confirmats i 4.013.009 morts. Del total de casos, 169.873.510 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.622.850 casos i 621.563 morts;
–L’Índia, amb 30.708.092 casos i 405.054 morts;
–El Brasil, amb 18.855.015 i 527.016 morts;
–L’estat francès, amb 5.790.584 casos i 111.231 morts;
–Rússia, amb 5.682.634 casos i 140.041 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.897.996 casos i 80.969 morts.

La píndola de Jordi Goula: La societat envelleix… i creixen les contradiccions

Les persones de més de quaranta-cinc anys ja són gairebé la meitat de la població activa –fa deu anys n’eren el 35%– i són les que troben més obstacles per ser contractades.

Les dades que l’INE publicava el mes passat sobre la població ens haurien de fer pensar una mica sobre la manera com fem les coses i cap on ens porten. Resulta que l’any 2021, a tot l’estat espanyol, hi ha 129 persones més grans de seixanta-quatre anys per cada 100 menors de 16. A Catalunya, en són 120. És el creixement més gran –3,4 punts percentuals– des del 1999. Pensem, per altra banda, que fa deu anys aquesta relació era de 106 a 100. El ritme de creixement és vertiginós.

Hi ha un repunt de l’envelliment encara que la pandèmia hagi fet créixer el nombre de defuncions d’un 17% el 2020, afectant especialment la gent gran. Això passa perquè el nombre de naixements també ha caigut un 6%. Aquest enfonsament de la taxa de natalitat durant el darrer any es relaciona amb la incertesa motivada per la crisi econòmica, i la por a problemes de salut durant la gestació, fets que posposen els naixements.

Així ho explica la Fundació Adecco, que la setmana passada va presentar una anàlisi interessant sobre els inconvenients d’aquesta tendència en la població i que tenen la seva conseqüència més visible –i imminent– en el sistema de pensions. La relació entre cotitzants i pensionistes va tancar el 2020 amb una xifra d’1,9; un índex que no para de baixar des de l’any 2007, que era de 2,7. “El valor mínim actual no garanteix la sostenibilitat del sistema de pensions i exigeix de donar resposta urgent a reptes com la cronificació sistemàtica de la desocupació entre la població activa de més edat, així com impulsar incentius fiscals i laborals per estimular la natalitat”, diu el director general de la Fundació, Francisco Mesonero.

L’altra gran dificultat que ha d’enfrontar l’envelliment és que en el mercat laboral les pautes de contractació continuen lligades a esquemes propis d’una situació molt diferent de l’actual. En una enquesta que la Fundació va fer el mes passat, les empreses entrevistades coincideixen en el fet que estem davant d’un repte de primera magnitud, però el 74,7% destaca que, de moment, no ha fet cap acció vinculada al que anomenen “talent sènior” perquè hi ha altres maldecaps que consideren més urgents per a la companyia.

En aquesta línia, un 52% d’empreses enquestades admet que hi ha frens a l’hora d’incorporar més grans de quaranta-cinc anys als equips. El 31% diu que no troba professionals sèniors que encaixin amb les vacants disponibles, a causa de la seva formació i experiència. D’altra banda, el 22% destaca que els sèniors als quals entrevisten en els processos de selecció no tenen l’actitud adequada. Molt per sota, un 9% considera que, com que la plantilla és majoritàriament jove, els majors de quaranta-cinc anys tindran dificultats per encaixar, mentre que un 8% diu que ha tingut experiències negatives en el passat i un 7% comenta que la feina és dura i perillosa, “incompatible amb l’edat”.

La valoració que fan des de la Fundació dels dos motius principals que donen les empreses és que a vegades els mateixos processos de selecció discriminen indirectament en fer servir expressions com “ambient jove” o semblants, que porten a molts sèniors a autodescartar-se. Sobre el segon, afirmen que no tots els professionals sèniors són iguals i és impossible que cap no presenti una actitud positiva davant la feina que li ofereixen. En canvi, diuen que darrere d’aquest pensament, molt sovint hi ha biaixos inconscients dels entrevistadors.

Ara com ara, la desocupació de llarga durada és un dels indicadors que mostren aquestes dificultats: el 56% dels desocupats majors de quaranta-cinc anys és en aquesta situació, en contrast amb el 45,7% general. Sembla que a més edat, més desocupació de llarga durada. Segons la Fundació, els mateixos sèniors així ho expressen amb les respostes a diferents enquestes. El 86% dels majors de quaranta-cinc anys creu que l’edat continua sent un factor discriminatori per a superar una entrevista de feina. En concret, gairebé la meitat dels enquestats (49,8%) opina que les empreses prefereixen “joves a qui puguin modelar”, seguits d’un 39,6% que creu que els seleccionadors els descarten perquè consideren que les seves competències estan desfasades.

Aquest és el panorama que la pandèmia pot haver agreujat. Comparteixo l’opinió de la Fundació Adecco, que afirma que la crisi actual, unida a la situació demogràfica, exigeix una revisió urgent del mercat laboral. És un contrasentit que, des del 2011, la gent de més de quaranta-cinc anys hagi passat de representar el 35% de la població activa al 47% actual i, alhora, sigui la que té més obstacles per trobar feina.