Report diari sobre el coronavirus: Els catalans de 40 anys a 49 es vaccinaran al juny, i els valencians de 55 anys a 59, el 17 de maig

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.071.851 casos, 30.525 morts i hi ha 577 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 155.243.323 casos confirmats i 3.245.220 morts. Del total de casos, 132.675.555 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 33.279.375 casos i 592.511 morts;
–L’Índia, amb 20.764.074 casos i 226.720 morts;
–El Brasil, amb 14.860.812 i 411.854 morts;
–L’estat francès, amb 5.680.378 casos i 105.387 morts;
–Turquia, amb 4.929.118 casos i 41.527 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.551.262 casos i 78.566 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: “Les coses de la feina, ni fred ni calor”

“Em preocupa la taxa de creixement de la desocupació interanual de Catalunya, respecte del conjunt de l’estat, que és el triple”, ha dit aquest migdia Josep Ginesta, secretari general de PIMEC, tot comentant les xifres del mercat laboral català, publicades avui. I efectivament, és preocupant que a Catalunya la xifra de desocupats, en termes interanuals, pugi a un ritme del 6%, percentatge que a tot l’estat espanyol és del 2%. I ho és més perquè les dades són calculades sobre l’abril de l’any passat, quan la desocupació ja s’havia disparat. Penso que el pes que té el turisme a casa nostra, més fort que no pas a tot l’estat espanyol, explica aquesta dada. Ara, si la causa principal és aquesta, espero que aviat la millorarem, en cas que la vaccinació els mesos vinents vagi al ritme que ahir exposava el doctor Argimon. En canvi, no tinc tan clara una consideració que ha afegit el secretari de PIMEC: “Això constata una preocupant transformació progressiva de l’atur covid a un d’estructural.”

I no la tinc clara perquè, més enllà de les comparacions interanuals, les dades del març i l’abril semblen marcar una inflexió de to positiu. A l’abril, concretament, baixa el nombre d’afectats pels ERTO, de més de 21.000 persones. I on han anat? Tenen dos camins, o van a les llistes de desocupats o a mantenir-se a l’empresa. Doncs bé, si la desocupació ha baixat de 8.700 persones i els afiliats a la Seguretat Social han augmentat de 22.000, vol dir que van tornant a les empreses, la majoria. Recordem que els treballadors en ERTO no consten com a desocupats ni com a baixes de la Seguretat Social, i això vol dir que ha entrat gent de fora de les empreses a treballar i que s’han esborrat de les llistes de desocupats treballadors que no tenien ERTO. Evidentment, parlem de saldos, i per tant pot molt ben ser que alguns afectats d’ERTO hagin acabat sense feina, però no tants com han sortit per una altra banda.

Aquestes dades ens indiquen que el mercat laboral català es troba entre dues aigües. Per una banda, a llarg termini, mostra un pas molt feixuc, però sembla que a curt termini les coses van canviant. Tan sols això explica que a l’abril Catalunya hagi estat la segona comunitat en noves afiliacions a la Seguretat Social, darrere d’Andalusia, i també la segona en baixada de la desocupació, darrere de Galícia. I, quant als afectats per ERTO, a Catalunya a l’abril han baixat a un ritme del 4,9% i a tot l’estat espanyol al 4,6%. Sembla, doncs, que a curt termini portem una marxeta una mica millor que la resta de l’estat.

Més enllà d’aquesta dicotomia entre els terminis de l’anàlisi, hi ha dos fets que em preocupen. El primer és la constatació que continua augmentant sense parar la gent que cerca feina per primera vegada. Cal pensar que són persones en una situació difícil i que surten al mercat a cercar feina, perquè probablement qui portava les garrofes a casa ha perdut la seva. O ara, amb la pandèmia, no en porta tantes i la família necessita un ajut addicional. Hi ha 35.000 persones en aquesta situació, un 7% del total dels desocupats –que, diguem-ho de passada, han baixat de mig milió aquest mes–, que, com que no són majoritaris, tenen un tractament molt minso en les informacions laborals habituals. Abans de la pandèmia n’hi havia uns 24.000, de manera que han crescut d’un 44%, a un ritme molt més ràpid que no pas la desocupació general, doncs. I amb una diferència cabdal: mentre la desocupació general fa dos mesos que baixa, aquest segment continua a l’alça. De fet, és l’únic “sector” on a l’abril ha pujat la desocupació. I em fa l’efecte que continuarà pujant els mesos vinents i que no se’n farà gaire cas, perquè són “pocs” sobre el total.

I l’altre aspecte que em preocupa, del qual ja he parlat algun altre dia, és el de la gent de més de quaranta-cinc anys. Si mirem la baixada de la desocupació d’aquests dos últims mesos, ens adonem que són els que baixen a un ritme més lent entre tots els segments. Els joves desocupats de 16 a 24 anys han baixat d’un 7% (són els de pujades i baixades més ràpides); els de 25 a 44 anys, un 5%; i els més grans de 45 anys, només a un 0,1%. I això perquè el Departament de Treball fa el tall en els 45 anys. Ja m’agradaria veure què passa amb els de més de 50 o 55. Probablement, la situació és molt pitjor.

I ve’t aquí les dades de la desocupació registrada i les afiliacions del mes d’abril. No són xifres bones, però apunten més que no pas donen. És a dir, continuem en un estat crític, només cal mirar les dades a llarg termini. Tenim 100.000 desocupats més que abans de la pandèmia i 136.000 afectats per ERTO, uns quants dels quals es poden acabar derivant cap a les llistes de desocupació els mesos vinents. Però, com a contrapès, sembla que els dos darrers mesos han capgirat una mica la situació i això fa que mirem la vaccinació com a punt de referència clau per als mesos vinents, en els quals el turisme pot canviar el pessimisme en què ens hem instal·lat des de fa catorze mesos.