05.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 05.05.2020 - 22:08
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha dubtat a acostar-se a la dreta per a mantenir l’estat d’alarma, i ha pactat amb Inés Arrimadas, dirigent de Ciutadans. Una derrota de la pròrroga hauria deixat l’executiu espanyol molt debilitat.
A Catalunya és molt probable que no es desconfini tot el territori de la mateixa manera. Ho ha dit la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha deixat entreveure que l’àrea de Barcelona i la regió sanitària de la Catalunya Central no entrarien en la fase 1 dilluns vinent, 11 de maig. Vergés ha dit que ahir van començar a elaborar la proposta de desconfinament basada en regions sanitàries que presentaran demà al Ministeri de Sanitat espanyol, però no ha concretat en què consistiria ni tampoc si tractaria la ciutat de Barcelona de manera separada o com un tot amb les regions metropolitanes nord i sud, que engloba les comarques del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, l’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Garraf.
Vergés també va dir ahir que el retard en el programa Orfeu –que preveu de fer més de 300.000 proves PCR al Principat– es devia al fet que no havien arribat els escovillons, uns elements indispensables per a poder prendre mostres al nas dels pacients. Doncs avui l’epidemiòleg Oriol Mitjà ha assenyalat que ‘algú s’havia entestat en no usar unes altres marques d’escovillons’. Segons que ha explicat Mitjà a VilaWeb, el Departament de Salut acostuma a comprar els escovillons de la marca Deltalab i aquesta vegada havia volgut continuar comprant al mateix distribuïdor: ‘Si hi ha crisi sanitària pots comprar el següent més bo i no passa res, però en aquest cas s’han encallat amb aquest model quan no calia que ho fos’, ha dit Mitjà.
La presidenta de les Illes, Francina Armengol, ha avançat que defensaria davant l’estat espanyol ‘més mecanismes de suport’ i ha demanat que el repartiment de 16.000 milions a les comunitats autònomes no financi només la crisi sanitària, sinó tots els efectes del coronavirus.
Avui el Regne Unit s’ha convertit en el segon país del món amb més víctimes mortals per Covid-19, només darrere els Estats Units. Supera, doncs, Itàlia, el país europeu amb més víctimes fins ara.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 3.701.022 casos confirmats i 256.366 morts. Del total de casos, 1.227.221 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.225.088 casos i 71.229 morts.
—L’estat espanyol, amb 250.561 casos i 25.613 morts.
—Itàlia, amb 213.013 casos i 29.315 morts.
—Regne Unit, amb 194.990 casos i 29.427 morts.
—L’estat francès, amb 170.551 casos i 25.531 morts.
Als Països Catalans hi ha 73.755 casos, 41.706 altes i 12.249 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 57.900 casos, 31.964 altes i 10.682 morts (encara no hi ha dades noves)
—Al País Valencià, 12.883 casos, 7.655 altes i 1.289 morts (49 casos, 149 altes i 10 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.910 casos, 1.307 altes i 198 morts (2 casos, 13 altes i 1 mort més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 311 casos, 266 altes i 34 morts (1 cas, 4 altes i 1 mort més que no ahir)
—A Andorra, 751 casos, 514 altes i 46 morts (1 cas, 15 altes i 1 mort més que no ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
L’editorial de Vicent Partal
‘Tot un rècord d’incompetència política‘
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Què se n’ha fet, del programa Orfeu i de les proves PCR que s’havien previst?
– Sky News: 173 anys després, els irlandesos tornen el favor a les nacions natives americanes afectades per la Covid-19 (en anglès)
– Infobae: Un vaccí contra el coronavirus que podria estar a punt abans de final d’any ja és provat en humans (en castellà)
– BBC: Coronavirus: l’atractiu dels diners de la màfia durant la crisi (en anglès)
– Público: Hi ha més de 2.700 notícies falses sobre la Covid-19 cada dia (en portuguès)
– CNN: L’avió que s’ha convertit en un heroi contra la Covid-19 (en anglès)
– Le Monde: Continua el desconfinament amb cautela arreu del món (en francès)
– The Guardian: Per què l’Europa de l’est ha patit menys el coronavirus que l’Europa occidental? (en anglès)
La píndola de Jordi Goula: Una mica més a prop del fons
Els qui s’han apuntat a les llistes de desocupació a Catalunya passen de 50.000 el mes d’abril, un 12% més que el març. Per sectors econòmics, l’augment ha estat especialment intens en la construcció (+19,9%), els serveis (+12,7%) i la indústria (+10,8%). En termes interanuals (+22,6%), és a dir, respecte dels mateixos mesos de l’any passat, i conjuntament amb el març, són els dos primers creixements mensuals de la desocupació d’ençà del juny del 2013, gairebé al final de la crisi anterior, i és l’augment interanual més alt des del febrer del 2010 (+24,6%). El punt menys negatiu és que aquestes últimes setmanes d’abril ha minvat el ritme de creixement, i això vol dir que el gruix dels acomiadaments potser ja s’ha dut a terme. De totes maneres, cal tenir en compte que no s’hi inclouen els desocupats temporals, els que tenen un ERTO, que són uns 700.000, i poden engreixar aquesta xifra quan aquestes empreses decideixin definitivament què en fan, dels seus treballadors.
Mentrestant, aquest matí, la Cambra de Comerç ha presentat les previsions per a l’any sobre l’economia catalana. Allò que ens toca més a la vora és el creixement estimat per al segon trimestre, del -10,8%, després de quantificar amb una caiguda del -4,1% la davallada del primer, molt semblant a la de l’estat espanyol. Som, doncs, al bell mig del forat del pou, en el moment més complicat, i esperem que ja a la vora del fons. Segons la Cambra, si les polítiques públiques que s’apliquen no resulten suficients o no són prou efectives, el potencial productiu de l’economia es trobarà minvat, tancaran empreses i es destruiran llocs de treball que costaran més temps de recuperar. En aquest cas han previst un segon panorama més negatiu. L’estimació que fan per a tot l’any 2020 oscil·la entre el -7,3% i el -10,1%, segons l’aplicació de polítiques publiques més o menys efectives. A aquestes xifres anuals, hi arriben amb la premissa que el comportament del segon semestre serà positiu i no hi haurà rebrots de la Covid-19.
També fan una previsió sobre quins seran els sectors més afectats, d’acord amb l’opció bona, diguem-ne. Per a la Cambra, els serveis són els que patiran més, amb una baixada del 8,1%; a la indústria serà del 5,1%; i a la construcció, del 6,4%. Dins la indústria, el sector més afectat serà el de fabricació de béns d’equipament (sobretot automoció i components), i enguany solament la indústria alimentària i la farmacèutica tindran una evolució positiva. Alguns altres sectors, com ara el químic o la indústria extractiva i energètica, mantindran un ritme d’activitat estable. Dins els serveis, pronostiquen que la situació és força heterogènia. Els dos grans subsectors afectats més directament pel tancament registraran caigudes històriques. La branca del comerç, transport i hostaleria –que té un pes en l’economia del 23%– pot baixar durant l’any 2020 fins a un 20%; i la branca d’activitats artístiques, recreatives i altres serveis –que representa el 4% del PIB català– pot davallar d’un 18% el 2020.
Cal tenir en compte que aquests dos subsectors que s’han ressentit més directament de la crisi sanitària representen directament un 27% del PIB de Catalunya, al qual caldria afegir l’efecte d’arrossegament sobre uns altres sectors (transport, serveis de neteja i manteniment, construcció d’instal·lacions, seguretat, etc.), fet que explica que el descens del PIB sigui tan important enguany.
Malgrat tot, l’estudi diu que, dins l’estat espanyol, l’economia catalana pot ser una de les menys afectades per la crisi de la Covid-19, per diversos motius: l’índex de teletreball potencial tan elevat (prop d’un 50% de l’ocupació); el nombre més gran de grans empreses, que tenen més capacitat financera per a resistir una aturada temporal de l’activitat; i el pes més gran de la indústria, especialment dels sectors que en sortiran afavorits, com l’alimentari i el farmacèutic. Per contra, la dependència més gran del turisme estranger pot fer que la caiguda d’aquest sector sigui més pronunciada.
Sobre què caldria fer amb vista a la sortida de la crisi, a la Cambra tenen les idees molt clares. Diuen que la punta de llança d’una política pública enfocada a impulsar la recuperació hauria de ser un programa d’inversions enfocat preferentment a reforçar el sistema sanitari; planificar, construir i mantenir infraestructures prioritàries per a la mobilitat, la sostenibilitat i la digitalització; potenciar la investigació científica i tecnològica vinculada al teixit empresarial innovador i impulsar actuacions de suport a la reactivació i la transformació dels sectors més castigats per la crisi. Fa èmfasi en el fet que les mesures aplicades també haurien d’afavorir especialment els segments socials més vulnerables al xoc, com els autònoms i les petites i mitjanes empreses, i els ciutadans amb menys poder adquisitiu, que són també els que més propensos al consum.
I demana, sobretot, urgència. La Cambra creu que la hisenda pública està en més bona disposició que ningú per a actuar amb agilitat i coneixement dels estats comptables de cada establiment empresarial, mitjançant transferències directes amb el mínim de dilació. Les mesures s’haurien d’anunciar com més aviat millor i fer-se efectives el segon semestre, amb l’avantatge de la informació més gran disponible sobre la magnitud de l’impacte i del grau d’estímul necessari per a impulsar la recuperació.
L’estudi és molt ben fet i la validesa de les previsions depèn de factors externs com ara la durada de la pandèmia i els ajuts finals d’Europa. Parlant d’ajuts, a la conferència de premsa posterior a la presentació de l’informe, el president de la Cambra, Joan Canadell, ha estat molt crític amb Madrid i ha considerat absolutament insuficient el ‘fons Covid’ no reemborsable de 16.000 milions d’euros que l’estat espanyol destinarà a les comunitats per pal·liar els efectes de la crisi, tot i que encara no se sap quina part tocarà a Catalunya. Canadell considera que aquest fons hauria de ser superior a 50.000 milions. La diferència no és pas poca cosa…
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– Gemma Moncunill: ‘Poca gent s’ha infectat del coronavirus, no hi ha immunitat de grup’
– Armengol demanarà ‘més mecanismes de suport’ i que el fons de 16.000 milions vagi més enllà de la crisi sanitària
– Barcelona pot quedar dilluns fora de la fase 1 de desconfinament
– Oriol Mitjà avisa amb sis punts per què anem cap al rebrot de la Covid-19
– Maria del Mar Albajar: ‘Tenim una tria a fer com a societat i si la deixem a les mans dels polítics, sé quina resposta n’obtindrem’
– Només el 2,6% dels contagiats al País Valencià ingressen a l’UCI
– Confinats? Aquests són els consells de supervivència per a lletraferits que donen els escriptors
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
