04.02.2021 - 19:50
|
Actualització: 04.02.2021 - 19:55
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
“Una mica d’aire per als sectors que més han patit.” Així ha descrit el secretari general de Salut, Marc Ramentol, els canvis lleus en les restriccions contra la covid, que entraran en vigor dilluns vinent. Entre més mesures, el confinament municipal diari passarà a ser comarcal, els bars i restaurants podran obrir una hora més per a esmorzar i dinar (de 7.30 a 10.30 i de 13 a 16.30, respectivament), les llibreries resten exemptes del tancament comercial del cap de setmana, els gimnasos podran obrir amb una cabuda màxima del 30%, i el primer curs de graus universitaris es podrà fer de manera semipresencial. Tot i aquests “retocs tímids”, Ramentol ha recordat que la incertesa sobre els efectes de noves variants no permeten desplegar un pla de reobertura. La pressió assistencial als hospitals continua baixant, però, amb 56 ingressats menys i 7 pacients que han deixat les UCI. I la crisi per les meses electorals del 14-F continua oberta: 20.579 membres designats han presentat al·legacions.
La web oficial de la Generalitat Valenciana s’ha col·lapsat avui al matí coincidint amb l’activació del sistema de peticions d’ajuts als autònoms i empreses dels sectors més afectats per la covid. El pressupost total dels ajuts és de 80 milions d’euros. Com a solució perquè es puguin demanar els ajuts, s’ha redirigit el tràfic cap a la web del servei valencià d’ocupació Labora que sí que ja és operatiu. Les diverses associacions empresarials i de treballadors autònoms afectats han expressat el seu malestar. Hores més tard, el Consell ha dit que donaria el vist-i-plau a nous paquets d’ajuts inclosos dins el Pla Resistir: els autònoms dels sectors més afectats rebran tres-cents euros per cap i es destinarà una partida de divuit milions d’euros al sector turístic. Tot i la baixada lenta però progressiva dels ingressats a planta per covid, el nombre de víctimes mortals de la malaltia al País Valencià continua essent molt alt. Avui se n’han registrades 109.
I mentrestant, crisi al govern de les Illes. Més per Mallorca ha donat vint-i-quatre hores al PSIB perquè doni explicacions públiques per la vaccinació irregular de diversos càrrecs de Salut. Els ecosobiranistes han amenaçat que, si els arguments dels seus socis de govern no són convincents, presentaran peticions de dimissió, tot i que no han concretat més. En el primer dia de vaccinació a les Illes, el coordinador de la campanya, Carlos Villafáfila, va reconèixer que ell i uns quants càrrecs s’havien vaccinat perquè, segons que van argumentar, havien sobrat trenta-una dosis que s’haurien fet malbé.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 876.009 casos, 25.582 morts i hi ha 1.552 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 105.137.224 casos confirmats i 2.284.340 morts. Del total de casos, 76.854.309 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 27.163.711 casos i 462.258 morts;
–L’Índia, amb 10.802.831 i 154.841 morts;
–El Brasil, amb 9.354.609 casos i 227.883 morts;
–Rússia, amb 3.917.918 casos i 75.205 morts;
–Regne Unit, amb 3.892.459 casos i 110.250 morts;
–L’estat francès, amb 3.251.160 casos i 77.595 morts.
–L’estat espanyol, amb 2.913.425 casos i 60.802 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: ‘O tots anem a l’una, o no ens en sortirem’
Les decisions que s’han pres en matèria econòmica, fiscal i laboral, ja abans de la covid-19 i fins ara, són tímides i insuficients per a encarar tant la reactivació econòmica com les reformes estructurals pendents que han de reimpulsar la transformació del nostre model econòmic. Cal que les administracions prenguin consciència de la magnitud de la crisi actual que, a més de sanitària, ha esdevingut econòmica, i readaptin i actualitzin el sistema en tots els terrenys per facilitar i accelerar l’aplicació d’instruments per superar-la. Tot això es pot llegir en la introducció del document “Propostes i mesures per a superar la situació provocada per la covid-19”, estructurat a partir de disset eixos d’actuació i enviat avui per la CECOT als partits polítics presents al parlament i als grups parlamentaris catalans al congrés espanyol.
De tots els eixos que segueix, per les característiques del moment, en destacaria tres, referits a la transversalitat, la fiscalitat i el mercat laboral. El primer fa referència a la necessària col·laboració entre tots. Com explicava el president de la patronal vallesana, Antoni Abad, cal insistir a les administracions que la situació econòmica i els riscs sanitaris són tan importants que les solucions no vindran mai d’un únic actor, per més poder de gestió de competències que tingui. “Han de ser, i seran, el resultat del diàleg i de consensos amplis. Cal una complicitat transversal entre agents polítics, socials i econòmics que tingui prou força per a dur a terme els canvis necessaris i trencar les inèrcies que s’han demostrat caduques o ineficients.”
Aquest primer punt inclou una dura crítica als polítics. Diu: “Cap de les administracions que ens gestionen no ha entès la importància d’apoderar la societat civil i el potencial de treballar coordinadament per reduir l’impacte de problemàtiques com la covid-19 i per escurçar el temps dels impactes que poden resultar nocius.” Per això la CECOT proposa un model cooperatiu entre administració, societat i agents econòmics per a assumir col·lectivament els desafiaments que es vagin presentant en l’àmbit sanitari i en l’econòmic.
Això es concretaria en la creació de dues taules de diàleg i de treball. Una de destinada a la gestió de la crisi sanitària, en què participin l’àrea de salut, experts de l’àmbit sanitari i representants del món de l’empresa; i una altra de destinada a la gestió de la crisi econòmica, amb l’administració, experts i docents d’economia i representants del món de l’empresa, amb perfils de sectors d’activitat i grandària diversos.
El segon punt que destacaria del document és el de les propostes per a millorar la fiscalitat de les empreses i els autònoms. És, sens dubte i conjuntament amb la manca d’ajuts directes, uns dels aspectes més criticats i que més mal han fet a les pimes i als autònoms, obligats a pagar tributs i càrregues, mentre hom els impedia de treballar. No cal ser un premi Nobel per a veure-ho. N’hi ha prou de recórrer al sentit comú. No és pas qüestió d’aplicar moratòries, sinó de fer condonacions, com han fet els països veïns.
Després d’admetre que la solució més eficaç per a garantir la supervivència de moltes empreses requereix concedir ajudes a fons perdut, el document fa tot de proposicions, com ara d’exonerar les empreses i autònoms de les càrregues fiscals –llicències, cànons, taxes municipals i més imposts relacionats amb l’activitat empresarial que no s’hagi pogut dur a terme durant l’estat d’alarma–, fins que no es pugui reprendre l’activitat amb total normalitat i a ple rendiment. Així mateix, és urgent de retornar les devolucions d’IVA sol·licitades per les empreses des de començament d’any fins a la fi de l’estat d’alarma.
Després de demanar l’eliminació total de l’impost sobre activitats econòmiques, el document reconeix que els autònoms són la baula més feble del sistema laboral, sobre la qual recau una fiscalitat abusiva. Per això proposa de rebaixar les quotes dels autònoms fins a equiparar-les a la mitjana europea i exonerar-los de la responsabilitat de liquidar l’IVA de les factures no cobrades. També diu que és imprescindible d’agilitar el cobrament de la prestació pel cessament d’activitat i sufragar el cost de les cotitzacions socials durant tot el període 2020-2021.
Quant al mercat laboral, assenyala que cal mantenir la figura dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) més enllà de l’estat d’alarma, ara com ara fins a final d’any, pel cap baix. I també facilitar l’accés als ERTO, perquè s’espera que enguany les empreses tindran una caiguda extraordinària de la demanda i de la facturació i, per tant, necessitaran uns procediments ràpids i flexibles. Proposa que l’empresa, segons les seves necessitats, pugui triar entre un ERTO de força major i un ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció… per allò dels acomiadaments.
També es fa ressò d’un problema molt greu del país: la baixa qualificació dels desocupats. Concretament, a Catalunya un 16,5% dels qui no tenen feina són mancats de la formació adient per a ocupar llocs que requereixin coneixements professionals o tècnics. Aquesta situació encara és més crítica a l’estat espanyol i per aquesta raó la CECOT creu indispensable de potenciar la formació professional dels desocupats com a via per a augmentar-ne l’ocupabilitat.
I podríem continuar… El document, si us interessa, el trobareu a la web de la CECOT. Si el llegiu, us adonareu que amb les propostes que es fan en matèries molt diferents, però sempre lligades a millorar la marxa de les empreses, es reflecteixen les mancances i dificultats que hi ha en l’entorn de l’activitat per a pimes i autònoms. Moltes de les propostes que es fan no són pas d’ara, sinó que vénen de temps, però el cas és que durant el 2020 la covid-19 els ha posat un segell d’urgència que fa uns quants anys no semblava tan evident. Finalment, per la senzillesa conceptual i complicació operativa alhora, de tota la llista de propostes vull insistir en la que es refereix a la necessitat ineludible d’una complicitat transversal entre agents polítics, socials i econòmics. Sense aquesta transversalitat, difícilment ens en sortirem.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: “Enlloc on aferrar-se”: el col·lapse del futur i la salut mental dels joves
–CNN: Es poden barrejar els vaccins? Un assaig al Regne Unit es proposa d’esbrinar-ho (en anglès)
–Le Monde: A Noruega i Dinamarca, el vaccí d’AstraZeneca es reservarà a menors de seixanta-cinc anys (en francès)
–Time: La violència domèstica és una pandèmia dins la pandèmia de la covid (en anglès)
–Infobae: Quines són les noves estratègies per a accelerar la producció mundial de vaccins i quantes s’aplicaran el 2021 (en castellà)
–The Economist: El programa de vaccins d’Israel dóna esperança al món (en anglès)
–Sky News: Corea del Nord, oficialment lliure de la covid, rebrà dos milions de vaccins d’AstraZeneca (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Què passa si no es poden constituir les meses electorals?
–Prop del 25% dels membres de les meses electorals designats han presentat al·legacions
–Salut implica ‘influencers’ i sanitaris en una campanya per a conscienciar els joves sobre la covid
–Quins són els límits i les excepcions del confinament comarcal?
–Saturació a les webs de la Generalitat Valenciana el primer dia que els autònoms poden demanar ajuts
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–La Generalitat Valenciana aprovarà demà noves ajudes per als sectors més afectats per la covid
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–Quins són els límits i les excepcions del confinament comarcal?
–Puc sortir del meu municipi el cap de setmana?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
