Report diari sobre el coronavirus: caos a Madrid i s’estenen les restriccions a tota la ciutat d’Eivissa

VilaWeb

Redacció

30.09.2020 - 19:50
Actualització: 30.09.2020 - 19:54

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Avui s’han estès a tota la ciutat d’Eivissa les restriccions que fins ara s’aplicaven als barris de l’Eixample i el Viver. Durant quinze dies les reunions socials es limitaran a cinc persones i la capacitat dels restaurants, bars amb espais interiors, llocs de culte i gimnasos es limitarà al 25%. El govern de les Illes ha precisat que no és pas cap restricció de la mobilitat, però sí que demana de limitar el moviment dels ciutadans.

També ha continuat el caos que es viu a Madrid d’ençà de fa uns dies a causa de l’augment de la incidència de la covid-19. El govern d’Isabel Díaz Ayuso s’ha desdit i avui ha trencat el pacte amb el govern espanyol sobre la gestió de la pandèmia, tot just vint-i-quatre hores després d’haver estat anunciat. Al principi d’acord es proposava un criteri homogeni per a aplicar restriccions als municipis de més de cent mil habitants de l’estat espanyol, tenint en compte la capacitat de les UCI, el nombre tota d’infectats i la taxa de positius en les proves PCR. Tanmateix, ara el govern de Madrid vol afegir-hi més indicadors i aplicar les mesures només en alguns districtes. Aquest vespre, el Consell Interterritorial de Salut ha aprovat les mesures proposades pel Ministeri de Sanitat espanyol i el ministre, Salvador Illa, ha assegurat que el govern madrileny haurà de complir amb les mesures.

Per una altra banda, l’acord entre la comunitat autònoma de Madrid i el govern espanyol ha suscitat crítiques. El president Ximo Puig ha dit que Madrid no és cap exemple i que, si de cas, les mesures s’hauran d’aprovar en una reunió on hi hagi els representants de totes les comunitats de l’estat espanyol. La consellera Alba Vergés ha dit que el govern català no se sent interpel·lat per l’acord perquè Catalunya actua molt abans que ho requereixin els indicadors.

També al Principat, el secretari general de Salut Pública, Marc Ramentol, ha explicat que al 87% dels grups escolars en què hi havia un sospitós només aquest alumne tenia finalment la covid-19. Això, segons ell, és molt important perquè constata que les escoles ‘no són amplificadors’ del contagi. A banda, el PROCICAT ha decidit de prorrogar quinze dies més les restriccions imposades per contenir els brots de covid-19 a Girona, Salt, Barcelona i la primera corona metropolitana i a municipis determinats de la comarca de la Noguera.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 195.746 casos per PCR, 96.439 altes i 15.375 morts i hi ha 271 pacients a les UCI:

Principat: avui hi ha 62 nous casos, 14 morts i 140 pacients a les UCI (en total, 138.847 casos per PCR, 40.948 altes i 13.342 morts);
País Valencià, avui hi ha 613 nous casos, 1.104 altes, 6 morts i 71 pacients a les UCI (en total, 40.738 casos per PCR, 42.838 altes i 1.643 morts);
Illes, avui hi ha 148 nous casos, 186 altes, 6 morts i 55 pacients a les UCI (en total,13.852 casos per PCR, 11.105 altes i 304 morts);
Catalunya Nord, avui no s’hi han afegit noves dades i hi ha 3 pacients a les UCI (en total, 343 casos, 283 altes i 39 morts);
Andorra, avui no s’hi han afegit noves dades i 2 pacients a les UCI (en total, 1.966 casos, 1.265 altes i 53 morts).

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 33.978.614 confirmats i 1.014.886 morts. Del total de casos, 25.237.938 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 7.417.116 casos i 211.170 morts;
–L’Índia, amb 6.269.042 casos i 97.943 morts;
–El Brasil, amb 4.787.637 casos i 143.243 morts;
–Rússia, amb 1.176.286 casos i 20.722 morts;
–Colòmbia, amb 824.042 casos i 25.828 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 758.172 casos i 31.614 morts.
*A l’estat francès hi ha 550.690 casos i 31.893 morts.


La píndola de Jordi Goula: ‘Més d’un milió de morts… i alguna cosa més’

Si seguiu el report que cada vespre publica VilaWeb ja deveu saber que el món ha superat el milió de morts causats per la covid-19. En realitat, és una xifra de mínims, perquè si la informació dels països desenvolupats suscita dubtes, no cal ni dir la dels països del tercer món. Però avui fem servir aquesta xifra d’excusa per a fer un salt més enllà de les fronteres catalanes i veure què passa en un món molt menys confortable que el nostre.

Segons l’últim informe del Fons Monetari Internacional (FMI), de final de juny, la pandèmia del coronavirus ha tingut un ‘impacte més negatiu’ que no s’esperava sobre l’economia mundial: ara es preveu una contracció del 4,9% aquest 2020. Estima que la reducció en hores de treball el segon trimestre de l’any és probable que sigui equivalent a una pèrdua de més de tres-cents milions de llocs de feina a temps complet, dels quals es preveu de recuperar-ne uns quants, a partir del tercer trimestre. I avança la caiguda del comerç mundial, que serà un dels sectors més afectats: es preveu que tancarà l’any amb una contracció de l’11,9%, arran de la davallada considerable de la demanda de béns i serveis, inclòs el turisme.

Per una altra banda, una anàlisi del Banc Asiàtic de Desenvolupament, amb seu a Manila, indicava que el comerç mundial es reduiria entre 1,7 bilions i 2,6 bilions de dòlars; i que el 2020 es perdrien entre 158 milions i 242 milions de llocs de feina al món, el 70% dels quals a l’Àsia i al Pacífic, és a dir, en una de les zones més habitades i pobres del món. A més, la setmana passada, l’OIT deia que l’Amèrica Llatina havia estat en termes relatius la regió del món que més feina havia perdut entre l’abril i el juny, molt per sobre de la mitjana planetària (del -17.3%).

Tot plegat apunta a un empobriment important dels països més necessitats del món. I això, per a l’UNICEF i l’OIT, té unes conseqüències que saben molt bé: milions de nens –constaten– corren el risc d’haver de treballar a conseqüència de la crisi, de manera que hi podria haver un augment de la feina infantil per primera vegada després de vint anys d’avenços, segons que es desprèn d’un nou report fet per ambdues institucions. Segons aquest document, titulat ‘Covid-19 i treball infantil: en temps de crisi, és hora d’actuar’, el treball infantil ha disminuït de 94 milions d’ençà del 2000, una millora que ara es podria trobar amenaçada. Les estimacions globals el 2017 indicaven que a tot el món treballaven 152 milions de nens. Els nens que ja treballen podrien haver de fer-ho durant més hores, o en més males condicions. Molts es podrien trobar obligats a fer les pitjors feines, cosa que els malmetria molt la salut i la seguretat.

Com ja s’ha comprovat en moltes situacions, en temps de crisi la feina infantil esdevé senzillament un mecanisme de supervivència per a moltes famílies. A mesura que la pobresa augmenta, les escoles tanquen, la disponibilitat dels serveis socials disminueix i hi ha més nens empesos a treballar. És un mecanisme evolutiu i repetitiu que tenen ben estudiat.

Els grups de població vulnerables, sobretot els que treballen en el sector informal i els immigrants, seran els que més es ressentiran de la recessió econòmica, l’augment de la informalitat i la desocupació, a més de l’empitjorament general de la qualitat de vida, les crisis sanitàries i les deficiències dels sistemes de protecció social, entre més conseqüències adverses de la crisi.

Fet i fet, cada vegada hi ha més proves que la feina infantil ja creix a mesura que les escoles tanquen durant la pandèmia. La clausura temporal d’escoles afecta actualment, segons l’informe (de final de juny) més de 1.000 milions d’alumnes en més de 130 països. Fins i tot quan es reprenguin les classes, és possible que alguns pares ja no puguin enviar els fills a l’escola. De resultes d’això, més infants es podrien trobar forçats a fer feines perilloses i de servitud. La desigualtat entre sexes també es pot aguditzar, perquè les nenes són particularment vulnerables a l’explotació en el sector agrícola i en el treball informal o domèstic.

Al report es proposen una colla de mesures per a pal·liar el risc que es materialitzi aquest augment d’explotació infantil. Són mesures que personalment veig molt difícil d’aplicar, i encara més veient com rebrota la pandèmia aquestes últimes setmanes arreu. Finalment, l’OIT i l’UNICEF diuen que elaboren un model de simulació per a avaluar els efectes de la covid-19 en la feina infantil a escala mundial. El 2021 es publicaran noves previsions mundials en aquesta matèria.

Només cal afegir que aquí això ho veiem molt lluny. Com a societat no en dubto, és clar, però ignoro què pot arribar passar en alguns dels segments més desfavorits de la població –ara castigats addicionalment–, quan senzillament hagin d’encarar la fam.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: [RECULL FOTOGRÀFIC] Escola en temps de covid
–The Korea Times: Funcionen els vaccins xinesos de la covid-19? Quins països les obtindran? (en anglès)
–Le Figaro: Els restaurants parisencs, preocupats per un nou tancament total (en francès)
L’OMS explica per què l’Àfrica resisteix a la covid-19 (en anglès)
–Corriere della Sera: Coronavirus, com es pot tractar la infecció avui dia? Ací teniu les opcions efectives (en italià)
–The Japan Times: El Japó oferirà vaccins de la covid-19 gratuïts a tots els ciutadans (en anglès)
–Franceinfo: Socors popular alerta d’un augment del nombre de nous precaris (en francès)
–Aljazeera: Covid-19: com fer més segurs els espais interiors (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

El govern espanyol s’amaga rere les autonomies per a intentar obligar Madrid a tancar
La Comunitat de Madrid trenca l’acord amb el govern espanyol i demana ara de no restringir tot Madrid
Puig, sobre l’acord d’Ayuso amb el govern espanyol: ‘De cap manera Madrid no és l’exemple en la gestió de la pandèmia’
Vergés diu que Catalunya no se sent ‘interpel·lada’ per l’acord del govern espanyol amb Madrid i actuarà abans
En el 87% dels casos detectats a les PCR als grups escolars només té la covid-19 l’alumne amb sospites


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor