30.06.2020 - 19:50
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
La cursa pel vaccí contra la covid-19 continua i avui la Universitat d’Oxford ha anunciat que un candidat a convertir-se en vaccí ja era a la fase 3 de l’assaig clínic. És l’assaig més avançat que hi ha. Per la seva banda, ahir la Xina ja va aprovar l’ús d’un vaccí entre els militars. Actualment, hi ha una quinzena de vaccins que s’han començat a provar en humans i l’Organització Mundial de la Salut confia que n’hi hagi un parell que siguin efectius abans no acabi d’any.
Al país, continuen aflorant els brots del coronavirus. Ahir, va detectar-se’n un a Castelló, que s’afegia als de la Franja, la Vall d’Aran i Rafelbunyol, i avui el Departament de Salut ha confirmat set brots a la regió sanitària de Lleida, amb un centenar de casos confirmats, pel cap baix, i quatre casos més a Avinyó, al Bages. A la ciutat de Lleida també hi havia hagut un brot en una residència fa dues setmanes. A Eivissa, la Conselleria de Salut ha donat per acabat un brot que ha afectat quatre membres d’una família.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 10.497.236 casos confirmats i 510.621 morts. Del total de casos, 5.723.985 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, 2.699.317 amb casos i 129.075 morts.
–El Brasil, amb 1.383.678 casos i 58.927 morts.
–Rússia, amb 647.849 casos i 9.320 morts.
–L’Índia, amb 582.147 casos i 17.322 morts.
–El Regne Unit, amb 312.654 casos i 43.730 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 296.351 casos i 28.355 morts.
*A l’estat francès hi ha 164.260 casos i 29.813 morts.
Als Països Catalans hi ha 93.398 casos, 57.414 altes i 14.344 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
–Al Principat, 71.576 casos, 39.605 altes i 12.556 morts (avui s’hi han afegit 146 casos, 17 altes i 2 morts)
–Al País Valencià, 18.339 casos, 14.785 altes i 1.475 morts (avui s’hi han afegit 39 casos nous de PCR, 57 altes i 2 morts)
–A les Illes, 2.316 casos amb PCR, 1.946 altes i 227 morts (avui s’hi han afegit 7 casos i 3 altes)
–A Catalunya Nord, 313 casos, 279 altes i 34 morts (sense variació)
–A Andorra, 855 casos, 799 altes i 52 morts (sense variació)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: ‘I com millorarem la productivitat?’
Fa uns quants anys, la publicació de l’informe del Banc d’Espanya era en certa manera un esdeveniment, perquè era un compendi –de lectura molt feixuga, això sí– d’allò que havia succeït a l’economia de l’estat espanyol. Eren uns altres temps, però, malgrat tot, encara manté un nivell interessant. Enguany n’han retardat la publicació un mes –sempre era a final de maig– i han fet una cosa molt bona: l’any 2019 resta en un segon terme i es dedica pràcticament tot l’informe a l’economia lligada als desastres que ens ha dut la covid-19. Una feinada per al servei d’estudis, però que s’agraeix. Com sempre, toca totes les tecles del piano i els mitjans sembla que s’han posat d’acord a dedicar els titulars a les mesures d’ajustament i l’augment d’imposts per a controlar el deute que demana, entre moltes més coses, l’autoritat bancària.
Amb això ens hi trobarem, tant si ho diu el Banc d’Espanya com si no. Qüestió de temps… i d’Europa. A mi m’ha cridat més l’atenció l’apartat que tracta de les limitacions que tenim per a assolir el creixement potencial en aquest moment de sortida de la crisi. I ve’t aquí que diu que hi té molt a veure la productivitat. Concretament, estima que el baix augment de la productivitat és el principal factor determinant del creixement potencial modest de l’economia espanyola. Al seu torn, la baixa productivitat s’explica, entre més aspectes, ‘per la reduïda grandària de les empreses i pels menors nivells mitjans de capital humà i de capital tecnològic que els d’economies del nostre entorn’. De fet, és un problema que ve de lluny, de molt lluny.
La productivitat total dels factors (PTF) és un indicador que es fa servir habitualment per a mesurar la productivitat conjunta en l’ús del treball i el capital. Doncs bé, el 2017 (últim any calculat) la PTF era a l’estat espanyol un 10,5% inferior a la del 1995 i l’evolució que ha seguit contrasta amb l’augment del 4,5% experimentat pel conjunt de la Unió Europea. És a dir, en més de vint anys, la productivitat no solament no ha millorat, sinó que ha baixat. L’estat espanyol també s’ha allunyat d’Europa en el nivell de productivitat del treball, que actualment és un 18,7% inferior a la zona euro, una diferència que duplica la que hi havia el 1995. La disminució de l’esforç inversor en R+D, en capital humà i en capital públic contribueix, òbviament, a explicar la baixa de la productivitat. Aquestes eren algunes de les conclusions d’un treball de l’Ivie i la Fundació BBVA que van presentar l’any passat i que em van agradar.
M’ha fet gràcia que avui també Funcas (fundació de les caixes d’estalvis) presentés els ‘Papers’ i es preocupés d’aquesta qüestió. Ve a dir que, en productivitat, l’estat espanyol té dificultats més greus que no pas els altres països europeus. I posa un exemple que em sembla molt interessant. ‘És l’únic país amb un perfil de la productivitat contracíclic, és a dir, augmenta en les recessions i es contreu en les expansions. L’explicació pot trobar-se en els desfasaments temporals, agreujats per la baixa inversió en actius intangibles, juntament amb el pobre funcionament del mercat de treball.’ I critica que la inversió a l’estat espanyol és esbiaixada cap als actius que tenen menys impacte sobre els guanys de productivitat (disseny i imatge de marca), mentre que el pes relatiu de les inversions en R+D, software, bases de dades i millores d’eficiència organitzativa és menor. Això em sembla molt important.
Fa uns quants dies, davant la comissió del congrés espanyol, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ja va donar una dada esfereïdora: va dir que la baixada de la productivitat en contrast amb altres països europeus s’observava en tots els sectors, pràcticament. I va concretar que la productivitat mitjana de les empreses espanyoles era inferior a les europees entre un 10% i un 40%, segons el sector. La magnitud d’aquestes diferències és especialment notable en el cas de les empreses de serveis.
Parlant de les causes, com avui fa l’informe, comentava la formació del personal, en què continua havent-hi un dèficit significatiu respecte de la mitjana de la UE, que afecta el nivell educatiu mitjà, tant dels treballadors com dels empresaris espanyols. Segons les dades d’Eurostat, referides al 2019, a l’estat espanyol el 38,9% dels autònoms, el 35,9% dels ocupadors i el 31,1% dels treballadors per compte d’altri tenen un nivell d’estudis baix. Aquests percentatges són molt superiors als del conjunt de l’àrea de l’euro (22,2%, 19,0% i 18,8%, respectivament). Aquest fet no ha de sorprendre perquè va molt lligat a l’estructura formativa global de la població adulta del país.v
I, quant al capital tecnològic, novament, l’economia espanyola no surt ben parada quan es compara amb economies de referència. Segons l’Eurostat, la proporció d’empreses innovadores a l’estat espanyol el 2016 era del 36,9%, molt lluny dels percentatges observats a l’estat francès, Itàlia o Alemanya (del 57,7%, 53,8% i 63,7%, respectivament). Semblantment, el pes de la inversió en activitats d’R+D sobre el PIB espanyol, tant del sector públic com del privat, és un 26% i un 54% inferior, respectivament, a la registrada en la mitjana europea.
I l’informe fa també un esment summament preocupant. Diu que l’economia espanyola afronta la sortida de la crisi de la covid-19 amb un nivell de partida, quant a desigualtat de les rendes, clarament per sobre del que registrava a final del cicle expansiu anterior, previ a la crisi del 2008. I encara afegeix que la crisi de la covid-19 incideix amb més intensitat sobre els col·lectius més vulnerables, cosa que previsiblement implicarà un deteriorament addicional en els nivells de desigualtat.
En definitiva, un gram més de preocupació.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: 28 anys, 47 dies a l’UCI
–BBC: Troben a la Xina un virus de la grip amb ‘potencial pandèmic’ (en anglès)
–La Stampa: La província de Bèrgam ja tenia 110 casos el desembre de 2019 (en italià)
–The Straits Times: Una nova manera i valenta de portar el vaccí contra el coronavirus a les masses (en anglès)
–La Jornada: L’OMS fa una crida a administrar oxigen i dexametasona als pacients greus (en castellà)
–The Atlantic: Les tres setmanes que ho van canviar tot (en anglès)
–Le Figaro: Vacances d’estiu 2020: quatre preguntes abans de fer la reserva (en francès)
–CNN: Els EUA tenen el 4% de la població mundial però el 25% dels casos del coronavirus (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Detectats set brots de la covid-19 a Lleida amb un centenar de casos
–Oxford encapçala la cursa pel vaccí contra la covid-19 amb una candidata a la fase 3 de l’assaig clínic
–Salut considera extingit un brot de la covid-19 en una família d’Eivissa
–USTEC i CCOO veuen improvisades i temeràries les mesures per al curs 2020-21
–L’INE confirma l’enfonsament històric del PIB espanyol el primer trimestre
–Científics xinesos alerten d’un nou virus de la grip en porcs que podria causar una altra pandèmia
–Catalunya registra 146 casos nous i dos morts pel coronavirus, i el País Valencià també reporta dues víctimes
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
