30.04.2021 - 19:50
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que el comitè del PROCICAT havia autoritzat la reobertura de bars i restaurants per a servir sopars fins a les 23.00 a partir del 10 de maig. El govern estudia si pot prolongar el confinament nocturn una volta expiri l’estat d’alarma el 9 de maig, però necessitarà l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Així doncs, la restauració podrà obrir sense interrupcions de les 7.30 a les 23.00, i de moment es manté el límit del 30% als interiors.
Avui ha començat la vaccinació en massa al nou punt habilitat a la Fira de Barcelona. Salut preveu de vaccinar-hi prop de sis mil persones entre setanta anys i setanta-nou de divendres a diumenge amb el vaccí de Pfizer. Sobre la segona dosi d’AstraZeneca, la Comissió de Salut Pública de l’estat espanyol ha decidit d’ajornar entre quatre setmanes més i sis la decisió sobre què fer en el cas dels menors de seixanta anys que ja van rebre’n la primera dosi. L’Agència Europea de Medicaments va comunicar que les persones que havien rebut la primera dosi havien de rebre’n la segona en el període comprès entre quatre setmanes i dotze.
A Catalunya Nord, el 15 de juny els més grans de divuit anys podran començar a demanar hora per a vaccinar-se. L’estat francès ha decidit de vaccinar sense distinció d’edat ni de salut. Només les persones més grans de cinquanta anys podran demanar hora abans, a partir del 15 de maig. El president francès, Emmanuel Macron, preveu que les restriccions s’acabin el primer de juliol.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 1.064.620 casos, 30.406 morts i hi ha 598 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
A tot el món, les darreres xifres són de 151.536.083 casos confirmats i 3.184.360 morts. Del total de casos, 128.826.650 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 33.045.237 casos i 589.222 morts;
–L’Índia, amb 18.977.305 casos i 209.581 morts;
–El Brasil, amb 14.592.886 i 401.417 morts;
–L’estat francès, amb 5.592.390 casos i 104.224 morts;
–Rússia, amb 4.805.288 casos i 110.128 morts.
–A l’estat espanyol hi ha 3.524.077 casos i 78.216 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: “Repunta el teletreball en el primer trimestre”
La pandèmia ha tingut uns efectes col·laterals en el món laboral que no sempre tenen el tractament adequat, perquè no formen part del nucli dur de les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), com ara la taxa d’atur o l’ocupació. Fa uns trimestres que l’Institut d’Estatística espanyol (INE) inclou algunes preguntes noves, com a seguiment dels moviments causats per la pandèmia i les restriccions que l’envolten. Un dels factors que més han cridat l’atenció en el mercat laboral des que va començar la crisi de la covid-19 és l’extensió –si més no, temporalment– del teletreball entre aquelles ocupacions i sectors on és possible d’aplicar-lo. El pic del fenomen del teletreball es va observar durant el segon trimestre del 2020, amb més de tres milions de persones treballant des de casa a tot l’estat espanyol, cosa que representava una mica més del 16% del total d’ocupats. Els dos darrers trimestres del 2020, la intensitat del teletreball es va moderar, i al final del 2020 la xifra de treballadors en aquesta modalitat va caure lleugerament per sota dels dos milions, és a dir, un 9,9% del total de l’ocupació a l’estat.
L’EPA del primer trimestre del 2021, la que es va fer pública ahir, marca un canvi de tendència en aquest sentit, amb un repunt en la quantitat de teletreballadors: 2,15 milions de persones van teletreballar més de la meitat dels dies laborables. La proporció respecte del total d’ocupats va ascendir més d’un punt, i es va situar en l’11,2%. Per posar en context la dimensió de l’impacte de la crisi de la covid-19 en el teletreball, n’hi ha prou d’indicar que durant el 2019 només el 4,8% dels ocupats van teletreballar més de la meitat dels dies i ara, com acabem de veure, ha estat l’11,2%. Segons la consultora de recursos humans Randstad, malgrat l’augment experimentat, la xifra encara és lluny de les mitjanes europees, a causa de la composició sectorial de l’economia espanyola, on tenen més pes determinats sectors, com l’hoteleria i el comerç, en què l’aplicació del teletreball és tot just marginal.
Segons l’Eurostat, a final del 2020, els països capdavanters en treball a distància, com Finlàndia (25%), Irlanda (21%), els Països Baixos i Àustria (18%), Dinamarca i Bèlgica (17%), estaven molts punts per sobre de l’estat espanyol (i menys de Catalunya). I en el salt causat per la pandèmia entre el 2019 i el 2020, també ha estat superior en aquests països.
Un altre aspecte rellevant a l’estat espanyol és la desigualtat per comunitats en la penetració del teletreball. Segons l’EPA d’ahir, ha crescut en totes, pràcticament, durant el primer trimestre, però en diferent mesura. Per exemple, la Comunitat de Madrid i Catalunya apleguen sis de cada deu nous treballadors en remot entre el desembre i el març, A més, entre les dues comunitats ja aglutinen el 55% de les persones que treballen a distància a l’estat, enfront del terç que representaven un any enrere. Val a dir que a Madrid (21,6%) i Catalunya (15,2%) les ràtios d’aquests treballadors sobre l’ocupació total són les més altes i molt per damunt de la mitjana estatal (11,2%).
Aquest creixement continuarà? Sense dubte és un dels temes més tractats i analitzats en aquests moments. Si ens hem d’acostar a les dades d’Europa, sembla prou evident que sí. De totes maneres, algunes grans companyies americanes, com Google o Amazon, ja opten pel retorn a la presencialitat i aquí moltes empreses també prefereixen tenir la gent asseguda a la taula de l’oficina una vegada hagi passat la pandèmia. Dit això, no s’ha d’oblidar que el teletreball neix com una eina de flexibilitat, pensada per a una millor conciliació de la feina amb la vida privada. Ara s’ha utilitzat el treball en remot com a solució forçada per la pandèmia. Una solució, que, de ben segur, no era prevista a la llista inicial de situacions en què aplicar el teletreball com a millora laboral. S’ha regulat, però queda molt camí per recórrer.
Com dic a la meva gent, que fa un any que treballa des de casa i s’hi ha acostumat, que ara ha de tornar cada dia a l’oficina? Vet aquí un problema amb el qual s’hauran d’enfrontar molts empresaris i directors de recursos humans en molt poc temps. Hi ha gent que està contenta amb la feina a casa i n’hi ha que no. Les enquestes que s’han fet mostren disparitats. Com es resoldrà? Sembla que la solució que s’acabarà adoptant a molts llocs serà híbrida, és a dir, un mix de dies presencials i altres a casa. Si més no, les enquestes que llegeixo sobre el tema sembla que indiquen aquesta solució de compromís. Però encara hi ha moltes coses per dir i veure en aquest camp. De moment, només podem pensar que l’adaptació i la gestió d’aquest canvi dins l’organització empresarial és vital i urgent. I, per això, cal valorar les necessitats de l’equip amb què comptem, mantenir una comunicació constant i aprendre a determinar les seves necessitats, intentant de mantenir un equilibri amb les de l’empresa.
Som en una etapa en què no es poden passar per alt els valors corporatius i el fet de potenciar la unió de l’equip i un sentit de pertinença més gran, que sense dubte s’ha diluït una mica (o molt) durant els mesos de distanciament social i teletreball. Trobar l’equilibri entre totes aquestes variables no és fàcil, però és la clau de l’èxit en aquest camp. I no hi ha receptes globals, perquè cada casa és un món. Sí que hi ha una premissa per damunt de totes les altres i que també és vàlida per a tothom. No podem oblidar en cap moment que no hi ha empresa sense persones i que les persones són el més important. Aquesta frase, que sentim i llegim tantes vegades, molt sovint forma part d’un discurs buit; però ara va de bo. Les persones són la clau de tota l’estructura de l’empresa, i són i seran el nucli indispensable per a fer-la anar endavant en la complicada sortida de la crisi, independentment dels avenços tecnològics.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–Aljazeera: Variant índia a Europa: on és i ens hauria de preocupar? (en anglès)
–Infobae: Les matemàtiques que expliquen el final de la pandèmia (en castellà)
–Asia Times: La crisi de la covid a l’Índia ocasionarà un descarrilament de l’economia mundial (en anglès)
–The Guardian: Milions de persones en risc arran de l’augment de la covid a Síria enmig de proves i escassetat d’oxigen (en anglès)
–Franceinfo: Primers casos a França: què se’n sap, de la variant B.1.617 identificada a l’Índia (en francès)
–The Atlantic: No espereu la immunitat de grup (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Quins són els horaris de bars i restaurants? S’hi pot anar a sopar?
–Catalunya Nord començarà a vaccinar tots els més grans de 18 anys
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les restriccions al País Valencià?
–Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
