30.04.2020 - 21:50
|
Actualització: 30.04.2020 - 23:01
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Avui sí: s’ha confirmat la segona gran reculada del govern espanyol durant la gestió del desconfinament. Després d’haver rectificat per a permetre a la canalla de sortir a passejar, avui el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha anunciat que a partir de dissabte s’estableixen franges horàries, també per als adults, per a sortir el carrer. És una petició que ja havia fet la Generalitat de Catalunya setmanes enrere, i el govern havia arribat a presentar un pla propi, del qual de moment no se sap què en farà. A partir de dissabte, es podrà fer esport i passejar de 6.00 a 10.00 i de 20.00 a 23.00. Els infants tindran una franja reservada de 12.00 a 19.00, i les persones grans i dependents que hagin de sortir amb un cuidador podran sortir de 10.00 a 12.00 i de 19.00 a 20.00. Els passeigs podran ser d’un quilòmetre en el radi del domicili, i l’activitat física podrà ser dins el terme municipal. Els municipis que tinguin menys de 5.000 habitants no caldrà que apliquin aquestes franges horàries.
Illa també ha descartat de pronosticar si l’11 de maig Catalunya i Madrid estarien en disposició de passar a la fase 1 del pla de desconfinament. Aquest matí, el director del centre espanyol de Coordinació d’Alertes Sanitàries, Fernando Simón, havia dit que eren dues autonomies amb ‘un punt de partida una mica més complicat’ que altres comunitats i això podia fer que s’hi retardés ‘una mica més la presa de decisions’. Mentrestant, la gestió sanitària del govern espanyol és cada vegada més qüestionada, fins i tot per presidents socialistes. Els caps de govern de Castella la Manxa, Astúries, la Rioja, l’Aragó, Extremadura i Navarra, tots del PSOE, han evitat crítiques a la Moncloa durant la reunió al senat espanyol. Alguns s’han queixat públicament de la divisió provincial del pla, tal com van fer ahir els tres presidents del país, Francina Armengol, Ximo Puig i Quim Torra. Per provar de mitigar les crítiques, la ministra de Política Territorial espanyola, Carolina Darias, ha anunciat que el govern espanyol faria reunions bilaterals amb les comunitats per a ‘concretar i perfilar el pla de desescalada’. A més, la Moncloa perd suports polítics al congrés espanyol per a aconseguir de mantenir les pròrrogues de l’estat d’alarma, que de moment s’acaba el 9 de maig.
Les crítiques a la gestió de Pedro Sánchez no se circumscriuen solament als polítics. L’enquesta d’opinió del CEO sobre l’impacte de la Covid-19 a Catalunya mostra que el 50,3% dels catalans considera que el govern espanyol no sap com resoldre els problemes de la pandèmia del coronavirus, i que el 40,4% considera que el govern Torra tampoc no sap resoldre els problemes. Paral·lelament, avui s’ha sabut que el Departament de Salut preveu de fer abans de l’agost totes les operacions quirúrgiques i proves greus ajornades i que aspira a reformar el sistema d’UCI després de la pandèmia, destinant-hi vuit-cents llits, un 30% que abans que arribés la Covid-19.
A escala internacional, continuen les millores en l’estat de la pandèmia. Diversos estats de l’Àsia i el Pacífic han registrat avenços. Avui, Corea del Sud ha anunciat que, per primera vegada d’ençà del pic del 29 de febrer, no hi ha hagut cap nou cas domèstic. A Hong Kong fa cinc dies que no hi ha nous casos, i a Taiwan hi passa el mateix des de dimarts. Ahir, Austràlia va informar que tenia només nou casos nous, i la setmana passada, Nova Zelanda va aconseguir d’estar dos dies amb només una nova infecció per coronavirus confirmada. Com a nota positiva, el món ha superat el milió de guarits de la Covid-19.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 3.278.233 casos confirmats i 232.006 morts. Del total de casos, 1.033.115 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.079.790 casos i 62.670 morts.
—L’estat espanyol, amb 239.639 casos i 24.543 morts.
—Itàlia, amb 205.463 casos i 27.967 morts.
—Regne Unit, amb 171.253 casos i 26.771 morts.
—L’estat francès, amb 167.178 casos i 24.376 morts.
Als Països Catalans hi ha 70.202 casos, 39.582 altes i 11.818 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 55.137 casos, 30.751 altes i 10.311 morts (813 casos, 561 altes i 100 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 12.058 casos, 6.886 altes i 1.244 morts (242 casos, 287 altes i 19 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.955 casos, 1.219 altes i 188 morts (5 casos, 23 altes i 3 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 307 casos, 258 altes i 33 morts (1 alta i 2 morts més que no ahir)
—A Andorra, 745 casos, 468 altes i 42 morts (2 casos i 45 altes més que no ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: ‘L’economia cau a un ritme del 21% anualitzat!’
D’entrada, un avís per a navegants. L’Institut d’Estatística espanyol (INE) ha explicat les dificultats del càlcul sobre la marxa de l’economia en el primer trimestre després d’haver-se vist sacsejada a mitjan març pel tancament pràctic de tota l’activitat. ‘Les diverses implicacions que les restriccions imposades a la circulació de persones i a algunes activitats econòmiques durant la segona quinzena del mes de març poden haver tingut sobre la qualitat i disponibilitat de moltes fonts de dades que es fan servir en la compilació dels comptes i la dificultat inherent al mesurament estatístic d’un canvi de conjuntura de tal magnitud, fan preveure que les futures revisions dels resultats avui publicats puguin ser d’una magnitud més gran que l’habitual.’ És a dir, l’INE adverteix que és probable que el ritme de caiguda del primer trimestre a l’estat espanyol hagi superat el 21% anualitzat que presenta en les dades d’avui, enfront gairebé el 16% de la zona euro. Per això, els comentaris que adjunta a la nota de premsa són pocs i menys il·lustratius que no és habitual. A partir d’aquí, doncs, cal agafar amb agulles tot el que es diu. I com passava amb l’EPA, fins al segon trimestre no tindrem una idea més clara de què passa en la realitat.
La dada més espectacular és la davallada del consum de les famílies en aquest període, que estima en un 7,5% intertrimestral, que equival a un 30% anualitzat. El fre ha estat total, doncs, en la partida clau del PIB. També la inversió cau de manera brutal, amb un ritme anualitzat del 23%, especialment pel que fa a l’habitatge, que ho fa en el 35%. És la fotografia d’una economia que s’ha aturat, com no havia passat mai, per culpa d’un fenomen aliè, la Covid-19. Fins i tot, les exportacions, que havien estat el motor els últims anys, baixen a un ritme del 33% anualitzat i no empitjoren la balança exterior perquè les importacions han caigut al mateix ritme. Segon aspecte a tenir en compte: la paràlisi per causa del factor aliè esmentat ha estat global.
Des del punt de vista de l’oferta, les dades per sectors mostren que l’afectació –tot i ser negativa en cadascun dels sectors– ha estat molt diferent en termes d’intensitat. És lògic que el comerç, el transport i l’hostaleria vagin al capdavant de la caiguda, amb un ritme del 43% anualitzat, només superat per les activitats artístiques, recreatives i altres serveis, amb un 45%, sempre en termes anualitzats. En canvi, la indústria manufacturera ‘només’ cau un 13%, i la construcció s’enlaira fins al 25%. L’únic sector que creix –un 8% anualitzat– és el de la sanitat, l’educació i l’administració pública, estirat per tot allò referent a la salut. Recordem que totes les xifres que exposo són intertrimestrals anualitzades, és a dir, que el percentatge que dono seria la caiguda anual si la resta de trimestres fossin com el primer.
L’apartat de llocs de treball a temps complet –un dels aspectes més complicats d’estimar, com avisa l’INE— baixa entre el 2% i el 3% sobre el mateix període de l’any passat, i hi destaquen per sobre de tots les activitats immobiliàries, on els assalariats cauen més del 13%. Aquest és un fet fins a cert punt lògic, atès el creixement desmesurat que havia tingut aquesta activitat els darrers temps. De totes maneres, l’INE adverteix, en aquest cas concret, que ‘els llocs de treball equivalents es veuen afectats tant per la variació de les hores treballades com de la jornada mitjana, per la qual cosa la seva interpretació en aquesta situació excepcional resulta menys directa’. Per tant, les xifres poden canviar més que la resta de dades en la revisió que s’haurà de fer el segon trimestre.
Malauradament, l’INE no dóna les dades corresponents a les diferents comunitats autònomes, fet per altra banda habitual en el primer trimestre de l’any. A Catalunya, el vice-president del govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha estimat que la caiguda del PIB el 2020 se situarà entre el 7,6% i el 8,8%, segons la incidència que finalment tingui la política econòmica aplicada, amb una recuperació superior al 5% el 2021. De totes maneres, Aragonès ha advertit: ‘En un moment d’extrema incertesa, aquest escenari macroeconòmic està sotmès a riscs a la baixa, tant el 2020 com el 2021, que poden fer que pròximes revisions de l’escenari macroeconòmic de Catalunya s’allunyin de les actuals previsions. La incertesa és causada pels interrogants que existeixen sobre l’evolució futura de la pandèmia, l’eficàcia de les actuacions de les autoritats fiscals i monetàries i el grau de mobilitat internacional de béns i persones.’ És a dir, que també deixa a l’aire quina pot haver estat la davallada real aquest primer trimestre a Catalunya i també el grau de fiabilitat de les seves estimacions per a enguany.
Molt preocupants són també les previsions que ha fet sobre el mercat de treball català, que apunten a una caiguda de l’ocupació el 2020 del 6,6%. Aquesta caiguda és inferior a la pronosticada pel PIB, com a resultat principalment dels mecanismes d’ajustament temporal de l’ocupació que permeten de mantenir el vincle entre empreses i treballadors (com els ERTO), i implicaria una destrucció neta de 226.800 llocs de treball. Segons que ha explicat, ‘aquesta dinàmica de l’ocupació, en conjunció amb un creixement de la població activa al voltant del 0,3%, propiciaria un augment de la taxa d’atur, fins al 17,1%’. La taxa, si s’acaba complint, seria molt dura i ens tornaria de cop a la que teníem l’any 2015.
En definitiva, són unes dades molt negatives, com correspon al que ja havíem pogut suposar davant l’aturada general de l’activitat de les darreres setmanes. La pitjor cosa, com ha advertit, és que poden ser més dolentes encara si falla algun dels supòsits en què es basa a l’hora de fer l’estimació. L’únic punt positiu en tot el que ha dit el vice-president és que la recuperació del 2021 serà important, no tant com per a recuperar tot allò perdut enguany, però, a diferència de la passada crisi, serà molt més ràpida. En última instància i atesa l’amplitud de la crisi, quedem en mans d’Europa, en primer lloc, i de les autoritats de l’estat espanyol, seguidament.
Precisament, aquesta tarda, Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), ha comentat en la compareixença de premsa posterior a la decisió de mantenir tipus els tipus d’interès, que la zona euro s’enfrontava a una recessió que podia anar del 5% al 12% del PIB l’any 2020. ‘Aquesta és una recessió sense precedents en temps de pau’, ha dit. Com a fet més interessant, tenim l’oferiment que ha fet als bancs europeus de donar-los a un tipus encara més baix tots els diners que necessitin, per tal que el puguin fer arribar a empreses i famílies. ‘Hi ha tres bilions d’euros a la seva disposició a tipus negatius’, ha dit. També ha reiterat que el BCE estava disposat a comprar tot el deute que calgués als estats, per a evitar l’especulació i que no pugessin les primes de risc. Sembla que el BCE té bones intencions i això és clau en aquests moments. Veurem com les aprofiten les autoritats de Madrid, per tal de minimitzar els danys a les empreses i les famílies.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Roger Guimerà: ‘És impossible de saber quanta gent es mor d’una pandèmia en el moment que passa. Es calcula després’
– The Atlantic: Per què el coronavirus és tan confús (en anglès)
– Clarín: Com volarem en el futur: les aerolínies pensen alternatives per tornar a viatjar després del coronavirus (en castellà)
– CNN: Què ha anat malament a la Gran Bretanya amb el coronavirus (en anglès)
– Público: La Covid-19 arriba al Iemen, on pot tenir un impacte enorme (en portuguès)
– The Straits Times: Austràlia i Nova Zelanda consideren d’obrir fonteres per a crear una ‘bombolla trans-tasmaniana’ (en anglès)
– Franceinfo: Menys alumnes, cursos a l’exterior, a temps parcial… Com s’organitza el retorn escolar a l’estranger? (en francès)
– The Korea Times: Corea del Sud reporta zero infeccions locals (en anglès)
– Corriere della Sera: El model croat per a salvar l’estiu: corredors per a estrangers i controls a la platja (en italià)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– Horaris per a passejar i fer esport a partir de dissabte
– Caurà l’estat d’alarma? Sánchez veu com se li complica la majoria
– Barons del PSOE i diverses comunitats critiquen el pla de desconfinament del govern espanyol
– Guia d’actes i protestes per a un Primer de Maig sense precedents
– [VÍDEO] Conversa confinada entre Eudald Carbonell i Vicent Partal
– Els ports i els aeroports de les Illes podrien romandre tancats dos mesos o tres més
– Per què el govern espanyol passa per alt dos mil casos nous de coronavirus que el català sí que compta?
– Bones notícies: el coronavirus comença a recular en zones d’Àsia i el Pacífic
– Els catalans suspenen l’actuació del govern espanyol en la pandèmia i reclamen més competències per a la Generalitat
– Salut preveu fer abans d’agost totes les operacions i proves greus ajornades
– Barcelona organitza un gran concert amb una vintena d’artistes des de diversos balcons i terrats de la ciutat
– Els casos actius de Covid-19 que requereixen ingrés a l’UCI cauen al 3% al País Valencià
– Les Illes registren quatre casos nous de coronavirus
– El govern català estima una caiguda del PIB del 7,6% durant el 2020
– La policia espanyola denuncia Rajoy per haver incomplert el confinament
– Les protestes tornen, arreu del món, després del parèntesi del coronavirus
– Així va aturar l’avenç de la Covid-19 una ciutat xinesa de tretze milions d’habitants
– Enric Canet: ‘Les entitats socials haurien de ser més crítiques’
– Jocs d’estar per casa (13): els jocs de Nim posicionals
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
