Report diari sobre el coronavirus: El País Valencià vaccinarà sense demanar hora. Tornen les proves a contactes estrets al Principat

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El País Valencià començarà a vaccinar sense haver de demanar hora a partir de dimarts vinent, 7 de setembre, en tots 133 espais de vaccinació en massa habilitats. Al desembre, aquests espais es tancaran i la vaccinació continuarà als centres d’atenció primària. La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha explicat avui que fins ara 52.154 valencians han refusat explícitament de vaccinar-se. Per una altra banda, la bona notícia és que es preveu que el curs escolar comenci amb el 80% d’alumnes immunitzats. Ara, ja hi ha més del 70% de la població de més de dotze anys amb la vaccinació completa. Al Principat, en què el 75,9% dels més grans de dotze anys ja estan totalment vaccinats, també s’obren espais per a vaccinar-se sense demanar hora. La Universitat Autònoma de Barcelona en tindrà un a partir de dimecres vinent.

El Departament de Salut ha anunciat que es tornarien a fer proves als contactes estrets dels pacients amb covid-19, a partir del dilluns. En la població general, els contactes que tinguin la vaccinació completa s’hauran de fer una PCR o una prova d’antígens entre el quart i el sisè dia després del contacte, preferentment el quart, però no hauran de fer quarantena. Els contactes no vaccinats o sense la vaccinació completa, a més de la prova de detecció, hauran de fer deu dies de quarantena. A les escoles, els nens amb vaccinació completa es faran una prova d’antígens amb automostra supervisada a la farmàcia.

La consellera Barceló també ha tornat a constatar que aquesta darrera onada de covid és en fase d’estabilització i de reducció sostinguda. Al Principat, tan sols hi ha dos indicadors per damunt del llindar recomanat per l’OMS, el risc de rebrot –a 137 punts– i la incidència acumulada de catorze dies –de 186,26 contagis cada 100.000 habitants. Però tots dos han continuat baixant aquesta setmana, de la mateixa manera que la resta d’indicadors. Finalment, la Comissió Europea ha retirat la demanda contra AstraZeneca en canvi de rebaixes en el preu dels vaccins si hi ha nous retards. La farmacèutica té temps fins a final del primer quadrimestre del 2022 per a lliurar les dosis acordades, que ja havia d’haver distribuït a final del juny proppassat.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.546.910 casos i 32.650 morts, i actualment hi ha 503 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: “L’agost s’ha acabat millor que no s’esperava”

El fet de poder tenir apreciacions de com ha anat el mes d’agost, econòmicament parlant, el dia 3 de setembre, em sembla un luxe, atès el retard habitual en les estatístiques oficials. I la sensació, en veient les opinions que tenim a hores d’ara, és que finalment haurà anat millor que no s’esperava en alguns apartats de pes de l’activitat, com ara la indústria, i s’haurà adaptat a les previsions en el cas del turisme. El tercer trimestre, més enllà de la por amb què va començar pel rebrot de la covid-19 després de la revetlla de Sant Joan, sembla que s’ha anat redreçant. Així, avui, l’AIReF fins i tot ha pujat la seva predicció en temps real del PIB espanyol fins al 2,4% trimestral, un ritme que, a escala anual, correspon gairebé a un sorprenent 10%.

Avui hi ha hagut moltes dades a comentar. A primera hora del matí, IHS Markit ha publicat l’enquesta d’agost als directors de compres (PMI), corresponent al sector serveis i total. I el resum que en fa és que s’ha observat un fort creixement, tant en el sector manufacturer com en els serveis. El ritme d’expansió de la producció manufacturera ha assolit un nivell gairebé rècord a l’agost i el ritme de creixement de l’activitat del sector serveis s’ha mantingut alt. Em sembla molt important el fet que el creixement de les noves comandes de serveis s’hagin accelerat respecte del juliol, en línia amb un ritme d’expansió més ràpid. Mentrestant, les noves comandes d’exportació han crescut per sisè mes consecutiu i a un ritme intens.

Dos pesos pesants del sector, turisme i comerç, també han apuntat aspectes positius, dins l’excepcionalitat de la situació. He parlat amb la directora general de Turisme de la Generalitat, Marta Domènech, i m’ha dit: “D’entrada, les xifres a Catalunya hauran estat molt bones a l’agost.” Barcelona ha estat un cas a banda, com unes altres capitals europees, però malgrat haver mantingut tancats un 40% d’hotels: “Als que han obert, no els ha anat malament.” A l’interior, s’ha fet ple arreu, i a les costes hi ha hagut ocupacions del 80-90%, però tenint en compte que no tots els hotels havien obert. “Ens ha anat com teníem previst el mes de juny, abans de la cinquena onada, és a dir, amb unes ocupacions totals entre el 50% i el 60% respecte de les del 2019.”

Quant a la mena de turisme, no dubta en assenyalar que el primer mercat ha estat el domèstic. “El públic català s’ha portat molt bé i ha substituït, en moltes localitats, l’estranger. Cal ressaltar la fidelitat dels campistes francesos i holandesos, i la vinguda de més gent d’unes altres comunitats, amb Navarra i Aragó al capdavant.” M’ha comentat els obstacles que hi ha hagut amb els creueristes, atès que Grècia i Malta es van avançar un mes i, en general, els entrebancs registrats en els vols internacionals han frenat l’entrada de molts forasters. I ha afegit: “Amb prudència i amb la boca petita, he de dir que som davant d’una certa recuperació.”

Em sembla una notícia excel·lent, perquè a principi de juliol, després de Sant Joan i amb l’esclat d’aquesta darrera onada del virus, ningú no donava ni un euro per com podrien anar les coses a l’estiu. Manca el comerç. Avui Comertia ha fet públiques les dades de la seva enquesta d’agost. I són bones. He parlat amb la seva directora general, Elisabet Vilalta, que m’ha dit: “Comencem a ser al camí de recuperar la normalitat.” La dada de l’indicador de vendes d’agost és significativa, atès que han disminuït tan sols d’un 2,9% respecte del mateix mes del 2019, quan el juliol la diferència era negativa, d’un -12,6%.

De fet, les dades de l’indicador al detall de Comertia mostren certs indicis de normalitat en el consum. “Amb un 70% de la població espanyola vacunada, els consumidors s’han mostrat confiats, deixant de banda la preocupació i por de contagi de mesos anteriors i optant per gaudir del temps lliure amb amics i família”, em diu. Els sectors d’activitat més lúdics, que són els que més havien patit durant tota la crisi de la covid-19, han estat els que han despuntat aquest mes d’agost, amb creixements de dos dígits sobre l’any passat: lleure i cultura (99,7%), restauració (32,9%), alimentació no bàsica (30,2%), moda (23,9%) i complements de la persona (11,4%).

Per acabar, Vilalta em comenta els nous entrebancs a què s’enfronten les botigues. Fa uns mesos que han de fer front a endarreriments en el subministrament de mercaderies que vénen de l’estranger (54%) i un creixement de costs logístics (60%). A aquest fet, s’hi afegeix la pujada de la llum d’aquests darrers mesos. El 62% de les empreses ha tingut un creixement de la factura de la llum a l’agost. Concretament, el 24% d’empreses ha registrat augments per sobre del 20%, i el 39% pagarà menys d’un 20% més. Li demano si les botigues repercutiran aquests creixements dels costs i em diu que, probablement, en una part, sí. Això, dic jo, implica uns marges més minsos per a les empreses després d’una etapa per a oblidar.

De totes maneres, per mi, la cosa important és que el comerç s’afegeix a la roda positiva general que apunta el mes d’agost. Un mes que afrontàvem amb molta por i que, finalment, se n’ha sortit prou bé. Recordem la píndola d’ahir, en què comentàvem l’evolució del mercat laboral, que ha estat també positiva. Jo diria que hem travessat un escull més –i aquest era important– i no ha estat pas negatiu. Això hauria d’animar-nos una mica de cara als mesos que resten de l’any i esperar que l’evolució del consum familiar continuï essent positiva, a còpia de gastar allò que s’ha estalviat –els que han pogut– durant els llargs mesos de la pandèmia.

A tot el món, les darreres xifres són de 220.274.811 casos confirmats i 4.561.487 morts. Del total de casos, 196.908.786 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 40.523.511 casos i 662.956 morts;
–L’Índia, amb 32.943.947 casos i 440.234 morts;
–El Brasil, amb 20.830.712 casos i 582.004 morts;
–Rússia, amb 6.975,174 casos i 185.611 morts.
–Regne Unit, amb 6.904.969 casos i 133.041 morts.

–L’estat francès, amb 6.799.240 casos i 114.680 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.877.755 casos i 84.795 morts.