Report diari sobre el coronavirus: Catalunya Nord recupera la màscara a l’escola i el País Valencià la retira parcialment

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Avui s’ha sabut que a Catalunya Nord els alumnes hauran de tornar a dur la màscara a classe i durant l’esbarjo. D’ençà de l’11 d’octubre, quan es va aplicar aquesta flexibilització a les escoles, la incidència acumulada havia passat de 27,8 casos per 100.000 habitants a 64,5, més del doble, i havia superat, doncs, el llindar límit de cinquanta establert per les autoritats. Arran del repunt de casos, es desfà la decisió presa ara fa menys d’un mes.

En canvi, al País Valencià la mesura va en sentit contrari: els estudiants i els professors es podran llevar la màscara durant la classe d’Educació Física, sempre que l’activitat es faci a l’aire lliure. Per una altra banda, el TSJ de les Illes ha avalat de mantenir el passaport covid a les discoteques i es manté l’horari que permet d’obrir-les fins a les 5.00 i els pubs fins a les 4.00.

A Catalunya, s’estén el passaport covid més enllà de les discoteques i es requerirà per a accedir a casaments, celebracions i actes socials en hotels i restaurants que tinguin zona de ball en un espai tancat. La mesura encara ha de ser avalada pel TSJC i entraria en vigor divendres.

Més enllà de les restriccions, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona ha activat un programa de suport a sanitaris amb covid persistent, amb l’objectiu de reforçar l’assessorament en l’àmbit laboral, jurídic i psicològic.

Sobre les dades de la pandèmia, s’han superat les mil morts per la covid a les Illes, amb set noves defuncions notificades avui. Aquests últims casos són de persones que tenien entre setanta-set anys i noranta-sis,

Fora del país, l’OMS ha aprovat el primer vaccí creat a l’Índia, el Covaxin, que es podrà administrar sobretot en països de renda baixa. En total, l’OMS ja ha avalat vuit vaccins. Per una altra banda, els EUA han autoritzat l’ús del vaccí de Pfizer en infants de cinc anys a onze, que amplia la població vaccinable de vint-i-vuit milions.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.604.403 casos i 33.431 morts, i actualment hi ha 163 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: Vuitè mes consecutiu de baixada de la desocupació

En un parell de dies hem sabut quatre dades molt positives per a Catalunya. La primera la va publicar ahir l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF), que preveu que el PIB català augmenti d’un 4,4% en termes interanuals durant el tercer trimestre. Si es compleix aquesta predicció, l’economia catalana tindrà un creixement de prop de dos punts superior al de la mitjana espanyola. Amb aquestes dades, Catalunya seria la tercera comunitat amb un creixement més significatiu, darrere les Illes Balears (+11,7%) i les Canàries (+5,1%).

En termes intertrimestrals, el creixement català seria del 2,2%, superada tan sols per les Illes Balears (+7,3%) i les Canàries (+3,1%) i superior també a la mitjana estatal, que fóra del 2%. No fa gaire que l’Institut d’Estatística espanyol (INE) ha publicat l’avançament del PIB. Segons l’INE, l’economia espanyola creixeria d’un 2,7% el tercer trimestre, un creixement més d’un punt superior al registrat entre l’abril i el juny. Sens dubte, aquest 4,4% és una magnífica previsió per a Catalunya.

La segona és que, com s’ha fet públic avui, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social ha augmentat d’un 3,3% interanual el mes d’octubre, tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol. Hem arribat pràcticament a 3,5 milions d’afiliats, la xifra més alta en un mes d’octubre de la sèrie històrica disponible (començament del 2004), tot tenint en compte que s’hi inclouen els treballadors afectats per un ERTO. I, evidentment, per segon mes consecutiu, superem la xifra registrada el mes abans de la pandèmia.

Curiosament, en un mes tan marcat per l’estacionalitat, en què es dispara l’ocupació educativa i baixa la de les activitats relacionades amb el pic estacional del turisme, ens podem demanar com s’explica el bon comportament del 2021 per sectors. És que els que impulsen més l’augment de l’ocupació s’han comportat millor? O els que perden més ocupació els mesos d’octubre no han baixat tant?

Segons els analistes de la consultora Randstad, a escala de l’estat espanyol, que és perfectament extrapolable a la de Catalunya, l’explicació no sembla pas estar en el sector de l’educació, el gran generador d’ocupació habitual a l’octubre. A la consultora internacional, creuen que és degut, si més no parcialment, al comportament menys negatiu de l’ocupació a l’hoteleria i el comerç, perquè no han creat tanta ocupació estacional, amb caràcter previ, que després es perd a l’octubre.

La tercera bona notícia és la desocupació. Ha estat una sorpresa que hagi baixat, cosa que no passava d’ençà del 2007, perquè, com acabem de dir, sol ser un mes negatiu, quan els contractes estiuencs fineixen. La baixada certament és molt minsa –de 510 persones–, però és el vuitè mes consecutiu en què la xifra de desocupats baixa. Pensem, per a contextualitzar la dada, que a tot l’estat la baixada ha estat de 730 persones. A Catalunya la desocupació ha pujat a l’agricultura i entre els qui cerquen feina per primera vegada i ha baixat en els serveis, la construcció i la indústria.

I la quarta dada que em sembla important del mes és que els treballadors afectats per un ERTO són uns 7.500 menys, és a dir, hi ha hagut una baixada del 15%. Això vol dir que moltes empreses tornen a quedar-se amb els treballadors que havien deixat en una situació de suspens durant un temps. Encara que no hi ha detalls sectorials, hom pot pensar que es tracta de la recuperació de bars i restaurants, perquè hi han minvat les restriccions imposades per la Generalitat. Malgrat tot, encara queden uns 40.000 treballadors en aquesta situació. Quant a les empreses amb gent amb ERTO, a l’octubre han baixat de 2.700 (un 15%) i encara n’hi ha 12.200. Per les xifres, sembla que són empreses petites que, de mitjana, tenen 3,5 treballadors. Val a dir que hem arribat a volums mínims –treballadors i empreses– des que va començar la pandèmia.

Enmig de totes aquestes dades positives, em continua preocupant com es va desenvolupant la recuperació. I em preocupen molt els treballadors de més de quaranta-cinc anys. Si comparem les xifres de desocupació actual amb les d’abans de la pandèmia, tenim 17.000 desocupats menys. Això vol dir que tant en afiliació a la seguretat social com en desocupació ja estem millor que llavors. Però, qui se n’ha sortit amb més facilitat? D’aquestes 17.000 persones, 7.000 són joves que tenen menys de 25 anys. Unes 17.000 en tenen entre 26 i 45. En canvi, els més grans de 46 han augmentat de 7.000, cosa que vol dir que, a partir d’una edat, les empreses, en general, no en volen saber res. Hi ha una dada concloent sobre això: si ens fixem en quan comença la recuperació al mercat de treball, a partir del febrer d’enguany, els desocupats de més de 45 anys eren el 50% del total, i ara són el 58%, tot i que les coses van molt millor. És un problema que sembla que s’agreuja i això ens hauria de preocupar molt. A les autoritats… i a tots, com a societat.

En definitiva, ha estat un mes d’octubre bo –amb l’excepció que acabo de fer– en el camp laboral. Fins al punt que, si es compleixen les previsions de l’AIREF, l’economia creixerà més de pressa que no l’ocupació, un fet normal, però que apunta a una millora de l’ocupació els mesos vinents. Només hi veig un punt que no m’acaba de quadrar. Ahir les dades que aportaven els directors de compres (PMI) per a l’octubre, apuntaven a una clara desacceleració en les comandes, tant internes com externes, per a les empreses espanyoles (i europees), i també en l’activitat, sobre la base de dos fets cabdals. Per una banda, els trencaments en les línies de producció, perquè no reben a temps els components i les primeres matèries necessàries, i, per una altra, l’alça de preus que es troben obligades a repercutir. Veurem si aquests mesos vinents això continua igual i quines conseqüències té en l’ocupació. I aquí no sóc pas gaire optimista.

A tot el món, les darreres xifres són de 248.525.887 casos confirmats i 5.032.673 morts. Del total de casos, 225.182.060 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 46.999.771 casos i 768.847 morts;
–L’Índia, amb 34.308.140 casos i 459.203 morts;
–El Brasil, amb 21.821.124 casos i 608.118 morts;
–Regne Unit, amb 9.171.660 casos i 141.181 morts.
–Rússia, amb 8.633.643 casos i 242.060 morts.

–L’estat francès, amb 7.170.782 casos i 117.763 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5.019.255 casos i 87.462 morts.