03.03.2021 - 19:50
|
Actualització: 03.03.2021 - 22:27
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
La proximitat de Setmana Santa i la lenta baixada dels indicadors sanitaris preocupen. Els governs del país han començat a coordinar-se per mantenir els tancaments perimetrals respectius, a iniciativa de Ximo Puig. El president de la Generalitat Valenciana ha trucat aquesta setmana a la presidenta de les Illes, Francina Armengol, i el vice-president en funcions de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i s’han instat a continuar parlant i analitzant conjuntament l’evolució de la situació sanitària. Puig també s’ha posat en contactr amb les autonomies espanyoles limítrofes amb el País Valencià: Aragó, Múrcia i Castella – la Manxa, per restringir al màxim la mobilitat.
A Catalunya, demà es podrien anunciar noves mesures. Com és habitual, s’ha filtrat i el Departament de Salut ni ho confirma ni ho desmenteix. El comitè del PROCICAT analitza quines restriccions es podrien relaxar a partir de dilluns i aquesta vegada podrien afectar el sector de la restauració. Ahir el govern va dir que estava disposat a elaborar un calendari de reobertura tot pensant en la Setmana Santa si els indicadors continuen a la baixa.
Avui ha crescut un nou escàndol dels Borbons, arran de la vaccinació anticipada de les infantes Elena i Cristina en una visita a Juan Carlos I als Emirats Àrabs. Les germanes de Felipe VI han reconegut que s’havien vaccinat i ahir El Confidencial també assegurava que ho havia fet son pare. La casa reial espanyola mira de desvincular-se’n i assegura que els reis espanyols i les seves dues filles esperaran el torn.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 967.569 casos, 28.596 morts i hi ha 820 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 115.515.756 casos confirmats i 2.564.551 morts. Del total de casos, 91.260.255 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 29.381.220 casos i 529.465 morts;
–L’Índia, amb 11.156.250 i 157.471 morts;
–El Brasil, amb 10.647.845 casos i 257.562 morts;
–Rússia, amb 4.278.750 casos i 87.348 morts;
–Regne Unit, amb 4.188.400 casos i 123.296 morts;
–L’estat francès, amb 3.783.528 casos i 87.220 morts.
–L’estat espanyol, amb 3.136.321 casos i 70.247 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: “Com han anat les rebaixes? Però si no n’hi ha hagut!”
A primera hora del matí m’assabento que l’AIREF acaba de rebaixar substancialment la previsió que fa en temps real sobre l’evolució del PIB de l’estat espanyol per al primer trimestre: ha passat del -0,9% al -1,3%. El motiu d’aquests canvis és que s’han incorporat al model les dades de la desocupació d’ahir, que van ser molt negatives. No havíem de créixer aquest primer trimestre, segons les previsions? Sembla que no. I aquest migdia, parlant amb la directora general de Comertia, arran de la publicació de l’indicador de vendes del mes de febrer, em ratifica el temor. Elisabet Vilalta mostrava preocupació per l’enèsima caiguda de les vendes registrada durant el mes. “El tancament dels centres comercials, i als comerços no essencials el dissabte, ha fet molt mal”, em diu. Plou sobre mullat. La setmana passada es van acabar les rebaixes i pel que m’explica han estat un desastre. Més ben dit: “No hi ha hagut rebaixes. Malgrat tot, el sector resisteix. I en molts casos es fa una feina realment admirable.”
Entenc perfectament l’angoixa del sector. L’indicador mostra un descens de vendes del 31,1% respecte del febrer de l’any passat, amb un 82% d’empreses que ha tingut disminució de vendes aquest mes. L’índex ja acumula un any amb vendes negatives i a les empreses de Comertia –com a tantes– els manca oxigen: gairebé dues de cada tres (62%) intenten d’ampliar la línia de crèdit o allargar els terminis de pagament, un 23% no ha demanat crèdit ICO, i un 15% més es manté amb l’ICO o el comença a retornar.
Aconseguir liquiditat és el gran desafiament de les empreses de Comertia, perquè el 45% es financen amb recursos externs. La resta, el 4%, ho fa amb la venda d’actius immobiliaris o patrimonials; el 13%, redistribuint les inversions del grup entre les diverses línies de negoci; i el 38% reinvertint el benefici del negoci. El president, David Sánchez, és taxatiu. “Les empreses del sector comerç, restauració i oci són les grans perjudicades en aquesta pandèmia, i són urgents les ajudes directes com a compensació dels tancaments i constants cessaments d’activitat, per evitar la destrucció d’ocupació o el tancament definitiu d’empreses.”
Però amb vista a aquest mes de març mostren un bri d’esperança. La previsió de vendes que fan és positiva, esperant de poder començar a recuperar certa normalitat del consum. Els empresaris pronostiquen un creixement del 4,5%, principalment per l’augment de vaccinacions i la millora dels indicadors, l’obertura progressiva d’establiments comercials i la recuperació del dissabte com a dia clau de venda.
Veient com han anat les coses aquestes últimes setmanes, no es podia esperar una situació gaire diferent. Precisament aquest matí s’han publicat els índexs dels directors de compres (PMI) referits a l’estat espanyol i a la zona euro. I es destaquen per sobre de tot el fet que la contracció en els serveis frena la marxa de l’economia global, que presentaria uns resultats molt millors si qui portés les brides del cavall fos el sector manufacturer, que exhibeix molta més velocitat arreu d’Europa, però sobretot a Alemanya i a Itàlia.
Segons el report, a l’estat espanyol, al febrer va quedar molt clar que tenim una economia de dues velocitats, perquè la producció manufacturera va tornar a col·locar l’índex en el territori del creixement, mentre l’activitat del sector de serveis va continuar disminuint –i en terreny negatiu– a causa de les restriccions vigents. El pes més gran dels serveis dins l’economia ho ha acabat d’arrodonir, tot decantant la balança a favor seu, que aquests mesos continua essent clarament negativa.
No obstant això, el fet és que el PMI destaca l’optimisme creixent que es viu a l’entorn empresarial, sobretot industrial, basant-se en la creença que l’activitat serà més gran en el termini de dotze mesos. De fet, mostra el nivell més alt des del maig del 2018. Les empreses anticipen un fort augment de les vendes i els ingressos, encara que ho condicionen a l’èxit dels programes de vaccinació contra la covid-19. Fins i tot, més de la meitat d’enquestats del sector de serveis és optimista, fonamentat en l’esperança que s’eliminin les restriccions a l’activitat, moment en el qual, creuen que hi hauria d’haver una forta millora en la demanda, les vendes i els ingressos corporatius.
Però on les coses pinten molt millor a curt termini és a la indústria. La millora de les condicions operatives va molt lligada a l’augment de les noves comandes –interiors i exteriors– i de la producció. L’enquesta del febrer ha fet pujar l’índex industrial PMI de més de 3,5 punts i ara s’ha situat en el punt més alt del juliol ençà. Aquest creixement és el reflex d’una demanda més ferma, que ha fet que algunes empreses prevegin fins i tot una represa de l’activitat inversora i el llançament de nous productes.
En el comentari que fa el director d’IHS Markit, la consultora internacional responsable de l’enquesta, apunta un aspecte que es pot escalfar aquests mesos vinents i causar problemes. Resulta que, al febrer, la inflació en els subministraments industrials ha arribat al màxim de gairebé quatre anys. De totes maneres, l’augment de costs sembla que té un efecte menor en els marges dels comptes d’explotació, perquè, com que les empreses es mostren una mica més confiades sobre la demanda actual i futura del mercat, els preus que cobren han augmentat al ritme més alt d’ençà del juny del 2018. Veurem si això té continuïtat.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–The Guardian: Què hi ha en els vaccins i què fa en el teu cos? (en anglès)
–Público: Texas decreta el retorn a la normalitat, sense màscares i amb els bars oberts (en portuguès)
–The Atlantic: On són les imatges icòniques de la covid? (en anglès)
–Franceinfo: Expliquem en què consisteix COVAX, el sistema que permet d’accedir a la vaccinació als estats més pobres (en francès)
–Stat: Els pilots de càrrega porten els vaccins arreu del món –i demanen torn per a ser vaccinats (en anglès)
–Politico: Els estats de la UE cerquen vaccins a l’estranger a mesura que augmenten els dubtes a Brussel·les (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–El País Valencià, Catalunya i les Illes es coordinen per mantenir el confinament perimetral per Setmana Santa
–Creix el nou escàndol dels Borbons, arran de la vaccinació a Abu Dhabi de les germanes de Felipe VI
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–Quins són els límits i les excepcions del confinament comarcal?
–Puc sortir del meu municipi el cap de setmana?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
