03.06.2020 - 21:50
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El govern espanyol s’ha fet enrere en el vet a l’entrada de turistes i el tancament de fronteres i ha anunciat que permetria l’arribada d’estrangers a partir del 22 de juny, l’endemà d’haver-se aixecat l’estat d’alarma. És l’enèsima rectificació de la Moncloa en la gestió de la crisi del coronavirus, aquesta vegada a causa de les pressions que Pedro Sánchez ha rebut d’Europa, especialment de l’estat francès, que va decidir d’aplicar la quarantena als ciutadans de l’estat espanyol com a mesura de reciprocitat. La decisió permetrà que els turistes entrin al territori de l’estat espanyol i s’hi puguin moure lliurement, i contrastarà amb les restriccions de mobilitat que tindran encara els ciutadans, si res no canvia aquests dies vinents. Segons la Moncloa, fins que no s’acabin les tres fases del desconfinament no es permetrà la mobilitat entre territoris.
En el debat de l’última pròrroga de l’estat d’alarma al congrés espanyol, Sánchez ha anunciat que la setmana entrant s’aprovaria un decret que aplegaria les mesures sanitàries que es mantindran vigents a partir de l’aixecament de l’estat d’alarma mentre no hi hagi un vaccí o un tractament eficaç contra la covid-19. A la tribuna, ERC i JxCat han escenificat la tensió entre els dos partits. Gabriel Rufián ha marcat distància i ha atacat el seu soci de govern a la Generalitat. Laura Borràs li ha replicat que havia fet un discurs ‘ofensiu’ i ha demanat unitat d’acció. Compromís ha mantingut el no a l’estat d’alarma, mentre la CUP ha criticat la connivència del govern espanyol amb les altes instàncies, especialment amb la corrupció de la monarquia. La dreta s’ha enfangat en els retrets contra el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, per la destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos, que ja té substitut.
També continua la polèmica pel desenvolupament d’eines tecnològiques de rastreig de la covid-19 i la seva aplicació, a més del debat ètic sobre la privadesa de les dades dels ciutadans. Avui el grup Xnet ha denunciat l’opacitat de Google i Apple, perquè els dos gegants tecnològics han incomplert la promesa de fer públics els codis que permetran el funcionament de les aplicacions. Avui també és notícia que The Guardian ha destapat un escàndol científic que involucra l’OMS i la revista The Lancet en un possible ús de dades falses contra la hidroxicloroquina. Segons el diari britànic, l’OMS va ordenar que s’aturessin els estudis clínics amb aquesta substància a partir d’un suposat banc de dades de procedència dubtosa de l’empresa nord-amerticana Surgisphere, que presenta un gran dèficit de credibilitat.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 6.518.416 casos confirmats i 384.825 morts. Del total de casos, 3.102.878 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.891.737 casos i 108.625 morts.
—El Brasil, amb 560.737 casos i 31.417 morts.
—Rússia, amb 432.277 casos i 5.215 morts.
—L’estat espanyol, amb 287.406 casos i 27.128 morts.
—El Regne Unit, amb 279.856 casos i 39.728 morts.
*A l’estat francès hi ha 151.677 casos i 29.021 morts.
Als Països Catalans hi ha 86.844 casos, 53.525 altes i 14.073 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 67.233 casos, 38.256 altes i 12.323 morts (avui s’hi han incorporat 150 casos, 64 altes i 34 morts)
—Al País Valencià, 16.358 casos, 12.533 altes i 1.439 morts (avui s’hi han incorporat 16 casos nous de PCR, 218 altes i 7 morts)
—A les Illes, 2.089 casos, 1.725 altes i 226 morts (avui s’hi han incorporat 6 casos i 9 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 276 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 851 casos, 735 altes i 51 morts (avui s’hi han incorporat 84 casos i 34 altes, avui s’han afegit els casos detectats durant el cribratge de tota la població)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
L’editorial de Vicent Partal:
‘L’independentisme polític posa el rumb cap a la col·lisió‘
La píndola de Jordi Goula: ‘Els marginats laborals per la covid-19’
‘Sense els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que va redissenyar el govern espanyol per fer front a la crisi sanitària, la destrucció d’ocupació hauria estat a gran escala, a Espanya, i la situació ara seria molt greu’, ha dit la ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, aquest matí. Ha subratllat que els ERTO són un ‘amortidor social’, que a Espanya ha protegit més de tres milions de treballadors, i a Alemanya i Itàlia, més de 10 milions i gairebé 8 milions, respectivament, i que allà no es debat quants ERTO s’acabaran convertint en ERO. ‘A mi m’entristeix que es facin segons quines formulacions. […] L’empresa té el compromís de mantenir l’ocupació sis mesos’, ha recordat la ministra. I ha destacat que ja hi havia 400.000 persones que havien sortit dels ERTO per reincorporar-se a l’activitat laboral. ‘Això va molt a poc a poc, però va.’
I té raó, sense els ERTO això seria molt pitjor. No sé si és un invent d’ells –jo crec que no–, però ha parat el cop més dur que ha tingut l’economia estatal els temps moderns. Així i tot, la tragèdia no cessa. Aquí a Catalunya ho sabem bé. Tenim 721.000 treballadors amenaçats per un ERTO, 88.000 desocupats més des que va començar la crisi i més de 120.000 treballadors que s’han donat de baixa a la Seguretat Social. La diferència entre les dues últimes xifres pot ser deguda a motius diversos, perquè són dues estatístiques molt diferents i, sobretot, perquè és possible que molts que han perdut la feina no s’hagin donat d’alta a les llistes del SEPE o no hagin estat registrats com a desocupats, encara.
Malgrat això que diu la ministra i al marge dels que estan pendents de saber com acaba la seva situació dels ERTO –molts sense haver cobrat res encara–, hi ha un interval de persones que ha perdut la feina que oscil·la entre 88.000 i 124.000. Aquest matí, l’Observatori del Treball de la Generalitat ha aportat més dades. Conjuntament amb les que es va publicar ahir el SEPE, permeten de fer un apunt sobre els col·lectius que han estat més perjudicats pels acomiadaments d’aquests dos mesos i mig de pandèmia.
Si comencem per la llista grossa, la que presenta més pèrdues, que és la de baixes a l’afiliació a la Seguretat Social, els resultats diuen que la part més important, uns 25.000 afiliats, s’han donat de baixa a l’apartat d’activitats administratives i serveis auxiliars. Qui hi ha dins? Doncs la gent que treballa en els negocis de lloguers de cotxes i maquinària, les ETT i agències de col·locació, les agències de viatges i els administratius d’oficines. Qui més qui menys, pot estar-hi d’acord, veient el panorama que ens envolta.
Tot seguit ve l’hoteleria, amb 22.000 baixes, que tampoc no ha de suscitar cap mena de dubte. A continuació, el comerç, amb unes 15.000 baixes, un sector que és lògic que es trobi en aquest punt, perquè ha estat moltes setmanes tancat, mentre ha durat el confinament, llevat de l’alimentari. Seguidament, trobem tres sectors amb unes 10.000 baixes: construcció, educació i indústria manufacturera. La sorpresa aquí pot ser l’educació, que permet de veure la situació contractual en què es troba molta gent del sector. La indústria, en canvi, sembla que, malgrat que té molts maldecaps, no ha acomiadat en massa, com hauria pogut fer sense els ERTO; i la construcció és normal, si pensem que s’ha aturat durant aquest temps i probablement serà la que sortirà cap amunt, la primera. De fet, el mes de maig ja hi ha hagut un augment d’altes de 5.000 persones. La resta de sectors ha estat per sota de les 10.000 baixes –amb activitats professionals i activitats recreatives, entorn de 7.000 cadascun, com a més destacats. Pensem que, en tots els casos, són mitjanes mensuals, l’única dada que es dóna a nivell desagregat.
Quant a la desocupació registrada, els més castigats han estat els joves entre 20 i 29 anys, amb un augment del 40% entre final de febrer i final de maig. No ho són en termes absoluts, però sí en termes de ritme de creixement. Pensem que, en aquest període, la desocupació a Catalunya en dades globals ha augmentat d’un 22%. Un altre col·lectiu molt castigat ha estat el de les persones amb una formació baixa –d’estudis secundaris en avall–, perquè representa el 70% de tots els nous desocupats durant la crisi. I, vist des d’un altre prisma, el col·lectiu format pels treballadors en ocupacions elementals (neteja, peons…), la restauració, serveis personals i comerç, juntament amb la construcció, representen més del 61% dels nous desocupats.
Baixa experiència, poca formació i determinades ocupacions precàries són un còctel molt perillós en aquestes situacions, car, a més, acostumen a ser les feines que tenen uns contractes més vulnerables al mercat. Vist així, no sembla que hi hagi pas gaires sorpreses –respecte d’allò que es podia esperar– en els més castigats. Però el problema més gran ve quan deixem l’anàlisi dinàmica i ens fixem en la composició actual de la desocupació a Catalunya, pensant en la recuperació.
A final de maig, teníem una tercera part dels desocupats que eren de llarga durada (més d’un any) i, entre aquests, un 19% de molt llarga durada (més de dos anys). Això vol dir que col·locar-los no ha estat fàcil en moments en què el mercat tirava amb un cert impuls i ho serà menys al començament de la recuperació. Quant a la formació, la situació és molt preocupant, perquè tres quartes parts dels desocupats tenen estudis secundaris o inferiors. I, finalment, dues terceres parts dels desocupats formen part dels col·lectius esmentats en l’augment de la desocupació durant la crisi, ocupacions elementals, construcció i hoteleria, serveis personals i comerç. Cal insistir que és gent que ha estat acomiadada, no afectada per un ERTO. Malauradament, com deia a la píndola d’ahir, només hoteleria i construcció semblen sectors adequats a curt termini per a donar feina a la major part de desocupats que tenim, atesa la seva preparació actual.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Pérez Royo: ‘Hi ha hagut un intent molt fort de cop d’estat, però ha fracassat’
– Politico: Bèlgica fa esclatar la bombolla del Benelux (en anglès)
– Franceinfo: Reobertura de la frontera italiana: quilòmetres de trànsit i nerviosisme per a entrar a França (en francès)
– Vox: La cursa per a fer que la prova del coronavirus sigui tan fàcil com una prova d’embaràs (en anglès)
– Corriere della Sera: Què hem après després de sis mesos del virus (i què ens queda per a entendre) (en italià)
– The Guardian: Els mercats asiàtics en màxims de tres mesos amb l’esperança de recuperació de la covid-19 (en anglès)
– Público: Suècia admet que havia d’haver imposat restriccions més estrictes (en portuguès)
– The Straits Times: El Japó s’enfronta a una altra onada d’infeccions per coronavirus a Tòquio i Fukuoka (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– The Lancet, al centre d’un gran escàndol científic que esquitxa l’OMS per la mala gestió de la pandèmia
– Sánchez desconcerta permetent l’arribada de turistes amb restriccions de mobilitat vigents entre territoris
– Xnet denuncia l’opacitat de Google i Apple en el desenvolupament de les eines de rastreig de la covid-19
– El govern espanyol aprovarà un decret de mesures sanitàries que s’aplicaran quan s’aixequi l’estat d’alarma
– Un nou brot en un centre residencial andorrà afecta nou persones
– L’estat espanyol té la segona taxa més alta de desocupació de l’eurozona
– Rufián defensa l’abstenció a l’estat d’alarma i remarca: ‘Per ERC decideix ERC. No som els criats de ningú’
– Borràs considera ‘ofensiu’ el discurs de Rufián i defensa la unitat entre les forces independentistes
– Vehí acusa el govern espanyol ‘d’alimentar la impunitat de les altes instàncies’
– Baldoví manté el no a la pròrroga de l’estat d’alarma
– L’eurocambra no preveu de fer abans de l’estiu les audiències pels suplicatoris de Puigdemont, Comín i Ponsatí
– Grande-Marlaska nomena David Blanes com a substitut de Diego Pérez de los Cobos
– Només un contagi nou per coronavirus a la Xina l’últim dia
– Vergés concretarà la setmana vinent la compensació als professionals sanitaris per la covid-19
– El govern català vol contractar milers de professors i triplicar les aules per començar el curs al setembre
– El jutge belga cita Lluís Puig el 23 de juny per a examinar l’euroordre
– Quan ens podrem banyar a la piscina? Tota la normativa arran de la covid-19
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus – Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
