Report diari sobre el coronavirus: Google ens ‘espia’ durant el confinament i confusió del govern espanyol amb les dades de les UCI

Un estudi de Google ha demostrat que l’impacte del confinament és molt contundent. El gegant tecnològic ha fet servir les dades de milers de milions de telèfons mòbils per analitzar el compliment de les restriccions de mobilitat que s’han imposat gairebé arreu del món. Amb dades de trenta-un estats, han comparat el trànsit de dades entre el 16 de febrer i el 29 de març. Els efectes són contundents. Als Països Catalans han caigut un 90% les estades als espais d’oci, naturals i de transport, així com les visites. Els desplaçaments al lloc de feina han minvat més d’un 60%, amb dades d’abans que es decretés el confinament total. Les xifres són semblants a l’estat espanyol i a Itàlia, i una mica menors a l’estat francès. Als països que centren la contenció de la pandèmia amb les proves en massa i altres mètodes de distanciament social, els efectes són mínims. La disminució de les visites a espais d’oci, per exemple, és només del 26% al Japó, del 19% a Corea del Sud i del 24% a Suècia.

A mesura que avança el brot de la Covid-19, costa més de trobar claredat en les dades dels seus efectes. En alguns casos, l’opacitat hi contribueix. Dilluns proppassat, diversos mitjans espanyols van publicar que Catalunya ja superava Madrid en contagiats ingressats a les UCI, com si fos una mena de competició, amb 2.053 pacients i 1.506, respectivament. Les dades de la Generalitat ho desmenteixen: al Principat, n’hi ha 1.408. Per què, doncs, la contradicció? El Ministeri de Sanitat espanyol ofereix les dades de la Comunitat de Madrid actualitzades diàriament, mentre que a Catalunya s’hi posa el total de pacients que han passat per cures intensives, independentment si n’han sortit, han rebut l’alta o s’han mort. Avui, el ministeri ha fet una puntualització en publicar la taula de dades, tot acceptant que ‘no reflecteixen el total de persones que han estat ingressades a l’UCI durant el període de notificació’.

Una altra cosa que avança, en aquest cas contra rellotge, és la confecció de respiradors artificials. VilaWeb ha explicat avui com avancen els projectes de set empreses que han d’alleujar la saturació de les UCI. Algunes estan pendents de rebre l’autorització definitiva per a emprendre la fabricació de màquines que puguin fer les funcions dels ventiladors mecànics invasius. Així que tinguin el vist-i-plau, arribaran a les UCI dels hospitals en qüestió d’hores, d’acord amb els criteris de necessitat que estableixi el Servei Català de la Salut. OxyGEN, que ha de produir el seu model industrialment a Seat, ja l’ha rebut. Leitat1 espera rebre’l molt aviat, i hi ha altres models impulsats per les empreses GPA Innova i Gas N2, que només han d’enllestir la documentació per avançar cap al darrer estadi del procés. Aquests quatre models de respiradors podrien arribar a les unitats de cures intensives la setmana vinent. La resta, de moment, hauran d’esperar, però els treballadors han multiplicat els torns per arribar a temps.

En la seva conferència de premsa diària, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que aquests darrers dies la xarxa sanitària catalana havia incorporat 1.200 professionals sanitaris nous. I ha informat que, fins ara, quatre professionals sanitaris del Principat havien perdut la vida per la Covid-19. A banda, ha explicat que el protocol sanitari s’havia adaptat a les recomanacions del ministeri espanyol perquè els metges amb símptomes lleus tornin a treballar al cap de set dies i ha informat que encara no havia rebut cap de les proves de diagnòstic ràpid que va comprar el govern espanyol. També ha dit que treballaven per homologar els títols dels metges cubans que s’havien ofert per treballar ací i que havien començat els tràmits amb el Ministeri d’Afers estrangers espanyol per a treballar amb especialistes xinesos. Al seu torn, el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha avisat que traslladaria pacients entre comunitats autònomes i ha anunciat que Pedro Sánchez comunicaria demà a l’oposició la seva decisió sobre la pròrroga de l’estat d’alarma, després d’haver-se reunit amb el comitè científic. Per la seva banda, el metge Oriol Mitjà ha proposat als governs un pla de desconfinament a partir del 13 d’abril. I s’ha identificat un fàrmac en fase clínica que bloca els efectes del coronavirus.

Pel que fa als presos polítics, han aparegut les primeres crítiques de familiars al Departament de Justícia de la Generalitat. El president Torra ha enviat una carta a l’alta comissionada pels Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, advertint-la de l’amenaça del Tribunal Suprem espanyol als funcionaris de presons. Per la seva banda, Jordi Sànchez ha proposat que se’ls concedeixi el tercer grau per a poder-se confinar a casa.

La píndola sobre l’economia de Jordi Goula: ‘Les primeres dades del mes de març són esfereïdores’

Ahir vam saber les dades de la desocupació del març i vam veure que eren dolentes, com era d’esperar, malgrat els problemes de confecció de les estadístiques. Igualment, les corresponents a l’evolució dels afiliats a la Seguretat Social van ser molt preocupants, tot i ser incompletes. Per la seva banda, la contractació, comparant-la amb la de l’any passat, posava en relleu una baixada molt forta, producte de la situació d’angoixa que travessem. Avui hem tingut més informació. Per cert, és bo constatar com les estadístiques habituals, corresponents al febrer i els mesos anteriors, que fins ara seguíem amb tanta atenció, ens interessen ben poc.

Avui, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIRef) ha publicat la seva estimació del creixement per a l’estat espanyol corresponent al segon trimestre, un cop afegit al seu model la xifra de les afiliacions a la Seguretat Social i la de l’atur del març. El resultat és demolidor. Preveu una baixada del 0,9% intertrimestral en el PIB –una caiguda del 3,6% anualitzat– i cal esperar que anirà caient a mesura que incorpori noves dades. ‘Possiblement, empitjorarem, però la utilitat d’aquesta eina és que ja anticipa cap on ens dirigim: la recessió. Jo, per descomptat, prefereixo aquesta mena d’informació basada en dades que no pas en meres suposicions tertulianes’, comenta el seu cap de comunicació, Pablo Fernández.

Però la dada més esperada era la de com veuen la situació els caps de compres de les empreses a tot el món, resumides als índexs PMI. Avui hem sabut la corresponent al sector serveis i la caiguda és espectacular. Segons la nota d’IHS Markit –el seu autor–, l’Índex d’Activitat Comercial va caure molt per sota del nivell d’absència de canvis (50,0), i es va situar al nivell 23,0, gairebé 30 punts per sota de l’índex 52,1 registrat al febrer. És una caiguda sense precedents. Segons el seu director, Paul Smith, ‘a hores d’ara, provar de quantificar la magnitud de la pandèmia i la durada en termes de caigudes en el PIB i l’ocupació és extremadament difícil, però en general hi ha una alta probabilitat que la severitat de la recessió en el segon trimestre superi tot allò que hem observat durant la forta recessió del 2008-2009’.

Un resum correcte i preocupant. En el cas de l’índex de la indústria manufacturera, la baixada és forta, però menys espectacular, encara que va caure fins al seu nivell més baix en gairebé set anys. Concretament, l’índex es va situar en 45,7, molt per sota del nivell 50,4 registrat al febrer, fet que assenyala un fort deteriorament de les condicions operatives. L’opinió del seu director també em sembla molt eloqüent: ‘Els fabricants no s’enfronten únicament a una ràpida disminució de les vendes a tot el món, sinó que també tenen problemes per a obtenir material per a treballar, perquè el termini mitjà de lliurament es va deteriorar fins al seu punt màxim en més de vint anys de recopilació de dades. Aquest resultat ressalta el caràcter singular de la situació, en què tant l’oferta com la demanda pateixen clarament.’

Aquest punt és molt important, perquè els retards en el subministrament acostumen a percebre’s com un senyal d’augment de la demanda, però en aquest moment els retards gairebé rècord són una indicació que les cadenes de subministrament mundials són delmades pel tancament de fàbriques a tot el món, com explica l’informe en referència a la situació de la zona euro. I continua amb un plantejament de futur poc encoratjador i diu que és probable que els tancaments d’empreses, els confinaments i el creixement de l’atur tinguin un impacte sense precedents en la despesa a tot el món, tot enfonsant la demanda d’una àmplia gamma de productes. Les excepcions seran els productors d’aliments i de productes farmacèutics, però en la resta de la indústria, hi ha grans sectors que podrien patir recessions mai vistes.

Vet aquí la primera impressió, basada en dades reals, corresponents als directors de compres, que són els qui tallen el bacallà en la marxa de les empreses i els qui han de filar més prim a l’hora de fer previsions, si bé, tot s’ha de dir, sempre miren de fer escenaris a la baixa per no quedar malament. No cal dir que aquesta primera impressió és negativa… Tot i que sempre va en funció de la durada de la crisi sanitària, no ho oblidem. Com més curta sigui, millor.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Així és la lluita contra rellotge pels respiradors que han de salvar les UCI
-CNN: La ciutat fortalesa que s’ha aillat del món (i també del coronavirus) (en anglès)
– Global News: Google publica dades d’ubicació de milers de milions per a mostrar si els confinaments pel coronavirus funcionen (en anglès)
– BBC: Quin serà l’últim lloc on arribarà el coronavirus? (en anglès)
– France Inter: Quan el coronavirus fa augmentar el negoci dels búnquers als Estats Units (en francès)
– The Guardian: Brasil: la por al coronavirus debilita la protecció de l’Amazones abans de la temporada d’incendis (en anglès)
– Le Monde: A l’Àfrica, el coronavirus posa en perill les elits dirigents (en francès)
– The Atlantic: Quatre mesures que mostren com el coronavirus està canviant el planeta (en anglès)
– APF: El coronavirus desferma una cursa despietada entre països per a aconseguir màscares (en castellà)
– Público: Covid-19: hi ha un indicador anomenat R0 que val molt (en portuguès)
– The Guardian: Tests de coronavirus: com alguns països van per davant de la resta (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

– Oriol Mitjà proposa als governs un pla de desconfinament gradual des del 13 d’abril
– Desintoxicació: Madrid té més pacients greus ingressats a les UCI que no pas Catalunya
– Google revela les dades de mobilitat que demostren com funciona el confinament per la Covid-19
– Identifiquen un fàrmac en fase clínica que bloca els efectes del coronavirus 2019
– El nombre d’altes al País Valencià supera per primera vegada al de les morts per la Covid-19
– ‘També tenim l’enemic a casa’: crítiques de familiars de presos polítics al Departament Justícia
– Jordi Sànchez demana a Justícia el tercer grau temporal per a poder fer el confinament a casa
– [CARTA] Torra denuncia a Bachelet les pressions del Suprem per evitar la llibertat dels presos
– Marcel Mauri: ‘No podem permetre que la por limiti les nostres accions’
– Els palmers, artesans que el coronavirus pot fer desaparèixer
– Gerard Plaza: ‘Si desmantellen l’atenció primària haurem perdut la guerra’
– Enric Badosa: ‘El nostre perjudici serà el benefici de moltes espècies’

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 1.087.374 casos confirmats i 58.392 morts. Del total de casos, 228.001 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 266.558 casos i 6.801 morts.
—Itàlia, amb 119.827 casos i 14.681 morts.
—L’estat espanyol, amb 117.710 casos i 10.935 morts.
—Alemanya, amb 90.964 casos i 1.234 morts.
—La Xina, amb 81.620 casos i 3.322 morts.
—L’estat francès hi ha 64.338 casos i 6.507 morts.

Als Països Catalans hi ha 33.296 casos i 3.120 morts.

—Al Principat, 24734 casos i 2508 morts (1274 casos i 173 morts més que no ahir).
—Al País Valencià, 6.624 casos i 511 morts (316 casos i 68 morts més que no ahir).
—A les Illes, 1.257 casos i 69 morts (53 casos i 12 morts més que no ahir).
—A Catalunya Nord, 242 casos i 16 morts (10 casos més que no ahir).
—A Andorra, 439 casos i 16 morts (11 casos i 1 mort més que no ahir).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món: quants casos n’hi ha?
– Tots els rumors sobre el coronavirus que no us heu de creure
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Quin efecte pot tenir en les embarassades i els seus nadons?
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
– Gossos i gats poden contreure o transmetre la Covid-19?
– ‘Coronavirus’ o ‘Covid-19’? Com n’hem de dir?

– Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
– Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

– Vegeu la informació de l’estat espanyol
– Vegeu la informació de l’estat francès
– Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)