29.06.2020 - 19:50
|
Actualització: 29.06.2020 - 19:53
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
La Xina s’ha vist obligada a confinar unes 400.000 persones al comtat d’Anxin, a la província d’Hebei, arran de la confirmació de gairebé una vintena de casos de la covid-19 relacionats amb el mercat majorista de Xinfadi (Pequín), epicentre del darrer rebrot. Les mesures són similars a les que es van aplicar a Wuhan a començament d’any. El govern xinès també ha aprovat l’ús d’un vaccí contra la covid-19 entre els militars, desenvolupat per l’Institut Científic Militar i la companyia biofarmacèutica xinesa CanSino Biologics.
El govern català ha donat més detalls sobre com serà el curs escolar vinent. Treballa amb la idea que sigui presencial i sense màscares i es destinarà una partida extraordinària de 370 milions d’euros per a incorporar 5.000 docents, per a elaborar un pla d’educació digital i per a polítiques per a afrontar la segregació escolar que encara no s’han concretat. Pel que fa als brots, a Castelló se n’ha detectat un amb 16 casos confirmats fins ara arran d’una celebració familiar durant Sant Joan.
Mentrestant, els estats de la Unió Europea exhaureixen el temps en la negociació per a reobrir les fronteres exteriors de l’espai Schengen dijous. Es permetrà de viatjar només entre els estats amb una situació epidemiològica estable i hi ha quinze estats finalistes després de dies de discussió, i de moment es mantindrà la frontera tancada amb els Estats Units, Rússia i el Brasil a causa de la forta presència i expansió del coronavirus 2019. La pandèmia continua avançant i ja ha causat mig milió de vides i ha contagiat més de deu milions de persones.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 10.329.850 casos confirmats i 506.066 morts. Del total de casos, 5.605.647 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.652.334 casos i 128.557 morts.
–El Brasil, amb 1.352.708 casos i 57.774 morts.
–Rússia, amb 641.156 casos i 9.166 morts.
–L’Índia, amb 566.886 casos i 16.899 morts.
–El Regne Unit, amb 311.965 casos i 43.575 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 296.050 casos i 28.346 morts.
*A l’estat francès hi ha 162.936 casos i 29.778 morts.
Als Països Catalans hi ha 93.159 casos, 57.337 altes i 14.340 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
–Al Principat, 71.430 casos, 39.588 altes i 12.554 morts (avui s’hi han afegit 64 casos i 3 morts)
–Al País Valencià, 18.252 casos, 14.728 altes i 1.473 morts (avui s’hi han afegit 4 casos nous de PCR i 22 altes)
–A les Illes, 2.309 casos amb PCR, 1.943 altes i 227 morts (avui s’hi han afegit 1 cas, 1 alta i 1 mort)
–A Catalunya Nord, 313 casos, 279 altes i 34 morts (sense variació)
–A Andorra, 855 casos, 799 altes i 52 morts (sense variació)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: ‘Andalusia, 4 – Catalunya, 1’
El primer pagament de l’ingrés mínim vital (IMV) es va fer divendres passat, tal com va confirmar el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, José Luis Escrivá. Va dir que els primers beneficiaris de la nova prestació serien famílies perceptores de prestacions per fill a càrrec, als quals aquest dret ‘els ha estat reconegut d’ofici’. És a dir, van cobrar l’ajuda sense d’haver-la haguda de sol·licitar. Unes 75.000 famílies van percebre la prestació en primer lloc, i, d’aquestes, la gran majoria eren monoparentals. També n’hi ha un 7% on viuen persones amb discapacitat. Amb tot, el ministre va assegurar que la Seguretat Social i el ministeri treballen per ampliar el nombre de beneficiaris tan de pressa com poden. Quan l’IMV funcioni a ple rendiment, va calcular que arribaria a unes 850.000 llars, amb un cost aproximat de 3.000 milions d’euros.
Cal recordar, a més, que la prestació es percebrà mensualment i en dotze pagues. Es pot demanar d’ençà del 15 de juny, tot i que, per a les sol·licituds presentades els tres primers mesos es concedirà amb efectes retroactius al primer de juny. Recordem també que per a poder accedir a aquesta prestació, els ingressos totals percebuts l’any anterior han de ser inferiors als llindars fixats de renda garantida. Això vol dir que en el cas d’una unitat de convivència conformada per dos adults i dos nens, el límit serà d’uns 10.500 euros.
Quan es va anunciar l’IMV, va rebre crítiques perquè s’havia promès que posaria fi a la pobresa del país. En aquestes línies ja vam dir que això era impossible, però que significava un ajut. Així mateix, es va criticar la forma de càlcul, que podia significar un menysteniment per a la gent menys afavorida de Catalunya.
Bé, ja en tenim les primeres dades. Evidentment, no són extrapolables al futur de l’IMV, quan ja s’hagi desenvolupat, però sí que ha estat una mica sorprenent el repartiment territorial que s’ha fet entre aquestes primeres 75.000 famílies, amb prestacions d’ofici: gairebé 26.000 són d’Andalusia. És a dir, que el 35% del total de l’estat ha anat a aquella comunitat. El País Valencià, en segon lloc, en rep un 12,5%. Segueix Madrid, amb el 10%, i després Catalunya, amb el 8%.
També és sorprenent de veure com, si baixem la unitat territorial a la província, la primera més afavorida es Madrid, amb gairebé 7.500 famílies, seguida de Sevilla, Cadis i València. En cinquè lloc hi ha Barcelona, amb 4.000 famílies, gairebé tantes com Alacant i Màlaga. Vistes així les xifres, no sembla que segueixin cap correlació amb cap de les variables que serien previsibles, però un primer cop d’ull sembla apuntar que les famílies menys afavorides d’Andalusia i Madrid serien les més beneficiades en aquest primer repartiment.
És massa aviat per a dir res? Si, sense dubte. Els mesos vinents veurem qui s’hi apunta, a l’IMV –sempre que reuneixi les condicions requerides–, d’on és i quin repartiment final se’n fa. Ja he assenyalat que un dels problemes per a més endavant pot ser la forma de càlcul, concretament en el concepte i quantificació del nivell de pobresa.
Seguint els criteris d’Eurostat, el llindar de risc de pobresa es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum. Diguem, per a qui no estigui gaire avesat amb els conceptes estatístics, que la mediana és el valor que, ordenant tots els individus de menor ingrés a major, en té la meitat a sobre i l’altra a sota. Per tant, el valor depèn del nivell de renda i de la manera com es distribueixi la renda entre la població. I cal afegir, perquè és molt important, que quan creixen els ingressos per persona, també augmenta el llindar de risc de pobresa. És a dir, a Madrid o a Catalunya hom pot ser qualificat de pobre amb un cert nivell d’ingressos, que si els tingués a Andalusia o Extremadura no ho seria.
I això per què és important? Doncs molt simple: aplicant el concepte d’Eurostat, els ingressos mitjans a tot l’estat són 11.412 euros per persona, mentre que a Catalunya són 13.338. Això significa que el llindar de la pobresa (el 60% de la mediana) és més alt aquí que en algunes altres comunitats. I, com ja acabem d’apuntar, això vol dir que els pobres de Catalunya o de Madrid són menys pobres (en termes monetaris, no pas reals, perquè són comunitats més cares) que els d’algunes altres comunitats. Però aquest aspecte corrector, que és clau, i que s’anomena paritat del poder adquisitiu, aquí no s’aplica, amb la qual cosa es penalitzen els pobres de les comunitats més riques. Segur que en coneixeu casos. Una persona de Terol, per exemple, ha viscut i ha treballat a Barcelona molts anys i quan s’ha jubilat ha tornat al poble amb la mateixa pensió, de la qual treu molt més suc, perquè la vida allà és molt més barata. Doncs això el mateix amb l’IMV.
Concretament, segons els càlculs que es fa l’INE per a tot l’estat, a Catalunya hi ha un 13,6% de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, és a dir, si fa no fa un milió de persones. Ara, segons els càlculs fets per l’Idescat, hi ha entorn d’un 20% de pobres, aplicant la mediana d’ingressos catalana en lloc de l’espanyola, la qual cosa fa pujar el nombre de persones en aquesta situació al milió i mig. Sense fer més elucubracions, aquest sol aspecte ens diu que l’aplicació de l’IMV deixa fora de joc mig milió de catalans que ho passen malament.
Caldrà veure què passa els mesos vinents, com ja he dit abans. Però de moment, a Andalusia hi ha hagut quatre vegades més de famílies que a Catalunya el primer mes. Per si voleu saber la diferència que hi ha entre els ingressos mitjans d’un català i un andalús és d’1,4 a 1. En definitiva, ara com ara, poc més es pot dir. Esperar i veure…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–South China Morning Post: La pandèmia del coronavirus entra en una segona onada? (en angès)
–Deutsche Welle: Té Berlín sota control la pandèmia del coronavirus? (en castellà)
–Vox: El nou augment de casos de coronavirus als Estats Units, explicat (en angès)
–Le Point: Un vaccí francès es provarà en persones a partir de juliol (en francès)
–The Local: La docència a l’aire lliure permet a Itàlia de reobrir les escoles amb seguretat? (en angès)
–Infobae: Persones dels sis continents proven vaccins contra la covid-19 (en castellà)
–The Guardian: ‘No apte per a un humà’: la covid-19 als camps de refugiats de Cox’s Bazar (en angès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Sense màscares i 5.000 professionals més: així serà la reobertura de les escoles de Catalunya al setembre
–Detectat un brot de covid-19 a Castelló amb setze casos arran d’una celebració durant Sant Joan
–Aquests són els quinze estats fora de la UE on es podria viatjar a partir de dimecres
–La Xina posa en quarantena unes quatre-centes mil persones a la regió de Hebei per la covid-19
–Els estats de la UE continuen negociant amb quins països reobriran fronteres l’1 de juliol
–Gilead posa preu al tractament de la covid-19 amb remdesivir: més de 2.000 euros
–La Xina aprova l’ús d’un vaccí contra la covid-19 entre els seus militars
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
