29.01.2021 - 19:50
|
Actualització: 29.01.2021 - 21:02
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El govern d’Andorra ha anunciat que avançava des d’avui mateix a la fase 2 del procés de vaccinació. La primera fase, en què s’han administrat 871 dosis, incloïa residents en centres sociosanitaris, professionals de la salut i persones amb discapacitat. En aquesta segona fase comencen a vaccinar-se els ciutadans de més edat i les persones amb un grau elevat de dependència. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha explicat que depenent dels vials disponibles s’aniria reduint l’edat. A Andorra, la Rt es manté estable (0,91) i aquesta setmana s’ha arribat als cent morts per la pandèmia.
L’Agència Europea del Medicament ha aprovat el vaccí d’AstraZeneca i ha publicat un contracte amb parts censurades, però un error ha acabat destapant aquests fragments. Avui hi ha hagut dues bones notícies més en relació amb la vaccinació. D’una banda, la farmacèutica suïssa Novartis ha acordat de produir el vaccí de Pfizer a Stein a partir de l’abril, cosa que ajudarà a accelerar la vaccinació. I d’una altra, Johnson & Johnson ha assegurat que el segon assaig clínic del seu vaccí fet als Estats Units havia donat com a resultat una eficàcia del 72%, i un 66% en els assaigs que s’han fet a Europa, l’Àfrica i l’Amèrica del Sud.
El gener ha estat un mes molt dur a tot el país. La pandèmia ha fet un nou salt endavant i l’anomenada tercera onada ha tornat a tensar el sistema sanitari, amb més ingressos, més pacients a les UCI i unes dades de morts molt elevades. A més, el procés de vaccinació ha estat lent i no s’assoliran els objectius prevists. Tanmateix, aquests darrers dies hi ha hagut algunes dades positives, com ara l’estabilització dels ingressats en hospitals. A Catalunya, on la Rt fa tres dies que baixa, ja fa dos dies que disminueixen els pacients ingressats; al País Valencià, quatre; i a les Illes s’han estancat. Avui el govern valencià ha prorrogat les restriccions vigents i ha decidit que s’haurà de portar màscara per a fer esport, mentre el secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon, s’ha mostrat favorable a ampliar dues setmanes més les mesures al Principat.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 821.921 casos, 24.495 morts i hi ha 1.536 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 102.326.311 casos confirmats i 2.206.300 morts. Del total de casos, 74.071.948 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 26.368.428 casos i 444.402 morts;
–L’Índia, amb 10.727.240 i 154.069 morts;
–El Brasil, amb 9.070.575 casos i 221.849 morts;
–Rússia, amb 3.813.048 casos i 72.185 morts;
–Regne Unit, amb 3.772.813 casos i 103.126 morts;
–L’estat francès, amb 3.130.629 casos i 74.800 morts.
–L’estat espanyol, amb 2.830.478 casos i 58.319 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: ‘Creix d’un 13% l’ocupació tecnològica a Catalunya el 2020’
“Les dades interanuals de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del 2020 a Catalunya no són bones, però l’augment de la població ocupada i activa de l’últim trimestre és un bri d’esperança.” Aquest va ser el titular del comentari que va fer ahir el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, sobre l’EPA del quart trimestre. I cal dir que té raó. Una baixada de l’ocupació de 138.000 persones i un augment dels desocupats de 132.000 no és un balanç engrescador, sobretot perquè aquesta xifra pot ser encara més alta, a causa de la gent afectada per un ERTO que no computa com a desocupada. L’esperança a què es refereix el conseller és, en part, decebedora, perquè es deu a l’augment de 17.000 ocupats en el quart trimestre, pràcticament tots en el sector serveis i a temps parcial.
La realitat és que, respecte del quart trimestre del 2019, l’ocupació ha disminuït d’un 4%, el mateix ritme de descens registrat el trimestre anterior; són, doncs, tres trimestres consecutius de davallada de l’ocupació a Catalunya. Per a clarificar una mica més la situació real, l’Observatori del Treball de la Generalitat aplica a la seva anàlisi un indicador complementari al de la població ocupada, que són les hores treballades, que en les circumstàncies actuals permet de copsar millor l’efecte total de la crisi sanitària sobre l’ocupació. I resulta que, en termes interanuals, les hores treballades setmanals per la població ocupada han disminuït més pronunciadament que l’ocupació (-7,3%, davant el -4%), tot i que la caiguda s’ha anat moderant, després d’haver registrat un descens del 29,8% el segon trimestre del 2020. Vol dir que estem una mica pitjor del que diuen les xifres, doncs.
Aquesta introducció era necessària per a valorar més el fet que l’ocupació en el sector de les TIC durant l’any ha crescut d’un 13,1% i que el seu pes en el volum total de treballadors a Catalunya, que era residual fa uns anys, ara ja representa gairebé el 4%, amb pràcticament 130.000 persones. Quin és el motiu? Parlo amb dues persones que en saben molt, d’això: Joan Romero, conseller delegat d’Acció, i Joan Ramon Barrera, president de la Fundació CTecno. I, segons que em diuen, resulta que la pandèmia és la clau.
“L’oferta tecnològica cobreix unes necessitats que s’han fet més paleses durant la pandèmia. La pandèmia ha forçat una transformació digital que no s’havia fet fins ara. Moltes empreses han hagut d’acomodar els seus sistemes per a permetre el treball des de casa; altres han vist urgent canviar la seva manera de vendre i han hagut de condicionar o crear el seu canal de vendes en línia, i fins i tot, la sanitat s’ha vist forçada a transformar la manera habitual de fer i aplicar la telemedicina. Són tres exemples. Això ha accelerat el procés de digitalització i moltes empreses que ofereixen serveis de tecnologia han vist créixer la demanda i han hagut d’ampliar plantilles”, m’explica Barrera.
Aquesta és la raó de la marxa a contracorrent del sector en l’ocupació. “De fet, ja fa temps que la tendència és a l’alça. Aquests últims anys s’han creat moltes empreses al sector. L’última dada que tenim és la del 2019 i ja eren 16.400. Durant el 2020 n’hauran estat moltes més, perquè la demanda ho ha requerit. Són empreses que donen solucions per al control remot i, al costat de companyies grans, hi ha un estol de pimes locals que treballen en la major part dels projectes que van apareixent. De fet, el percentatge més gran de start–ups que surten van lligades al món de les noves tecnologies”, comenta Joan Romero.
La part positiva de la pandèmia –si és que una tragèdia en pot tenir– és que ha accelerat la transformació digital de moltes empreses, lligant-les a nous conceptes de producció i de venda. Ara cal veure si el canvi és un fet puntual per a resoldre problemes urgents o ha obert els ulls a molta gent per afegir-se a la tendència. Tant Romero com Barrera es decanten per la segona possibilitat. Tots dos opinen que s’ha accelerat aquest nou camí, amb la pandèmia com a trist catalitzador.
Hi ha un fet important que cal tenir en compte. Moltes empreses catalanes del sector treballen aquí i han sortit amb èxit a l’estranger. “És un sector que té una demanda global que es multiplica i mantindrà el creixement de l’ocupació. És un dels sectors amb més garanties de futur ara per ara. De moment, el 2021 continuarà creixent”, diu Romero. I Barrera afegeix: “Barcelona i la seva àrea metropolitana no deixen de ser un pol d’atracció per a la inversió estrangera. Això fa que les empreses d’aquí necessitin cada vegada més talent i hagin de fitxar gent preparada. Necessiten sobretot tecnòlegs, com programadors, desenvolupadors, etc.”
Vet ací una sortida molt interessant per als joves que han de decidir el seu futur professional. Cal incentivar-los i engrescar-los perquè derivin els seus estudis cap a aquest terreny. Com més vagi, més empreses –i el país– els necessitaran. Romero insisteix en un dels punts febles d’aquest vessant dels estudis: les noies. “L’element femení ha d’incorporar el seu talent a la tasca. Necessitarem molta gent i, fins ara, a les noies els ha costat molt d’entrar en aquesta branca d’estudis. En canvi, les qui hi són demostren fer-ho molt bé. Hi ha una dada poc coneguda i molt interessant. L’ecosistema català de les start–ups tecnològiques, en el seu vessant de fundadors i cofundadors, és el primer d’Europa en nombre de dones al capdavant. Malauradament, encara és molt lluny de la paritat amb els homes. Però això hauria d’animar moltes noies a seguir aquest camí.”
L’EPA del quart trimestre aporta aquesta dada, que potser a molts els ha passat per alt, però que em sembla que és molt important que es difongui. Per una banda, com una realitat d’ocupació per al país i, per una altra, com a futur a seguir en el camp de la formació, perquè la necessitat hi és i el talent també. Cal que els ajudem, amb urgència, a trobar-se.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: El vot dels infectats i dels seus contactes: com es farà a Catalunya i com s’ha fet a la resta del món
–Swissinfo: Novartis acorda d’ajudar Pfizer-BioNTech a produir el vaccí contra la covid (en anglès)
–Franceinfo: Tres qüestions sobre els múltiples retards en els lliuraments dels vaccins a Europa (en francès)
–Vox: Johnson & Johnson aporta un altre vaccí a l’arsenal, i en una sola dosi (en anglès)
–Infobae: La nova variant del coronavirus sacseja Sud-àfrica amb una velocitat “aterridora” (en castellà)
–Euronews: “Ciutadans enfadats que odien el sistema”: per què els disturbis als Països Baixos van més enllà de la covid (en anglès)
–Deutsche Welle: Quina eficàcia tenen els vaccins xinesos? (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–El TSJC confirma definitivament que les eleccions seran el 14 de febrer
–Drons i quads per a evitar aglomeracions a les platges i controlar la xarxa viària
–Argimon, partidari de prorrogar el “gruix” de les restriccions més enllà del 7 de febrer
–La UE publica el contracte amb AstraZeneca, però en censura les parts més rellevants
–Johnson & Johnson diu que el seu vaccí d’una dosi funciona contra la covid
–L’estat espanyol tanca el 2020 amb una caiguda històrica del PIB
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Confinament municipal: puc sortir del meu municipi?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Pantalles facials, EPI i la possibilitat de proves d’antígens a les meses: com votarem el 14-F?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
