28.10.2020 - 19:50
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
S’acosta el cap de setmana i ni la Generalitat de Catalunya ni la Generalitat Valenciana encara no ha anunciat quines són les noves mesures que es preveuen contra la covid-19. Ahir, el Departament de Salut va dir que hi hauria restriccions perquè la situació era ‘insostenible’, amb el creixement del nombre de casos, de la taxa de positivitat i dels ingressos hospitalaris. El consell de Protecció Civil té previst de reunir-se, Salut no ha donat més detalls sobre les mesures que pot decretar, si bé alguns mitjans parlen d’un confinament perimetral dels municipis, com el que ha fet el País Basc, una decisió que el govern pot prendre en el marc de l’estat d’alarma sense haver de demanar autorització al govern espanyol ni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Al País Valencià, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat que aviat podria haver-hi més restriccions als municipis més castigats per la pandèmia, i no es descarta el confinament perimetral. Al sud, els dinou nuclis de població del Carxe ja estan confinats perimetralment després de la decisió del govern de Múrcia. A Andorra, el govern ha anunciat noves mesures. El teletreball hi serà obligatori, les reunions i trobades socials hi resten limitades a dues persones –excepte els nuclis convivents– i s’hi prohibeix la venda d’alcohol a partir de les nou del vespre.
Divendres, farà dues setmanes del tancament de bars i restaurants a Catalunya, a més dels centres d’estètica. El govern va admetre que aquesta mesura, probablement, s’allargaria. A Alemanya, el govern ha decidit de tancar bars i restaurants durant un mes per mirar de controlar la segona onada. Avui hi ha hagut dades positives: el risc de rebrot ha baixat 47 punts, fins als 840, i també ha disminuït la velocitat de propagació (Rt), que passa d’1,52 a 1,38. Aquest podria ser un efecte directe de les restriccions que van aplicar-se al sector de la restauració, però caldrà esperar uns dies més per constatar que la mesura ha estat realment efectiva.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 298.308 casos per PCR, 115.096 altes i 16.191 morts i hi ha 625 pacients a les UCI:
–Principat: avui hi ha 4.672 nous casos, 38 morts i 398 pacients a les UCI (en total, 216.945 casos per PCR, 40.948 altes i 13.896 morts);
–País Valencià, avui hi ha 1.606 nous casos, 822 altes, 7 morts i 158 pacients a les UCI (en total, 58.596 casos per PCR, 56.343 altes i 1.801 morts);
–Illes, avui hi ha 245 nous casos, 151 altes i 49 pacients a les UCI (en total,17.849 casos per PCR, 14.378 altes i 366 morts);
–Catalunya Nord, avui no s’hi han afegit noves dades i hi ha 12 pacients a les UCI (en total, 401 casos, 283 altes i 56 morts);
–Andorra, avui hi ha 107 nous casos, 115 altes i 8 pacients a les UCI (en total, 4.410 casos, 3.029 altes i 72 morts).
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 44.545.799 confirmats i 1.175,945 morts. Del total de casos, 32.580.138 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 9.059.090 casos i 232.408 morts;
–L’Índia, amb 8.017.802 casos i 120.294 morts;
–El Brasil, amb 5.445.475 casos i 158.101 morts;
–Rússia, amb 1.563.976 casos i 26.935 morts;
-Estat francès, amb 1.198.695 casos i 35.541 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 1.194.681 casos i 35.466 morts.
La píndola de Jordi Goula: ‘Quants fons europeus vindran a les pimes catalanes?’
Potser és moment de fer una mica de memòria sobre la injecció de diners més gran que mai haurà arribat a l’estat espanyol d’Europa estant. Dels 140.000 milions d’euros destinats a Espanya pel Fons de Recuperació Europeu, 72.700 milions hi arribaran en transferències (ajudes directes), segons càlculs de govern de Sánchez. La resta, 67.300 milions, serà en préstecs, si bé Madrid, ara com ara, sembla que els vol deixar de banda. Al seu torn, aquests 72.700 milions sembla que s’articularan en dos instruments que canalitzaran els recursos.
Per una banda, hi haurà el Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència, que té la finalitat de donar suport a la inversió i les reformes dels estats per facilitar que es recuperin i que puguin afrontar la transició ecològica i digital; aquest mecanisme acapara 59.000 milions. I, per una altra banda, l’anomenat REACT-EU, un fons estructural per a cobrir despeses extraordinàries derivades de la covid-19, per a donar suport als serveis sanitaris, a les polítiques actives d’ocupació, als serveis socials… L’estat espanyol rebrà 12.400 milions d’aquest fons, dels quals uns 10.000 milions es destinaran a les comunitats autònomes i la part restant s’enviarà al Ministeri de Sanitat perquè pugui repartir-lo entre les comunitats per a adquirir vaccins, reforçar l’atenció primària i renovar el material sanitari. Aquests diners s’aniran lliurant entre el 2021 i el 2023.
És curiós que, ara com ara, encara no hi hagi un protocol que concreti la manera com les empreses poden optar a demanar aquests fons. Tan sols sabem que les companyies interessades hauran de presentar projectes o plans, segons les convocatòries que facin els ministeris, com s’afirma al Pla de Recuperació i Resiliència, publicat pel govern espanyol el proppassat dia 7.
Per anar fent caliu, abans-d’ahir a Madrid, dins la conferència de presidents autonòmics, es va fer una sessió tècnica en què va participar el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. Una de les coses que es van constatar a la reunió és que, malgrat el compromís de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leynden, de situar les regions i les ciutats al centre del programa anomenat Next Generation EU, serà l’estat espanyol que centralitzarà els recursos i en decidirà la distribució. I com serà aquesta distribució? Com quedaran les pimes? ‘La Comissió ens ha dit que el pes de les pimes es deixarà a consideració de cada estat, i a hores d’ara encara no sabem res del pla que prepara l’estat espanyol’, va comentar el conseller.
La preocupació, és clar, és que les pimes puguin quedar arraconades del mannà europeu i el rebin els de sempre. I la por té un fonament, perquè el paper que hi tindran les comunitats autònomes serà secundari, com van respondre els representants de la Comissió a una pregunta explícita de Tremosa, quan van certificar que els estats seran els seus interlocutors. ‘No hi haurà un procés competitiu, obert i transparent com el que regeix en els altres fons europeus, i això és una mala notícia per a Catalunya’, va constatar el conseller. Ve’t aquí un interrogant important que no afecta tan sols Catalunya sinó també les pimes del País Valencià, les Illes i totes les altres comunitats. Això sí, el president Pedro Sánchez va anunciar als presidents autonòmics que seran els governs respectius els encarregats d’executar directament més del 50% dels projectes del Pla de Recuperació. Veurem com s’articula aquesta promesa.
Que l’estat espanyol utilitzi íntegrament els 140.000 milions d’euros –és a dir, també els crèdits– que les institucions europees posen a la seva disposició és absolutament necessari, segons el conseller. Com també ho és que es garanteixi que els diners es destinen a finançar ‘projectes concrets i no despesa corrent’. La Comissió Europea ha assegurat que els pagaments que es facin aniran condicionats a objectius. Això tranquil·litza una mica.
De totes maneres, s’ha de saber la lletra petita. El 30 d’abril és la data límit per a presentar els projectes a Brussel·les, però la resta són paraules. He preguntat a Berta Pérez, responsable de projectes europeus de la Cambra, quin moviment veu entre els empresaris per a presentar projectes. Em diu que el mes vinent la Cambra farà una comunicació per aclarir a les empreses tot allò que es pugui saber fins llavors. ‘Fins ara tenim informació genèrica, però cap indici sobre els detalls. No sabem ni per quins canals el govern de Madrid pensa fer arribar aquest 50% dels recursos que han dit que destinaran a les comunitats autònomes. Quant als empresaris, comencen a preguntar, però l’únic que podem fer nosaltres, ara com ara, és avaluar els projectes que ens presenten i establir si entren en el marc definit per la CE’, diu Pérez.
En definitiva, sembla prou clar que l’estat té una gran oportunitat de fer les coses d’una manera diferent de com ens té acostumats. Veurem si l’aprofita. Però és bo que Catalunya s’avanci tant com pugui i faci bé els deures –encara que hagin de passar per Madrid–, perquè sembla que allà, si més no fins ara, no hi ha tanta pressa.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Clara Prats: ‘Un tancament de dues setmanes és una opció a valorar molt seriosament’
–Deutsche Welle: Alemanya imposa un mes de confinament parcial
–Time: Poc reconeixement i menys retribució: aquestes treballadores sanitàries són la primera defensa de l’Índia rural contra la covid (en anglès)
–Franceinfo: Per què és probable que la segona onada epidèmica sigui pitjor que la primera? (en francès)
–BBC: Els estranys ingredients que es troben als vaccins (en anglès)
–La Repubblica: Covid, nous paràmetres per a calcular com viatja el virus (en italià)
–The Straits Times: El transport públic és considerat el principal responsable de l’augment del coronavirus a Itàlia (en anglès)
–South China Morning Post: Kaixgar es confina mentre les autoritats sanitàries analitzen 4,7 milions de proves de la covid (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Noves mesures a Andorra: teletreball obligatori, reunions de dues persones i venta d’alcohol prohibida passades les nou del vespre
–Ximo Puig avança que en les pròximes hores podrien prendre’s mesures més restrictives en alguns municipis
–Múrcia aplica el confinament perimetral al Carxe
–Els brots de covid dels hospitals de Tortosa, Jesús i Amposta afecten una cinquantena d’usuaris i professionals
–Alemanya tancarà bars i restaurants durant un mes a partir del dilluns pels rebrots
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
