28.04.2021 - 19:50
|
Actualització: 28.04.2021 - 19:58
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El vaccí de Pfizer comença a perdre eficàcia a partir del sisè mes de la segona dosi, segons el cofundador de BioNTech, i, per tant caldrà que se n’administri encara una altra, al cap de nou o dotze mesos per garantir la immunitat de la població. A banda, Ugur Sahin també preveu que anualment caldrà vaccinar la població amb una dosi de recordatori.
Mentre arreu d’Europa continua essent molt criticada l’opció de Brussel·les per Pfizer en detriment d’AstraZeneca i Janssen, dos vaccins contrastadament segurs i eficaços, el patró sobre la separació més convenient entre dosis continua essent origen de disputes al Principat. Ahir, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va tornar a demanar al Ministeri de Sanitat espanyol d’eixamplar aquesta separació de tres setmanes a vuit, quan Carolina Darias s’hi havia negat. Argimon va recordar que, segons dades del ministeri, inocular la segona dosi al cap de dos mesos en lloc de tres setmanes evitaria un 26% de les infeccions, un 31% dels ingressos i un 32% de les morts. Justament, l’espanyolisme ha engegat una campanya contra Argimon, que ahir va criticar públicament l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obliga el Departament de Salut a vaccinar immediatament als agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil.
Els metges alerten que el perfil dels malalts de covid que acaben a l’UCI va canviant: són més joves, perquè els grups d’edat més avançada ja són en bona part vaccinats, i s’agreugen més de pressa, probablement arran de les noves variants del virus. Sobre això, l’Organització Mundial de la Salut ha indicat que la nova variant apareguda a l’Índia pot ser més contagiosa i resistent a tractaments i vaccins. De moment, les autoritats no han informat de cap cas al nostre país. A l’Hospital del Mar, prop del 30% dels malalts de coronavirus que hi ha ingressats són a l’UCI, un 10% més que aquests últims mesos. I a l’hospital de la Vall d’Hebron alerten que l’edat mitjana ara és a la franja de 50-60 anys i abans era a la de 60-70, i preveuen que d’ací a ben poques setmanes encara baixarà més, i se situarà a 40-50.
Per una altra banda, Alemanya, l’estat francès, Itàlia i l’estat espanyol han reclamat de prémer l’accelerador del pla de recuperació europeu. En una declaració conjunta, els ministres de finances dels quatre estats han instat els vint-i-set a presentar els plans de reformes i ratificar el fons de recuperació “tan aviat com sigui possible”. Finalment, la justícia belga ha convocat AstraZeneca i la Comissió Europea el 26 de maig a una nova vista pel litigi dels vaccins contra la covid-19, arran de la denúncia de la Comissió argüint incompliments de la companyia.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 1.060.416 casos, 30.362 morts i hi ha 614 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
A tot el món, les darreres xifres són de 149.803.008 casos confirmats i 3.155.048 morts. Del total de casos, 127.373.478 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 32.932.608 casos i 587.498 morts;
–L’Índia, amb 18.213.192 casos i 202.503 morts;
–El Brasil, amb 14.446.541 i 395.324 morts;
–L’estat francès, amb 5.534.313 casos i 103.603 morts;
–Rússia, amb 4.787.273 casos i 109.367 morts.
–A l’estat espanyol hi ha 3.504.799 casos i 77.943 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: “L’abril accelera el ritme molt positiu registrat al març”
L’activitat del mes de març al sector manufacturer va trencar els mals resultats del gener i el febrer i va tirar cap amunt amb força. Ara, les dades de l’avanç de l’índex dels directors de compres (PMI) corresponents a l’abril mantenen aquesta tendència positiva. Ve’t aquí una bona notícia que ens arriba de la zona euro. Segons que diu l’informe de la consultora IHS Markit, l’activitat empresarial a l’eurozona creix encara més a l’abril, perquè el ritme s’ha accelerat fins a assolir un màxim des del juliol de l’any passat. El motiu és que l’expansió rècord de la producció manufacturera ha anat acompanyada d’un retorn simultani del sector serveis a la zona de creixement, per primera vegada d’ençà de l’agost del 2020. Així doncs, si la setmana vinent es confirma amb les dades definitives, tenim davant una doble bona notícia, perquè els serveis (alguns, és clar) també comencen a veure la llum. El fet cert és que l’activitat total ha augmentat durant dos mesos seguits, després de quatre mesos de declivi.
Però anem a pams. És important de comprovar que la producció manufacturera creix a l’abril per desè mes consecutiu, i s’expandeix a un ritme mai superat en dues dècades –d’ençà que es fa l’estudi. I hi té molt a veure Alemanya, que ha impulsat el repunt manufacturer. Tot i que ha frenat un pèl la taxa de creixement en comparació amb la màxima històrica registrada al març, es manté al segon millor nivell observat. El creixement de la producció industrial també s’ha alentit lleugerament a França, tot i que ha continuat essent el segon millor mes dels tres últims anys. Mentrestant, a la resta de la regió, en conjunt, s’ha registrat un creixement rècord de la producció manufacturera.
Em sembla especialment important la primera impressió sobre la marxa dels serveis, malgrat les noves mesures per a contenir la propagació de la covid-19 en molts estats membres. De fet, s’ha registrat la primera expansió de l’activitat dels serveis des de l’agost de l’any passat, malgrat que el creixement ha estat molt modest. És obvi que són tan sols alguns dels serveis, que malauradament, l’informe no detalla.
Les expectatives de futur també han millorat: han augmentat fins al punt més alt d’ençà que hi ha dades comparables (a mitjan 2012). Malgrat que el sentiment ha estat lleugerament menys optimista a Alemanya, s’ha mantingut a un nivell acostat a la màxima de l’estudi, registrada el mes passat. Al contrari, les empreses de França i la resta de la zona, en conjunt, s’han mostrat més optimistes i han arribat a nivells sense precedents, en correlació amb les esperances que hi ha entorn de la lluita contra el virus.
El punt més fosc d’aquesta repuntada el trobem en els preus. I ja fa uns quants mesos que dura. El retorn al creixement ha anat acompanyat d’un nou augment de les pressions inflacionistes a mesura que la demanda es va intensificant i els costs van augmentant. El report calcula que els preus mitjans pagats al sector manufacturer i al sector serveis, en conjunt, han augmentat al nivell més accentuat d’aquests últims deu anys. La inflació dels preus de venda al sector industrial s’ha accelerat, doncs, fins a un nou màxim de deu anys, vinculat sovint amb l’escassetat d’oferta. Per una altra banda, els terminis de lliurament dels proveïdors s’han allargat fins a tocar el màxim dels vint-i-tres anys d’història de l’estudi.
De fet, l’índex de preus de productes industrials del mes de març de Catalunya, que va fer públic l’IDESCAT dilluns, ja ens alertava del fet que assenyala l’estudi, amb un augment d’un 4,1% interanual, el percentatge més alt des del setembre del 2018 (6,3% a l’estat espanyol). Per divisions industrials, els creixements interanuals més grans de preus es van registrar a la metal·lúrgia, la fabricació de productes bàsics de ferro, l’acer i els ferroaliatges (25,4%) i a les indústries químiques (11,1%).
Per a qui no estigui familiaritzat amb la nomenclatura estatística, recordem que l’índex de preus industrials (IPRI) és un indicador conjuntural que mesura l’evolució mensual dels preus dels productes industrials fabricats i venuts al mercat interior en la primera etapa de comercialització. L’IPRI recull, doncs, els preus de venda a la sortida de fàbrica obtinguts pels establiments industrials en les transaccions que efectuen, excloent-ne les despeses de transport i comercialització i l’IVA facturat.
Fonts del sector químic em comenten que es troben en una situació inflacionària important, fruit de les conseqüències de la pandèmia. “És la tempesta perfecta, perquè hi conflueixen un seguit de factors tots alhora”, em diuen. En el fons és un problema d’escassetat d’oferta en contra de la forta i sobtada demanda que ha motivat la sortida de la Xina i alguns altres països asiàtics de la pandèmia. Per una altra banda, no hi ha tants vaixells en funcionament i els nolis del transport han pujat molt.
Quant al metall, parlo amb Natàlia Ortega, secretària general del CEAM, que em diu que l’augment de preus industrials de la metal·lúrgia aquests últims mesos és conseqüència “d’un increment molt notable dels costos de les primeres matèries metàl·liques”. I per què pugen?, demano. “Aquesta pujada dels preus de les primeres matèries és el resultat de la pressió que causa un repunt de la demanda, especialment intens en algunes àrees, com ara la Xina, i una millora de les expectatives d’evolució de l’economia els mesos vinents. Aquesta previsió de reactivació, en gran part, va lligada a l’aplicació de grans programes d’estímul, per exemple, mitjançant la construcció d’infrastructures. Sobre això, cal apuntar l’anunci recent de nous paquets destinats a la recuperació de l’economia per part dels Estats Units.” I afegeix que entre els materials metàl·lics en què hi ha un augment ràpid de preus, es destaca l’acer, el zinc, el coure i l’alumini.
En definitiva, tot esperant les dades definitives de l’índex, retinguem que l’abril és, ara com ara, un altre mes positiu, amb una clara millora de les expectatives empresarials. Si aconseguim de doblegar la pandèmia, el final del túnel ja és més a la vora.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Per què l’Índia ha superat de sobte els Estats Units i el Brasil com el país més colpit per la covid-19?
–Asia Times: La covid-19 exacerba les males decisions de Corea del Nord (en anglès)
–Le Monde: Quines són les vies terapèutiques per a tractar la covid-19? (en francès)
–Politico: La diplomàcia de Pequín és més eficaç que no els seus vaccins (en anglès)
–La Nación: La pastilla de Pfizer contra el coronavirus podria ser a punt abans de final d’any (en castellà)
–Franceinfo: Menys d’AstraZeneca i Janssen, més de Pfizer: vegeu en un gif l’evolució de les previsions de lliurament de vaccins (en francès)
–BBC: Per què la crisi la covid de l’Índia és important per a tot el món (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–El cofundador de BioNTech diu que caldrà una tercera dosi del vaccí contra la covid
–Ciutadans i policies espanyols instiguen una campanya contra Argimon
–La justícia belga convoca AstraZeneca i la Comissió Europea a una nova vista el 26 de maig
–Alemanya, França, Itàlia i Espanya reclamen d’accelerar el pla de recuperació europeu
–L’Hospital del Mar detecta que els pacients d’UCI són més joves i s’agreugen més de pressa
–La covid precipita el tancament del mític American Bar de Maó
–L’OMS adverteix que la variant índia pot ser més contagiosa i resistent a tractaments i vaccins
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les restriccions al País Valencià?
–Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
