28.04.2020 - 21:50
|
Actualització: 29.04.2020 - 09:34
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat avui una proposta de franges horàries –podeu consultar-les ací– per al desconfinament progressiu de la població. El document va ser enviat ahir al govern espanyol, que aquesta tarda ha comparegut per a explicar el seu pla. Un pla centralitzat en què no s’estableixen franges horàries i que imposa les províncies com a unitat de desconfinament, una possibilitat que el govern català ja havia demanat que no s’utilitzés.
La realitat és que a cap dels Països Catalans les províncies no existeixen a l’efecte de la gestió dels problemes sanitaris, tal com explica Vicent Partal a l’editorial. Els departaments sanitaris no comparteixen les fronteres de les províncies i les realitats poden ser molt diferents, fet que pot posar en risc zones amb poca incidència. El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha criticat el pla de la Moncloa perquè renuncia a adaptar el desconfinament a les àrees sanitàries.
No han escoltat res. La “coordinació” és centralització i menyspreu a tot el que hem argumentat. Catalunya torna a 1833, a Lérida, Gerona, Tarragona i Barcelona. Tota l’experiència de gestió de la sanitat a Catalunya per regions i àrees sanitàries, a la paperera. Un greu error https://t.co/fFmiRfUGhP
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) April 28, 2020
Avui també s’han sabut les primeres dades de desocupació d’ençà que començà la pandèmia. En recullen només parcialment els efectes perquè no s’hi comptabilitzen els ERTO, perquè els treballadors afectats per aquests expedients es consideren ocupats mentre la suspensió de la feina sigui inferior a tres mesos. Amb tot, les dades comencen a apuntar un daltabaix al mercat laboral.
En clau positiva, un equip de l’Hospital del Mar ha encapçalat un projecte per a desenvolupar una nova eina d’intel·ligència artificial que doni suport als metges d’urgències en el diagnòstic dels pacients amb Covid-19. S’incorporaran al sistema informàtic del centre i permetran d’obtenir una orientació diagnòstica immediata a partir de radiografies de tòrax.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 3.110.702 casos confirmats i 215.231 morts. Del total de casos, 944.605 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.022.265 casos i 57.862 morts.
—L’estat espanyol, amb 232.128 casos i 23.822 morts.
—Itàlia, amb 201.505 casos i 27.359 morts.
—L’estat francès, amb 168.935 casos i 23.660 morts.
—Regne Unit, amb 161.145 casos i 21.678 morts.
Als Països Catalans hi ha 66.325 casos, 37.816 altes i 11.531 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 51.672 casos, 29.574 altes i 10.073 morts (1510 casos, 640 altes i 150 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 11.666 casos, 6.423 altes i 1.206 morts (254 casos, 106 altes i 12 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.940 casos, 1.166 altes i 181 morts (18 casos, 30 altes i 2 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 304 casos, 255 altes i 30 morts (2 casos, 3 altes i 1 mort més que no ahir)
—A Andorra, 743 casos, 398 altes i 41 morts (13 altes i 1 mort més que no ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
L’editorial de Vicent Partal
‘I en províncies sí que hi entén, el virus?‘
La píndola de Jordi Goula: Els afectats pels ERTO superen d’un 70% els desocupats
La notícia del dia era avui la publicació de l’Enquesta de Població Activa de l’estat espanyol (EPA). I com era previsible –i avançàvem ja a la píndola d’ahir– ha aportat molt poc sobre la situació real d’aquests dies al mercat laboral. La dada més esperada, la caiguda de l’ocupació en el primer trimestre, ha estat de 285.000 persones a tot l’estat espanyol i de 27.000 a Catalunya, que representen un 1,4% i un 0,8%, respectivament, de davallada respecte del trimestre anterior. Una baixada important, però molt petita si pensem en la realitat que tenim al voltant i de què es fa ressò l’INE quan explica la metodologia i els problemes que implica el càlcul en aquest trimestre especial per la pandèmia i l’estat d’alarma, en una nota addicional.
No deixa de ser curiós que la informació difosa per la major part de mitjans de comunicació passi per alt la lletra petita de l’INE, i atribueixi aquestes xifres als efectes de la Covid-19. Perquè això no és ben bé així. Els 27.000 ocupats menys que surten a Catalunya, per exemple, són la diferència entre la mitjana d’ocupats del quart trimestre del 2019 i del primer d’enguany, que és molt diferent, perquè el resultat final incorpora només una petita part d’allò que es deriva de les setmanes de confinament per la pandèmia. De totes maneres, és fàcil de caure en el parany: l’EPA d’aquest trimestre és molt complicada d’analitzar, perquè cal partir de la base que només apunta a conclusions aproximades o orientatives… i encara no sempre.
L’altra dada interessant, i també molt allunyada de la realitat, és la taxa de desocupació. A tot l’estat espanyol, la taxa és del 14,4%, amb un augment de 0,6% respecte del trimestre anterior i amb una baixa de 0,3% si la comparem amb el mateix trimestre del 2019. Una diferència, aquesta última, realment insòlita, si comparem la situació real d’avui amb la de l’any passat. A Catalunya la taxa és del 10,66% i la de quart trimestre del 2019 era de 10,45%, una pujada tan petita que tampoc no té solta ni volta. Una de les raons és la que he exposat al paràgraf anterior, quan he parlat de l’ocupació, i té a veure amb el sistema de càlcul. Com es pot explicar raonadament, per exemple, que el primer trimestre el volum de la desocupació a Catalunya hagi crescut només de 5.800 persones? O que la xifra de desocupats hagi baixat d’un 8% respecte del primer trimestre de l’any passat?
Cal sortir d’aquest parany de la manera de tractar aquestes dades per l’EPA, que no treu cap a res. Hem de partir d’un fet clau i real, el tractament estatístic dels afectats pels ERTO, que no compten com a desocupats, perquè ‘els afectats per expedients de regulació d’ocupació es consideren ocupats mentre la suspensió de la seva feina sigui inferior a tres mesos’, però tampoc no treballen. Són ocupats sense feina o desocupats temporals, una categoria imaginària que, evidentment, no entra en les definicions de l’EPA. El cas és que a tot l’estat espanyol la xifra dels qui es troben en aquesta situació balla entre 3,3 milions –segons la suma que fan les comunitats autònomes– i 4 milions que estima el Ministeri de Treball espanyol. La diferència rau –segons el ministeri– en les empreses amb seu a més d’una comunitat. A Catalunya ara com ara, sabem que són gairebé 700.000.
Segons aquestes xifres, doncs, a l’estat espanyol hi ha uns 7,3 milions de persones actives que avui no treballen –per raons diferents– i a Catalunya són 1,1 milions. Si calculéssim una taxa de ‘persones sense feina’ –desocupats més afectats pels ERTO– sobre la població activa, és a dir, una mena de taxa de desocupació –comparable a l’oficial– més aproximada a la realitat d’avui, a l’estat espanyol aquesta taxa seria del 32% i a Catalunya, del 29%. Evidentment, és una taxa escadussera, perquè quan es normalitzi la situació hi haurà una part d’afectats pels ERTO que tornaran a la feina i una part que no. Serà llavors quan podrem saber la taxa de desocupació real que tenim al país.
Em sembla interessant de ressaltar la importància que tenen els afectats pels ERTO a Catalunya respecte del total de la població activa, que són més que a la resta de l’estat. Els afectats per expedients a Catalunya són el 18,3% de la població activa, mentre a la resta de l’estat espanyol –sense comptar Catalunya– és del 17,1%. Fent el mateix càlcul, a l’estat espanyol menys Catalunya, el nombre d’afectats pels ERTO són un 13% més que els desocupats segons l’EPA. En canvi, a Catalunya, els afectats pels expedients són un 70% més que els desocupats de l’EPA. Vet aquí una de les conseqüències de la diferent estructura de l’activitat econòmica a Catalunya respecte de la resta de l’estat i que, no cal dir, representa un risc molt superior que anirem comprovant a mesura que es vagi recuperant la normalitat i es vegi la resolució final dels ERTO, quant a retorn efectiu a la feina.
Em sembla que aquest és el punt clau de l’EPA d’aquest trimestre i ens ha de posar en guàrdia sobre la manera de fer la transició cap a la normalitat a Catalunya. L’objectiu ha de ser que la xifra de llocs de feina perduts pels expedients finalment sigui mínima. Aquest fet diferencial amb la resta de l’estat espanyol em sembla un argument addicional i de molt pes perquè el desconfinament es pugui fer des d’aquí. Cal analitzar a fons tots els ERTO per a poder triar bé les polítiques a seguir i no equivocar-nos. Ens hi juguem molt. El problema és que, a l’hora de la veritat, no disposem de poder de decisió ni de diners per a aplicar-lo. Sí, ja ho veieu, sempre acabem en el mateix punt…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
-VilaWeb: Del cor als ronyons: quins altres òrgans pot afectar la Covid-19?
– CNN: L’estratègia contra la Covid-19 de Suècia ha tingut èxit o ha fracassat? (en anglès)
– France Inter: Per què els infants resisteixen al coronavirus? (en francès)
– Times of Malta: Àustria flexibilitza encara més les mesures de confinament (en anglès)
– Nòs Diario: Europa aplica desconfinaments a diferents velocitats (en gallec)
– Politico: La revolta dels cabells blancs (en anglès)
– BBC: Com la contaminació de l’aire agreuja la Covid-19 (en anglès)
– Corriere ella Sera: Alemanya, la taxa d’infecció augmenta: dutxa freda sobre la reactivació (en italià)
– DW: Com Àfrica s’està preparant per a l’impacte de la pandèmia (en anglès)
– RTÉ: Què hauria passat si el coronavirus s’hagués propagat el 1999? (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– Antoni Abad: ‘Les mesures econòmiques de l’estat espanyol són ridícules i irracionals comparades amb les europees’
– L’EPA apunta el daltabaix al mercat laboral per la pandèmia, especialment a les Illes
– Moncloa nega haver inflat la xifra de proves de la Covid-19 que ha enviat a l’OCDE
– Només el 14% dels casos de Covid-19 al País Valencià ingressen a l’hospital
– Una nova eina de l’Hospital del Mar facilita el diagnòstic de la Covid-19 a partir de radiografies de tòrax
– Mitjà desmunta amb un enllaç les excuses de Duque per a no fer proves a tothom amb símptomes
– Jocs d’estar per casa (11): el joc d’inducció Eleusis
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
