27.09.2021 - 19:50
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Avui, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha anunciat una flexibilització de les mesures contra la covid-19. Demà se suspendran totes les restriccions que afectaven cinemes, teatres, auditoris i biblioteques, a més de les del comerç. Quant a l’hostaleria i el lleure nocturn, el govern ha anunciat que el límit de cabuda als espais interiors s’augmentaria fins al 75%. A bars i restaurants, cada establiment tancarà segons l’horari de la seva llicència, i els locals de lleure nocturn podran tenir obert fins a les cinc de la matinada. Les discoteques també podran permetre el ball a zones pre-assignades. Puig ha tornat a remarcar que voldria que s’implantés el passaport covid en el lleure nocturn i els festivals. Així mateix, ha anunciat que demà tancarien els punts de vaccinació en massa, després del gran èxit del pla de vaccinació. Segons que ha dit, un 87% dels més grans de dotze anys han estat completament vaccinats.
Sobre els serveis públics, Puig ha dit que el 4 d’octubre es recuperaria plenament l‘atenció sanitària primària presencial, però qui ho vulgui podrà mantenir l’atenció telemàtica.
El govern de les Illes també ha anunciat un relaxament de les mesures anticovid amb la incògnita de les discoteques, segons què decideixi el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). El consell de govern ha demanat autorització al tribunal per requerir el certificat covid a l’entrada dels establiments del lleure nocturn. Si es permet, es reobririen amb una cabuda màxima del 75%, amb l’obligació de consumir begudes en una taula i de dur màscara per a entrar a la zona de ball. Com al País Valencià, les discoteques podrien tancar a les 5.00, per bé que els municipis podrien convenir de tancar més aviat. Si el tribunal no ho avala, dilluns s’acordaran noves mesures, que entraran en vigor el dia 8 d’octubre. El portaveu del govern, Iago Negueruela, també ha anunciat que la restauració ampliaria la cabuda interior del 50% al 75% i que s’eliminaria el límit de comensals per taula. A l’hostaleria el límit de cabuda també passa a ser del 75% i la màscara continua essent obligatòria mentre no es begui ni es mengi.
A Catalunya es va avançant en la tercera dosi a les residències de gent gran. Avui el Departament de Salut ha anunciat que ja l’havien posada a totes les residències de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i l’Aran.
A Catalunya Nord, a partir del 15 d’octubre caldrà presentar el certificat covid per obtenir una prova d’antígens gratuïta a les farmàcies. Qui tingui símptomes i no s’hagi vaccinat, té dues possibilitats: o bé anar a un centre mèdic per aconseguir una prova gratuïta, o bé fer-se-la bo i pagant. Amb aquesta mesura, es vol fer una crida als ciutadans que encara no han rebut el vaccí contra la covid-19.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans s’han registrat 1.569.984 casos i 33.157 morts, i actualment hi ha 268 pacients a les UCI.
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
A tot el món, les darreres xifres són de 232.779.878 casos confirmats i 4.764.608 morts. Del total de casos, 209.439.072 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 43.756.726 casos i 706.393 morts;
–L’Índia, amb 33.694.940 casos i 447.362 morts;
–El Brasil, amb 21.351.972 casos i 594.484 morts;
–Regne Unit, amb 7.701.715 casos i 136.208 morts.
–Rússia, amb 7.443.149 casos i 204.679 morts.
–L’estat francès, amb 6.994.319 casos i 116.463 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.951.640 casos i 86.298 morts.
La píndola de Jordi Goula: “Haurem de treballar fins a setanta anys?”
El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, José Luis Escrivà, ha aixecat polseguera dient que haurem d’allargar la vida laboral, però als estats capdavanters d’Europa la gent de 55 anys a 65 que treballa és més del 70%, i, en canvi, a l’estat espanyol és del 55%.
Escrivà considera que a Espanya cal un canvi cultural per a seguir la tendència europea de treballar cada vegada més entre els 55 anys i els 70 o 75. En una entrevista al diari Ara, deia ahir: “En aquestes edats, per raons demogràfiques i de qualitat de vida, es pot treballar més. I Espanya és una anomalia europea: no solament no seguim aquesta tendència sinó que reduïm la proporció de majors de cinquanta-cinc anys en actiu.” Quan li van demanar si el sistema de pensions era sostenible, va respondre que sí i que aconseguir que l’edat efectiva de jubilació s’acosti a l’edat legal és el mecanisme més potent perquè ho sigui més, de sostenible, de manera que l’objectiu del govern espanyol és que es desincentivi la jubilació anticipada.
Com era previsible, li han caigut garrotades de tot arreu. Avui ha volgut matisar-ho, arran de l’onada de crítiques. “En cap cas no dic que calgui treballar fins a setanta-cinc anys com alguns suggereixen, sinó fomentar mesures que contribueixin a canviar la mentalitat de les empreses perquè no expulsin treballadors del mercat laboral a partir de cinquanta-cinc anys, desaprofitant-ne l’experiència; cal millorar els incentius a la jubilació demorada perquè qui ho vulgui pugui treballar més enllà de l’edat ordinària de jubilació, com hem acordat amb els agents socials i com recull el projecte de llei que ja és al parlament”, ha dit a Twitter.
El secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, va qualificar les paraules del ministre de “disbarat absolut”. “És una falta de respecte als qui fa 30 anys, 40 o 45 que treballen”, va dir. També s’hi oposa el dirigent de Comissions Obreres, Unai Sordo: “No hi ha cap proposta de ningú d’elevar l’edat de jubilació al nostre país i tots els missatges que confonguin en aquest sentit són missatges que no aporten res.” Els sindicalistes diuen allò que creuen que toca dir i la gent vol sentir, però no sé si ho pensen realment. Jo no.
Més cautelosa ha estat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que aquest matí ha recordat que era un afer de màxima importància per a gairebé deu milions de pensionistes. “Demanaria prudència –ha subratllat–. És prou sabuda la nostra posició. Millorar les pensions públiques: això hem de fer”, ha afegit. I ha precisat que la proposta d’Escrivá no forma part de cap acord de govern.
Penso sincerament que el ministre Escrivá té raó, però ningú no ho vol sentir dir. Uns perquè senzillament s’emprenyen i uns altres perquè fan allò que els toca fer. Cal recordar unes quantes coses que fan que l’evolució actual sigui insostenible. Cal mirar tan sols la demografia i l’envelliment de la població, els comptes públics, la següent onada de jubilacions dels baby boomers (nascuts entre final dels cinquanta i mitjan setanta), la sostenibilitat del sistema públic de pensions, la necessitat de començar a estalviar com més aviat millor per complementar la pensió pública… Tots els elements d’aquesta coctelera que agiten la futura jubilació semblen apuntar cap a aquesta direcció. Aquí i a la resta d’Europa. Amb una diferència: que a molts països ja han començat a fer feina i en alguns altres encara no.
Hi ha un exemple que no demana gaires explicacions. En relació amb l’edat legal de jubilació, que a Espanya passarà de 65 anys a 67, progressivament fins l’any 2027, i atès que hi ha incentius per a allargar la vida laboral més enllà de l’edat legal de jubilació, cal preguntar-se quanta gent de més de seixanta-cinc anys treballa efectivament i en quins països n’hi ha més.
A la Unió Europea dels 27, hi ha més de dos milions i mig de treballadors, concretament 2.687.000, més grans de seixanta-cinc anys. Segons les dades d’Eurostat del 2020, Alemanya encapçala el rànquing d’Europa, amb 840.000 treballadors en actiu de més de seixanta-cinc anys. Molt més enrere hi ha Itàlia (258.000) i França (240.000). Cal tenir en compte, això sí, que l’estatística d’Eurostat no té dades del Regne Unit, país que probablement supera Alemanya. Per trobar l’estat espanyol cal baixar fins a la vuitena posició, amb 121.000. És evident que els valors absoluts poden desvirtuar la realitat, però cal tenir en compte que la població espanyola no és set vegades menor que l’alemanya, ni la meitat de la francesa o italiana. Aquesta és la realitat, encara que costi d’admetre. I es contradiu amb tot allò que explicava a la píndola del 10 de setembre, on es deixava prou clar que, enmig de la recuperació, hi ha moltes empreses que rebutgen els de més de cinquanta anys. Una part del canvi de cultura que esmentava el ministre Escrivá anava també per aquí.
Si voleu, podem mirar una altra franja d’edat, la de 55-65 anys, que potser ens dóna una idea més clara de la situació actual. A l’estat espanyol (segon trimestre del 2021, OCDE) treballen un 55% de persones d’aquesta franja; a Suècia un 77%; a Alemanya, Dinamarca i Suïssa, un 72%; a Portugal, un 64%; i a Grècia, un 44%. La mitjana de la UE-27 és de 60%. Som lluny dels països capdavanters i aquesta és una dada clau, no solament per la feina, sinó també per les pensions. Moltes vegades sento parlar de les pensions i sembla talment que caiguin del cel.
Penso, en definitiva, que ja és hora d’anar-nos fent a la idea que l’evolució demogràfica que tenim ens diu que haurem de treballar més –i les empreses hi tenen molt a veure–, perquè, al capdavall, els diners que cobrem en pensions són faves comptades. Tant si vénen com ara de les prestacions a la Seguretat Social com si en passem uns quants al pressupost general. El cost serà el mateix i el desequilibri, també.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–Asia Times: A Singapur li costa de “conviure amb la covid” (en anglès)
–Infobae: La resistència dels rat-penats a la covid podria ser la clau per a nous tractaments (en castellà)
–Stat: Em fa l’efecte que la covid-19 aparta els joves metges de la medicina (en anglès)
–South China Morning Post: “Marca de la bèstia”: per què alguns nord-americans es resisteixen als vaccins contra la covid-19 (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
–Quines són les restriccions al País Valencià?
–Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
–Catalunya prorroga les mesures de protecció a les residències amb canvis en el protocol covid
–Proves d’antígens: Se’n poden comprar a la farmàcia? Com funcionen? Quant costen?
–Així varien els símptomes de la covid-19 segons el nivell de vaccinació
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
