27.10.2020 - 19:50
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Tot just ha fet un mes de la inhabilitació del president Quim Torra i el govern de la Generalitat en funcions ja mostra símptomes preocupants de descoordinació en la gestió de la pandèmia. Els consellers de JxCat i ERC han alimentat la confusió aquests darrers dies amb declaracions i desmentiments mutus respecte de les mesures, i la darrera polèmica ha estat en relació amb el teletreball, que ara per ara no és obligatori malgrat la insistència del Departament de Treball. Mentrestant, el govern estudia d’aplicar noves mesures abans que s’acabi la setmana i probablement allargarà el tancament del sector de la restauració i les classes telemàtiques a les universitats. A més, no descarta un confinament el cap de setmana o de quinze dies, dues restriccions que haurien de rebre l’aval de la Moncloa i del TSJC; ni el perimetral, pel qual el govern sí que té facultats. El Departament de Salut ha informat que s’havia activat l’aplicació de rastreig Radar Covid i ha donat per fet que hi haurà més mesures aquesta setmana perquè la situació és ‘insostenible’.
Al País Valencià, el president, Ximo Puig, ha dit que no podia descartar-se el confinament perimetral del País Valencià abans de Tots Sants si les dades sanitàries no mostraven les millores que s’esperaven. Compromís és partidari d’allargar l’estat d’alarma fins passat Nadal, però descarta de donar suport a la proposta del govern espanyol de decretar-lo fins al maig i creu que cal que la Moncloa se sotmeti al control parlamentari del congrés espanyol. L’executiu de Pedro Sánchez ha decidit de deixar la queda en mans de les autonomies a partir de 9 de novembre.
A les Illes, el govern ha confinat Manacor a causa de l’alta incidència de la covid-19. Durant dues setmanes, s’hi restringeixen els desplaçaments, es limita la cabuda dels establiments a la meitat, es tancarà a les deu del vespre i serà prohibit el consum a l’interior dels restaurants, que només podran servir menjar per a emportar-se.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 291.669 casos per PCR, 114.008 altes i 16.142 morts i hi ha 580 pacients a les UCI:
–Principat: avui hi ha 5.008 nous casos, 39 morts i 368 pacients a les UCI (en total, 212.273 casos per PCR, 40.948 altes i 13.858 morts);
–País Valencià, avui hi ha 1.066 nous casos, 588 altes, 19 morts i 147 pacients a les UCI (en total, 56.990 casos per PCR, 55.521 altes i 1.794 morts);
–Illes, avui hi ha 173 nous casos, 137 altes, 2 morts i 45 pacients a les UCI (en total,17.603 casos per PCR, 14.227 altes i 366 morts);
–Catalunya Nord, avui no s’hi han afegit noves dades i hi ha 12 pacients a les UCI (en total, 393 casos, 283 altes i 52 morts);
–Andorra, avui hi ha 85 nous casos, 72 altes i 8 pacients a les UCI (en total, 4.410 casos, 3.029 altes i 72 morts).
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 44.027.369 confirmats i 1.167.871 morts. Del total de casos, 32.311.195 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 8.980.349 casos i 231.334 morts;
–L’Índia, amb 7.978.972 casos i 119.871 morts;
–El Brasil, amb 5.415.671 casos i 157.528 morts;
–Rússia, amb 1.547.774 casos i 26.589 morts;
-Estat francès, amb 1.165.278 casos i 35.018 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 1.156.498 casos i 35.031 morts.
La píndola de Jordi Goula: ‘Catalunya encapçala la nova ocupació el tercer trimestre ’
Segons l’EPA, durant el tercer trimestre, Catalunya encapçala el creixement de l’ocupació entre totes les comunitats autònomes, amb 96.000 persones. Segueix el País Valencià, amb 81.800, i les Illes són en quart lloc (el tercer és Andalusia), amb 61.700. Tenint en compte que l’ocupació a l’estat espanyol ha crescut de 569.600 treballadors, vol dir que els Països Catalans han fet seu el 42% d’aquest creixement. Penseu que el pes dels treballadors de totes tres comunitats és un 31%, la qual cosa vol dir que el creixement ací ha anat molt més de pressa que a la resta.
Certament, és un trimestre molt atípic, no solament per la situació del mercat –amb els ERTO pendents de resolució–, sinó també per l’anomalia metodològica arran de la definició de persones ocupades i persones inactives, que pot despistar en l’anàlisi dels resultats presentats. El trimestre passat a tot l’estat espanyol –i a Catalunya– la caiguda de treballadors actius va ser molt forta: a Catalunya, de 162.000 persones, de les quals s’han ‘recuperat’ 130.000 el tercer trimestre; a l’estat espanyol, de més d’un milió de persones, de les quals s’han recuperat 924.000. Una batzegada inusual, que té una explicació.
És important de tenir en compte aquest fet per a entendre què ha passat aquest trimestre. L’INE ho explica molt bé. En la situació d’alarma, en la qual hi ha hagut el cessament de moltes activitats i el confinament de la població, molts treballadors que han perdut la feina no han pogut emprar cap mètode de recerca perquè les empreses que podrien contractar-los són tancades, o han estat impossibilitats d’exercir la seva activitat com a autònoms, o bé no han pogut incorporar-se a una hipotètica feina que els fos oferta per haver de romandre a casa tenint cura de les persones dependents de la família (nens, gent gran, amb discapacitat…).
Quan una persona incompleix alguna d’aquestes dues condicions de la definició de desocupació: recerca d’ocupació i disponibilitat per a treballar, a l’EPA la persona no és classificada com a desocupada sinó com a inactiva. Doncs això va contribuir a un augment molt fort de la categoria d’inactius el segon trimestre i l’evolució contrària al tercer, una vegada es va anar generalitzant el desconfinament. En concret, a l’enquesta de l’EPA, s’hi han afegit dues preguntes lligades a les persones que no cerquen feina, encara que es trobin en disposició de treballar i a les que cerquen feina però no es poden incorporar a cap.
A més, hi ha els afectats per un ERTO, que continuen considerant-se com a ocupats. A mesura que es vagin resolent els expedients, si tornen a treballar, l’ocupació es mantindrà al mateix nivell, però si són acomiadats, creixerà la desocupació. Per tant, no són dades reals. D’alguna manera, doncs, les dades de l’EPA ens donen un nivell de màxims quan es parla d’ocupació i un de mínims quant a desocupació. Això vol dir, senzillament, que l’única cosa que pot aportar el desenllaç dels ERTO és un creixement de la desocupació.
Bé, dit això, la taxa de desocupació de Catalunya és del 13,23%, tres punts percentuals inferior a l’estatal, que és d’un 16,26%. Aprofitem-ho per recordar que les taxes menors a l’estat espanyol són a Navarra, amb un 9,94%, i al País Basc, amb un 10,34%; i les més altes, a les Canàries, amb un 25,04%, i a Andalusia, amb un 23,80%.
El fort ‘retorn’ al mercat –segons l’EPA– de gent inactiva ha menat a situacions curioses. Per exemple, a Catalunya el tercer trimestre la desocupació ha pujat de 33.600 persones i a tot l’estat espanyol, de 355.000, malgrat un augment important de l’ocupació (gairebé tot als serveis). Potser aquest és un dels punts més destacats de l’EPA, per a veure la tendència de fons del mercat. Així, dels reincorporats a l’activitat, a Catalunya, el 74% ha anat a treballar i el 26%, a l’atur. A tot l’estat espanyol, són 61% i 39%, respectivament. A Andalusia, per exemple, són 35% a la feina i 65% nous desocupats. Són diferències molt importants, que ens diuen que les xifres mitjanes ens aporten ben poc sobre la realitat de l’evolució del mercat a l’estat espanyol.
En el cas català, per tenir una mica de perspectiva, val a dir que, interanualment (tercer trimestre del 2020 sobre el mateix període del 2019), l’ocupació ha disminuït d’un 4% (138.500 ocupats menys). És el segon trimestre consecutiu (-5,9% el segon trimestre) en què l’ocupació disminueix; fet que no passava d’ençà del tercer trimestre del 2013. La baixada a tot l’estat espanyol ha estat lleugerament més moderada (-3,5%).
Per sectors d’activitat, l’agricultura (-12,2%), la indústria (-5,9%) i els serveis (-4,1%) han disminuït l’ocupació respecte d’un any abans i, en canvi, a la construcció ha pujat (+6,1%). I, respecte de la desocupació, ha augmentat d’un 20% interanual (84.500 persones més), xifra de creixement que no es registrava del quart trimestre de 2009 ençà (+41,9%). L’afectació ha estat encara més intensa entre els joves de 16 anys a 29 (+27,2%).
En definitiva, una EPA més que ens marca una tendència lleugerament positiva i que el tercer trimestre assenyala un rebot potent, producte de la tornada al mercat dels inactius que es van generar el trimestre anterior, per raons purament metodològiques. Això fa que, per exemple, es puguin fer moltes interpretacions de les xifres i jo he triat de quedar-me la més positiva –i probablement la més acostada a la realitat– que implica un bon resultat per a Catalunya i per als Països Catalans.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Els infants que van florir al mig d’un confinament
–The Japan Times: El Japó aprova el projecte de llei per a oferir vaccins de la covid-19 de franc a tots els residents (en anglès)
–Ouest-France: Vint notícies molt bones del 2020 que han passat desapercebudes pel coronavirus (en francès)
–The Guardian: Un sondatge mundial mostra una desaprovació generalitzada en la resposta contra la covid (en anglès)
–Corriere della Sera: Perquè a l’hivern emmalaltim més (inclòs de la covid). I com protegir-nos (en italià)
–The Straits Times: Europa s’enfronta a nous confinaments per la covid-19 (en anglès)
–Politico: La màfia provoca protestes violentes contra el confinament a Itàlia (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Salvador Peiró: ‘En compte de fer com la sanitat valenciana, de confiar el rastreig a la salut pública, Catalunya ha intentat això de Ferrovial’
–Les contradiccions flagrants dins el govern que creen confusió sobre les mesures contra la covid-19
–El teletreball no és obligatori: el govern torna a embolicar-se en una polèmica
–Puig no descarta el tancament del País Valencià abans de Tots Sants
–Catalunya activa l’aplicació de rastreig Radar Covid
–Vergés, sobre el tancament de bars i restaurants: ‘Anem en la línia de no aixecar restriccions’
–Compromís demana un estat d’alarma més enllà de Nadal
–El govern insisteix al Barça que no hi ha impediments per a organitzar la votació de la moció de censura
–El govern espanyol deixarà la queda en mans de les autonomies a partir del 9 de novembre
–El govern català presentarà els pròxims dies mesures noves contra la covid-19
–Nit de protestes i aldarulls a Itàlia contra les restriccions per la covid-19
–Els taxistes volen acampar indefinidament a partir de demà davant de Territori per exigir ajudes
–El País Valencià i les Illes esmorteixen l’augment de la desocupació al Principat per la covid-19
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
