27.03.2020 - 21:55
|
Actualització: 27.03.2020 - 22:16
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
Què ha passat avui?
El govern espanyol està com més va més desbordat per la gestió de la crisi per la Covid-19. Avui, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha admès que l’executiu de Pedro Sánchez havia perdut 659.000 proves ràpides per a detectar el coronavirus 2019 perquè eren defectuoses. D’entrada, s’havia anunciat que això només n’afectava nou mil que ja havien estat distribuïdes per la Comunitat de Madrid. Després, que n’hi havia cinquanta mil més d’invàlides, però que no s’havien repartit. Finalment, són més de mig milió. Tot plegat contrasta amb la situació a Andorra, on el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha anunciat que s’havien fet 7.036 proves per cada milió d’habitants, una xifra capdavantera a escala mundial, superior a la de Corea del Sud (6.846 proves per milió d’habitants) i Alemanya (5.845 test per milió d’habitants). Al Principat, el doctor Bonaventura Clotet ha explicat que investiguen un vaccí pancoronavirus que previngui el següent brot.
El govern de Pedro Sánchez rep cada dia més pressió perquè endureixi les mesures de l’estat d’alarma. Avui també s’ha publicat un article conjunt d’una seixantena de científics a The Lancet, la revista mèdica més prestigiosa del món, en què demanen al govern espanyol que apliqui urgentment un confinament total. També alerten d’una saturació de tot el sistema hospitalari que es pot allargar fins el 24 d’abril. Entre els signants, hi ha el metge Oriol Mitjà, el físic Àlex Arenas, el científic de dades Joe Brew i el professor Xavier Rodó. Segueixen la línia argumental que ja van exposar al govern de Pedro Sánchez ara fa una setmana amb aquesta carta. El govern espanyol també rep crítiques per la gestió econòmica. Avui, la Cambra de Comerç de Barcelona ha demanat que suspengui les quotes als autònoms i que exoneri les pimes de pagar la seguretat social als treballadors.
En l’àmbit governamental, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha publicat unes recomanacions d’higiene més estrictes que no pas les que havia difós fins ara, sense donar cap més explicació que són ‘mesures extremes’ per a persones que conviuen amb gent molt vulnerable. A més, Metges de Catalunya ha denunciat Salut al TSJC i l’acusen d’haver incomplert la normativa de riscs laborals. La portaveu del govern, Meritxell Budó, ha descartat desobeir el govern espanyol i tancar Catalunya de manera unilateral, i la Generalitat ha rectificat i ha suspès les obres públiques no essencials. Per la seva banda, el govern espanyol ha prohibit avui els acomiadaments durant la crisi del coronavirus. A l’estat francès, el primer ministre, Édouard Philippe, ha anunciat una pròrroga del confinament de dues setmanes més a partir de dimecres, fins el 15 d’abril, ‘com a mínim’.
Avui, Jordi Cuixart ha demanat al Tribunal Constitucional espanyol de passar el confinament a casa, una mesura que ja ha pres el govern francès, el qual, seguint les recomanacions de l’ONU, va anunciar ahir que permetria a certs presos de passar el confinament a casa per evitar una propagació als centres penitenciaris. Mentrestant, els casos creixen arreu del món. Els Estats Units ja és el país amb més casos del planeta, amb 98.093 casos registrats i 1.513 morts. Itàlia ha registrat avui el dia amb més morts d’ençà de l’inici de la pandèmia, amb 919 defuncions noves, i també l’estat espanyol, que n’ha anunciat 769.
L’editorial de Vicent Partal
‘La incompetència dramàtica del ministre Illa: una cadena de decisions absurdes‘
La píndola de Jordi Goula sobre l’economia: ‘Benvinguts al 2011!’
Entrem a la màquina del temps. És l’any 2011, en un entorn angoixant. L’euro perilla i Grècia és el dolent de la pel·lícula. El deute es descontrola i les primes de risc d’alguns estats se’n van als núvols. Perill de col·lapse. Amb aquesta situació, el 21 de novembre, la Comissió Europea suggereix la creació d’eurobons per als disset estats de la zona euro com una bona mesura per a aturar la crisi europea. Dos dies després, la Comissió presenta un Llibre Verd explicatiu de les característiques d’aquests bons, a fi que els deutes estatals es puguin avalar entre el conjunt de països de l’euro i eliminar, entre més coses, l’especulació. L’efecte buscat és l’alleujament ràpid, o relativament ràpid, de la crisi del deute sobirà. També s’espera que els eurobons reforcin el sistema financer de la zona euro, tot evitant crisis futures. No obstant això, els governs dels estats menys afectats en aquest moment per la crisi del deute, especialment Alemanya i Àustria, diuen que no a la proposta, perquè entenen que l’endeutament indefinit no podria ser una resposta a la crisi… La continuació, la sabem tots.
Bé, la història es repeteix. L’arrel del problema ara és molt diferent, però la reacció és la mateixa. Aquesta nit passada, Itàlia i l’estat espanyol –els dos estats amb més morts– es van plantar davant la Unió Europea i van demanar una actuació més contundent, a la qual s’oposen Alemanya i Holanda. Aquella vegada, la raó era que no volien pagar la ‘festa’ viscuda als estats del sud. Aquesta, amb milers de morts a l’esquena i amb problemes arreu, la resposta és la mateixa, però l’explicació no la tenen tan clara. Es torna a demostrar, per enèsima vegada, que Europa continua essent una suma d’estats i poc més. Res de solidaritat, per més dubtes raonables que tinguin sobre la manera com han fet les coses els governs italià i espanyol. Però saben que ara no hi ha hagut festa; si de cas, manca de savoir faire, que no és igual.
El més greu de tot és que, per primera vegada, semblava haver-hi acord en tres fronts. Que som davant un fenomen transitori, però de durada desconeguda; que el tancament de l’activitat econòmica imposa uns costos econòmics difícils de calcular, però que s’anticipen enormes; i que cal reforçar el sistema sanitari i evitar com sigui que les empreses solvents se’n vagin en orris i s’acomiadi treballadors, amb el perill que es quedin a l’atur, cosa que allargaria molt la recuperació posterior. Aquest últim objectiu se sintetitzava en dues idees: proporcionar tota la liquiditat que calgués a les empreses i un matalàs de seguretat als treballadors, incloent-hi rebaixes fiscals i oferint moratòries en el pagament d’impostos.
I això vol dir diners, molts diners. Fins i tot el Banc Central Europeu, tot i la vacil·lació inicial, ha donat suport amb 750.000 milions d’euros a la liquiditat del sistema i la presidenta de la Comissió, l’alemanya Ursula von der Leyen, ha demanat de fer un pas gegant en la solidaritat per aquesta via. Però sembla que no ha servit de res. Ara els estats tenen quinze dies per a repensar-s’ho. Però no és fàcil. L’única certesa és que es necessiten molts diners. El diagnòstic en què hi ha consens sembla el correcte, però vol dir que els estats –sobretot l’italià i l’espanyol– hauran d’endeutar-se molt per pagar els treballadors afectats pels ERTO, els ajuts diversos a empreses, i recordem que fins i tot De Guindos mateix parlava d’aplicar una renda mínima… Si no hi ha un paraigua europeu, les conseqüències seran molt costoses i difícils de gestionar.
Si ara Europa no fa un pas en sentit solidari, ens haurem de demanar si una vegada acaba la crisi, la Unió es podrà continuar anomenant Unió.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Així s’ha escampat el coronavirus a tot l’estat espanyol per no haver aïllat Madrid
– The Guardian: Vaccí contra el coronavirus: quan estarà a punt? (en anglès)
– Le Figaro: Coronavirus: el gran èxode dels habitants de la ciutat (en francès)
– Nature: Què revelen els brots a creuers sobre el coronavirus (en anglès)
– CNN: Per què hi ha tants casos de coronavirus a Nova York? (en castellà)
– The Straits Times: El Vietnam acumularà 190.000 tones d’arròs per a la seguretat alimentària enmig del brot de coronavirus (en anglès)
– La Repubblica: Iemen, Síria, Filipines, Camerun… es proclama l’alto al foc als països en guerra per por a la pandèmia (en italià)
– Franceinfo: per què Mayotte tem ‘un tsunami’ davant la crisi sanitària que s’anuncia (en francès)
– South China Morning Post: Per què els tests ràpids potser no són la solució ràpida que alguns governs esperen (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– El Departament de Salut publica unes recomanacions d’higiene més estrictes i inclou les embarassades com a grup de risc
– Metges de Catalunya denuncia la conselleria de Salut al TSJC per incomplir la normativa de riscos laborals
– L’escàndol de les proves de la Covid-19: el govern espanyol en perd 659.000 perquè eren defectuoses
– El govern espanyol prohibeix els acomiadaments durant la crisi del coronavius
– La Cambra de Comerç demana de suspendre les quotes d’autònoms i exonerar les pimes de pagar la seguretat social dels treballadors
– La lentitud de la resposta del sistema immunitari: una causa que la letalitat del coronavirus sigui més alta en la gent gran
– Macron aprofita el decret d’emergència per retallar drets laborals
– El govern català rectifica i suspèn ara els contractes d’obres públiques que no siguin ‘d’emergència, bàsics o estratègics’
– Bonaventura Clotet investiga un vaccí pancoronavirus que previngui el següent brot
– Andorra supera Alemanya i Corea del Sud en la ràtio de proves del coronavirus per milió d’habitants
– Boris Johnson anuncia que té el coronavirus
– Article urgent d’Oriol Mitjà i desenes de científics per a interpel·lar Sánchez a la revista mèdica més prestigiosa
– Cuixart demana al TC de passar el confinament a casa
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 588.038 casos confirmats i 26.918 morts. Del total de casos, 132.440 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 99.116 casos i 1.526 morts.
—Itàlia, amb 86.498 casos i 9.134 morts.
—La Xina, amb 81.340 casos i 3.292 morts.
—L’estat espanyol, amb 64.059 casos i 4.934 morts.
—Alemanya, amb 50.178 casos i 338 morts.
A l’estat francès hi ha 32.964 casos i 1.995 morts.
Als Països Catalans hi ha 18.711 casos i 1.306 morts.
—Al Principat, 14.263 casos i 1070 morts (1.323 casos i 190 morts més que no ahir).
—Al País Valencià, 3.532 casos i 198 morts (332 casos i 31 morts més que no ahir).
—A les Illes, 755 casos i 26 morts (95 casos i 4 morts més que no ahir).
—A Catalunya Nord, 159 casos i 9 morts (11 casos i 1 morts més que no ahir).
—A Andorra, 261 casos i 3 morts (40 casos més que no ahir).
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món: quants casos n’hi ha?
– Tots els rumors sobre el coronavirus que no us heu de creure
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Quin efecte pot tenir en les embarassades i els seus nadons?
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
– Gossos i gats poden contreure o transmetre la Covid-19?
– ‘Coronavirus’ o ‘Covid-19’? Com n’hem de dir?
– Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
– Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
– Vegeu la informació de l’estat espanyol
– Vegeu la informació de l’estat francès
– Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
