27.01.2021 - 19:50
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
La Comissió Europea continua l’enfrontament amb AstraZeneca arran de l’anunci de la farmacèutica que lliuraria amb retard les dosis que havia promès. El conseller delegat de l’empresa ha negat que se n’hagin desviat a països tercers que les havien pagades més cares, i ha adduït que hi ha dificultats de “rendiment” en les cisternes de la planta belga, d’on han de sortir les dosis per als vint-i-set estats. Brussel·les ha reclamat accés a les dosis que es produeixen al Regne Unit. Avui hi havia la primera reunió de totes dues parts per a negociar una solució del conflicte, però AstraZeneca ha deixat plantada la Comissió. El retard d’AstraZeneca s’afegeix al de Pfizer, que ha frenat el ritme de producció a Europa, i al de Moderna, que, per exemple, no ha enviat cap de les dosis previstes aquesta setmana a Catalunya.
Aquests canvis fan perillar els plans de vaccinació. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha dit que demà Salut començaria a administrar l’estoc estratègic de 20.000 dosis del vaccí, de manera que dilluns s’hauran administrat totes les disponibles. “Deu mil persones que esperen la segona dosi no podran ser vacunades tal com es preveia”, ha dit. El director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, ha posat en dubte que es pugui complir la previsió del govern d’haver vaccinat el 70% de la població a l’estiu. “D’aquí a l’estiu només falten cinc mesos i, per immunitzar el 70% de la població, necessitem deu milions de dosis. És a dir, hem d’administrar 500.000 dosis la setmana, i ara en rebem 60.000“, ha declarat. A més, ha recordat que la Generalitat no té mai previsió de quantes dosis del vaccí rebrà.
Salut també calcula que la setmana vinent hi haurà més de vuit-cents malalts de covid a les UCI de Catalunya. A més, a Catalunya ja hi ha entre 150 i 180 casos de la variant britànica, més contagiosa, i Argimon ha dit que a mitjan març podria significar el 50% dels contagis, de manera que seria la predominant. Amb tot, les eleccions del 14 de febrer continuen endavant. Quan falten deu dies per al 5 de febrer, dia que es tancarà el termini per a demanar el vot per correu, ja l’han demanat 84.000 persones, xifra que supera la final del 2017. El govern ha dit avui que reuniria la taula de partits abans de començar la campanya electoral per a negociar com s’ha de fer. I, mentrestant, han ajornat les eleccions a Catalunya Nord i a la resta de l’estat francès, previstes al març; es faran el 20 de juny a tot estirar.
Finalment, l’agreujament de la situació epidemiològica a Formentera ha fet que l’illa passi a nivell 4 reforçat, amb tancament de bars i restaurants i prohibició de reunions, entre més mesures. Al País Valencià, la vice-presidenta Mónica Oltra ha avisat de sancions per a les residències que van deixar entrar persones externes per a vaccinar-se. I la consellera de Salut del Principat, Alba Vergés, farà quarantena per haver estat en contacte amb un cas positiu de coronavirus. A escala europea, Alemanya estudia de suspendre els vols internacionals per aturar les noves variants del virus.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 799.075 casos, 24.161 morts i hi ha 1.498 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 101.097.263 casos confirmats i 2.174.939 morts. Del total de casos, 73.054.792 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 26.04.,030 casos i 436.542 morts;
–L’Índia, amb 10.701.427 i 153.862 morts;
–El Brasil, amb 8.949.429 casos i 219.203 morts;
–Rússia, amb 3.774.672 casos i 71.076 morts;
–Regne Unit, amb 3.715.054 casos i 101.887 morts;
–L’estat francès, amb 3.079.943 casos i 74.106 morts.
–L’estat espanyol, amb 2.760.102 casos i 57.291 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: “Les pimes industrials encaren amb confiança el 2021”
“Cal mantenir l’optimisme que presenten les xifres d’aquest document per al 2021, que indiquen un bon nivell d’activitat i una bona previsió d’inversions”, ha dit el president de PIMEC, Josep Gonzàlez, mentre encoratjava el teixit productiu a “aprofitar l’oportunitat que suposen els fons de la UE, i també la recent pròrroga dels ERTO, a l’hora de mantenir les plantilles”. Ho ha dit aquest matí en la presentació de l’informe “Evolució de la pime industrial catalana el 2020 i perspectives per al 2021”. Un dels trets destacats del document és que constata que a l’exercici del 2020 un 54% del sector industrial català ha registrat uns resultats inferiors als del 2019, amb una caiguda de les vendes d’un 11,4% pels efectes de la pandèmia. En vista de les xifres, cal dir que el comportament de les pimes industrials ha demostrat una gran resistència a la situació tan negativa creada per la pandèmia.
Un fet que es va repetint aquests darrers anys, però que considero molt destacable –i més en un exercici tan complicat arreu del món– és la importància que tenen les vendes a l’exterior i que hagin tornat a superar amb escreix les que es fan dins l’estat espanyol. Segons el document, el 2020 les pimes industrials catalanes van adreçar un 46% de les vendes al mercat interior català. L’exportació és el segon mercat (un 30%, repartit en un 19% a la zona euro i un 11% a la resta del món), i la resta de l’estat espanyol, el tercer, amb un pes relatiu del 24%. Això vol dir que la dependència de la resta de l’estat, malgrat les dificultats, ha anat minvant amb els anys, un fet que ens ha de fer pensar seriosament en el futur.
Òbviament, hi ha diferències, segons la grandària dels establiments. Tal com es va veient aquests darrers anys, les empreses més petites, les microempreses, van orientades sobretot al mercat català (70% de les enquestades). I, com més grans són, menys importància hi té el mercat català i més l’exportació (9% les microempreses, 25% les petites i 38% les mitjanes).
El director de l’Observatori de la PIMEC, Modest Guinjoan, autor de l’informe, em fa notar l’evolució de la inversió durant l’any de la pime industrial catalana, que no ha estat afectada per la pandèmia com es preveia. Han baixat les empreses que han invertit, però no tant com s’esperava. El 2020 un 67% han fet inversions. És un valor inferior al del 2019 (72%), però molt semblant al del 2018. M’explica que els principals objectius de les inversions fetes per les pimes industrials catalanes han estat d’augmentar la capacitat productiva i la productivitat. La tercera destinació de la inversió efectuada és la innovació de producte i la quarta, les mesures ambientals, que guanyen tres punts percentuals respecte del 2019. De manera lògica, la inversió en augment de capacitat ha estat més alta com més gran és la dimensió de l’empresa. En canvi, el percentatge d’inversió en innovació de producte és més alt com més petita és l’empresa. Em sembla un camí adequat i correcte.
Resulta engrescador, en aquests moments difícils, d’observar com les previsions d’enguany, després d’un 2020 dolent, són optimistes en relació amb l’activitat global. Per a un 59% del sector l’activitat augmentarà i per a un 9% disminuirà, cosa que implica un saldo de respostes del 50% positiu. Aquest saldo és un 7% millor que un any enrere. Per dimensió, les més optimistes són les mitjanes, seguides de les petites i, en darrer lloc, les microempreses. També és lògica aquesta visió, perquè les més petites són les que ho passen pitjor i els costa més de tenir una visió molt diferent al dia a dia actual.
M’explica Guinjoan que en aquesta enquesta han incorporat tres preguntes relatives als fons europeus de recuperació postpandèmica que es destinaran a abordar projectes de transformació digital i transició ecològica. “En primer lloc hem preguntat a les empreses industrials enquestades si coneixien l’existència dels fons esmentats. El resultat ha estat que 6 empreses de cada 10 afirmen que en saben l’existència i 4 no. No em sembla gens negligible aquest resultat.” I en la mateixa línia em destaca: “També s’ha preguntat a les empreses si presentarien cap projecte als fons esmentats. Els resultats obtinguts indiquen que ho farien un nombre d’empreses que representen el 30% del valor afegit total.”
Una qüestió addicional de l’enquesta demana cap on orienten les empreses els esforços en uns temps tan complicats com els actuals. Es proposen dues grans opcions: reduir costs o fer projectes per a créixer. El resultat és que totes dues prioritats tenen pesos semblants, entre el 37% i el 38%, mentre que un 25% de les respostes preveuen totes dues opcions alhora. Guinjoan insisteix a positivar les respostes que s’han donat a aquestes preguntes. “Representen una combinació de la necessitat urgent de trobar noves sortides i de la vitalitat que continua demostrant el nostre teixit de pimes industrials”, diu.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Prieto-Alhambra: “Regalem massa bitllets de la rifa al virus, i un dia li tocarà”
–Politico: Europa s’enfronta a una crisi d’identitat per la guerra comercial dels vaccins (en anglès)
–Franceinfo: Per què es debat la idea d’un confinament exclusiu de persones fràgils
(en francès)
–Asia Times: És probable que els Estats Units siguin el primer estat occidental a aixafar la covid-19 (en anglès)
–Rai News: Europa respon a AstraZeneca: “Publicarem el contracte”. El Regne Unit: “Nosaltres primer” (en italià)
–Aljazeera: Infografia: com hem arribat a cent milions de casos del coronavirus? (en anglès)
–Stat: Biden diu que els Estats Units tindran prou vaccins per a tres-cents milions d’americans a final d’estiu (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Què en sabem, de la variant britànica del coronavirus?
–Formentera passa a nivell 4 reforçat, amb tancament de bars i restaurants i prohibició de reunions
–Els presos polítics podran participar en la campanya electoral del 14-F
–Ajornen les eleccions a Catalunya Nord i la resta de l’estat francès
–Oltra avisa de sancions per a les residències que van deixar entrar a persones externes per a vaccinar-se
–Alemanya estudia de suspendre els vols internacionals per aturar les noves variants del virus
–Les farmacèutiques europees confien a lliurar les dosis necessàries per a vaccinar el 70% de la població a l’estiu
–Dimiteix la regidora de Dénia que es va vaccinar contra la covid-19
–AstraZeneca no es presenta a la reunió amb la Comissió Europea per a aclarir el retard en el lliurament dels vaccins
–Les sol·licituds de vot per correu per al 14-F arriben a les 84.000 i ja superen les del 2017
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
