Report diari sobre el coronavirus: Un any del començament de la campanya de vaccinació. Un 81,2% de la població del país vaccinada

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Avui fa un any que els governs de Catalunya, les Illes i el País Valencià van anunciar la inoculació de les primeres dosis del vaccí contra la covid-19. En aquest temps s’han administrat més de vint-i-cinc milions de dosis i un 81,2% de la població del país ha rebut la vaccinació completa. El País Valencià és on més avançada va la campanya, amb vora un 84% de la població amb el vaccí complet, xifra que contrasta amb Andorra, on sols el 71,9% té les dues dosis. A Catalunya són 78,3%, a les Illes un 75,4% i a Catalunya Nord un 74,9%. Les dades s’han calculat amb les xifres del cens de població total; els percentatges són inferiors que si agafem la població adulta o els vaccinables.

Al País Valencià, un total de 4.242.773 persones han estat vaccinades del tot. El president, Ximo Puig, ha fet balanç d’aquest primer any de vaccinació en el qual s’han administrat 9.433.334 dosis. Del total de vaccins, 1.304.747 han estat dosis de reforç i s’han administrat a més grans de 60 anys, inoculats amb Janssen, persones en risc o de serveis essencials.

A Catalunya s’han posat 13.400.865 dosis. Això fa que hi hagi 6.056.680 persones vaccinades del tot, de les quals, 1.715.532 han rebut la tercera dosi, amb un 93,9% de la població de més de 80 anys que ha rebut el vaccí complet. El grup menys vaccinat és, més enllà dels menors d’onze anys, el grup de 30 anys a 34, amb un 72,3% que han rebut tot el vaccí.

Ales Illes s’han administrat 1.901.830 dosis, és a dir, que 919.806 persones, el 87%, ha rebut el vaccí complet, mentre que 27.311 persones han refusat de posar-se’l. Per grups d’edat, gairebé el 100% dels més grans de 70 anys han rebut tot el vaccí, i més enllà dels de 0 a 9 anys, a qui encara no s’ha començat a vaccinar, els grups amb percentatges de vaccinació més baixos són els de 10 anys a 19, amb el 66,9% del vaccí complet, i de 30 anys a 39, amb un 77%.

A Andorra, el 80,2% de la població vaccinable ha rebut totes dues dosis, és a dir, 55.723 persones. Fins ara, se n’han administrat 130.409, de les quals 17.231 són terceres dosis. I a Catalunya Nord, el 74,9% de la població està vaccinada del tot, un percentatge que es tradueix en 356.280 persones.

Precisament, avui, el govern de Catalunya ha organitzat un acte en reconeixement de la tasca dels professionals sanitaris durant la campanya de vaccinació. L’esdeveniment s’ha fet a la Fira de Barcelona, uns dels punts de vaccinació més gran del país.

Per la seva banda, la Generalitat Valenciana ha activat una aplicació mòbil pròpia de lector QR perquè els ciutadans tinguin a mà el certificat covid, amb l’objectiu de facilitar l’establiment d’aquesta mesura. El nou lector QR ofereix la possibilitat de descarregar-lo en el mòbil i utilitzar-lo sense necessitat de connexió a internet. Ho ha anunciat el president Puig després de la reunió amb experts del Programa Valencià d’Investigació Vacunal Covid-19 (ProVaVac) feta a Alacant. La setmana passada, la justícia va autoritzar l’ampliació del passaport sanitari a restaurants, bars, cinemes i gimnasos, entre més espais.

A Andorra, el govern recomana de fer servir les màscares FFP2 en espais interiors, en reunions i, especialment, quan es visiti persones vulnerables. A més, la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, ha demanat d’extremar al màxim les precaucions per evitar els contagis arran de l’aparició de la variant òmicron.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.933.135 casos i 34.183 morts, i actualment hi ha 668 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: La recuperació no arriba als autònoms?

Fa poques setmanes, la consultora Adecco analitzava l’evolució del mercat laboral des d’una perspectiva de sexe, edat, nacionalitat i formació dels ocupats, a partir de les dades detallades de l’EPA del tercer trimestre a Catalunya. La principal conclusió era que ja s’havien recuperat tots els llocs de feina destruïts per la crisi del coronavirus i que aquesta recuperació havia beneficiat especialment dones, joves, immigrants i gent amb educació primària.

La setmana passada, la consultora va publicar la segona part del “IX Monitor Anual Adecco d’Ocupació”, en què s’analitzava el perfil sòcio-econòmic dels treballadors de Catalunya. És a dir, l’ocupació creada d’un punt de vista sectorial, tenint en compte la situació professional (si són autònoms, assalariats, ocupació pública i privada…) i mirant si la contractació era indefinida o temporal.

M’ha semblat interessant de comentar-ho perquè no és senzill compilar aquestes dades amb tant de detall, atesa la forma de presentació de l’INE. El tret més destacat, a parer meu, és que el mercat laboral es recupera gràcies als assalariats i no pas als treballadors per compte propi. Una vegada més, els autònoms són la ventafocs del mercat laboral.

Si separem les feines en dues grans categories, assalariats i no assalariats, veiem que aquests darrers dotze mesos (de setembre a setembre) tan sols han augmentat els primers. El nombre d’assalariats ha tingut un augment interanual de 167.500 persones (+6%) i el de no assalariats s’ha reduït de 14.200 (-2,7%). Aquesta dinàmica és diferent de la del conjunt de l’estat espanyol, on ha crescut tant el nombre de llocs de feina per compte propi com el d’assalariats (+1,3% i 5%, respectivament).

Ara, dins cada categoria hi ha comportaments diversos. Per exemple, entre els no assalariats, el nombre d’empresaris ha crescut de 2.200 persones (+1,7%); els autònoms –sense personal a càrrec– han cedit 13.100 places (-3,5%); i el nombre d’altres (principalment membres de cooperatives i persones que ajuden en el negoci familiar sense remuneració) s’ha reduït de 3.300 persones (-27%, la caiguda més forta entre totes les autonomies).

Aquest és per a mi el punt clau. Els autònoms són els grans castigats, també en la recuperació. En canvi, no és gaire clar si les 3.300 persones són cooperativistes o ajuts familiars. Segons la Generalitat, fins al novembre hi havia 95 cooperatives més que no l’any passat, que és el saldo que queda de les 161 de nova creació, menys les 66 que han desaparegut. Si hagués de dir d’on surten la majoria d’aquestes 3.300 persones que han deixat la feina, més aviat apuntaria als ajuts familiars.

Durant el 2020 i 2021, a la píndola hem parlat regularment dels autònoms. I sempre n’hem parlat amb admiració, per la seva resistència a una situació adversa que com pocs han hagut de travessar, i amb uns ajuts –quan han arribat– rebuts amb comptagotes. Precisament, la setmana passada, l’ATA, la principal associació d’autònoms estatal, va presentar el baròmetre sobre la situació actual del col·lectiu. Informava que el 66,1% d’autònoms afirmen no haver-se recuperat de la crisi, i sis de cada deu diuen que tenen una caiguda de la facturació superior al 50% en comparació amb el març del 2020. Per una altra banda, un autònom de cada dos preveu que no es recuperarà fins el 2023, anant bé. I allò que m’ha sorprès més de l’enquesta és que nou de cada deu considera que la figura de l’autònom no és ben valorada socialment. Ve’t aquí com la crisi també els ha afectat l’autoestima. De totes maneres, he de dir que aquest percentatge em sembla molt alt.

En canvi, entre els assalariats catalans, el moviment ha estat més homogeni: ha crescut tant l’ocupació pública com la privada. El sector privat ha contractat 124.700 assalariats (+5,3% interanual), i el sector públic 42.800 (+9,6%, el tercer resultat autonòmic més alt).

La gent d’Adecco fan un salt en el temps i se’n van a la crisi anterior. En comparació amb les dades del 2008, el pes dels assalariats ha crescut fins ara dos punts percentuals. Però això amaga l’augment de la participació de l’ocupació pública i la caiguda de la privada. L’espai ocupat per l’ocupació pública ha crescut de 3,4 punts percentuals del 2008 ençà, fins a l’actual 14,1% sobre el total. Tot i l’augment, cal destacar que avui Catalunya és l’autonomia amb menys pes de l’ocupació pública i continua sensiblement per sota de la mitjana de l’estat espanyol (17,4%). Alhora, l’ocupació assalariada privada ha perdut 2,3 punts percentuals en la seva participació i ara és al 71,4%. Tot i aquest descens, Catalunya és la segona comunitat on més pes tenen els llocs assalariats privats, després de Madrid.

Un altre angle des del qual Adecco analitza l’evolució de l’ocupació assalariada és segons la durada del contracte: indefinida o temporal. Doncs bé, el 61,7% dels llocs de feina assalariats creats a Catalunya en un any és de caràcter temporal. La contractació de 167.500 assalariats es desagrega en la creació de 64.200 places indefinides (+2,8%) i la incorporació de 103.300 treballadors amb un contracte temporal (+18,9%, el segon augment autonòmic). Malgrat això, Catalunya continua essent, amb un 21,8% de taxa de temporalitat, la segona més baixa entre el conjunt d’autonomies. Pensem que la mitjana de l’estat és del 26%.

I a quins sectors ha crescut i ha baixat més l’ocupació l’últim any? Doncs sobretot ha pujat en el de finances i assegurances (+17%, equivalent a 10.800 llocs de treball) i en el d’agricultura i ramaderia (+15%, amb 7.200 llocs de treball més). En canvi, la reculada més gran ha estat en la branca d’aigua i energia (un 12,9%, amb la pèrdua de 6.200 llocs de treball), seguida d’informació i comunicacions (-8%; 11.000 amb acomiadaments nets).

En definitiva, malauradament, les xifres refermen allò que podíem imaginar, en veient com han anat les coses: els autònoms hi surten perdent una vegada més. Esperem que el 2022 canviï el vent per al col·lectiu.

A tot el món, les darreres xifres són de 280.876.829 casos confirmats i 5.419.692 morts. Del total de casos, 250.598.457 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 53.222.424 casos i 837.854 morts;
–L’Índia, amb 34.793.333 casos i 479.997 morts;
–El Brasil, amb 22.239.436 casos i 618.484 morts;
–Regne Unit, amb 12.209.991 casos i 148.003 morts.
–Rússia, amb 10.415.230 casos i 305.155 morts.

–L’estat francès, amb 9.116.068 casos i 122.642 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5.718.007 casos i 89.019 morts.