Report diari sobre el coronavirus: Caos a Catalunya amb el passaport covid. L’OMS es mostra preocupada per les mutacions de la nova variant

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Avui s’ha alertat arreu del món de la variant nu, detectada per primera vegada a Sud-àfrica i que ja ha arribat a Europa –amb un cas confirmat a Bèlgica–, Botswana, Israel i Hong Kong. L’OMS l’ha avaluada i l’ha anomenada omicron. La variant té un gran nombre de mutacions, algunes de les quals són preocupants, segons que ha dit la institució. L’evidència preliminar suggereix un risc més gran de reinfecció i, de moment, s’ha detectat un ritme de contagis més ràpid que en la resta de variants conegudes. Els grups tècnics de l’OMS la continuaran analitzant.

Per la seva banda, el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties l’ha qualificada de variant d’interès pel nombre alt de mutacions i n’analitza si té una transmissibilitat més gran. Arran d’això, el govern espanyol suspendrà els vols a Sud-àfrica i Botswana. La mesura entrarà en vigor dimarts i va en la línia de la proposta de la Unió Europea, que ho ha demanat aquest matí als estats.

Ara com ara, les dades en l’àmbit europeu tenen una tendència negativa, amb un creixement de casos. Àustria i Eslovàquia han decretat un confinament i la resta d’estats han endurit les restriccions.

En l’àmbit de país, a Catalunya, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha anunciat que l’obligatorietat de presentar el certificat covid per a accedir a bars, restaurants, gimnasos i residències, s’ajorna almenys fins dilluns. La causa és el col·lapse de la pàgina web i l’aplicació la Meva Salut, en què hi ha una cua de mig milió d’usuaris per a descarregar el certificat. La Generalitat ho ha justificat per la descàrrega de 707.000 certificats en tan sols quatre dies. També hi ha hagut cues de centenars de persones per a vaccinar-se arran de l’ampliació dels espais en què el certificat és obligatori.

Al País Valencià, la fiscalia ha informat que no s’oposa a l’obligatorietat del certificat covid a restauració i bars de més de cinquanta persones, lleure nocturn, hospitals i residències. Una mesura que haurà d’avalar el TSJ i que, segons la Generalitat, és previst que estigui vigent durant un mes. Avui també s’han vaccinat centenars de persones en els punts mòbils que s’han establert en les zones comercials més concorregudes.

A Andorra avui ha entrat en vigor el passaport covid per accedir als bars, restaurants i cafeteries per als més grans de setze anys. A més, s’ha anunciat que a partir de dilluns vinent també s’haurà de presentar obligatòriament per accedir als centres termals i balnearis, a les instal·lacions culturals i esportives –inclosos els museus, les biblioteques, els cinemes i els gimnasos–, les perruqueries i centres d’estètica, els hotels i allotjaments turístics i les sales de jocs recreatius i d’atzar.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.647.303 casos i 33.603 morts, i actualment hi ha 229 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: Unes 70.000 dones amb estudis superiors estan desocupades

La covid-19 ha tingut un gran impacte a l’economia catalana en el mercat laboral, especialment per a les dones desocupades. Segons l’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre del 2021, el nombre de desocupades és d’un 4,2% més que no abans de la covid –mateix trimestre del 2019–, amb 9.000 més, i arriba les 221.600. Aquesta és una de les primeres conclusions de la nota Focus Cambra, que analitza el mercat laboral amb perspectiva de gènere i és fruit de la col·laboració del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona amb l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE).

De totes maneres, tot i que és molt important l’augment de la bretxa laboral, crec que a la nota publicada ahir hi ha unes altres conclusions amb tant de pes específic o més. Per exemple, per nivell formatiu, destaca el percentatge elevat de desocupats amb un nivell d’estudis superiors, un 28,4% del total de mitjana. Per sexes, aquesta xifra baixa fins al 25% en el cas dels homes i creix fins al 31,6% en el de les dones. En xifres absolutes, parlem de 70.000 dones a Catalunya, enfront de 51.200 homes, és a dir, el 58% del total de desocupats amb estudis superiors són dones. En comparació amb el mateix trimestre del 2019, les xifres han crescut tant en termes absoluts (+7,9%) com en termes de pes sobre el total (+1,1 punts).

Parlo amb Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra, que em diu que aquestes xifres són una barbaritat i que aquest país no se les pot permetre de cap manera. “Per això, és necessari d’augmentar, en el cas de les dones, els serveis de cura de franc, les ajudes a les famílies i aplicar la reforma horària laboral. La dificultat en la conciliació hi té molt a veure.” Però no ho és tot. Malgrat la gravetat d’aquesta pèrdua de talent femení, penso que tampoc no és tolerable que més de 50.000 homes titulats estiguin desocupats. Poveda hi està d’acord i insisteix en la manca d’encaix entre la formació i l’empresa. “No té cap sentit que l’estat espanyol sigui el país d’Europa amb una taxa més alta de titulats superiors i el que la tingui més baixa en formació professional. Sembla que els estudiants han fet un tomb enguany cap a l’FP, però no hi havia prou places”, em diu.

Hi ha un aspecte positiu, que pot haver passat per alt i la nota ens hi fa caure. És el següent. Les dones considerades inactives per l’INE perquè es dediquen a les tasques de la llar han baixat de gairebé 60.000 aquest darrer any. Què ha passat? Poveda diu que és qüestió del teletreball. “Si s’aprofita bé l’experiència que ara tenim amb el teletreball, moltes dones poden passar a l’activitat en el mercat laboral treballant de casa estant. Em sembla una molt bona notícia.”

La nota també fa una anàlisi del perfil dels desocupats d’acord amb el temps que fa que cerquen feina. Les dades dels tercers trimestres del 2019 i el 2021 mostren resultats significatius, tant respecte del diferencial per sexes com per a la comparativa pre-pandèmica i actual. Així doncs, les darreres dades del tercer trimestre mostren un diferencial significatiu entre el percentatge d’homes respecte del de dones desocupades de fa més de dos anys, amb un 19,9% enfront d’un 26,6%, respectivament. “Aquí, la cosa més greu és que abans de la covid-19 hi havia el mateix percentatge (20,1%) de dones i homes que feia més de dos anys que estaven desocupats, i ara veiem com un any i nou mesos de pandèmia han dificultat encara més que s’incorporin al mercat laboral. En totes les recessions sempre passa igual. Durant la caiguda de l’activitat, les dones perden la feina més de pressa i en la recuperació, les empreses prefereixen de contractar primer els homes”, comenta.

En definitiva, aquestes dades ens diuen que hi ha molt de camp per córrer en la igualtat en l’àmbit laboral. És bo que es facin anàlisis d’aquesta mena, perquè les xifres parlen per si soles i no cal afegir gaires paraules. És un camí llarg i que, amb les dades que acabem de veure, no sembla que hagi canviat gaire. Però la nota també ens recorda un fet inversemblant en un país que vulgui anar endavant: no podem tenir 120.000 desocupats amb títol superior. Implica un malbaratament de recursos destinats a la formació que no ens podem permetre.

I això, al marge de les moltes dificultats personals que significa treballar en un lloc inferior al qual et pertocaria pels estudis fets. Fa uns mesos, un estudi d’Eurostat avisava que l’estat espanyol és el que més desaprofita el talent –i la inversió educativa– de la gent al mercat laboral, atès que és on més treballadors estan sobrequalificats per al seu lloc de feina. Gairebé un 37% de la població ocupada amb estudis superiors és en aquesta situació, un percentatge de setze punts per sobre de la mitjana de la UE. No calen gaires paraules més.

A tot el món, les darreres xifres són de X260.088.715 casos confirmats i 5.197.052 morts. Del total de casos, 235.114.551 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 48.978.500 casos i 798.391 morts;
–L’Índia, amb 34.544.882 casos i 466.980 morts;
–El Brasil, amb 22.043.417 casos i 613.416 morts;
–Regne Unit, amb 10.021.497 casos i 144.433 morts.
–Rússia, amb 9.468.189 casos i 269.057 morts.

–L’estat francès, amb 7.483.282 casos i 118.734 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5.111.842 casos i 87.904 morts.